Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Fes-te subscriptor de VilaWeb, per gaudir de l’edició en pdf

Jordi Turull es mostra indignat amb l’actuació de la Guàrdia Civil, que va citant a declarar càrrecs públics de la Generalitat pels preparatius del referèndum i per qüestions com ara activar la web del Pacte Nacional pel Referèndum. La Guàrdia Civil diu que actua per ordre del jutjat, i el jutge diu que no ho ha fet. ‘Algú enganya o algú prevarica’, diu Turull en aquesta entrevista, en què deixa clar que el govern donarà suport i cobertura a tots els treballadors públics que es puguin veure amenaçats. És més, afirma que la pressió de l’estat ha generat més indignació que no temor. I diu que en cas que el citin a declarar, demanarà abans aclariment al jutjat. ‘Si he de declarar, assumiré tota la responsabilitat del Departament de Presidència.’

—El consell de ministres pot impugnar avui mateix la reforma del reglament del parlament. D’aquí a poc temps, ja estarà suspesa.
—És curiós, s’ha demanat un informe del consell d’estat abans que s’hagi publicat la reforma, que no preveu res més que coses que ja tenen la resta de comunitats autònomes. És una actuació més de persecució ideològica cap a nosaltres, cap a tothom qui defensa el referèndum.

—Quin efecte pot tenir la suspensió?
—Ens aboquen a utilitzar altres mecanismes. Volíem fer-ho per ponència conjunta i el Tribunal Constitucional no ens ho va deixar fer; hem fet aquesta reforma de la qual l’estat ha fet un ús i un abús. Però som gent que defensem un referèndum i no se’ns aplica la mateixa vara de mesurar. I a partir d’aquí, correspon al grup parlamentari decidir l’estratègia. Com a govern, tan bon punt hi hagi la llei aprovada, ens correspon activar tota l’operativa.

—O sigui, que la suspensió no aturarà res. Hi ha alternatives.
—I tant que n’hi ha! N’hi ha moltes. I s’equivoquen perquè fent això es descaren més sobre una persecució ideològica. Allò que poden fer les altres comunitats autònomes, el Parlament de Catalunya no ho pot fer. El grup parlamentari decidirà quina estratègia hi haurà. Nosaltres estem coordinats perquè quan s’aprovi la llei posem en funcionament tota l’operativa.

—La Guàrdia Civil continua citant a declarar membres del govern. A les ordres de qui actua?
—És això que volem que ens aclareixin. Aquí algú enganya, i per això demanarem un aclariment. A més, anem preparant la documentació per a presentar una denúncia, perquè considerem que hi ha un abús d’aquestes actuacions. I han posat de manifest que algú enganya o algú prevarica, perquè els dos comunicats són contradictoris: és contradictòria la citació a les persones que han hagut d’anar a declarar, perquè diu que és per ordre del jutjat número 13 i el TSJ diu que el jutjat número 13 no ha donat instruccions d’aquestes diligències. I amb la informació que tenim, aquestes hores vinents, presentarem una denúncia al jutjat de guàrdia perquè considerem que hi ha un abús de les actuacions en relació amb les diligències prèvies, el secret de sumari que es continua prorrogant i, per tant, hi ha una indefensió de moltes persones que no saben sobre què van a declarar. Perquè hi van per una cosa i potser se’ls demana per una altra, i després resulta que el jutjat no ho ha ordenat…

—I què hi fareu, com a govern?
—Nosaltres no farem com si plogués. S’ha acabat, es van traspassant totes les ratlles, i més quan es crida gent que ja no són estrictament polítics, quan hi ha treballadors públics, o persones de la societat civil, com Joan Ignasi Elena, que ha demanat un referèndum pactat. Per una cosa com el Pacte Nacional pel Referèndum, que neix d’una resolució que no està ni impugnada davant el Tribunal Constitucional. Davant això, respondrem. No estarem a la defensiva.

—Aquesta manera d’actuar podria generar inseguretat i por a treballadors públics.
—Jo començo a veure gent a qui això, més que por, genera indignació. Fins i tot, gent que no és favorable al referèndum, perquè tothom veu que hi ha un abús. Hi ha gent que potser no està d’acord amb l’1-O però veu que aquí es traspassen límits. O sigui, que aquestes actuacions faran obrir els ulls a molta gent.

—N’hi haurà que potser sí que tindran por.
—A aquesta gent els demostrem que el govern es posa al capdavant, que nosaltres els protegim i els defensem. El govern va prendre l’acord d’assumir el cost de les defenses de qui es pugui trobar en aquesta persecució ideològica, de les despeses que impliqui la seva defensa jurídica. Donarem tota la protecció i tota la garantia que no es deixarà ningú a la seva sort.

—Però quan la Guàrdia Civil els cita a declarar com a testimonis…
—Els cita a declarar per una cosa, que és fer una web d’un referèndum pactat, una web que convida al diàleg. Quan la gent veu això, s’indigna. Sobre les derivades que això pot tenir, el govern es posa al capdavant, assumeix la responsabilitat de tot això, denuncia aquest abús d’actuacions i garanteix a tots els treballadors públics i alts càrrecs el cost de la defensa.

—Però l’acció de l’estat és molt individualitzada; van un per un, i els diuen que fins i tot poden cometre delicte de sedició.
—I fan el ridícul. Perquè si, per fer una web que convida al pacte, et poden acusar de sedició, fan el ridícul jurídic a escala internacional. Nosaltres hem d’exhaurir totes les vies internes, sabent el nivell de politització de la justícia, per a poder recórrer a instàncies internacionals.

—Si a vós us cita a declarar la Guàrdia Civil, què fareu? Anireu a declarar a la comandància de la Guàrdia Civil?
—Primer demanaré un aclariment del jutjat. Si diu que això no ho ha demanat ell, diré que vull saber si estic citat a declarar o no i quins drets m’assisteixen.

—Això, abans d’anar a la comandància de la Guàrdia Civil.
—Sí. Abans demanaré un aclariment al jutjat i consultaré el govern. I en el cas de declarar, assumiré tota la responsabilitat del Departament de Presidència, de les actuacions d’ara i de les anteriors. Però també vull dir una cosa: tot això no ens distraurà de la feina que hem de fer. Això no és una competició per a veure qui és més màrtir. Per tant, farem el que calgui fer, però tenint clar que l’objectiu principal és que l’1-O hi hagi les urnes. Si ens volen distreure i espantar, no ho aconseguiran.

—Per agafar aquest rumb, el president va haver de fer uns canvis al govern. Hi havia gent que sí que potser es va espantar.
—O no. Ahir el president va valorar molt els consellers. Si hem arribat fins aquí, també és gràcies a aquests consellers. I crec que el símil més adient és el d’un partit de futbol, en què el minut 70 l’entrenador diu que el joc que s’ha de fer és aquest i que, per al darrer quart d’hora, s’han de poder fer tres canvis. No es tracta dels atemorits i els no atemorits, sinó que som molta gent, i el president situa les persones que hi poden ser, amb tot el dret. No es tracta de més bons o més dolents; hi ha gent fora del govern que fa una feinada increïble.

—El conseller Baiget sí que va expressar un temor. No teniu cap por?
—No, jo no tinc por. Tinc il·lusió i determinació. Quan, des de ben petit, entres en el somni de la independència d’aquest país i veus que pots viure aquest moment, que hi ha les condicions, que ho tenim a tocar, per a mi és una situació d’il·lusió i de privilegi. A la meva vida he tingut les meves conviccions, i poder culminar el somni de molts anys no té preu. I això no t’ho poden embargar i no t’ho poden prendre.

—Malgrat la pressió tan gran que exerceix l’estat espanyol?
—Això encara reafirma el camí que hem pres. Espanya no té un problema amb Catalunya, sinó amb la democràcia. I no solament et sents convocat a ajudar a assolir democràticament la independència de Catalunya, sinó que et sents convocat històricament per aquesta generació a ser un dels milers que hem d’ajudar a salvar la democràcia. De la mateixa manera que, durant una època, li va tocar a una generació també de salvar la democràcia.

—Aquest nivell de pressió es pot aguantar fins a l’1-O? No es poden precipitar les coses?
—Ells no ens marcaran el ritme. Tenim uns tempos marcats, amb un anunci de data i pregunta i els volem mantenir. Creiem que tota aquesta perdigonada per terra, mar i aire de l’estat respon a la desesperació. Ells saben que hi ha una cosa que no la tenen, i és el més important en un referèndum, que és la gent. Ells no tenen la complicitat de la gent. Poden tenir-ne de polítiques, de mediàtiques, de policíaques, de judicials, però no tenen la més important. L’altre dia, em van dir una dita mexicana que està molt bé: ‘No somos machos, pero somos muchos’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.