El TEDH avala de prohibir símbols religiosos com el vel a l’escola sempre que s’apliqui sense distincions entre creences

  • Estrasburg nega que sigui una vulneració del dret de la llibertat religiosa si la mesura és proporcionada i no discrimina

VilaWeb
ACN
16.05.2024 - 11:22
Actualització: 16.05.2024 - 11:49

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat de prohibir l’ús de símbols religiosos com el vel a les escoles sempre que la mesura s’apliqui sense distincions entre creences. És a dir, que s’impedeixi de portar als centres tant símbols musulmans, com cristians o jueus, per exemple. En resposta a un cas flamenc per les queixes de tres noies musulmanes, el TEDH ha conclòs que una prohibició a tots els símbols religiosos visibles que pretén de protegir els drets i llibertats dels altres i l’ordre públic és legítima si és proporcionada i no discrimina entre el tipus de creença.

La controvèrsia sobre l’ús del vel islàmic ha arribat fins a Estrasburg de la mà de tres estudiants musulmanes de secundària de Flandes. Totes tres denunciaven la prohibició d’utilitzar símbols visibles de les creences personals llevat de les classes de religió. En el cas al TEDH, les noies al·legaven que la mesura vulnerava els seus drets de la vida privada i familiar, de la llibertat de pensament i llibertat religiosa i de l’educació. Tot plegat, implicava també una discriminació pel fet de ser noies musulmanes, adduïen.

Sentències similars

El juliol del 2021, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) també es va pronunciar sobre l’ús del vel, però únicament en l’àmbit laboral. En concret, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg va recriminar a Alemanya la prohibició tan sols de símbols religiosos grans, com el vel, als llocs de feina. EL TEDH va concloure que la mesura podia comportar que determinats treballadors fossin tractats de manera menys favorable per motius religiosos i, per tant, fossin discriminats. Així, el TJUE tan sols avalava la prohibició de símbols religiosos a la feina si s’aplicava a totes les formes visibles de conviccions polítiques, filosòfiques o religioses. En aquest sentit, el TJUE recordava que, si l’objectiu d’aquest règim era la neutralitat empresarial, qualsevol símbol, encara que fos petit, posava en risc l’aptitud de la norma per a assolir la finalitat que es buscava.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any