tiananmen trenta anys

Han passat trenta anys d’ençà que, a la matinada del 4 de juny de 1989, emparades en la foscor de la nit, les tropes de l’Exèrcit Popular d’Alliberament Xinès van irrompre a la plaça de Tiananmen de Pequín. Feia setmanes que la plaça havia estat ocupada per grups d’estudiants que reclamaven una obertura política en la línia de la que impulsava Mikhaïl Gorbatxov a la Unió Soviètica. De fet, havia estat la visita de Gorbatxov a Pequín que havia desencadenat el moviment.

Arran de l’atac, hi hagué un nombre de morts que mai no ha pogut ser determinat, però que la major part de fonts fan oscil·lar entre mil i dos mil. Els fets de Tiananmen van significar la fi del moviment democràtic a la Xina, la condemna de la societat internacional i el començament d’un procés de control de qualsevol dissidència per l’estat. Avui la Xina és l’estat policíac per excel·lència al món.

Sobre el desenvolupament, hi hagué grans dubtes en aquells dies, perquè els moviments, sobretot de l’exèrcit, van ser contradictoris en alguns moments. Segons els rumors, una part de la tropa havia refusat d’atacar els manifestants i Deng Xiaoping va haver d’escarrassar-se per obligar l’exèrcit a dissoldre el campament dels estudiants. Trenta anys després, les declaracions excepcionals d’una ex-tinenta, Jiang Ling, i sobretot la publicació a Hong Kong d’un llibre que recull els discursos fets pels militars a la reunió on es va decidir l’atac porten llum sobre l’episodi, un dels més dramàtics d’aquestes darreres dècades.

Una tinent que demana reconciliació

Jiang Ling era tinenta de l’exèrcit el dia de la matança i ha viscut trenta anys servant memòria de tot allò que hi va veure. Finalment, fa pocs dies que es va decidir a parlar amb un periodista de The New York Times: li va descriure la matança i li explicà les divisions internes de l’exèrcit. Segons ella, bona part de l’exèrcit se sorprengué de veure que es declarava la llei marcial i set comandants s’hi van rebel·lar: van signar una carta en contra i van refusar de fer servir les tropes contra la població civil. Concretament, Ling ha ensenyat el missatge del general Xu Qinxian, el cap del 38è grup de l’exèrcit, que diu, ben explícitament: ‘L’Exèrcit Popular d’Alliberament és l’exèrcit del poble i no ha d’entrar a cap ciutat ni disparar sobre els ciutadans.’

Jiang va seguir l’entrada de les tropes a la plaça i va ser colpejada pels seus col·legues, en aquells moments de confusió. La traslladaren a un hospital, on va poder veure com hi arribaven els ferits i els cossos dels morts. Va ser un trauma, per a ella: ‘És com si hagués vist violar la meva mare’, diu. Pensa que el govern ha de reconèixer la matança per a poder-se reconciliar amb la part de la societat xinesa que, malgrat la censura fèrria, és conscient de què hi va passar.

El politburó al descobert

El relat de Jiang és completat amb la publicació a Hong Kong, aquesta setmana, del llibre L’últim secret (New Century Press). S’hi apleguen les intervencions transcrites d’uns quants debats del politburó del Partit Comunista que es van fer després de la matança. Una part d’aquestes transcripcions ja havia estat publicada, però no pas el conjunt, ni amb el rigor i l’exhaustivitat d’ara.

La transcripció aclareix les divisions internes i palesa com es va imposar la línia dura. Tots els reunits van ser comminats a aprovar una declaració de suport a les tropes i una altra condemnant les posicions de Jao Ziang, fins aleshores secretari general del partit, que havia adoptat una línia conciliadora amb els estudiants.

La lectura de les intervencions revela una gran tensió interna, però també dibuixa les grans línies de la doctrina posterior a Tiananmen, que han arribat fins avui i que s’expressen clarament en les posicions de Xi Jinping. Són, bàsicament, que el Partit Comunista és envoltat d’enemics, externs però també interns, que les reformes econòmiques són vàlides però solament si s’assegura un control social intens de la població i que la divisió del partit implicaria la fi del règim, de manera que cal reforçar el poder dels seus líders.

Què va aprendre Wang Dang

Entre tantes veus que aquests dies han recordat tot allò que va passar-hi, es destaca la de Wang Dang, el dirigent dels estudiants més conegut, que, després de passar tres anys empresonat, fou alliberat quan la Xina volia aconseguir els Jocs Olímpics. Wang, que s’exilià, explica que no va pensar mai en la possibilitat que l’exèrcit popular disparés contra la població civil.

Amb la distància d’aquests trenta anys, Wang Dang diu que els estudiants eren molt crèduls i que van cometre un gran error pensant que havien de fer costat als sectors més moderats del Partit Comunista, subestimant el poder dels vells dirigents. I subestimant també la facilitat amb què el món occidental cediria –en pro del negoci– a la brutalitat dels dirigents xinesos. Malgrat això, no es penedeix de res. Recorda que l’acció dels estudiants va canviar per sempre la imatge que el món té de la Xina i creu que continua essent, trenta anys després, l’únic motiu d’esperança per als demòcrates del seu país.

Ací podeu llegir ‘Primavera de Pequín’, el relat de Vicent Partal que explica com va viure la revolució dels estudiants, en directe a la capital xinesa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb