20.04.2023 - 21:40
|
Actualització: 21.04.2023 - 00:28
Hi ha una escena de la versió cinematogràfica d’El Padrí que crec que tots recordem. Primer es veu un pla general de la casa de Jack Woltz, un poderós productor de cinema que ha negat una feina a Johnny Fontane, el fillol de Don Corleone. Un tall ens situa dins la cambra. És a primera hora del dia, però ja hi entra llum. Woltz jau d’esquena a la càmera mentre es comença a despertar. Hi ha una taca roja sobre la seda, a l’altura del seu muscle, que crida l’atenció de qualsevol espectador. Mentre la famosa melodia va tornant-se estudiadament caòtica, Woltz es mira la mà i veu amb espant que hi té sang, i que té sang sobre el batí, que hi ha cada vegada més sang, sobre el llit. No entén si és seua, la sang, o què passa i comença a treure flassades del llit, frenèticament, fins que al peu hi troba el cap de Khartoum, un cavall pura sang que en una escena anterior havia descrit dient que eren sis-cents mil dòlars amb quatre potes. I aleshores crida embogit mentre la càmera s’allunya i torna a l’exterior de la mansió. Don Corleone li ha fet arribar el missatge precís. Ha enviat algú dels seus a decapitar el seu valuós cavall, ha entrat sigil·losament a sa casa, l’ha ficat dins el llit i se n’ha anat sense fer soroll. Aleshores s’entén tot: el Padrí pot fer qualsevol cosa, allò que vulga. I que ell decidesca que tu no sigues el mort pot arribar a fer més por que no pas que et mate. L’escena és inoblidable i ha restat com un clàssic de les lliçons de què significa tenir poder sobre un altre i saber-lo fer servir, valent-se de la crueltat més refinada.
El que va passar ahir va ser més barroer, infinitament més barroer –entre més coses perquè a la Moncloa no poden ni somniar a tenir el nivell de Mario Puzo i de Francis Ford Coppola. Però la intenció era la mateixa. En el mateix moment en què al congrés espanyol el PSOE votava amb la dreta extrema i contra Podem, Esquerra i Bildu la reforma de la potinejada llei de llibertat sexual, el CIS, a les ordres del govern, publicava una enquesta que deia que Podem desapareixeria del congrés espanyol si continuava resistint-se a integrar-se en la maniobra de Yolanda Díaz. El cavall va aparèixer en el llit de Woltz com una reacció a haver-se negat a contractar el fillol de don Corleone i el CIS va aparèixer en totes les pantalles com una reacció al fet de no doblegar-se a les pretensions de Pedro Sánchez.
La crueltat i el cinisme amoral del PSOE són ben coneguts, si més no a molts de nosaltres no ens sorprenen: tan prompte són el govern més progressista de la galàxia com s’abracen amb l’extrema dreta. I ja sabem que, així com ahir es van desempallegar de Podem, després d’haver-lo utilitzat tant com han volgut, a continuació vindran Esquerra i Bildu, quan toque. El mecanisme usat, però, practicar la tenalla amb el PP contra Podem i alhora presentar una enquesta que mata Podem, és interessant com a estratègia.
De fa temps, cada article que publiquem a VilaWeb sobre un sondatge va acompanyat d’un aclariment inicial que diu això: “VilaWeb recorda que aquest article es basa en els resultats d’un sondatge i s’ha d’interpretar tenint en compte això. Com s’ha demostrat, no hi ha garanties que això que s’hi diu quedi reflectit en els resultats finals.”
Ho fem perquè els sondatges, sobretot els sondatges en mans dels governs, no serveixen per a dir la veritat sinó per a modelar l’opinió pública. I casos com aquest CIS són paradigmàtics respecte d’això. Si quan arriben les eleccions espanyoles el resultat no té res a veure amb el que es va dir ahir, a qui importarà? Però avui quanta gent de l’àmbit polític afectat no deu pensar ja si votar Podem és balafiar el vot, sense cap més argument que una operació de propaganda disfressada d’equanimitat? I quants dirigents de Podem no deuen tremolar pensant si s’equivoquen no pujant al vaixell promocionat per un poder? Aquest era l’objectiu. Aquest és sempre l’objectiu dels caps de cavall.
PS1. Aquest cap de setmana és Sant Jordi i a VilaWeb fem tot d’activitats. Tant dissabte com diumenge al matí les portes de la seu de la redacció a Barcelona seran obertes i autors diversos, com Clara Ponsatí i Josep Maria Ganyet, signaran els seus llibres. En trobareu tota la informació ací.
PS2. Avui, divendres, es juga la segona fase de la Lliga del Paraulògic. La primera ha estat un èxit espectacular, amb més de set mil participants, de pràcticament totes i cadascuna de les comarques dels Països Catalans. Més informació, ací.
PS3. I ahir, com que era dijous, es va fer “La tertúlia proscrita”, que analitzava els nous atacs contra la llengua i comptava amb Ot Bou de convidat. La podeu veure ací.
Ni el PSOE té cap mena d’ètica ni les enquestes, al menys les d’aquest estat, tenen cap credibilitat. Però les tècniques mafioses continuen funcionant. Tant de bo qui pretén arribar a alguna mena de poder fos capaç d’entendre -ho.