Torra

TEMA DEL DIA

Eleccions. El debat sobre quan s’han de convocar les eleccions catalanes continua aixecant passions polítiques i periodístiques. Hi ha ganes de fer desaparèixer Quim Torra de l’escenari, perquè és una figura que no controla cap partit. La millor manera de fer-lo desaparèixer seria que el Tribunal Suprem espanyol l’inhabilités definitivament i que es convoquessin eleccions anticipades, una decisió que només pot prendre el president. És de les poques competències que té, la de prémer el botó vermell. I això no depèn ni de Junts per Catalunya ni d’ERC, sinó d’ell. I és bo escoltar què diu el president per saber-ne les intencions, que no són pas les de convocar eleccions.

Torra ha dit que només acatarà una inhabilitació si el parlament li retira la confiança per haver defensat la llibertat d’expressió. Per tant, no pensa acatar la decisió del Suprem i traslladarà la decisió a la cambra. Fa pocs dies, el parlament va aprovar una resolució ratificant la seva condició de president i diputat, la qual la Junta Electoral espanyola (JEC) pretenia retirar-li. Hi va haver consens entre els partits independentistes, perquè el reglament del parlament estableix que un president només pot ser inhabilitat per sentència ferma, i aquesta serà la del Suprem. Quan es va votar, fa deu dies, només s’hi havia pronunciat la JEC. Quan es pregunta a la consellera de Presidència, Meritxell Budó, què farà el govern quan surti la sentència del Suprem, evita de respondre dient: ‘Encara no som en aquesta pantalla.’ Fins i tot, abans-d’ahir va deixar entreveure que el govern acataria el Suprem, cosa que va causar malestar a l’entorn més immediat del president.

La consellera de Presidència evita de confirmar allò que el president reitera cada vegada que li ho demanen: que només convocarà eleccions si l’inhabilita el parlament. És a dir, posarà els diputats en la disjuntiva d’acatar la decisió dels tribunals espanyols o desobeir-los. Fins ara, tant Junts per Catalunya com ERC han optat sempre per acatar les decisions judicials, com es va demostrar amb la investidura fallida de Carles Puigdemont el 30 de gener de 2018. Torra presentarà un altre dilema entre acatar i desobeir, amb les conseqüències penals que això pot tenir. Tot i que hi ha un acord entre els partits independentistes per a trobar una resposta pactada, no sembla que ERC ni una part de Junts per Catalunya estiguin disposats a desobeir la resolució del Suprem. Només el sector d’independents de Junts per Catalunya que encapçala Laura Borràs s’ha arrenglerat sense fissures amb la determinació de Torra. Esquerra hi veu un nou intent de perjudicar el president de la cambra, Roger Torrent, que seria qui en rebria les conseqüències penals.

Mentre no hi hagi sentència del Suprem, Torra continuarà al govern. L’altra hipòtesi que faria caure Torra seria que ERC li retirés el suport, però els republicans ho han descartat perquè això els podria perjudicar electoralment. Per esvair dubtes, Pere Aragonès ja ha deixat clar que és partidari d’acabar la legislatura. Tot i que la inhabilitació de Torra permetria a Aragonès d’exercir de president en funcions fins que es fessin les eleccions, ERC prova d’evitar qualsevol imatge de deslleialtat i, fins i tot, apuntala Torra com a negociador amb Pedro Sánchez, sabent, però, que això tindrà caducitat. El resultat de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra, que encara no té data, és més que previsible.

MÉS QÜESTIONS
Un jutjat de València arxiva una denúncia per tortures del franquisme perquè han prescrit.
El pas del temps és una excusa per a la justícia espanyola per a no investigar la dictadura. El jutjat d’instrucció 15 de València ha arxivat per prescripció i basant-se en la llei d’amnistia de 1977 la causa oberta arran de diverses querelles per tortures i altres delictes contra la integritat moral durant el franquisme. Així consta en la resolució dictada pel magistrat, després de la petició de la setmana passada de la Fiscalia Provincial d’arxivar les actuacions. S’havien presentat sis querelles impulsades per l’Associació Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme al País Valencià, integrada en la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina (Ceaqua). Una d’aquestes, representada per la cooperativa el Rogle, anava dirigida contra diversos policies adscrits el 1971 a la brigada político-social franquista de la ciutat, entre ells, l’anomenat ‘Billy el Niño’ valencià. Segons la sentència, els fets recollits en les querelles presentades, esdevinguts el 1971 i el 1975, han prescrit, i recorda que la imprescriptibilitat dels delictes de genocidi i lesa humanitat només opera en l’ordenament jurídic intern des de l’1 d’octubre de 2004.

El PP, Cs i el Pi demanen una comissió d’investigació pel cas dels menors tutelats. El PP, Ciutadans i el Pi han registrat una sol·licitud conjunta al Consell de Mallorca perquè s’obri una comissió d’investigació pels casos d’explotació sexual de menors tutelats per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Les tres formacions coincideixen en la importància d’aclarir els fets, atesa la gravetat que demostra que els protocols existents no han funcionat, i han dit que la gestió als centres no havia estat l’adequada per a garantir la seguretat dels menors. ‘Cal depurar responsabilitats polítiques, amb la major transparència possible, dels qui varen prendre unes decisions o unes altres després de saber que aquests menors estaven en xarxes de prostitució’, ha insistit la portaveu de Ciutadans al Consell de Mallorca, Beatriz Camiña. Per la seva banda, el portaveu adjunt del Pi – Proposta per les Illes, Antoni Amengual, s’ha afegit a demanar responsabilitats polítiques, i el portaveu del Partit Popular, Llorenç Galmés, ha destacat: ‘Hi ha massa preguntes sense respostes clares i davant la gravetat del que va passar i admès pels responsables de l’IMAS, només amb una comissió d’investigació independent es podran detectar els errors i els seus causants. Cal posar llum a tanta foscor.’

El govern andorrà revisarà les tarifes mèdiques. El govern vol actualitzar les tarifes dels actes mèdics que finança la CASS amb la voluntat de premiar els actes intel·lectuals i la medicina que es basa en resultats. La idea del Ministeri de Salut és que el sistema de pagament que fa ara la CASS al SAAS, que es fa per cada activitat sanitària en concret, passi a convertir-se en un sistema de pagament per procés i per resultats. L’objectiu principal és valorar l’eficiència i la qualitat de l’atenció dels professionals mèdics evitant proves innecessàries. Segons el Diari d’Andorra, aquest és un dels punts que inclou el pacte d’estat que el govern ha lliurat al PS i que els dies vinents farà arribar també a Tercera Via. El document marca les línies principals que s’han de desenvolupar amb l’objectiu d’aconseguir la sostenibilitat del sistema de salut públic, alhora que fixa els compromisos de l’executiu amb els signataris per mantenir-los informats dels canvis i dels avenços en aquesta matèria. El document també inclou la necessitat de regular quines prestacions seran finançades públicament, a més de qui pot fer o prescriure una determinada prestació. També s’haurà d’indicar on es pot fer i sota quina indicació serà finançada.

LA XIFRA
16,5 milions d’euros d’ingressos ha assolit el centre termolúdic Caldea, una dada que representa un creixement de la facturació del 5%, gairebé 800.000 euros més respecte de l’exercici de l’any anterior. El centre termal ha superat els 400.000 clients.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de gener de 1716, Felip V promulga el Decret de Nova Planta, que dissol les institucions catalanes i les assimila a les de Castella.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb