El govern espanyol promet vint transferències a Catalunya per a aprofundir en la “normalització institucional”

Ara que el Partit Socialista governa tant a Barcelona com a Madrid, ho aprofita tant com pot per consolidar el relat de la “normalització política” després del procés. Catorze anys d’ençà de l’última vegada, avui s’ha tornat a reunir la comissió mixta de transferències entre el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya, que ha de concretar els traspassos de competències que ja es preveien en l’estatut del 2006. Al matí també s’ha reunit la comissió bilateral estat-Generalitat, que en feia dos que tampoc no es trobava. El govern de Pedro Sánchez i el de Salvador Illa han acordat una vintena de transferències.

Els acords més importants són l’ampliació de la plantilla dels Mossos d’Esquadra, que passarà de 20.000 efectius fins a 25.000 abans del 2030; la creació de seixanta jutjats nous, sobretot pensats per encarar la multireincidència; els primers tràmits per a crear el Consorci d’Inversions que coordinarà les inversions espanyoles a Catalunya; i l’assumpció de la Generalitat de les competències per a nomenar secretaris i interventors als ajuntaments. També se n’han signat en matèria de gestió forestal, d’infrastructures hidràuliques, del canal Xerta-Sénia o de la transferència d’equipaments de l’estat per a fer un nou CAP al nucli antic de Barcelona o per a ampliar el Barcelona Supercomputing Center.

“Lleialtat” i bona sintonia

En una conferència de premsa conjunta, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial espanyol, el canari Ángel Víctor Torres, s’han congratulat de les bones relacions entre tots dos. “Ha començat una nova etapa en les relacions entre el govern de Catalunya i el d’Espanya. La política del treball conjunt, braç a braç, té més bons resultats que la política de la confrontació”, ha dit Dalmau. Torres s’ha mostrat satisfet per la “normalització institucional” i ha dit que avui era un bon dia per al govern espanyol i un mal dia per al catastrofisme, afegint-hi que Junts ha retirat la iniciativa per a debatre sobre una moció de confiança contra Sánchez.

Allò que Dalmau ha presentat com una millora significativa de l’autogovern, el ministre s’ha afanyat a estendre-ho en la lògica del cafè per a tothom, amb el missatge que també s’han fet transferències de naturalesa semblant en comunitats autònomes com Andalusia o Castella i Lleó, i que aviat n’hi haurà de noves a Galícia. Torres ha dit que “enfortir l’estat autonòmic és defensar la nostra constitució” i ha insistit que les actuacions del govern espanyol beneficien tothom alhora. Especialment, amb la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica que s’haurà de segellar demà passat al Consell de Política Fiscal i Financera. “Andalusia és qui més condonació té”, ha aclarit ell mateix.

Més acostament amb ERC

Dalmau, diplomàtic, ha celebrat la lleialtat recíproca amb el govern d’Espanya i la cultura de l’Espanya “plural, diversa i amb cogovernança del conjunt de les institucions”. També ha agraït la col·laboració d’Esquerra Republicana “per haver posat aquests acords damunt la taula” i, en grau més baix, dels Comuns. “No hauríem arribat aquí sense el suport d’altres forces polítiques, que van donar suport a la investidura del president Illa”, ha dit. Illa, sense pressupost, necessita el suport de tots dos per a aprovar els suplements de crèdit de la pròrroga pressupostària.

Després d’haver fet descarrilar el pressupost perquè exigien que es comencessin a complir els acords signats, els republicans també han tingut gests de bona voluntat amb els socialistes, encara que les concrecions continuïn essent escasses. Han començat per a donar curs –almenys, simbòlic– als pactes que ja van fer per a investir Sánchez, el novembre del 2023. Aquest matí, el president del partit, Oriol Junqueras, ha anunciat que la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica serà d’un 2% més que la que ja va pactar llavors. La setmana passada, el govern i ERC van brandar com un acord històric la concreció del calendari per a posar en marxa l’empresa Rodalies de Catalunya, que n’ha de gestionar el traspàs, tot i que encara no se’n saben les inversions previstes exactes.

Sense esmentar l’historial d’incompliments

El conseller Dalmau ha admès que aquesta interrupció de catorze anys en les transferències no era tan sols culpa de la Generalitat. Tanmateix, ha fet cap esment de l’historial d’incompliments de l’estat amb Catalunya, i tampoc no ha demanat avui al ministre les xifres d’execució de les inversions que hi són previstes. S’ha limitat a dir que segur que arribaran aviat i que, quan arribin, ja se’n farà l’anàlisi política.

Fa un any, el govern del president Pere Aragonès rebé amb indignació que tan sols s’haguessin executat un 43% de les inversions previstes, la segona xifra més escassa de totes les comunitats autònomes. El govern calculava que, entre 2015 i 2022, l’estat va prometre fins a 5.029 milions d’euros a Catalunya que no s’han acabat aplicant. A aquestes xifres, hi sumaven els gairebé 3.000 milions que no es van invertir entre 2009 i 2013 per l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’estatut. Aragonès va demanar a Sánchez que se’n transferissin els diners directament a la Generalitat. No se n’ha sabut res més.