Fa poques hores que s’han convocat les eleccions del 26 de juny. Finalment els partits espanyols no s’han posat d’acord i la legislatura ha fracassat. Anem, doncs, cap a la segona tanda. Una tanda que serà estranya, perquè no estem acostumats a repetir una votació, i que sembla tenir tres possibilitats.

Primera possibilitat. Les eleccions obren pas a la tercera tanda. No és cap bogeria. Podria ser que tornàssem a tenir eleccions el mes de desembre. Sembla raonable d’especular que hi haurà pressió europea i de l’Íbex per tal de formar govern, però la realitat ens diu que fins ara no n’hi ha hagut. I també era raonable que a mesura que s’acostàs el final de la legislatura es fes visible. Bèlgica, un país extremadament sensible per a Europa, va estar sense govern durant prop de dos anys. Per què no Espanya, doncs? De fet, si el PSOE continua decidit a no pactar ni amb Podem ni amb el PP, la tesi de les terceres eleccions no tan sols no seria descartable, sinó la més lògica. Tret que el resultat fes un tomb monumental i acabàs essent ben diferent del del 20-D. I això, sobretot, podria venir de l’abstenció.

Segona possibilitat. L’abstenció, sobretot l’abstenció, origina un capgirell electoral i el PP s’acosta a la majoria absoluta o creix d’una manera tan clara que es fa difícil d’evitar que governe. No ho descarteu, tampoc. L’abstenció serà molt alta. Només cal mirar-nos a nosaltres mateixos i les poques ganes d’anar a votar que hi ha al nostre voltant. El PP i Ciutadans tenen molts escons a tocar, que els van perdre per molt poc. I el seu electorat és molt més massís i militant que no pas el de l’esquerra o el nacionalisme perifèric: ells van a votar sempre i aquesta és una de les claus de la segona tanda. Si la diferència entre l’abstenció de la dreta i de l’esquerra és molt gran a favor de la dreta, el PP farà un salt endavant important. I encara més si recupera vot de Ciutadans. Una clau important de les eleccions és confirmar si Ciutadans pagarà l’acostament al PSOE o no. Ja ho veurem. Però si el PP recupera clarament vots que el 20-D se’n van anar a Ciutadans i l’abstenció l’afavoreix, d’entrada ja tindria una vintena bona d’escons a l’abast. I això els deixaria tan lluny dels altres que un govern contra el PP esdevindria impossible.

Tercera possibilitat. Podem i les anomenades ‘confluències’ s’imposen al PSOE i el forcen a pactar amb el PP. Ja veurem com acaba tota la dansa de Podem amb els partits afins. Evidentment, l’acord amb Esquerra Unida, si arriba, li seria molt beneficiós. Encara més si pogués reconstruir els pactes amb En Comú-Podem, Compromís i En Marea, que aquesta vegada sembla que demanaran garanties sòlides de tenir grup propi i fins i tot poder establir pactes nous, com a les Illes amb Més. Déu n’hi do del maremàgnum de sigles que hi hauria, però tots plegats podrien superar fàcilment el PSOE, cosa que originaria un autèntic cataclisme polític. Perquè els socialistes no sembla que puguen reaccionar-hi de cap més manera que acceptant un pacte amb el PP. Per quina raó el PSOE hauria d’avenir-se a ser el petit d’un pacte d’esquerres si no ha acceptat de ser el gran en aquesta legislatura que ara s’ha acabat? Si, a més, combinem dues de les hipòtesis, l’experiment podria ser d’una dimensió colossal. Si el PP recupera vot i creix i, mentrestant, el PSOE s’enfonsa i esdevé tercera força, és evident que la política espanyola canviarà per sempre.

És probable, tanmateix, que siga una combinació de factors que acabe decidint si anem cap a una tercera tanda: quant arriba a créixer el PP i fins a quin punt s’estavella el PSOE. I la campanya hi tindrà molt a veure, de segur. Qualsevol relliscada es pagarà a un preu molt alt.

Finalment, pel que fa a ERC i CDC, la millor hipòtesi seria que acabassen conservant el vot que tenen ara. Però la veritat és que ho veig molt difícil. A l’abstenció general, s’hi sumarà una abstenció diferencial de càstig que ja verbalitzen alguns sectors independentistes, molt decebuts amb la situació actual. I si aquesta abstenció és important o si Podem i En Comú-Podem arriben a la recta final amb possibilitats reals de superar el PSOE i aconsegueixen un efecte crida a l’entorn, podríem trobar-nos fins i tot amb uns resultats realment dolents per a les dues formacions. És clar que, ben mirat, potser val més que això passe ara, en unes eleccions en què pràcticament no ens juguem res, i no pas l’estiu de l’any vinent, quan tot serà definitivament en joc.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb