El pes industrial de Catalunya, cada vegada més a l’interior

  • Les comarques amb un pes industrial més gran són a l'interior i allunyades de Barcelona

VilaWeb
Alexandre Solano
19.02.2019 - 21:50
Actualització: 20.02.2019 - 12:06

Habitualment, quan fem referència a la Catalunya industrial i obrera, pensem principalment en el cinturó de Barcelona, on hi ha grans fàbriques, com ara la de SEAT, de Martorell.

Però això ja no és exacte. Aquestes darreres dècades, la indústria ha evolucionat de tal manera que ha fet que adquirís més pes econòmic en les comarques de l’interior i allunyades de Barcelona, com ara l’Alt Camp, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, la Segarra i la Garrotxa.

Sobre el mapa, es pot comprovar que les comarques amb més pes industrial són a l’interior de Catalunya, en una franja que connecta la Garrotxa amb la Terra Alta. En aquests indrets, la indústria representa més del 30% de la vida econòmica.

La comarca amb més pes és la Ribera d’Ebre (65%), on hi ha dues centrals hidroelèctriques –la de Riba-roja d’Ebre i la de Flix–, la central nuclear d’Ascó i un sector químic potent (de colorants, electroquímica, etc.).

La segona comarca en què la indústria té més pes industrial és la Segarra, on es destaca la Corporació Guissona, que hi aporta el 40% del valor afegit brut. En general, en les comarques amb més importància industrial, aquests darrers deu anys aquest pes hi ha augmentat. És el cas de la Garrotxa (+4,3), l’Alt Camp (+10,6), la Conca de Barberà (+3,8) i la Segarra (+6,2). L’única excepció d’aquest grup és la Ribera d’Ebre (-3,7).

En canvi, al Barcelonès i a les comarques de la rodalia (el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès), tot i concentrar en bona part el pes industrial del Principat, ha decrescut en termes relatius: fa deu anys era del 63,4% i ara és del 59,6%.

El valor afegit brut de la indústria sobre Catalunya s’han reduït mínimament aquests darrers deu anys (-0,95); en canvi, en totes aquestes comarques ha baixat considerablement més, perquè s’hi ha diversificat l’activitat econòmica. És el cas del Barcelonès, on ara és del 9,1 (ha baixat de 10,2 punts percentuals en deu anys); del Maresme: 18,2 (-6,1); del Baix Llobregat: 25,9 (-8,4); del Vallès Occidental: 28,8 (-8,2); i del Vallès Oriental, 41,2 (-3,4).

És a dir, sí que és al cinturó de Barcelona on es concentra el pes econòmic català, però no es pot considerar en cap cas que sigui una zona industrial, perquè aquest sector hi té un pes inferior en comparació amb moltes de les comarques catalanes i aquest pes és com més va més reduït.

Per una altra banda, si, per determinar el caràcter obrer de cada comarca, ens fixéssim en la renda, comarques com el Montsià (17.900 euros per habitant), el Garraf (17.900) o el Baix Penedès (17.700), tenen un PIB per capita molt inferior al del Vallès Occidental (29.500), el Vallès Oriental (30.800) i el Baix Llobregat (31.000).

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any