Tempestes tardorals al Botànic

La proximitat de les eleccions fa que els tres partits del Botànic trenquen la calma aparent per marcar un perfil diferenciat

VilaWeb
Esperança Camps Barber
22.11.2022 - 21:40
Actualització: 22.11.2022 - 21:49

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Al País Valencià molts pobles celebren el mig any. És a dir, es fa una mena de pre-festa o de petita festa per a recordar a la població que tan sols falten sis mesos perquè arriben la festa i la bauxa. La gran, la de veritat. Si traslladem el mig any fester a la política, ara seria el moment de celebrar-lo. Perquè ara és quan els partits polítics volen recordar als militants i als votants en general que d’ací a sis mesos caldrà anar a les urnes. I és per això que ho celebren amb petites escaramusses més o menys sorolloses, amb més o menys pólvora per a marcar diferències amb la resta i per a avançar les propostes i projectes.

Si aquestes petites escaramusses són entre els tres partits que conformen la majoria que governa, tenen un ressò i un impacte d’abast molt més llarg. És el que passa amb les tempestes que d’ençà de fa unes setmanes sacsen el Botànic, ara ja un oasi llunyà. La primavera que semblava eterna ha esdevingut tardor. Els protagonistes les executen sense perdre el somriure ni les formes i dient sempre que el govern és sòlid, a prova de bomba, i que cada any ha estat capaç d’aprovar el pressupost.

Imposts i renovables, la munició més pesada

La negociació dels comptes, després de l’estiu i abans del 31 d’octubre, ha estat, històricament, un terreny clapat de mines que posaven a prova la solidesa del Botànic. Enguany no hi ha hagut grans trifulgues públiques. La comissió negociadora ha treballat en silenci i els fulls de càlcul es van lliurar el dia que era previst. Però els entrebancs sorgeixen a l’hora d’aprovar l’anomenada llei d’acompanyament que inclou algunes propostes i reformes, com ara l’esmena que el PSPV ha introduït unilateralment per tal de bonificar fins al 99% l’impost de successions per a les empreses familiars.

Tampoc hi ha gens d’acord sobre com s’han de complir els compromisos i els terminis per a la implantació de les energies renovables. Al País Valencià hi ha molt de retard i molt de desacord sobre com accelerar els plans que han de permetre de deixar la dependència absoluta de les energies fòssils.

Les preguntes parlamentàries incòmodes

Els primers núvols de tempesta han arribat amb la pujada del to de les preguntes parlamentàries que formulen els socis parlamentaris del president, Ximo Puig. En condicions normals, aquestes preguntes de Compromís i Unides Podem a les sessions de control solen ser amables i es fan per permetre que el cap del Consell explique alguna iniciativa o faça algun anunci en seu parlamentària. Ara tant el contingut com el to de les preguntes han canviat.

Per exemple, dilluns, la síndica de Compromís, Papi Robles, entrà al registre aquesta pregunta que Puig haurà de respondre demà: “Creu el president que cal complir els acords signats, com ara, el que estableix la creació de l’Agència Valenciana de l’Energia?”

La pregunta de la setmana passada va ser: “Considera el president del Consell que és preferible reduir els impostos als rics; o seguir la política del Botànic d’enfortir els serveis públics amb eixos recursos?”


El calvari de les energies renovables

La gestió de la implantació de les energies renovables du de corcoll el Botànic. D’una banda, perquè s’ha avançat molt poc, encara, en relació amb allò que s’havia planificat. I d’una altra, perquè els tres partits del govern tenen mirades diferents sobre la qüestió. No es pot dir que hi haja dos blocs, sinó tres, perquè tots tenen matisos a l’hora de planificar i aprovar les instal·lacions.

Ressonen encara les acusacions de l’ex-consellera Mireia Mollà als socis socialistes encarregats de tramitar administrativament les concessions. Poques hores després, Mollà era destituïda pel seu propi partit.

Les divergències entre socis s’han fet públiques a l’hora de negociar l’anomenada llei d’acompanyament del pressupost. Un dels focus de tensió és el de la posada en marxa de l’Agència Valenciana de l’Energia, que serviria de marc per a crear empreses comercialitzadores per a abaratir els costos de l’electricitat als consumidors. El PSPV hi estava d’acord, però, segons els socis, volia crear una entitat pràcticament sense competències.

D’altra banda, Compromís, que té bona part de la força a l’àmbit municipal, insisteix que la darrera paraula per a la instal·lació de plantes que poden canviar el paisatge del territori l’han de tenir les corporacions municipals.

A la pregunta que Robles formularà demà al president sobre complir la paraula, ja hi ha respost Ana Barceló, la síndica socialista. Ha dit que el seu partit no pot donar suport a les esmenes sobre renovables perquè les directrius europees marquen un full de ruta diferent del que seguiria el Botànic.

Acostament del PP al PSPV

La pregunta de Papi Robles al president sobre la rebaixa dels imposts als rics feia referència a la proposta de bonificació de l’impost de successions a les empreses familiars. Ferran Martínez, parlamentari d’Unides Podem, ho ha batejat com “l’esmena del clan Roig”, perquè Mercadona, presidida per Juan Roig, entra dins la descripció d’allò que es considera una empresa familiar. Martínez qualificava de poc seriós el mètode d’anar tocant el sistema fiscal per donar beneficis als uns i als altres.

Enmig d’aquesta tempesta al Botànic, el PP de Maria José Català va veure una petita finestra i l’oportunitat de sucar-hi pa. El PP està disposat a negociar amb el PSPV aquestes mesures fiscals, encara que demanen que s’amplie la llista de beneficiats. “Ja vam dir al PSPV que no es calfe el cap amb Compromís i Unides Podem, nosaltres estem disposats a donar-li suport.” La síndica socialista no va dir ni sí ni no. L’opció de Puig en matèria d’imposts és forta i té la intenció de pescar tants vots moderats com siga possible a les eleccions del 2023. Si els seus socis no li donen suport, més moderats seran els vots que sume.

Héctor Illueca i Gabriela Bravo

Unides Podem, el partit més minoritari del Botànic que, a moments, tem per si a les eleccions del maig podrà superar la barrera del 5% necessari per a entrar a les Corts, vol diferenciar-se d’altres temes que aquests dies són al debat públic. La pregunta que demà farà la síndica Pilar Lima a la sessió de control té a veure amb l’anomenada llei del “només sí és sí”: “Com considera que ha d’actuar el govern valencià davant la campanya de desprestigi que hi ha contra la llei de garantia de llibertat sexual?”

Aquesta qüestió no és gens innocent, tenint en compte que la setmana passada, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va proposar de reformar aquesta llei impulsada per Irene Montero en el si del govern espanyol. Bravo va demanar que es tingueren en compte les observacions dels òrgans constitucionals, cosa que també demana el PSOE al govern espanyol.

El vice-president segon, Héctor Illueca, va botar com un ressort a Twitter i va fer ben visible la desavinença quan va escriure: “Els responsables polítics haurien d’evitar missatges que generen inseguretat jurídica a les dones.”

El reglament del requisit lingüístic a la llei de funció pública, la tempesta muda

Si aquestes discussions es mantenen als passadissos de les Corts, amb micròfons davant, o a les xarxes socials, n’hi ha d’altres que es mantenen de manera més discreta. És el cas de l’aprovació del reglament que ha de regular els graus de coneixement de català que han de tenir els funcionaris. Aquest tema fa mesos que s’hauria d’haver resolt. Gabriela Bravo no té gens de pressa, com no en va tenir per a incloure el requisit de capacitació lingüística a la llei de la funció pública.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, les conselleries de Cultura i de Justícia ho negocien lletra per lletra, apartat per apartat. L’escull més gran és quin nivell han d’acreditar els alts funcionaris. I ací és, segons algunes fonts, on es busquen solucions imaginatives amb la intenció que cap dels dos departaments isca mal parat amb un tema que no es va resoldre la primera legislatura botànica i que en aquesta segona també ha ocasionat tempestes enceses. L’acord es pot anunciar de manera imminent.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes