No us equivoqueu: tenen por de l’estelada. Per això la prohibeixen a la final de Copa i per això intensifiquen el conflicte. Arribaran a fer una llei, un decret, un reglament o qualsevol cosa per a prohibir-la a tot arreu. Si continuem així, vindrà un dia que prohibiran les estelades dels balcons i de les samarretes, que perseguiran les estelades tatuades i els cartells, que intentaran que no se’n venguen, que no se’n compren i que no se’n fabriquen, que no se’n distribuesquen. Ja la persegueixen als ajuntaments i als camps de futbol. És només qüestió de temps que proven de bandejar-la de la vida pública.

Hi ha pocs països al món que tinguen una bandera de combat. No és gaire normal, això. I, per tant, els ciutadans dels Països Catalans deurem sempre a Vicenç Albert Ballester que impulsàs el naixement d’un emblema que també ha servit per a posar l’independentisme al centre de la vida política catalana. La bandera nacional, les quatre barres, és de tots i ha de ser de tots. La bandera estelada per ella sola és un manifest. Un manifest viu a cada balcó i a cada samarreta, a cada pell tatuada i a cada cartell, a cada pal allà on oneja.

L’estelada és un símbol simple, un símbol senzill, un símbol amable. Però és també un símbol potent. I la seua popularització és una de les claus del triomf de l’independentisme. Hi va haver un temps que els independentistes érem una minoria exigua, en aquest país. La pluja d’estelades que ens inunda avui fa que, ara mateix, ningú no puga pensar-ho. A la manifestació contra la sentència de l’estatut, d’estelades n’hi havia poquíssimes. Avui quants de vosaltres no en teniu una, a casa, en un clauer, enganxada a la carpeta, al got on ara mateix beveu el primer cafè del matí?

És això, la normalitat amb què el nostre país ha assumit el símbol de la rebel·lió, que els preocupa i els fa por. No per la bandera, sinó per l’efecte que aquella bandera causa en qui l’enarbora. Algú pot pensar que sembla mentida que un simple tros de drap els puga fer tremolar tant. Però no és ben bé això. Tremolen perquè saben què significa aquell estel sobre les barres: és el seu pitjor malson. I sobretot tremolen perquè cada nova estelada al vent anuncia que se’ls acosta la derrota.

 

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.