17.06.2026 - 15:19
|
Actualització: 17.06.2026 - 15:59
El clam contra la impunitat del Primer d’Octubre se centralitza ara en una sola causa, la de Roger Español, l’única en què s’ha aconseguit que seguin al banc dels acusats agents de la policia espanyola. Més d’un centenar d’entitats i més de cinquanta personalitats han impulsat una campanya de suport al represaliat per al judici, que es farà els dies 16, 17 i 30 de setembre i primer d’octubre. Com que coincideix amb l’aniversari dels nou anys de l’1-O, aquesta gran campanya antirepressiva culminarà amb una manifestació aquell mateix dia. La iniciativa, que també inclou un manifest publicat avui i un concert solidari, és impulsada per Irídia, Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i CIIVO.
Nou anys i 1.800 hores d’imatges
La coincidència de dates posa en evidència com ha costat de portar la causa a judici i com se n’han dilatat els temps. “He anat veient com la resta de casos queien i m’he acabat quedant tot sol intentant d’acusar els 10.000 policies que van venir a atacar tot un poble que només volia votar”, ha explicat Español en la compareixença de premsa de presentació de la campanya. Lamenta que, finalment, no hi hagi hagut més remei que fer de la seva causa una causa plural i col·lectiva; una causa que jutjarà quatre agents, però que servirà a l’independentisme per a denunciar tota la violència del Primer d’Octubre.
“Ens ha costat nou anys portar-ho a judici”, ha denunciat Anaïs Franquesa, directora d’Irídia, entitat que porta la defensa del cas. “Vam estar un any i mig analitzant fins a 1.800 hores d’imatges per poder identificar l’escopeter. Vam demostrar que havia disparat tres vegades, i això és intencionalitat i tortura. De fet, és el que ha impedit que li apliquin l’amnistia, però és una excepció a la norma d’impunitat. Hi arribem amb una sensació agredolça.” Malgrat que la violència policíaca aquell dia va deixar 1.066 ferits en poques hores, Español és l’únic que podrà portar els seus agressors a judici. Tota la resta de causes han estat o bé arxivades o bé amnistiades.
“Sento la responsabilitat que aquest judici representi també totes aquelles persones que no han tingut accés a la justícia ni a la reparació”, ha afegit el represaliat. “En aquell operatiu tots els poders de l’estat es van posar d’acord per sortir del marc democràtic i castigar tot un poble. Cridaven ‘a por ellos’ i ‘que nos dejen actuar’. Volien sang.” Més enllà de l’1-O, s’ha afegit a la petició de prohibir totalment les armes d’energia cinètica, que poden causar aquesta mena de lesions: “Protestar no ens pot costar un ull de la cara.” Sobre la causa en què ell era acusat, ha recalcat que li van aplicar l’amnistia contra la seva voluntat, i que li hauria agradat d’arribar a judici per defensar-se. “Les lleis d’amnistia a l’estat sempre han estat sinònim d’impunitat, no de reparació.”
També hi han intervingut el president d’Òmnium, Xavier Antich, i el de l’ANC, Josep Vila, entitats que formen part de les acusacions populars. “Es tracta de convertir el cas particular en una acusació coral contra la impunitat de l’estat. Gairebé deu anys després, el consens entorn del dret d’autodeterminació continua intacte, amb un suport de prop del 80% i el reconeixement internacional”, ha dit Antich. “Convertim, doncs, aquest judici en una nova acusació contra l’estat, que es tornarà a posar davant el mirall. Els jutges hauran de decidir si es posen al costat de la violència policial o dels drets fonamentals. S’ha aconseguit, en contra de tot, una possibilitat de justícia.”
“La causa que va portar milions de catalans a defensar les urnes continua viva. Continuem amatents, organitzats i preparats per tornar a defensar democràticament el nostre dret a decidir i a culminar el camí cap a la independència”, ha afegit Vila. “La immensa majoria de responsables han quedat protegits, i això no és justícia, és impunitat. Vam votar malgrat les porres, les amenaces i la violència.”
Un manifest, una gran manifestació i un concert solidari
Les entitats conviden a adherir-se al manifest, que denuncia que la violència policíaca d’aquell dia va respondre a un patró estandarditzat i sistemàtic amb voluntat de reprimir drets fonamentals, i reclama que els responsables de la mutilació d’Español siguin condemnats. Subratllen que només una sentència condemnatòria pot garantir justícia i reparació. El text compta amb l’adhesió, entre més, de Juliana Canet, Marc Giró, Olga Rodríguez, Jordi Évole, Manel Vidal, Sergi López, Clara Peya, Judit Neddermann, Yolanda Sey i Jordi Borràs.
A més, és prevista l’organització d’un concert solidari el 2 d’octubre a la Sala Paral·lel de Barcelona i una gran manifestació davant el Palau de Justícia.
El posicionament de la fiscalia
Roger Español va sofrir la mutilació d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma durant les càrregues de l’1-O a Barcelona. Els quatre agents de la policia espanyola acusats –l’agent que va disparar i els seus tres comandaments– són acusats d’un delicte de lesions amb pèrdua d’òrgan principal i d’un delicte de tortura. Irídia demana un total de tretze anys de presó per als agents. Nou anys pel delicte de lesions i quatre pel de tortura.
La fiscalia, en canvi, considera que els fets no constitueixen cap delicte per l’eximent de “compliment d’un deure”. La instrucció ha permès d’acreditar indiciàriament que l’agent no tan sols va disparar fins a tres vegades, sinó que també va efectuar el tret que va causar la lesió a una distància de 14,12 metres, totalment contrària al reglament.
