Les trenta-una colles castelleres més destacades, el Tarraco Arena ple amb més de dotze mil espectadors, quatre-cents mitjans acreditats provinents de tots els punts del planeta, castells de gamma extra i construccions inèdites… Cada dos anys, el focus casteller s’atura sobre Tarragona perquè s’hi fa el Concurs de Castells, l’espectacle casteller més gran del món. A més si tenim en compte l’excel·lent estat de forma que viu actualment el món casteller, és fàcil imaginar que aquest cap de setmana es visqui una de les millors actuacions de la història. Però el fet de ser una cita castellera tan especial, amb premis i desenes de colles actuant alhora, també genera molts dubtes. Mirem de resoldre’ls en aquesta guia.

Per què és tan important el Concurs de Castells? Al concurs, hi actuen les millors colles castelleres del país cada dos anys, els parells, al començament de la tardor. Un dels principals atractius del certamen és que és l’única diada de la temporada on totes les colles reben una puntuació segons la dificultat de les construccions. Això propicia que les colles punteres competeixin per aconseguir el primer lloc en la classificació final i que agrupacions castelleres de tots els nivells donin el millor de si mateixes.

Quant de temps dura? El concurs es divideix en dues jornades: es fa dissabte i diumenge a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. El cap de setmana passat, concretament el 30 de setembre, ja es va fer una diada prèvia a la plaça del Castell de Torredembarra, coneguda popularment com a ‘Concurset’. Hi van participar les dotze últimes colles de la classificació del rànquing Estrella, que habitualment es mouen en la gamma de castells de set pisos.

Quantes colles hi participen? Trenta-una. Dissabte a la tarda a partir de les 15.30, es podran veure les actuacions de dinou colles: els Nens del Vendrell, els Xiquets de Reus, els Moixiganguers d’Igualada, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, els Sagals d’Osona, els Xiquets de Vilafranca, els Bordegassos de Vilanova, els Castellers de Terrassa, els Xics de Granollers, els Castellers de Lleida, els Castellers d’Esplugues, els Castellers de la Sagrada Família, la Colla Castellera Jove de Barcelona, els Castellers de Cerdanyola, els Castellers de Berga, la Colla Jove de Castellers de Sitges, els Castellers d’Esparreguera, els Nois de la Torre i els Xiquets del Serrallo.

I diumenge al matí, a partir de les 09.00, les actuacions de les altres dotze: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la Colla Joves Xiquets de Valls, els Capgrossos de Mataró, els Castellers de Sants, els Xiquets de Tarragona, els Castellers de Barcelona, els Castellers de Sabadell, els Marrecs de Salt, els Castellers de la Vila de Gràcia i els Castellers de Sant Cugat.

Com es decideixen les colles participants? En funció de la posició al rànquing Estrella, un índex classificatori que avalua les millors actuacions de les colles des de l’1 de setembre de l’any anterior al concurs fins al 31 d’agost de l’any de la competició. Les colles classificades entre les posicions 42 i 31 actuen a Torredembarra, les classificades entre els llocs 30 i 13 actuen dissabte i les dotze primeres ho faran el diumenge.

Per què els Minyons de Terrassa sempre declinen de participar-hi? Des de la seva fundació l’any 1979, els Minyons de Terrassa, una de les colles més destacades del país, s’han negat a participar al Concurs de Castells. La colla ha explicat unes quantes vegades que no estan d’acord amb diversos aspectes del format de la competició i, sobretot, amb la idea que els castells es puguin valorar a partir d’una puntuació numèrica.

Però els Minyons no són pas l’única colla castellera que no participa en el concurs per voluntat: enguany, els Castellers de Cornellà i els Xerrics d’Olot han renunciat a ser a la competició de Torredembarra i els Tirallongues de Manresa han declinat la invitació de dissabte al Tarraco Arena perquè els coincideix amb la Fira Mediterrània.

Com es decideix el guanyador del concurs? Les colles disposen de cinc rondes per a provar els millors castells. Per a la classificació final, se sumen els punts dels tres millors castells de cada colla. La colla amb més punts al final de la competició és la guanyadora i s’endú un premi de 16.000 euros. Els guanyadors dels últims vuit certàmens –del 2002 al 2016– han estat els Castellers de Vilafranca.

Què és la taula de puntuacions? És el document on s’indiquen els castells que es poden intentar durant el concurs i el seu valor amb punts, assignat segons la dificultat. Aquesta taula de puntuacions és aprovada per una comissió assessora i publicada mesos abans del concurs.

Com afectaran els canvis que enguany sapliquen a la normativa? Entre l’1 de setembre de 2017 i el 31 d’agost de 2018, el concurs va passar a valorar només un castell carregat en una actuació castellera, independentment del resultat final. La mesura s’aplica tant en aquelles diades de temporada que siguin clau per a accedir al concurs com en les dues jornades del concurs. Amb aquesta iniciativa, els organitzadors opten per la seguretat en els castells, donant més valor als descarregats.

Des de quan es fa el Concurs de Castells? Enguany, es fa el 27è concurs, que es va començar a fer l’any 1932 amb només quatre colles participants: la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Nova dels Xiquets de Valls, la Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i la Colla Nova dels Xiquets de Tarragona. L’any següent, el 1933, es va repetir, però sense una periodicitat concreta i no es va tornar a fer fins a l’any 1952. No va ser fins al 1980 quan la cita es va consolidar plenament i es va començar a fer de manera ininterrompuda cada dos anys fins avui.

Shi fa res més, a banda de la competició? Com que el concurs és l’espectacle casteller més gran del món, cada trobada es complementa amb diversos actes relacionats. D’aquesta manera, dissabte al matí es fa, a la plaça de la Font, la Diada Internacional del Concurs, una trobada que aplega les colles castelleres que hi ha escampades pel món. Enguany, la Muixeranga d’Algemesí n’és la convidada d’honor. Documentada des del segle XVIII, està catalogada per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial i és la mostra més antiga que hi ha d’aquesta mena de construccions humanes.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb