La impossible taula de diàleg i el tren que va fer ric Rockefeller

«Desenganyem-nos: en aquestes condicions el pretès diàleg sobre Catalunya, entès com una discussió política i a fons per a resoldre el conflicte, no hi serà»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui hi haurà la primera reunió de la taula de diàleg que el govern de Pedro Sánchez va acceptar a conseqüència de la negociació per a la investidura i la necessitat que tenia de l’abstenció d’ERC per a governar.

A Pedro Sánchez, la taula li proporcionarà una fotografia amb què podrà alleugerir una part de la pressió que rep de fora perquè faça alguna cosa respecte d’aquest ‘problema inacabable’ en què s’ha convertit la qüestió de la independència de Catalunya. I permetrà a Esquerra Republicana de fer valer els vots dels ciutadans que li van donar la victòria a les eleccions espanyoles, les dues darreres convocatòries. Però no en podem esperar gran cosa més que això. Simplement perquè no hi ha les condicions necessàries perquè funcione cap mena de diàleg polític, i encara menys una negociació.

La banda catalana està preparada i, malgrat la divisió partidista, té una proposta clara i articulada que pot posar sobre la taula en qualsevol moment: amnistia i exercici del dret d’autodeterminació. El problema rau a l’altra banda, on no hi ha res. Cap proposta ni, em fa l’efecte, cap voluntat real. Perquè ja no hi ha incentius, una volta Sánchez té els vots que li serveixen per a viure a la Moncloa.

Tothom qui sàpiga mínimament com es fan unes negociacions polítiques ha de convenir amb mi que en aquesta convocatòria no hi ha cap element dels que en qualsevol altre país i circumstància han permès de bastir un diàleg. Les famoses ‘clàusules bàsiques’, acreditades aquestes darreres dècades en tota classe de negociacions i entre tota mena d’actors, en aquest cas simplement no existeixen. I açò és una realitat que no es pot amagar.

En primer lloc, els participants, especialment de la banda espanyola, no accepten la visió dels fets que té l’altre ni es posaran d’acord en cap mètode per a avaluar-los. La mirada que puga haver-hi a banda i banda de la taula sobre què va significar el Primer d’Octubre, per exemple, no té absolutament cap element compartit. En podríem trobar, certament, entre la part catalana i els comuns, asseguts a la part espanyola, però les declaracions del ministre Castells són ben clares: això no serà així perquè posaran per damunt de tot la fidelitat al govern del qual formen part.

En segon lloc, no hi ha condicions per al diàleg perquè les conseqüències de la inacció són nul·les, no són temudes pel govern espanyol. Sànchez viu instal·lat còmodament en la repressió sense qüestionar-la en cap moment i està convençut que ja té dominat l’independentisme. Per tant, no troba cap al·licient per a fer cap pas en cap direcció: no té por de les conseqüències de no fer res. I és ben sabut que perquè un diàleg siga d’igual a igual i fructífer totes dues parts han de pensar o bé que hi guanyen totes dues –la teoria anomenada win-win o ‘ampliació del pastís’–, o bé que totes dues hi perdran si no es posen d’acord, com passava en el cas de la dissuasió nuclear. Acudir a una taula pensant que menystenir l’altre no tindrà conseqüències és una garantia d’acord impossible.

Finalment, aquesta taula no té les condicions per a funcionar perquè, si més no això hem vist fins ara, no hi ha cap voluntat de respectar la privadesa i la discreció, ni tan sols de respectar les formes. Novament, per la part espanyola. Quan hi va haver la primera reunió a Barcelona el govern espanyol va fer públiques les seues condicions mentre el president i el primer ministre es reunien. I aquesta deslleialtat ha estat la tònica, com es va veure més endavant, quan Sánchez va voler fixar data de la reunió sense ni comunicar-ho al govern català.

Desenganyem-nos: en aquestes condicions el pretès diàleg sobre Catalunya, entès com una discussió política i a fons per a resoldre el conflicte, no hi serà. No és creïble. I, ací sí, les lamentables desavinences entre els partits catalans encara ho compliquen tot més. La renúncia a exigir un mediador és suïcida, especialment tenint en compte l’absència de relats comprensibles entre tots dos actors. Però hi ha un fet encara pitjor, que es pot il·lustrar amb una història anecdòtica, la del tren que va afavorir la fortuna de Rockefeller.

