Habitualment, parlem del pes del turisme estranger que ve a Catalunya, que significa un 23% del total de l’estat espanyol. Però si estenem la visió als Països Catalans, la xifra augmenta espectacularment, perquè entre el Principat, les Illes i el País Valencià atreuen més del 50% dels visitants. Si ens fixem en la despesa, les dades són molt semblants: tots tres territoris apleguen el 50% del total. Són el bloc –amb moltes diferències d’estructura– més important; la resta de focus de l’estat espanyol s’esmicola entre les Canàries, Andalusia i Madrid, que atreuen al 42% dels estrangers. Són xifres del 2018 que vam saber la setmana passada i que no difereixen massa de les registrades l’any anterior.

És molt important de ressaltar-ho, perquè ara fa un any tot es veia de color negre. Que si Turquia, que si Tunísia, que si Egipte, que si no hi ha reserves… En el conjunt de l’estat espanyol, la por no s’ha complert, per bé que és cert que la minsa pujada de l’1% en el nombre de visitants trenca el ritme ascendent dels anys anteriors –impossible de mantenir, tot sigui dit. Però s’ha assolit una xifra de rècord, amb 82,8 milions, que probablement és la segona més alta del món el 2018, darrere de França. El drama, doncs, ha acabat essent un alentiment… i no pas de tots. Els alemanys, per exemple, són els que més han ‘desertat’, un 4% menys, i després els anglesos, un 1,5%; però han vingut uns quants francesos més i un 4% més d’italians…

Tampoc no s’han complert a Catalunya, on les previsions eren molt més que un drama i s’acostaven a la catàstrofe. És clar, hi havia el ‘drac sobiranista’ pel mig. Recordeu les queixes d’alguns hotelers? Mireu, per exemple, què deia El Confidencial del primer de febrer de l’any passat: ‘La incertesa generada pel desafiament independentista és a la base de la caiguda del turisme d’aquests últims mesos. Altrament, Catalunya continuaria avançant al ritme de la resta d’Espanya, assolint dades històriques mes rere mes. Com és evident, les notícies del “procés” arriben amb més intensitat als veïns d’Espanya i és on fan més mal al turisme. El nombre de pernoctacions de francesos, alemanys, austríacs o britànics s’ha enfonsat aquests últims tres mesos, i això és una notícia molt negativa per a Catalunya, perquè aquests són els mercats més atractius…’ I ho reblava així: ‘La situació és alarmant.’ Doncs, no. També es van equivocar, com tants altres. Per cert, no tan sols de Madrid… A Catalunya finalment ha vingut el mateix nombre d’estrangers que l’any anterior –que va ser rècord històric, tinguem-ho present– i, cosa que és més important, han gastat un 7,2% més que el 2017, un altre rècord històric.

Però parlàvem dels Països Catalans en conjunt. I d’entrada cal dir que l’alentiment s’ha sentit a tot arreu, potser amb més força al País Valencià, perquè, tot i créixer-hi el nombre de turistes estrangers d’un 3%, venien d’uns creixements espectaculars del 15% els anys anteriors. A les Illes i a Catalunya, el nombre s’ha mantingut. Quant a la despesa, al Principat ha crescut d’un 7,2%, al País Valencià d’un 4,9% i a les Illes d’un 1,5%. L’alentiment de la situació ha estat més intens en aquests dos darrers casos, perquè venien de creixements anuals superiors al 10%.

La butxaca, no cal dir-ho, és cabdal en aquest sector –com a tots, és clar– i també el comportament. I en aquests aspectes podem trobar diferències substancials. Per exemple, els turistes que van a Catalunya han gastat més per terme mitjà durant la seva estada, pràcticament igual que els que visiten les Illes (1.078 i 1.070 euros, respectivament) i més que els del País Valencià, on gasten 971 euros. L’evolució de la xifra també és diferent: aquests dos darrers anys ha crescut d’un 12% a Catalunya, d’un 7% a les Illes i només d’un 1% al País Valencià. En contrast, al País Valencià l’estada ha durat més, uns deu dies, mentre al Principat i a les Illes ha durat 6 i 7 dies, amb una gran estabilitat aquests darrers anys.

Val a dir que als Països Catalans el turisme té una significació diversa, com també el pes que aporta a cada economia. A les Illes, és el tronc de l’activitat, amb una aportació d’un 45% del seu PIB; en canvi, al País Valencià hi té un pes d’un 15% i a Catalunya del 12%. La dependència del sector, doncs, és ben diferent, cosa que no vol dir que no sigui molt important en tots tres.

Un altre aspecte diferencial és que a Catalunya potser hi ha més dispersió geogràfica de zones turístiques. Dit d’una altra manera, menys concentració, encara que la capital hi sigui el gran imant. El 2018, Barcelona va concentrar, si fa no fa, el 40% de les pernoctacions de Catalunya, i entre la Costa Brava, la Costa Daurada i la costa de Barcelona juntes van sumar-ne un 48%. En canvi, a les Illes, el pes de Mallorca és cabdal: el 72% dels visitants; Eivissa i Formentera, un 19%; i Menorca, un 9%. Per una altra banda, la demarcació d’Alacant concentra un 51% –més de la meitat– del pes del turisme del País Valencià.

I d’on vénen? Doncs per procedència geogràfica dels visitants –i aquí hi fem entrar el turisme de l’estat espanyol–, també hi ha molta diferència intraterritorial, amb dos extrems molt clars. Per una banda, les Illes, amb un 91% de turisme estranger i un 9% de l’estat espanyol; i el País Valencià, on guanyen els visitants de l’estat espanyol, amb un 56%, enfront d’un 44% d’estrangers. Enmig, hi ha Catalunya, on la relació és al voltant de 80/20 en favor dels estrangers.

Les nacionalitats també marquen diferències importants. A Catalunya, per exemple, el ventall és molt ampli. Els més nombrosos són els francesos, un 21%, seguits dels anglesos, amb un 9%, i dels alemanys, amb un 7%. En canvi, a les Illes és molt més concentrat: més de la meitat són alemanys (sobretot) i després anglesos; i, com ja hem dit, al País Valencià, els qui dominen són els habitants de l’estat espanyol. Una curiositat de les Illes és Menorca, que trenca la tendència de la resta: els estrangers hi són tan sols el 63%, dels quals, molts més de la meitat (concretament 500.000, gairebé tants com de turistes de l’estat espanyol), són anglesos. La història potser hi té a veure…

Enguany, els principals instituts dedicats al sector diuen que es notarà l’efecte de la recuperació dels competidors i la desacceleració econòmica prevista per als nostres mercats tradicionals –amb la incògnita del Brexit– i també per les bones perspectives dels mercats de distància mitjana i llarga, afavorits per la multiplicació de connexions aèries. Sincerament, la cosa que em preocupa més, en veient com ha anat el 2018, és com s’acabi resolent el Brexit. Aquí hi pot haver un problema. Ah!, i no he llegit res de catastròfic per a Catalunya, que vagi lligat al procés. Anem millorant…

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb