31.08.2021 - 21:50
Mentre l’ús parlat retrocedeix, pràcticament no es troba als cines i només s’utilitza en una quarta part de rodatges, les etiquetes l’ignoren, la Coca-Cola el nega, els serveis de megafonia el vexen, els tribunals espanyols el persegueixen i el Ministeri de Burrícia el voldria fora de les aules. Mentre al País Valencià només el sap parlar la meitat del poble, a Catalunya l’utilitza el 36% de la gent, i al Camp de Tarragona, el Penedès i l’àrea metropolitana de Barcelona el parlen el 40% dels habitants. Mentre les botigues cares el bandegen, les empreses de joguines el marginen, un estranger de cada sis el té com a llengua d’ús habitual, i un 88% dels que el parlen es passa a la llengua de l’interlocutor no català. Mentre a la Franja de Ponent en retallen les classes o en canvien el nom, se n’imparteix el programa d’ensenyament en el 36% de sessions al País Valencià i l’ensenyament bilingüe a Catalunya Nord arriba al 6,3% dels alumnes. Mentre el nombre de sentències és d’un 12,6%, i a Tarragona i les Terres de l’Ebre no supera l’1,5%, a Catalunya s’hi redacten el 10% dels documents notarials i al País Valencià dos secretaris judicials de cada tres no el saben. Mentre la meitat dels diputats valencians no l’utilitzen mai a les Corts, se’n vulneren greument els drets al País Valencià i 24 lleis estatals obliguen les empreses a fer-lo servir, contra les 340 a favor del castellà. Tot això passava cap al 2014, i bé podem assegurar que, entretant, les coses no han millorat, ans al contrari: només cal parar l’orella i mirar de cara la realitat quotidiana. Entretant, el català era incorporat per 6 dels 10 principals fabricants mundials de smartphones, més de 150 aparells tecnològics d’última generació s’hi podien configurar, un 85% dels navegadors en tenien una versió i es registrava un rècord històric de nous dominis .cat, el 64% de les principals webs del domini lingüístic n’incorporaven una versió, a la Viquipèdia superava els 450.000 articles i hi era la 17a versió en nombre d’articles… Si internet és una eina d’ús universal, no destinada a l’ostracisme, sinó viva i puixant, i l’ús del català hi continua augmentant, morirem al carrer i triomfarem a les xarxes? La llengua escrita assistirà a l’enterrament de la llengua parlada sense esdevenir un derelicte cultural, una resta del passat per a escrivents de diumenge a la tarda? Serem un poble que es lleva parlant en llengua estrangera i se’n va a dormir escrivint en la pròpia? Tindrem una llengua parlada fossilitzada en nuclis aïllats i una llengua escrita evolucionada i generalitzada en els usos electrònics? Els nens parlaran en castellà i entraran a les xarxes domèstiques en català? La memòria quedarà enregistrada en la llengua escrita i mancarà de transmissió oral? Serem plenament diglòssics i continuarem vius? Dimoni!
