Tres anys del pas al costat: Mas tornarà?

  • La retirada obligada de Mas va servir per a impulsar l'independentisme, però no ha aconseguit estabilitzar el seu espai polític *** Paterna impugnarà la decisió de la Generalitat contra el macroprojecte Port Mediterrani *** L'encesa de torres denunciarà enguany la situació de les dones refugiades

VilaWeb
Pere Martí
09.01.2019 - 20:59
Actualització: 09.01.2019 - 21:23

TEMA DEL DIA
Crisi.
Ara fa tres anys que Artur Mas va anunciar el famós pas al costat per desencallar la investidura d’un president de la Generalitat quan la CUP el vetava com a candidat. D’aleshores ençà ha plogut molt, però aquella decisió va servir per a accelerar el procés independentista. Va ser Mas mateix qui va designar el seu successor, Carles Puigdemont, el president que va dur Catalunya fins al referèndum de l’1-O i la declaració d’independència, que no es va fer efectiva per la repressió espanyola. Avui Puigdemont és a l’exili, com Anna Gabriel, que va encapçalar les negociacions per la CUP, i Mas encara el persegueixen els tribunals pel 9-N.

Artur Mas va ser qui va guiar el pas de CDC de l’autonomisme al sobiranisme. Fins aleshores, l’independentisme no tenia majoria al parlament. Només eren formacions independentistes ERC i la CUP. El canvi de CDC, després de trencar amb Unió, va fer que l’independentisme fos majoritari a la cambra catalana per primera vegada a la història. Amb un govern decantat cap al sobiranisme, dirigit pel conseller de Presidència, Francesc Homs, va organitzar el referèndum del 9 de novembre de 2014, que va ser un èxit polític i democràtic. La justícia espanyola no li ho ha perdonat encara, a Mas, i després de ser condemnat per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el Tribunal de Comptes li reclama els 4,9 milions que suposadament va costar el 9-N, tot i que el jutge no volgué acusar-lo de malversació. Després d’inhabilitar-lo políticament, ara el volen ofegar econòmicament, juntament amb Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega.

Però Artur Mas també va ser el president de les retallades en serveis socials. Unes retallades imposades per Europa però de les quals ell va fer bandera, donant valor polític a l’austeritat i fent gala de bon gestor. Això li va fer guanyar molts enemics. Alguns ja els va heretar de l’antipujolisme, però hi va afegir l’independentisme d’esquerres, concretament la CUP, que el va convertir en el tòtem de la dreta a abatre. El mateix Mas que s’abraçava amb David Fernández després de l’èxit del 9-N es convertia en l’enemic de la CUP per les retallades. I tampoc no tenia pas gaire bona relació amb l’ERC d’Oriol Junqueras, perquè aleshores ja es disputaven l’hegemonia de l’independentisme. En això no ha canviat res. Tant li fa que hi hagi Mas com Puigdemont.

Les tensions entre ERC i CDC van restar hivernades amb la candidatura unitària de Junts pel Sí, forçada per Muriel Casals i alguns altres independents, per convertir les eleccions del 27 de setembre de 2015 en un plebiscit. El cap de llista era Raül Romeva, ara empresonat als Lledoners, però el candidat era Mas. Junts pel Sí les va guanyar, però sense majoria absoluta. Per governar, requeria el suport de la CUP, que va vetar el nom de Mas com a president, amb l’excusa de les retallades. Després de mesos de negociacions infructuoses, el 9 de gener es va arribar a l’acord. Mas es retirava però designava el seu successor, en canvi que la CUP garantís l’estabilitat de la legislatura. Un acord que va ser lletra morta, perquè la CUP no el va complir fins que Puigdemont no acceptà de convocar un referèndum en canvi del suport dels anticapitalistes al pressupost.

Després del pas al costat, Mas no esdevingué tan sols ex-president, sinó també l’encarregat de refundar l’espai convergent, molt tocat pels casos de corrupció. Enterrada CDC, la nova criatura destinada a ocupar l’espai convergent va ser el PDECat, però a Mas se li va descontrolar el congrés fundacional i al final en va sortir un objecte polític que encara no ha pogut consolidar-se, tant per les tensions internes com pels errors d’alguns dels dirigents fundacionals. Fins al punt que quan Puigdemont va decidir de presentar-se a les eleccions del 21-D del 2017 es va haver d’inventar un nou partit, Junts per Catalunya, perquè la marca PDECat ja estava cremada. I li va sortir bé: Junts per Catalunya va ser, contra tots els pronòstics, la llista independentista més votada, tot i que després no va ser investit president per l’oposició d’ERC i la claudicació de Junts per Catalunya.

El pas al costat de Mas va servir per a impulsar l’independentisme, però no ha aconseguit d’estabilitzar el seu espai polític. Avui l’antic espai convergent està dividit entre tres formacions: el PDECat, Junts per Catalunya i la Crida. I, cosa que és pitjor, amb estratègies divergents sobre aspectes essencials, com ara el suport al pressupost de l’estat espanyol. La Crida, impulsada una altra vegada per Puigdemont, és un intent de refer el pal de paller de l’independentisme, però hi ha molta gent disposada a impedir-ho, dins el món postconvergent i dins l’independentisme, cosa sorprenent. O no. Mas es va sacrificar per donar continuïtat al procés independentista, però no ha aconseguit salvar el seu espai polític, que actualment és una olla de grills. Si en lloc de fer el pas al costat hagués convocat eleccions anticipades, com li demanaven alguns membres del seu partit fa tres anys, avui tot seria diferent. Però això no ho sabrem mai. Una cosa ben curiosa és que els qui durant la consulta del 9-N el refusaven per radical, ara el troben a faltar. Quan algú li demana que torni, ell recorda que és inhabilitat fins el 20 de gener de 2020. ‘Ara no puc i quan pugui haig de voler; i ara mateix tampoc no vull.’ Doncs això.

MÉS QÜESTIONS
Paterna recorrerà contra la decisió de la Generalitat d’oposar-se al macroprojecte Port Mediterrani.
La batllia de Paterna (l’Horta Oest) ha anunciat que recorreria contra la resolució d’inadmissió de la sol·licitud d’avaluació ambiental del macroprojecte d’oci Port Mediterrani del servei d’Avaluació Ambiental Estratègica de la conselleria de Medi Ambient. El consistori ha fet aquest anunci després de rebre la notificació d’aquest òrgan autonòmic pel qual desestima la sol·licitud que va fer a l’agost, en què demanava a aquest servei que fes l’informe d’avaluació ambiental estratègica necessari per al desenvolupament del complex comercial a Paterna. El batlle, Juan Antonio Sagredo, ha dit que l’ajuntament presentaria les al·legacions per a esmenar qualsevol problema tècnic que addueixi la Conselleria de Medi Ambient i ha recordat que és un procés ‘llarg i costós’. Segons la conselleria, el procediment continua obert i s’ha proposat un tràmit d’audiència a la batllia de Paterna previ a l’admissió o inadmissió, en el procés d’avaluació ambiental de la proposta d’ordenació del Sector Terciari Intu Mediterrani, que és el nom tècnic del macroprojecte, en els termes exposats pel promotor.

La fiscalia manté Zaplana a la presó. La Fiscalia Anticorrupció no modificarà la posició respecte de la presó provisional per a l’ex-president de la Generalitat Valenciana i ex-ministre espanyol Eduardo Zaplana, almenys fins que no hagi enllestit les diligències d’investigació i mentre Zaplana estigui ingressat en un hospital. El ministeri públic mantindrà l’oposició a la petició de llibertat que va formular la defensa de Zaplana el 28 de desembre per cinquena vegada, en la qual al·legava que no hi havia risc de fugida a causa dels seus problemes de salut. Segons les mateixes fonts, quan s’hagin resolt les peticions fetes a altres països per a investigar el patrimoni de Zaplana, potser es podrà modificar la posició de la fiscalia respecte a la presó provisional, tant de Zaplana com dels altres dos detinguts de la mateixa causa. Empresonat a Picassent des del mes de maig de l’any passat, Zaplana va ser traslladat el 18 de desembre a l’Hospital la Fe de València, on ha estat sotmès a proves mèdiques. Malalt de leucèmia i amb un trasplantament de medul·la el 2015, recentment ha tingut un deteriorament físic que ha alarmat els qui li atenen, segons fonts de la defensa. Alguns dirigents del PP i el PSOE han demanat que el posessin en llibertat.

L’encesa de torres a les Illes denunciarà enguany la situació de les dones refugiades. L’encesa de torres pels drets humans d’enguany denunciarà la violència contra les dones refugiades, segons el manifest acordat entre les institucions i entitats que col·laboren en la iniciativa, coordinada pel Consell de Mallorca. Aquest dissabte es farà per tercer any consecutiu, amb el lema ‘Talaies i talaiots de les Illes Balears. Un cant pels drets humans’. Ja s’ha confirmat la participació de 48 punts d’encesa a Mallorca, d’una quinzena de talaiots a Menorca, un punt d’encesa a Eivissa, un altre a Formentera i la participació de dues localitats del nord d’Àfrica: Ouedlaou, al Marroc, i Mahdia, a Tunísia. Dissabte a les 13.00 i a les 18.15 les talaies i talaiots de les Balears i Pitiüses i de les dues localitats magribines encendran fum i llums per a reivindicar solidaritat i respecte envers els qui s’han trobat obligats a abandonar els seus països, i també per a reivindicar la conservació de les torres de defensa com a patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural.

El Diario de Mallorca recusa el jutge que va segrestar els mòbils de periodistes. El Diario de Mallorca i el seu periodista Francisco Mestre han formulat un escrit de recusació al jutge instructor del cas Cursach, Miguel Florit, per falta d’imparcialitat. Recorden que no es va abstenir d’instruir la causa per revelació de secrets després d’haver-se admès la querella presentada contra ell per Europa Press, Diario de Mallorca i dos dels seus periodistes. Segons el diari, la recusació es fonamenta en els apartats 4 i 8 de l’article 219 de la llei orgànica del poder judicial, disposicions que recullen la pèrdua d’imparcialitat d’un magistrat quan ha estat acusat o denunciat, quan s’ha admès a tràmit la querella i quan té un plet pendent amb les parts. Europa Press, Diario de Mallorca i els dos periodistes afectats per la confiscació dels seus mòbils –Blanca Pou i Francisco Mestre– van presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Balears una querella contra Florit perquè l’11 de desembre va ordenar l’entrada d’agents de la policia espanyola a la seu de la seva delegació a Palma per a requisar el telèfon mòbil de la periodista, ordinadors de l’agència i documentació diversa, amb l’objecte de determinar l’origen d’una informació periodística.

Romain Grau vol reconciliar les Armilles Grogues amb l’estat francès. El diputat Romain Grau, candidat a les municipals del 2020 a Perpinyà, promou el diàleg entre el moviment de les Armilles Grogues i el govern, en el marc del ‘Gran debat’ impulsat per Emmanuel Macron. El parlamentari ha signat un text al costat d’un centenar de diputats de la República en Marxa que demana que s’aturin els blocatges organitzats pel moviment. Els parlamentaris defensen el ‘Gran debat’ impulsat pel president de la República, Emmanuel Macron per ‘construir –diuen– les noves idees que necessita França’. Grau es va entrevistar amb una vintena d’armilles grogues, el 24 de desembre passat, a Perpinyà, per mirar d’acostar posicions i rebaixar la tensió que fa setmanes que afecta Catalunya Nord.

LA XIFRA
56,5% d’ocupació hotelera hi va haver l’any 2018 a Andorra. Representa una baixada de mig punt respecte a l’any anterior. Malgrat això, 6 establiments de cada 10 van apujar preus i van facturar més, segons dades de la Unió Hotelera.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de gener de 1908 nasqué l’escriptora i filòsofa feminista Simone de Beauvoir, que va revolucionar la concepció del gènere. ‘No es neix dona, s’arriba a ser-ho’, deia per explicar que el concepte de dona és una construcció social.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any