Abans d’anar-nos-en al llit, el meu pare ens explicava cada nit una aventura de Johnny, que era “americà”, i Gacelita, una nena “índia”. A cada aventura d’una guerra que no era seva corrien tota mena de perills, però sempre triomfaven l’amistat, la comprensió i la tolerància per sobre de la raça, la religió i la guerra dels grans. Altres nits, ens llegia un capítol del llibre Corazón, d’Edmundo de Amicis. Així vam conèixer en aquells temps en Marco, recorrent mig món per trobar la seva mare. Quan ens n’anàvem al llit, relaxats i feliços, solia cantar-nos una havanera al so de la qual ens quedàvem dormits. Al meu poble hi vivia una dona gran que ens feia por als nois pel seu pèl blanc enredat, la seva mirada hostil i genives desdentades. Nosaltres, amagats rere unes pedres, espantàvem els seus galls dindis i la dona sortia corrent darrere nostre brandant el seu bastó. Després de dies de tanta excitació, dormíem com socs. Són només dos exemples de com els nens d’abans gaudíem del nostre temps lliure i del nostre descans.

Actualment, a què dediquen el seu temps lliure els nens? Encara que la pregunta, més aviat, seria: però tenen temps lliure? Perquè, on són els jocs i la imaginació? I descansen de debò, mirant un tipus o altre de pantalla? Poden dormir bé després i llevar-se relaxats per afrontar el dia? Han canviat tant, les coses, que de vegades penso que estem en una nova era, ni millor ni pitjor que l’altra, però diferent, i que no es pot mirar amb els nostres ulls i la nostra ment d’abans. De moment, en aquest trànsit d’una època a una altra tenim les estadístiques, que, d’una banda, ens alerten que als nostres nens els falta temps lliure o en fan un mal ús i, d’altra banda, de la mala qualitat del seu somni i descans.

Per seguir llegint l’article, feu clic aquí.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.