Torra solemnitza la decisió de no fer passos enrere

«El president de la Generalitat va voler deixar ben clar que ell no seria en cap cas qui frenàs el procés d'independència, si és que aquesta frenada es proposa mai, ni qui ampliàs els terminis per a fer efectiu el trencament amb el règim monàrquic espanyol»

Vicent Partal
05.09.2018 - 08:34
Actualització: 05.09.2018 - 10:34
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A primer colp d’ull el discurs de Torra d’ahir em va semblar incomplet, com si el president no rematàs la jugada. El to era contundent, sense cap escletxa estilística, però les propostes que es van posar sobre la taula o ja eren conegudes o simplement són lògiques. Potser s’havia creat massa expectació, després de setmanes de parlar-ne. O potser és que açò que tenim davant és la concreció d’una de les lliçons de l’octubre passat: molta gent creu que aleshores es va parlar massa i es van donar massa pistes i que ara no cal.

Potser, simplement, és una partida d’escacs en què cal moure peça amb un moviment prudent d’entrada però que alhora marca la línia de les jugades futures. La voluntat de no cedir, de combatre, de no fer cap pas enrere, la reafirmació en l’objectiu de fer concreta la República com més prompte millor és evident i indiscutible. El com, en canvi, no sembla, ara com ara, tan clar.

Tanmateix, com passa en la vida política en ocasions assenyalades, vaig tenir la sensació que en la conferència d’ahir, de fet, el continent era el contingut. Que l’escenari del TNC era el contingut que Torra volia remarcar. Crec que la solemnitat de l’acte és el que marcava la diferència i era la diferència que es volia marcar. La reacció tan ràpida del govern espanyol ho va fer palès. Aquesta era la primera conferència solemne del 131è president de la Generalitat i és obvi que un acte com aquest té una dimensió, vesteix i solemnitza el discurs, d’una manera que no ho pot fer cap declaració periodística, cap entrevista, cap conferència de premsa. Dir en una conferència solemne el mateix que es diu en les entrevistes o en les respostes ràpides al parlament és prendre un compromís molt més inamovible, traçar un rumb més difícil de girar.

Fa molts mesos que veiem especulacions i debats sobre quin camí ha de prendre l’independentisme –especulacions i debats, val a dir, més vius i intensos entre les cúpules dels partits que no pas entre els votants i els ciutadans en general. És obvi que no hi ha cap acord fàcil entre les distintes famílies i partits republicanes. Evident. I amb el seu discurs d’ahir sembla que, sobretot, el president de la Generalitat va voler deixar ben clar que ell no seria en cap cas qui frenàs el procés d’independència, si és que aquesta frenada es proposa mai, ni qui ampliàs els terminis per a fer efectiu el trencament amb el règim monàrquic espanyol. I supose que per això, perquè van entendre això, a la Moncloa van saltar de seguida i en horari de màxima audiència televisiva.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.09.2018  ·  22:19

Anunciar amb solemnitat que el únic camí que hi ha és continuar endavant deixa tan pocs dubtes que només cap marcar un ritme. Però és semblant a una caminada d’aquelles de muntanya, en la qual tothom té clar quin és el recorregut i on és l’arribada. L’únic que cal és que cadascú vaja al seu ritme, però cap on toca anar. El president va deixar clar aquesta meta. I també una evidència que és de les que fan més por a l’Altiplà. Que hi ha una majoria molt ampla, decidida a continuar endavant. No de bades de seguida han eixit de l’altra banda a dir que “així no val”. Què han de fer, si no tenen res a dir?

jaume vall
jaume vall
04.09.2018  ·  22:36

Aplaudim l’acte, la fermesa. Esperarem fets que concretin les intencions exposades. No ens precipitem a analitzar. Veure esdeveniments. Fer costat, que no li defalleixin les cames. Agafar més força i empenta. Rematar la jugada.

Josep Salart
Josep Salart
04.09.2018  ·  22:43

Hem de veure que anirà passant els propers dies, tot em fa l’efecte que esdevindrà molt ràpid.

Si des de Waterloo es dissenya un full de ruta que prepari el país amb les eines que no teníem l’any passat, i si entenem que això comportarà moments molt i molt tensos contra un país violent com es espanya, llavors penso que no ens deixarem acollonir.

Si ells veuen que tornem anar amb lliris a la mà, saben que fotent quatre hòsties i set o vuit més a la presó, ja ho paren. Després nosaltres sols ens entretenim amb llaços i sopars.

Es molt important que el món, la Merkel i tothom vegi que no pararem fins aconseguir lo que tants països han aconseguit. I compte, molts amb morts al damunt de la taula.

Espero que els partits empresa no facin corre els ganivets i no traicionin. Però és igual, nosaltres soms més…

Rosa Gispert
Rosa Gispert
05.09.2018  ·  00:15

Molts incauts al TNC o molts interessats a seguir fent bullir L’Olla?. Quan ho vegi m’ho creuré. De moment, seguim fent el que dicta la judicatura espanyola, començant pel president. Amb uns quants diputats suspesos, inclòs el president legítim. Els partits barallats i sense complir cap de les promeses electorals i flirtejant amb el PSOE del 155.
Ja n’hi ha prou de paraules. De moment no hi ha cap fet que es correspongui amb el que es diu. Per què els hauríem de creure?

eva salas
eva salas
05.09.2018  ·  00:23

Ens podríem vèncer i derrotar nosaltres mateixos. Hi ha una corrent independentista, molt irresponsable i immadura, contenidors de les set ciències, que es dediquen a conrear la malfiança i la desconfiança en el si del moviment. Si us plau no ens deixem arrossegar pels il.luminats o estarem perduts. Jo sóc la primera que critico però rectifico al moment que m’adono que ens necessitem tots, generosa i fraternalment, inclús els menys convençuts els més porucs i altres espècies. Cal visió activa i constructiva, i això també és fer república.
Ja em perdonareu el sermó.

Ramon Perera
Ramon Perera
05.09.2018  ·  01:50

Si no fem passos enrere, és que els farem endavant. I si en fem suficients, podem viatjar qualsevol distància que ens proposem. Aquest és l’axioma d’Arquímedes, que no s’ha de confondre amb el principi d’Arquímedes. Així és que resistència i constància, que la força d’Espanya ja la coneixem i, per gran que sigui, és limitada.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.09.2018  ·  04:45

Reconec que m’agradaria veure-ho més clar. Sobretot perquè ja hem fallat massa cops. Això sí, estic d’acord amb un punt de l’editorial: que a Madrid facin sonar les alarmes antiaèries ja és un gran què. I amb això s’esdevé que Sánchez és Rajoy i Celaá és la Soraya. Els papers, aquest vespre, han estat idèntics. També el de la Guardia Civil, que avui mateix ha ordenat a tres-cents dels seus efectius que es quedin a Catalunya. L’estat espanyol, sempre cometent els mateixos errors.

Oriol Roig
Oriol Roig
05.09.2018  ·  05:43

Si la conferència del MHP no ha aclarit gaire el com, la resposta de l’estat si ho ha fet. Seguir amb l’ocupació militar, no deixant que marxin 300 guàrdia civils.

jordi Rovira
jordi Rovira
05.09.2018  ·  08:13

Sobre la qüestió del contingut i del continent ahir mateix hi havien els primers retrets unionistes. L’argument girava amb la pregunta de per què una conferència al TNC i no una sessió al Parlament. I si d’allò que et queixes és perquè allà es concentra el mal; ja tenim una pista. El President Torra ahir era un líder, un prescriptor, una autoritat i un home de compromís ferm compromès en públic. Fent cas al refrany: el ratolí que posarà el sonall al gat. Davant seu, els prohoms de la contrada que assistien al sacrifici, lloant la pàtria i seguint el gest. Torra ahir era el fermament d’un moviment alçat, que si té deficiències; també té un pas ben clar.
El contingut: anem cap el pas.
La reacció de l’Estat Espanyol no es va fer esperar: uf!

Gerard Salvatella
Gerard Salvatella
05.09.2018  ·  08:51

Cada vegada entenc menys les interpretacions del Sr. Partal. El titular d’avui no és la solemnització d’un ritual processista, que ja hem viscut diverses vegades (recorden la posada en escena de JxS abans del referèndum o les declaracions de Puigdemont des de la Gene?). El titular d’avui és, com ja avançàvem uns quants fa dos dies, que el Sr. Torra no ha dit res de res:

“el Sr. Torra sortirà demà a dir-nos per enèsima vegada que aquest cop si, que ara van a totes. Evidentment, deixarà els detalls per més endavant, ja que “hi ha coses que no es poden dir” i presentarà un pla difús i sense concretar per mantenir la corda del procés.”

Aquest és el comentari que vaig fer i que s’ajusta fil per randa a la intervenció del Sr. Torra. Si no són vostès capaços de veure la roda de hàmster en la que estem corrent, aleshores desisteixo de la independència, bo i convencent-me que o bé els catalans no tenen remei, o bé el mitjans de comunicació catalans estan imbuïts de la plaga processista.

Només a mode d’intent, senyors: quan algú té un pla que no vol concretar, es demostra que té un pla perquè assoleix fites concretes i mesurables de forma regular i en els terminis establerts. Una multinacional com Apple no concreta els seus plans, però anuncia fites remarcables i les compleix. Si això no és així, és que no hi ha cap pla. I aquest és el cas del Sr. Torra, que l’únic que ha fet en la seva compareixença és fer volar coloms.

Albert Miret
Albert Miret
05.09.2018  ·  09:08

Em va sorprendre que el missatge que la Moncloa va anunciar immediatament després del discurs presidencial, no es fes fins a les deu. A les nou era d’una precipitació extraordinària, pel que vaig pensar que dirien alguna animalada tipus càstig o amenaça com sempre. Però imagino que a les deu ja li havien passat el “cepillo” a la declaració i havien consultat a la “jefa Merkel” el que els comprava i, contra el que em pensava, la resposta va resultar ser d’allò més suau i anodí. En una paraula: No calia.
El discurs del President em va semblar correcte, i amb la clara intenció de confirmar el pacte entre els independentistes, que abans de l’estiu semblava que perdia una mica d’oli, afirmant-se en què no hi hauria cap pas enrere de ningú, dirigit tant cap al públic català com cap al públic espanyol, per si els quedava alguna il·lusió sobre el tema.
Em va agradar que no fos gaire revelador del pla que s’haurà de seguir, perquè jo també sóc contrari a la ingenuïtat d’explicar punt per punt els plans a l’enemic, com es va fer diverses vegades abans de l’u d’octubre. Formalment , el discurs em va semblar molt ben construït i necessari perquè ja se’ns està acumulant la feina, i a Waterloo sembla que el Consell de la República no els corri massa pressa.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
05.09.2018  ·  09:29

A mi el discurs em va semblar excel.lent, precisament perque deixava clara la intencio de defensar la causa justa de la independencia, pero no feia volar coloms amb indicacions tactiques del que es faria o no es faria. La reaccio furiosa de la caverna confirma, si es que ens calia confirmacio, que ha estat el to correcte. L’infantilisme cridaner de la CUP (“exigint” fa poc que es presentes un pla per a implementar la republica en 9 mesos… un altre pla!) i el mesellisme traidor d’ERC (predicant humilitat, paciencia i submissio mentre malden per a fer un altre tripartit) no ens portaran mai a la llibertat; la fermesa, combinada amb l’astucia i la discrecio (es a dir, el que va fer possible primer el 9N-2014 i despres l’1O-2017) si que ens hi podrien portar, si tenim una mica de sort…

I per cert, respecte de totes les critiques al que va passar despres de l’1O: senzillament no es creible que, despres del pla virtualment perfecte que va fer possible l’1O, no hi hagues res pensat per a activar la independencia com feia ben be dos anys que es deia que es faria (des d’aquella famosa conferencia de l’Artur Mas el desembre de 2014). El referendum de l’1O era un pla gairebe improvisat, que nomes s’havia decidit fer cap a finals del 2016, mentre que el pla de 18 mesos cap a la independencia estava sobre la taula de molt abans. Per tant, es evident que hi havia un pla probablement igual de ben pensat, i igual o mes secret, que el de l’1O, pero que alguna cosa va fallar i, en comptes de passar a un pla B (aquest si, improvisat) que podia haver sortit molt be, pero tambe molt malament, es va decidir aparcar-lo. Es pot argumentar si aquesta va ser una bona o una mala decisio, naturalment, pero no podem soposar que no hi va haver mai cap pla simplement perque no en varem veure cap, de la mateixa manera que el dia 1O a les 8 del mati, quan ningu no havia vist cap urna a cap escola, no podiem per aixo afirmar que les urnes no existien o que no hi havia cap pla per a portar-les a les escoles.

En resum, molt bon discurs d’en Quim Torra: diu el que cal dir, i no diu el que ara es millor no dir…

Pep Agulló
Pep Agulló
05.09.2018  ·  09:47

No hi ha dubte que és una partida d’escacs i cal moure’s amb prudència, però va dir coses desconcertants. P. ex. Es pot fer una crida a les mobilitzacions per anar erosionant les estructures de l’Estat, però dir-ne una “marxa pels drets civils, socials i nacionals” permanent, a l’estil Mandela, fins a les sentències dels judicis, sense concretar res, és un descosit del seu discurs (o no es diu, o es concreta més). No vull dir que no em sembli bé l’ocultació tàctica, al contrari, se’n desprèn que han après la lliçó.

Entrant ja en el contingut general, va ser contundent en les seves conviccions i això el va portar a definir el gruix del missatge que per mi és clar en dos punts clau: No hi haurà reculada autonomista (resposta a la Moncloa que ho va entendre de pressa); i el “momentum” de recollir el mandat de l’1-O i 3-O serà si no hi ha absolució en els judicis als presos republicans.

Emparant-se en el consens social del 80% sobre un referèndum pactat, contra la repressió i contra la Monarquia, va enunciar el fòrum cívic constituent com a aglutinador d’aquesta àmplia majoria.

Només de passada va citar el front de lluita del consell de la República (no era el lloc per definir res). En canvi va ratificar el paper fonamental de la mobilització ciutadana i va solemnitzar que no reculava amb: “només un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment pot renovar el mandat de l’1-O. El discurs estava consensuat a grans trets amb els presoners i exiliats, i amb els partits. Discurs correcte pel que fa a les intencions del govern, marcant límits clars.

Josep Salart
Josep Salart
05.09.2018  ·  09:48

Que enriquidors tots els comentaris, poder-los llegir i afegir llum a la notícia.

Hem de convènçer Vicens Gonçal per tornar-lo a tenir entre nosaltres.

Vicens, sabem que estires del carro.

Abraçada.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.09.2018  ·  10:04

Declaració de bones intencions, retòrica, cap camí concret a seguir, cap termini. No hi ha res del que va dir el President ahir que no sabéssim, que no hagués dit abans en declaracions o entrevistes. Necessitat d’un referèndum pactat amb l’estat?, si us plau! Comença a ser un mareig vomitiu això d’entrar sempre en el mateix bucle, és el tren de la bruixa. Només hi ha un camí, no fer més autonomisme, unilateralitat i crear les condicions perquè l’estat espanyol es vegi obligat a pactar un referèndum. És l’estat qui ens l’ha de demanar perquè nosaltres ja l’hem fet. Mentre tant els catalans hem de seguir un camí de trencament constant, de bloqueig econòmic i de desprestigi de l’estat. És aquest camí, sens dubte complex i ple de sacrificis, el que el nostre President ens hauria d’explicar. Quins actes concrets, tangibles, fan afeblir l’estat, quins actes concrets i tangibles comprometen el prestigi de l’estat espanyol davant d’Europa i el món. Aquest és el camí que els que estan al capdavant del procés ens han de mostrar. No fer-ho és processis me. Fa anys parlàvem del xoc de trens. No ens adonem que el xoc ja s’ha produït? Estem en plena revolució, en una confrontació amb un estat tan poderós que no podem combatre’l en camp obert. Catalunya te prou força per ajudar que la descomposició de l’estat sigui més ràpida. Fem-ho ja.

Tomàs Mulet
Tomàs Mulet
05.09.2018  ·  10:13

Guant de seda però fermesa d’acer.

Mà oberta però ni un pas enrere.

Línies vermelles clares: Dret a decidir i absolució dels presos i exiliats.

Volem més concreció? No cal, jo me’l crec i anirem veient quan toqui.

Assumpció Cantalozella
Assumpció Cantalozella
05.09.2018  ·  12:24

Del discurs del president Torra , hi ha un element central: el poder per la independència depèn de “la gent”. Una crida a la mobilització. Un suport no explícit a la mobilització feta per mitjà dels llaços grocs. Què és sinó una gran mobilització l’escampada de la simbologia qie suggereix: llibertat presos polítics, llibertat exiliats, llibertat a la voluntat del poble, de la gent. (permeteu que emfatitzi en el mot “gent”…Utilitzem-lo…Ens l’ha pres la Colau amb això de “la ciutadania” ).

Pep Agulló
Pep Agulló
05.09.2018  ·  12:26

Tomàs Molet, a veure quan aprendrem a dir “cap pas enrere” i no la construcció del “ni un”…

Molt d’acord amb el teu comentari.

Gemma R.
Gemma R.
05.09.2018  ·  12:52

Personalment confío en el President Torra, perquè sé que és un independentista de pedra picada, i que la seva màxima il.lusió és veure una Catalunya caminant en llibertat. El discurs d´ahir va ser efectivament dir el mateix que ja ha dit en altres mitjants de manera solemne, que no és poc. Ara bé, no está sol, i de la mateixa manera que l´Estat Español té uns poders fàctics a l´ombra que manen més que els visibles, a Catalunya hi ha uns lobbys, uns partits, i molts altres interessos, que prefereixen romadre a Espanya, que només volen més autonomía per legislar, i que només faran el pas si no els queda altre remei. En la primera etapa del procés, tots estàvem molt il.lusionats i erem molt innocents. Ens vam creure totes i cada una de les “jugades mestre” i sort vam tenir que el poble català és més tossut que el burro de la mateixa “espècie”, i vam tirar endavant tot el que ens vam prometre entre tots. Ara, en aquesta etapa del procés, estem en una altre realitat. Ara ja coneixem l´enemic, al qual abans innocentment només consideràvem “adversari polític”. I aquest concepte, aquest canvi de concepte ho canvía tot. El lliri ha caigut. Seguirem sortint, seguirem lluitant, seguirem denunciant, no defallim. Però sóm conscients que arribarà un moment, que no n´hi haurà prou amb el fet que nosaltres entenguem que “avui si que no podem marxar a casa”. I tots els que ens quedarem, perquè haurem decidit que no podem donar més marge a la repressió i a la regressió d´un Estat que està en descomposició que vol morir matant, ens hi tornarem a jugar la cara, (desitjant però sense poder garantir que no serà alguna cosa més), necessitem saber també, que dés de les institucions no se´ns deixarà sols. I si no hi ha unitat en els partits, si no hi ha una estratègia clara per a cada envit que surgeixi, tant si és la seva intenció com si no ho ha estat mai (que opto per aquesta segona), els fets els sobrepassaran, i aquest si que esdevindrà el final de tot plegat per decennis. Així que aplaudir no em costa gens, i hi poso altre vegada tota la confiança, perquè estimo el meu païs i vull creure en els meus representants. Però deixeu els partidismes de banda, i entenèu-vos que vénen corves!

Josep M Armengou
Josep M Armengou
05.09.2018  ·  13:21

Celebro molt l’editorial, director, i espero que tingui raó.
Particularment, no tan sol no necessitava res més, sinó que, i sobretot, celebro que no hagi concretat cap estratègia, que de bocamolls en som i en sabem un pou.
Cal callar i, sobretot, al demostrar amb fets polítics i governamentals del dia a dia que anem pel camí correcte…..la gran majoria de la població.
Un dia, ben aviat, ens haurem de comptar de veritat (encara no ho hem pogut fer), i aleshores no anirà ni de llaços grocs ni de mots grandiloqüents.
Abans, però, el republicanisme general ha d’avançaren criterii en gent.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.09.2018  ·  17:16

Despres de declarar la independencia i no aconseguir-la (cosa que ells ja sabien) tot el que ve despres son pasos enrere, la questio es quan passos enrere s’han de fer per agafar l’embransida necesaria per a fer el salt… passos que no es van fer i ara s’hauran de fer…

Jo per exemple ja he dit alguna vegada que fer un referendum a Catalunya (o a tot l’estat) on es pregunti senzillament “Catalunya es una Nació?” posaria una mica les coses a lloc (ajudaria a la digestio) i el resultat seria sorprenent… Participacio de mes de dos milions asegurats a Catalunya… I despres una reforma de la constitucio a tal efecte (ni que sigui per a que li treguin una mica la pols, a la seva constitució…)

Aixo de cara al Febrer del 2019 estaria be, o quan vulguin asegurar-se un soport a Madrid i coses d;aquestes… i tot lo altre anar fent… Sense pressa, i per sobre o per sota la linea de flotacio…

La independencia no sera facil, cal convencer’ls i cal convencer la EU…

Sergi Guitart
Sergi Guitart
05.09.2018  ·  17:19

Cada vegada que neguin un referendum d’autodeterminacio, el SI a l’independencia rebra mes soports…

Roser Caminals
Roser Caminals
05.09.2018  ·  17:46

Mostreu molt sentit comu a les vostres reaccions.
Torra va fer un discurs clar i ben organitzat, dibuixant linies mestres–no a la sentencia de presos i exiliats, no a un nou estatut, no a la renuncia a l’auto determinacio, mes la recula de positius–sense entrar en els detalls. Cosa intel.ligent, perque ja hem vist que el que cal no es un full de ruta rigid sino una xarxa de plans de contingencia fluids. I aquests plans i/o amenaces (si fan A, farem B) no es poden revelar al govern espanyol, que de moment ja remena el 155 i envia avalots a la marxa de la Diada.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes