16.05.2025 - 19:40
|
Actualització: 16.05.2025 - 19:46
Aquesta setmana, i fins el 18 de juliol, la fotografia de Toni Catany (Llucmajor, 1942 – Barcelona, 2013), un dels grans mestres de la fotografia catalana contemporània, tornarà a ser present en un espai d’art de Barcelona: la galeria Artur Ramon acaba d’inaugurar la mostra “Toni Catany, el cos, la mirada, el record”, que conté una cinquantena de peces, una vintena de les quals són fotografies de nusos masculins, obra de Catany, i la resta són, majoritàriament, peces del fons de la galeria. Es troben col·locades a partir de certes analogies i això fa que dialoguin i s’acompanyin, a voltes d’una manera sorprenent, d’altres generant harmonies, línies, volums, bellesa. Aquesta és la primera col·laboració entre la galeria Artur Ramon i la Fundació Toni Catany.
De Toni Catany es coneixen, sobretot, els bodegons i natures mortes, però aquest vegada la proposta se centra en el nu masculí i inclou la sèrie “Somniar déus”, títol tret d’un vers de Blai Bonet. La sèrie fou un encàrrec en què Catany va fotografiar ballarins nus. Corria la dècada dels vuitanta. El fotògraf va deixar explicada la voluntat d’aquesta sèrie: “Donar vida a les estàtues. Com podia fotografiar nus sense que semblessin artificials? L’expressivitat del cos en moviment. Tractar-lo com un rostre, com un paisatge, com allò que és capaç de provocar i experimentar emocions. Divinitzar el cos.”
Albert Esteve Quesada, professor de la Universitat de València i comissari d’exposicions, signa el text que posa context a la proposta “Toni Catany, el cos, la mirada, el record”. Entre més, diu de Toni Catany: “La seva és una mirada atenta als cossos a través del filtre de la recerca de la bellesa. Aquesta recerca compta amb un gran bagatge estètic, cosa que li proporciona la seva minuciosa i apassionada observació de les obres d’art que l’han precedit en la història. Aquest és un filtre que es trobava en aquells escriptors que ell apreciava, com ara, D’Annunzio, Proust, Zweig, Sándor Márai o Rilke. Hi ha un llibre que especialment el va apassionar, El plaer, de D’Annunzio. L’escriptor hi descriu, per exemple, una atmosfera de Roma molt allunyada dels tòpics. Les fotografies de Toni Catany són també un acostament a allò que tots coneixem, però amb una nova mirada. Aquesta mirada s’enriqueix perceptivament amb el record de vivències, de la seva passió pels viatges, per la cultura i pel seu estimat Mediterrani. Els seus cossos agitats i potents ens recorden els esclaus de Miquel Àngel o el poderós Tors del Belvedere. Són cossos herculis, agitats per un esperit interior inquiet, tenen la musicalitat de les obres més apassionades de Beethoven. Es tracta d’una bellesa captiva, que ens captiva i que està en captivitat, latent en uns cossos contorsionats.”
I també diu Esteve: “Les seves fotos mostren també una certa evocació onírica. Són aquelles imatges que es presenten com aparicions, rituals misteriosos de les arcaiques cultures del Mediterrani. Les seves representacions de cossos, com la resta de les seves obres, creen imatges intemporals a partir d’elements temporals, fràgils i efímers. Es transformen en obres clàssiques.”
La peça més important de la mostra és la que obre la proposta. És un Sant Sebastià d’Andrea Vaccaro del XVII que la galeria acaba de restaurar i que es troba de costat amb una fotografia de Toni Catany també evocant Sant Sebastià, del 2006. La figura de Sant Sebastià es repeteix amb una certa insistència a l’interior de la mostra, tant per part de Catany com del fons de la galeria, que aporta una obra de Juan de Sevilla Romero y Escalante, una petita escultura de Sant Sebastià de l’Escola Espanyola, una altra de l’Escola Hispano-flamenca, una de l’Escola Francesa i encara una quarta escultura obra del cercle d’Alonso Berruguete. Sant Sebastià és patró de la ciutat de Palma i dels homosexuals.
Mònica Ramon ha estat l’encarregada de triar les peces del fons de la galeria per fer-les dialogar amb les fotografies de Toni Catany. Ella comenta: “Aquesta estètica tan poètica de Catany és el que el fa diferent, allò que li permet de crear un llenguatge propi. Catany mostra un cos masculí molt poètic. L’obra que aportem del nostre fons travessa el segle XVII fins al XIX, i és una mica la línia que treballem, de fer aquestes analogies.”
Fundació Toni Catany, de Llucmajor a Barcelona
Tot i que fa més d’una dècada que es va morir, Toni Catany continua viu en l’imaginari artístic del país. Entre Llucmajor (Mallorca) i Barcelona. Toni Garau, marmessor i director de la Fundació Toni Catany de Llucmajor, constituïda pocs mesos després de la mort del fotògraf, explica que la fotografia de Toni Catany va lligada a la seva vida, a la seva quotidianitat, als seus viatges, a les seves grans idees sobre la poesia, sobre la cultura. “Toni Catany és atemporal i va treballar amb totes les tècniques de la fotografia, com trobem amb les peces que es mostren del fons de la galeria Artur Ramon. A més, Catany, que era col·leccionista, s’ho hauria passat pipa fent aquests paral·lelismes, a la recerca de la bellesa.”
Li demanem com funciona la Fundació Toni Catany actualment, fundació que d’ençà del 2023 gestiona el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany a Llucmajor, el gran somni de Catany, i també la que fou casa i estudi de Catany a Barcelona. Explica Garau: “Toni Catany es va morir el 2013, sense hereus. Els marmessors, Miquel Bezares i jo, vam crear la Fundació Toni Catany el 2024, tal com ell havia volgut. Actualment, la fundació gestiona el Centre Internacional de Fotografia, que vam inaugurar el 2023 en un edifici de José Luis Mateo de 1.500 metres quadrats. L’edifici és públic i vam signar un conveni amb el govern balear per a deu anys, renovable deu anys més, pel qual la Fundació gestiona el centre. Ara el Centre Internacional de Fotografia de Llucmajor concentra tot el fons de Toni Catany, les seves col·leccions, l’arxiu i la seva biblioteca. També s’ha inaugurat l’exposició permanent ‘Toni Catany. Una història de la fotografia’ i hem creat un programa d’exposicions temporals i tallers. Fins ara hem tingut una exposició temporal de Toni Esteve, acabem d’inaugurar ‘La meva mediterrània: Toni Catany i Josep Pla’, i el 12 de juny inaugurarem l’exposició de Christer Strömholm, que fem amb la Fundació Mapfre. De manera que comencem a establir vincles amb altres institucions. I l’any vinent tindrem una exposició de Joan Fontcuberta, que també ens farà un taller. Això, i moltes coses més.”
La Fundació també és propietària de la casa estudi de Toni Catany a Barcelona, que pràcticament es manté com ell la tenia i que conserva l’univers creatiu, estètic i poètic del fotògraf. Explica Toni Garau: “De moment, fem algunes visites privades, però no la podem obrir al públic encara, perquè això requereix uns requisits de seguretat i accessibilitat que són molt costosos i per als quals necessitem el suport econòmic de les institucions. Ara hi hem començat a treballar. Recentment, van visitar la casa la consellera de Cultura, el director general de Promoció Cultural i el director de l’Institut Ramon Llull, i vam parlar de com podríem establir un vincle amb la Generalitat. Els va agradar molt, però ara com ara no hi ha cap proposta clara ni compromís, ni serà fàcil. Sembla que serà una feina i una negociació a foc lent.”
