Quins són els minerals fonamentals d’Ucraïna, i per què Trump hi està tan capficat?

  • Les reserves minerals d'Ucraïna inclouen alguns dels jaciments més importants de minerals fonamentals que hi ha per explotar al planeta, com ara, el titani i el liti

VilaWeb
Zelenski (esquerra) i Trump (dreta) discuteixen durant la reunió d'ahir, excepcionalment tensa, al Despatx Oval de la Casa Blanca, de la qual Zelenski marxà abans de temps i sense ratificar l'acord (fotografia: Jim Lo Scalzo/Efe).
28.02.2025 - 21:40
Actualització: 01.03.2025 - 08:31

The Washington Post · Leo Sands

A començament d’aquesta setmana, Kíiv i Washington van elaborar l’esborrany d’un acord per a establir un fons d’inversió per a “monetitzar” les reserves minerals d’Ucraïna, i del qual els Estats Units es quedaria la meitat dels ingressos –una proposta que Washington ha presentat com a contrapartida pel suport financer i militar que els Estats Units ha ofert a Kíiv d’ençà de la invasió russa, ara fa tres anys.

L’esborrany d’acord –que s’emmarca en un conjunt de negociacions més àmplies dedicades a posar fi a la guerra al país i garantir que continuï el suport de Washington a Kíiv– havia de ratificar-se ahir, en la reunió que Donald Trump i Volodímir Zelenski van tenir a la Casa Blanca. Però la trobada degenerà en una espiral de retrets entre el president nord-americà i el seu homòleg ucraïnès, que se n’anà de Washington abans de temps, i sense haver ratificat l’esborrany.

Tot i que el futur de l’acord és ara més incert que mai, les negociacions han tornat a posar el focus sobre les reserves sense explotar de liti i grafit –dos minerals fonamentals per a la producció de bateries de cotxes elèctrics– d’Ucraïna. El país també compta amb els jaciments d’urani més importants d’Europa, que Zelenski ha presentat com una oportunitat de negoci en el procés de reconstrucció de la Ucraïna de postguerra.

Què pretenen fer els Estats Units amb els recursos d’Ucraïna?

En una reunió amb Zelenski aquest mes a Kíiv, el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, va proposar que Ucraïna lliurés la meitat dels seus recursos minerals als Estats Units. Això asseguren funcionaris ucraïnesos familiaritzats amb les negociacions, que parlen amb la condició d’anonimat per tractar qüestions confidencials.

Els detalls de la petició original de la Casa Blanca, incloent-hi la llista dels recursos minerals i la naturalesa dels drets que Washington ha reclamat sobre aquests recursos, no s’han fet públics. Segons que ha explicat un assessor ucraïnès, la proposta se centrava a garantir l’accés de Washington als jaciments ucraïnesos de metalls rars i materials fonamentals, com ara, liti, grafit i urani.

Bessent va dir que la proposta permetria d’aprofundir la cooperació econòmica entre ambdues nacions, i que també garantiria el suport futur dels Estats Units a la reconstrucció d’Ucraïna. “Com més inverteixen els Estats Units ací, més segur estarà el poble ucraïnès en un futur”, va dir Bessent, que va descriure la proposta com un “escut de seguretat a llarg termini” per a Kíiv.

L’acord a què Ucraïna i els Estats Units han arribat aquesta setmana ofereix més bones condicions per a Kíiv que no la proposta original de Washington, segons que expliquen funcionaris del govern ucraïnès. Diuen que la proposta no fa cap referència als 500.000 milions de dòlars que Trump, en una entrevista a la televisió nord-americana, va dir que la Casa Blanca exigiria a Kíiv com a repagament per l’ajuda a Ucraïna.

Quins metalls rars i materials fonamentals posseeix Ucraïna?

Les reserves minerals d’Ucraïna inclouen alguns dels jaciments més importants de titani i liti que queden per explotar al planeta. En conjunt, es calcula que el valor d’aquestes reserves ascendeix a milers de milions de dòlars, encara que no se’n sap el valor exacte ni la distribució exacta per tot del país.

La Comissió Europea calcula que Ucraïna podria tenir jaciments d’una vintena de matèries primeres crítiques, incloent-hi la caolinita, el gal·li, el manganès i el germani. Aquestes reserves també han despertat l’interès de Rússia: de fet, els analistes calculen que, d’ençà de la invasió, Moscou s’ha apoderat d’actius energètics, com també de metalls i minerals ucraïnesos, per valor de més de dotze mil milions de dòlars, una xifra que també inclou reserves de petroli i jaciments de carbó. Un dels principals jaciments de liti d’Ucraïna es troba a tan sols uns setze quilòmetres de la línia del front.

El Servei Geològic dels Estats Units considera que el liti i el grafit són “fonamentals per a l’economia i la seguretat nacional dels Estats Units”. La Xina, el principal rival econòmic dels Estats Units, és el primer productor mundial de grafit, i també el responsable del processament de gran part del liti que s’extreu anualment al món.

“Aquests tres elements es troben a l’epicentre de la transició energètica, i tenen un valor estratègic i industrial molt important”, explica Pierre Josso, subdirector del Centre d’Intel·ligència de Minerals Fonamentals del Regne Unit –adscrit al del Servei Geològic Britànic– en al·lusió al liti, el grafit i l’urani.

S’espera que tots tres minerals siguin revalorats els anys vinents, en què els analistes coincideixen a assenyalar que la demanada creixerà a un ritme molt més alt que no pas l’oferta.

Josso també assenyala que, tot i que Ucraïna no ha produït or en tot el segle XXI, es calcula que el país té unes reserves d’unes 3.000 tones mètriques d’aquest metall –si fa no fa, les mateixes que les dels Estats Units.

Liti

Segons el Servei Geològic Estatal d’Ucraïna, Ucraïna té unes 500.000 tones mètriques de reserves de liti, un dels jaciments més importants de tot Europa. Aquest metall, tou i platejat, allarga la vida de les bateries i els permet mantenir la càrrega durant més temps, per la qual cosa resulta un component crucial en la fabricació de les bateries amb què funcionen els vehicles elèctrics.

Durant anys, la demanda mundial de liti era relativament baixa, atès que el material tan sols s’emprava en aparells petits. D’ençà que la demanda d’aquest metall s’ha disparat per a la fabricació de vehicles elèctrics, la pressió per trobar noves fonts de liti no ha fet sinó créixer.

Frances Wall, professora de mineralogia de la Universitat d’Exeter, preveu que la demanda mundial de liti es multipliqui per més de deu durant els deu anys vinents. “Caldran molts més jaciments de liti per a donar servei a tota aquesta demanda, i per això tothom es dedica a cercar-ne”.

Urani

Aquest element, naturalment radioactiu, s’utilitza com la font principal de combustible per als reactors nuclears. Segons l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica, una quantitat de combustible d’urani de la mida d’un ou pot proporcionar la mateixa quantitat d’energia que 88 tones mètriques de carbó. És valuós, però no es considera un element particularment rar.

Segons l’Associació Nuclear Mundial, Ucraïna posseeix els dipòsits d’urani més grans d’Europa, amb més de 107.000 tones mètriques.

Grafit

El grafit és una forma tova del carboni que s’empra en gairebé totes les bateries de cotxes elèctrics, i també en els semiconductors i els reactors nuclears.

“Totes les bateries necessiten grafit per a funcionar, i en necessitaran molt més que no el que hem fet servir fins ara”, explica Wall.

Abans de l’esclat de la guerra, Ucraïna figurava entre els deu principals productors mundials de grafit. L’empresa minera BGV ha identificat una mina a la regió de Kirovohrad, al centre d’Ucraïna, que preveu que conté uns 500 milions de tones mètriques de grafit.

Titani

Ucraïna posseeix unes quantes de les principals reserves mundials de titani, un metall platejat tan resistent com l’acer però un 45% més lleuger. L’ús més important d’aquest metall és a la indústria aeroespacial, però el titani també es fa servir sovint en productes que poden anar de les pintures industrials als implants corporals.

L’any 2023, el Servei Geològic dels Estats Units va estimar que Ucraïna tenia 8,4 milions de tones mètriques de titani. Un 8% del titani que s’importa als Estats Units prové, de fet, d’Ucraïna.

Beril·li

L’empresa BGV explota una mina de beril·li a la regió ucraïnesa de Zhytomyr, al nord-oest del país, que compta amb reserves provades de 5.512 tones mètriques d’aquest metall rar.

El beril·li s’empra en la fabricació d’ordinadors, telèfons mòbils, equips mèdics de diagnòstic per imatge, components d’automòbils i aeronaus.

Adam Taylor, Robyn Dixon, Michael Birnbaum, Ellen Francis, Siobhán O’Grady i Jeff Stein han contribuït a aquest article.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor