Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dimarts va fer deu anys de la mort de l’artista Josep Guinovart i la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt ha organitzat un ampli programa d’exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documentaris. L’objectiu és redescobrir aquest artista que va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Per això, la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart són les exposicions, que mostren les diverses cares de l’artista, com ara el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o el que aprofundeix en les arrels.

Les dues primeres exposicions del cicle s’acaben d’inaugurar. Són ‘Temps de cartells‘, a l’Harmonia –el Museu de l’Hospitalet de Llobregat–, i ‘Mestre d’Amor‘, a la Fundació Antiga Caixa Terrassa. La primera és una mostra antològica que permet a l’espectador de descobrir l’evolució plàstica de l’artista mitjançant els cartells. I l’altra és una selecció d’obres de Guinovart que en mostren el vessant més sensual. És un viatge per la seva iconografia eròtica, des del començament fins a les últimes peces que l’autor va fer sobre aquest àmbit. Tot plegat per a descobrir que la sexualitat pot esdevenir una forma de comunicació que va més enllà de l’aspecte purament físic.

Per una altra banda, la dècada de 1950 serà l’eix central de la mostra que es podrà veure aquest mes al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb la guia del professor Àlex Mitrani, l’espectador podrà descobrir obres significatives d’aquesta època. I en aquesta mateixa línia, l’Institut Francès de Barcelona oferirà la mostra ‘Guinovart le parisien’, amb les peces que va fer durant l’estada que va fer a París l’any 1953, que va significar un punt d’inflexió en la seva trajectòria.

El Museu d’Art de Girona presentarà l’abril de l’any vinent un repàs dels referents de Guinovart. També a Girona, la Fundació Parramon Ventalló farà un recorregut per les etapes de la seva trajectòria vital a ‘Transitant Guinovart’. Al Museu d’Art Modern de Tarragona s’hi podrà veure la mostra ‘On conflueixen la terra i el mar’, per difondre dos eixos fonamentals del seu univers: les terres de Ponent i la mar Mediterrània. I encara el Museu de Lleida proposarà un diàleg de l’obra de Guinovart amb les peces històriques del centre, a l’exposició ‘Agramuntophitecus’.

Quant a la Fundació Espai Guinovart Agramunt, el projecte expositiu ‘Patrimoni’ la convertirà en un museu de museus de Guinovart, amb peces molt significatives procedents de diverses institucions de Catalunya, com ara ‘Oval’, del Palau de la Generalitat, i ‘La porta’, del parlament.

La Fundació Fran Daurell disseminarà l’estiu vinent un gran nombre d’escultures de Guinovart pel Poble Espanyol i a la mostra ‘Gu-inno-vart’ del Museu de la Música de Barcelona farà un recorregut pels estils musicals que van inspirar bona part de la seva obra. La música també serà la protagonista de ‘Variacions Chopin’, que es podrà veure a la Cartoixa de Valldemossa aquest estiu.

L’Any Guinovart es tancarà amb una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas. Serà cocomissariada per Llucià Homs i Marko Daniel, actual director de la Fundació Miró, i serà una mostra que proposarà noves lectures de la seva obra.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.