Tot el que voleu saber sobre el nou mercat de Sant Antoni

  • La remodelació del mercat de Sant Antoni reforça la identitat del barri, però també l'amenaça

VilaWeb
Elisa Galangau
22.05.2018 - 22:00
Actualització: 23.05.2018 - 07:26

Quan les obres de restauració del mercat de Sant Antoni van començar a mostrar els primers resultats, l’impacte per als veïns va ser molt gran. Com podia ser que tota aquella bellesa arquitectònica hagués estat amagada tants anys? El taller d’arquitectes Ravetllat Ribas ha fet lluir al màxim l’edifici que el 1882 va inaugurar el batlle Rius i Taulet, obra de l’arquitecte Rovira i Trias. Mentre s’han anat fent les obres, que han durat gairebé nou anys, els veïns i els comerciants han anat paint aquest canvi. Allò de bo i de dolent que té. L’impacte positiu és ineludible. La restauració del mercat ha canviat la fesomia del lloc i ha donat a tot l’entorn una majestuositat, bellesa, amplitud i perspectiva que en transforma la naturalesa.

Però en la societat actual els canvis no es poden controlar i acaben causant paradoxes difícils de superar. El mercat restaurat reforça la identitat del barri, però també l’amenaça. Per això l’alegria és emboirada de neguit: el perill és la gentrificació. És a dir, que el barri deixi de ser dels veïns i passi a ser dels turistes. Els veïns, molt organitzats, estan disposats a fer tant com calgui per aturar la destrucció del barri. De moment, aquesta setmana, festa d’inauguració i alegria.

Quant han durat les obres del mercat de Sant Antoni? Quant han costat?
Les obres han durat gairebé nou anys. L’any 2005 l’Ajuntament de Barcelona i els comerciants van veure que el mercat necessitava una reforma integral. No va ser fins quatre anys més tard, el 2009, que van començar les obres, que han costat vuitanta milions.

Quantes parades hi haurà?
El nou mercat té 53.388 m2 distribuïts en cinc nivells. Tindrà 235 parades: 52 de producte fresc, 105 dels encants (tèxtil, sabates, regals…) i 78 de llibres.

Com s’hi distribuirà l’espai?
Els tres mercats seran a la primera planta. Les parades d’alimentació se situaran als passadissos interiors de la creu, mentre que les dels encants aniran als passadissos que hi ha més a la vora de la façana. Amb les obres s’han guanyat quatre plantes subterrànies. A la -3 hi haurà un magatzem logístic per als paradistes i a la -2 i -4, un aparcament de quatre-centes places per als clients. Al primer soterrani obriran un supermercat Lidl i un gimnàs.

Com hi podem trobar la nostra parada preferida?
Mentre han durat les obres, el mercat ha estat situat als envelats de la ronda de Sant Antoni. Ara, per saber on se situa cada parada, s’ha fet un mapa que els clients poden consultar.

Quin horari tindrà el nou mercat?
—Mercat de producte fresc: obrirà de dilluns a dissabte, de 8.00 a 20.00.
—Els encants: obriran dilluns, dimecres, divendres i dissabte.
Mercat del llibre: obrirà el diumenge de 8.30 a 14.30.

Serà un mercat més modern?
Els canvis en el mercat no afecten solament l’edifici, sinó que també han de servir per a millorar els serveis. Per això  ara el mercat ha posat a disposició dels clients un servei de repartiment a domicili. Així mateix, el servei d’aparcament oferirà tindrà més places i descomptes per a clients.

Com quedarà el mercat dominical del llibre de Sant Antoni?
Diumenge, dia 27 de maig, els paradistes del mercat dominical inauguraran les noves instal·lacions. Estaran en unes noves marquesines, que s’han instal·lat al voltant del mercat. Els venedors consideren un èxit tornar a l’antic emplaçament. Durant aquests anys, quan l’ajuntament ha tingut temptacions de traslladar-los a uns altres indrets de la ciutat, ells han defensat que són una de les parts més essencials de Sant Antoni. Aquest mercat s’ha especialitzat en llibres nous i antics i col·leccionisme tradicional de postals, segells i revistes. També s’hi troba tot mena d’ofertes vinculades als cromos, als videojocs i als films.

El dia de la inauguració del nou emplaçament del mercat dominical del llibre, els paradistes faran una festa per celebrar-ho, amb la lectura d’un pregó a càrrec de Miqui Otero i lectures poètiques de Joan Vinuesa.

Restes arqueològiques sota el mercat

Què se n’ha fet de les restes arqueològiques que van trobar quan feien les obres?
Durant les obres es va trobar un tram de la Via Augusta romana. Arran de la importància d’aquestes restes arqueològiques, el disseny del nou mercat hi ha donat molta visibilitat i facilitat d’accés. Aviat aquest espai formarà part del Museu d’Història de Barcelona.

La supercruïlla

Com serà la supercruïlla?
Allò que havia de ser una superïlla ha acabat essent una supercruïlla. No és pas un joc de paraules, sinó d’un intent d’adaptar el concepte de superïlla a les necessitats de l’entorn. La cruïlla entre el carrer del Comte Borrell i el carrer de Tamarit s’ha convertit en una  un encreuament sense trànsit ni zones d’aparcament.  Aquesta no serà l’única intervenció a l’entorn del nou mercat. A l’octubre començaran les obres, anomenades ‘de pacificació’, al carrer del Comte Borrell, entre Gran Via i Floridablanca, i a Tamarit, entre Viladomat i Calàbria.

Quan i com s’inaugurarà?
Tot i que s’inaugura avui,  l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha organitzat una  festa  que durarà tot el cap de setmana, el 26 i 27 de maig (consulteu-ne el programa).

Quines són les inquietuds i preocupacions dels veïns?
La principal preocupació és el perill de gentifricació del barri. Fem Sant Antoni  ha denunciat que més de 3.500 famílies es troben en perill d’expulsió del barri perquè se’ls acaba el contracte de lloguer i els volen aplicar un augment del lloguer inadmissible. Per evitar els efectes del turisme, els veïns també han demanat que es limitin les botigues dedicades a la venda de records, perquè degraden el comerç del barri.

En un àmbit més concret, una de les principals crítiques se l’enduen les marquesines de les parades de l’exterior, perquè tapen la visibilitat de l’edifici i ocupen molt espai públic. Un punt de discrepància entre els restauradors i els veïns és l’espai que ocupen les terrasses a la supercruïlla. Els restauradors demanen que ocupin més espai, mentre que els veïns en recelen, perquè l’espai públic que s’ha guanyat no sigui envaït majoritàriament per les terrasses dels bars.

Més informació:

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any