14.12.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.12.2022 - 23:11
S’hi van comprometre a Palma un dia molt calorós de juliol del 2021 i ho han hagut de complir. Si us plau, per força, bona part del govern de les Illes Balears ha travessat el virtual pont Jaume I que es van inventar l’any passat i han tornat la visita als valencians. Una cimera que haurà durat un dia i mig i que avui clausuraran els presidents Ximo Puig i Francina Armengol. Es tracta de salvar els mobles i cobrir l’expedient sense que ningú n’isca gaire malparat. El mes de maig és a tocar i tots dos presidents volen amarrar fort els seus trumfos.
A l’agenda, temes comuns com ara la preservació del medi, la necessitat de mantenir la sobirania alimentària, el diàleg social, la crisi energètica i les noves formes de mobilitat. Tot confegit a còpia de monòlegs i de respostes a preguntes formulades de manera molt genèrica.
La cimera la van inaugurar els presidents de les corts i del parlament, Enric Morera i Vicenç Thomas, a l’escenari grandiós del Museu de les Ciències. “Ací hi caben molts Palma Arena”, deien alguns dels visitants meravellats per la fotogènia i les dimensions fora d’escala dels edificis que ocupen l’espai on, com va recordar Morera, abans hi havia un riu.
Aquest va ser un primer bany de realitat. Els intervinents s’esforçaven a parlar de la mar i de la cultura i de tot d’elements que uneixen tots dos territoris, però a la ment de tots hi havia aquest passat de corrupció viscuda a banda i banda de la Mediterrània.
La llengua, al calaix
A la seua intervenció, el president de les Corts, Enric Morera, es va felicitar que iniciatives com aquest intercanvi al més alt nivell entre governs tinguen continuïtat. Després va destacar que ens uneixen la llengua i la cultura i evocà un concert de Maria del Mar Bonet a Oliva, el seu poble, ara fa pocs dies. Malgrat aquestes lloances, durant tot el matí, la cimera de València hauria pogut ser la cimera de Càceres o de Medellín. Cap dels intervinents no va fer servir la llengua en què canta Maria del Mar Bonet. A les sessions de la vesprada, la situació es va redreçar quan el vice-president segon del Consell, Héctor Illueca, intervingué en català tot i que la moderadora parlava castellà. A partir d’ací, la llengua de Bonet i d’Estellés ja es va ensenyorir de l’escenari grandiós per on passaran consellers i experts valencians i de les Illes per a explicar receptes i proposar desafiaments sense apartar la mirada del mes de maig vinent. Amb complicitat i sense fer-se gaire mal.
Aigua gelada
El segon, o potser el tercer bany de realitat és molt més profund i fet amb aigua especialment gelada. El missatge, sense verbalitzar-lo, restà ben clar per a tothom: fem la cimera abans no s’acabe la legislatura, però no ens fem gaire mal entre nosaltres i no fem mal al president del govern d’Espanya, Pedro Sánchez, que dissabte serà a València. Per això, al programa no s’havia previst ni parlar de fiscalitat ni de finançament. Aquests són els dos grans temes que han marcat la legislatura i que s’han gestionat amb resultats ben diferents per als governs de Puig i d’Armengol.
Ximo Puig ha abaixat els imposts quan el president espanyol demanava que no es fes. En canvi, Francina Armengol ha aconseguit de la ministra d’Hisenda espanyola, Maria Jesús Montero, l’anhelat règim econòmic especial per a les Illes. Aquestes eren la faixa i el marc. La línia roja que no calia xafar.
Com a mesura profilàctica, abans d’arribar tots dos presidents, els serveis de premsa ja van avisar que no hi hauria declaracions. Aquesta també és una diferència amb la cimera de Palma, on sí que van respondre preguntes en arribar.
España i Negueruela marquen terreny
En la primera taula redona hi havia els consellers d’Hisenda i Model Econòmic, Arcadi España, i de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. S’hi havia d’explicar amb quines eines tots dos governs han pogut superar les crisis de tota mena causades per la covid i ara, més recentment, per la guerra d’Ucraïna. Mostrar les receptes aplicades per a evitar la desfeta o, en tot cas, ajudar les víctimes a remuntar. España i Negueruela van parlar del diàleg social, del paper fonamental dels agents socials i de les eines que han tingut a l’abast. Tots dos consellers, a l’uníson, lloaren la manera tan positiva com Espanya els ha escoltat. Van explicar que ells havien pogut transmetre al govern espanyol les eines que necessitaven per a bastir la protecció social dels treballadors, les famílies, els empresaris… I que el govern espanyol els les havia concedides. “Espanya ens ha escoltat”, va dir Negueruela. “Hem donat estabilitat en els moments difícils i som un referent per al govern d’Espanya i per a altres governs autonòmics”, va dir España. I tots dos van coincidir que, gràcies a això, la recuperació comença a la Mediterrània.
I l’infrafinançament?
De passada i perquè la moderadora va introduir el tema, el sistema de finançament va aparèixer com el cunyat que cal convidar, però que ningú vol que aparega al sopar de Nadal. I les respostes de tots dos consellers van ser molt esmunyedisses. Res a veure amb les conclusions de la cimera estiuenca del 2021. Llavors l’infrafinançament era un mal compartit i va formar la part central del document. Ara és un bassal que cal no xafar.
Iago Negueruela va admetre que la situació al País Valencià és més que dolenta i més que injusta, però la diana ja no és el govern espanyol. No tocava. I així és com va demanar empatia i responsabilitat a la resta de territoris –”comunitats autònomes”, va dir– i al PP per a desblocar la situació. “És molt fàcil dir que és una qüestió del govern, però és una qüestió de tots”, va dir.
El conseller Negueruela ho va dir just quan feia dos mesos que el govern espanyol havia desblocat el règim especial de les Illes, el REB, que escava d’ençà del 2019. Pedro Sánchez va anar fins a Palma per a anunciar en persona la bona nova el mes d’octubre. El règim especial representa una injecció econòmica de 349 milions d’euros. 208 es repartiran amb incentius fiscals directes a 47.000 empreses i 71.000 autònoms. A més, en aquesta negociació, la presidenta Armengol va aconseguir que el pressupost espanyol tingués un factor de correcció per a suplir la falta d’inversions estatals.
El full de resultats amb què la presidenta de les Illes es presentarà a les eleccions del 2023 té totes aquestes medalles obtingudes gràcies a la bona relació amb Pedro Sánchez. Armengol va ser una de les poques dirigents territorials del PSOE que li van donar suport quan va fer aquella travessa pel desert per a arribar al lideratge del partit.
La fiscalitat
Francina Armengol també s’ha alineat amb les tesis de Pedro Sánchez en aspectes fiscals i no ha abaixat els imposts. Setmana rere setmana al Parlament de les Illes Balears ha respost al PP que no entrava dins els seus plans aplicar les rebaixes que li demanaven i que tenia intenció de continuar recaptant diners per a bastir un escut social de 200 milions d’euros. Segons dades del govern, un 80% dels ciutadans de les Illes se’n poden beneficiar. L’únic impost que ha rebaixat ha estat el de les transaccions patrimonials quan l’immoble que es ven té un valor inferior a 270.000 euros.
Ximo Puig sí que abaixa els imposts
“No hem abaixat els impostos perquè els rics vinguen a instal·lar-se ací, ho hem fet per a rebaixar la inflació. El debat és quin model volem. El volem progressiu? Quan el PP diu que rebaixa els imposts en massa, fa una baixada en massa de serveis públics. Nosaltres hem actuat quirúrgicament.” Així va defensar el conseller valencià, Arcadi España, la reforma fiscal feta pel govern del Botànic i que va rebre el suport de tot l’arc parlamentari de les Corts. Aquest no era el criteri de Pedro Sánchez. Tampoc el de la ministra Montero que ara fa un any va presentar un projecte de reforma del sistema de finançament completament insuficient que dorm en algun calaix polsós del ministeri. El raonament de Montero és lineal: com és que dius que estàs infrafinançat i abaixes els imposts?
Potser per això la reclamació del finançament just ja no és a l’agenda de Puig i ha resultat un element llefiscós en aquesta segona cimera.