El magnat nord-americà, quan va engegar el seu primer gran negoci del petroli, va prendre una decisió contraintuïtiva però clau per al seu futur. Els camps de petroli de Rockefeller tenien com a eixida natural Pittsburgh. En canvi, ell va instal·lar la refineria a Cleveland, més lluny. Per què? Perquè es va adonar que a Pittsburgh hi havia solament una companyia ferroviària i a Cleveland n’hi havia tres. I va pensar, molt encertadament, que a Pittsburgh els amos del tren acabarien condicionant el seu negoci i fixant-li els preus perquè ell no tenia cap alternativa per a transportar el petroli. En canvi, a Cleveland podia jugar entre les tres companyies ferroviàries, enfrontant-les entre si i aconseguint, doncs, un preu tan bo que compensaria de sobres la distància geogràfica.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
25.02.2020  ·  22:41

Espanya no vol negociar res. I fins avui no veu cap cost per aquesta no negociació. Fins i tot, entre el seu públic, això l’afavorirà. Afortunadament, el dissabte hi haurà l’acte de Perpinyà, que deu aclarir alguna posició des de la part catalana. La taula en se, més que de negociació, és d’autòpsia.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
25.02.2020  ·  22:50

El problema no és que els nostres polítics perdin el temps aquesta xarrameca anomenada dialeg. El problema és que agafin el diàleg com a excusa per no posar fil a l’agulla de la via unilateral.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
25.02.2020  ·  22:53

Perfecte!

Aquest editorial era necessari. Diu quasi tot el que s’havia de dir.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
25.02.2020  ·  23:08

Una molt bona descripció, o potser millor dir-ne una radiografia d’allò que donarà de si aquesta ja tan trepitjada (per tot el que se n’ha dit i escrit; soroll i més soroll).
Res més que això se’n deurà treure de la taula de diàleg que demà a la tarda comença.
Gràcies Sr.Partal per escriure-ho.

Ricard Pintado
Ricard Pintado
25.02.2020  ·  23:13

Music pagat no sona bé. Quantes vegades haurem sentit la dita? Algú creu que a ERC no la coneixen ni la tenen apresa? S’han abaixat els pantalons per salvar la poltrona i prou. Tots sabem que passarà lo de la dita, més encara quan es tracta del Gobierno de España, més si cap si el president és el príncep de la inconsistència, en Pedro Sánchez. Bé que ho saben a ERC, que no acompliran cap expectativa mínima, tan sols la d’un autonomisme ja caduc que intentarà vendre’ns el peix al cove en versió segle XXI. Però els “herois” d’ERC han salvat les poltrones. Bravo nois!!
Si algú em busca dissabte digueu-li que em trobarà a Perpinyà.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
25.02.2020  ·  23:14

La independència la farem malgrat els nostres propis polítics. Seguim!

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
25.02.2020  ·  23:49

La taula de diàleg no fructificarà. I si arriben a algun pacte, Espanya no compleix mai.

Antoni López
Antoni López
26.02.2020  ·  00:54

Exactament, aquesta reunió és prendre aigua amb forquilla.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
26.02.2020  ·  01:45

Gran editorial, felicitats Sr. Part al. Una anàlisi del tot necessària. M’hi faltarien noms, però em penso que queda molt clar, per exemple, qui accepta una taula sense mediador.

Catalunya és una colònia extractiva espanyola que funciona de meravella. Res a negociar. És molt senzill.

La realitat és molt tossuda i acabarà deixant les coses clares. L’estratègia d’ERC no ha donat cap resultat. A Espanya li rellisca. L’única estratègia que ha aconseguit posar Espanya contra les cordes és la dels exiliats. Potser caldrà aplicar a casa nostra aquesta estratègia que tan bon resultat ha donat a fora.

Núria Coma
Núria Coma
26.02.2020  ·  06:13

El diàleg com a mitjà per assolir un oblectiu, benvingut.
Quan l’objectiu ha esdevingut el diàleg…no té cap valor

Josep Segura
Josep Segura
26.02.2020  ·  06:31

Amb la llengua del imperio, l’article l’hauriem resumit amb dos dels seus refranys: “diálogo para besugos” i “divide y vencerás”. I és que ho ténen tot, aquests espanyols !!! Com algun d’ells m’ha dit un cop : “somos brutos, pero no tontos”. Potser sí que els borinots som nosaltres.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
26.02.2020  ·  07:00

De vegades dona gust vorer com s’aplica la lògica a la política. Aquest és un diàleg impossible, i els motius són els que descriu l’editorial. Haurem de rearmar-nos per a un nou temps, probablement sense el pesat llegat d’ERC i JxCat.

Albert Miret
Albert Miret
26.02.2020  ·  07:14

Vicent. Gràcies per aquest editorial que explica tan clarament l’estat de la qüestió. És evident que l’estat espanyol està fingint perquè la UE el pressiona perquè obri diàleg, però també sap que la UE mai ens defensarà a nosaltres, i així -com ja predica-, la intenció és només fer-ho durar els quatre anys de la “legislatura” esperant que es refredi l’emprenyada catalana. Tant a ERC com a PSOE, això ja els aniria bé, perquè tots dos tenen el mateix objectiu: fingir per a què mentrestant no es mogui res. A mi em recorda el comportament infantil quan li dius a un nen que no faci una cosa i immediatament la fa, però d’amagat. A banda de la comèdia que no servirà per a res més que per perdre el temps -si no ens rebel·lem de debò-, si un s’imagina que l’estat espanyol pugues entendre per un moment com ha destruït estúpidament el lligam que tenia amb Catalunya i fossin mig intel·ligents, es llençaria pel balcó veient el crim que han comès. A mi em sembla que ja és hora que els independentistes de debò oblidem aquesta farsa de polítics que tenim i anem per feina d’una vegada. No acceptarem més vodevils, volíem diàleg, no més estafes. N’esperem molt del 29.

josep soler
josep soler
26.02.2020  ·  07:18

A diferència del Primer d’Octubre, ara les garrotades no ens les dona la Guàrdia Civil, ens les fot ERC, i no pas amb la porra al cap, ens clava un punyal a l’esquena amb els nostres mateixos vots. En les repetides abaixades de cap d’ERC, de primers del 18, pensava que el motiu d’aferrar-se a la poltrona era per motius partidistes i personals dels càrrecs, ara veig clar que a més a més és un problema de caràcter pueril dels líders i d’una estupidesa inefable.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
26.02.2020  ·  07:31

Massa teatre i parafernàlia, malbaratament de diners i prepotència. Llavors, qui fa mal servei dels diners ? Qui controla aquest desori ? Aquí tots calladets , oi ? És una burla !! Catalans polítics obriu d’una vegada el ulls i no permeteu tanta humiliació . President, aneu per lliure, sisplau ! Aquests companys de viatge no són de fiar!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
26.02.2020  ·  08:28

PRIMER LA INVESTIDURA, DESPRÉS LA FOTO DE GUANYADOR A CANVI DE RES

Un cop llegit l’editorial, Sánchez només té una estratègia: marejar la perdiu per fer culpable de la desavinença al govern català. Perquè això acabarà en res.

Altrament aquesta manca de negociar res políticament per solucionar el conflicte generarà greus tensions entre ERC i JxC. Tot per blanquejar el botxí de l’1-O.

Una bona foto per Sánchez de cara a Europa: ell disposat a bastir solucions amb el govern català, però la lluita fratricida de l’independentisme ho fa impossible.

La continuació del combat de l’1-O quedarà frenat un temps més… si no canvien les coses.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Marià Puig
Marià Puig
26.02.2020  ·  08:29

Fer perdre el positivisme habitual del Sr. Partal, això, això si que em fa tremolar……….

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
26.02.2020  ·  08:33

Suposo que el Gobierno diu NO a la figura del relator per marcar territori, atès que és la primera cosa que els demana l’altra part, però si són una mica més vius ja els anirà bé accedir a nomenar un relator que aixequi acta de com s’esbatussen entre ells els representants dels partits catalans. Més ben dit, els representants nomenats per dos dels partits catalans, que des de fa temps semblen molt més interessats en anorrear l’altre que no pas en treballar de veritat per la independència. Teòricament aquesta reunió que comença avui hauria de ser entre governs, però em temo que serà una vegada més una baralla pública entre els dos partits que es reclamen hereus de Convergència (el PdCat per via patrilinial, ERC de facto per incautació del pal de paller), amb la diferència que aquesta vegada es barallaran a Madrid i amb ministres del Gobierno com a públic encuriosit. DIVIDE ET IMPERA! Continuarà a Madrid aquesta comèdia dels dos partidets de fireta, que fan veure que legislen a la Ciutadella, en un Parlament (?) en què s’hi prohibeix parlar (!) de segons què? Potser aconseguiran fer creure inicialment a Madrid que s’han posat d’acord en alguna cosa, mentre han estat sempre incapaços de fer-ho a casa nostra? Bé, en una cosa sí que s’han posat tots dos eficientment d’acord: en barrar el pas a les iniciatives independentistes suprapartidistes (Graupera), que no depenen dels seus apparatchiki.

Menys mal que dissabte, a Perpinyà, es veurà la veritable força de l’independentisme suprapartidista. La tramuntanada de Perpinyà ha de fer volar tots els papers de damunt la taula d’aquesta tarda a la Moncloa.

Joan B. Gabarró
Joan B. Gabarró
26.02.2020  ·  08:35

Penso que negociar amb qui et té sotmès per deixar-te triar si prefereixes menjar carn podrida o morir-te de gana, és de “burros cum laude”

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.02.2020  ·  08:48

Qui hi guanya en aquesta taula de diàleg?, Clarament Pedro Sánchez guanyarà temps sense proposar res i sense anar enlloc i, fins i tot, podria aprovar els pressupostos amb l’ajuda dels altres que també hi guanyen, els “processistes” que, pensant en les properes eleccions al Parlament, marejant la perdiu i adormint al personal creuen que poden agafar el relleu en el lideratge de la Generalitat. Jo crec que és un plantejament ingenu. Aquesta primavera passaran moltes coses. Aquests dos anys de dol que hem passat ens han endurit i ens han fet més resistents i molt menys “lliristes”. Potser ja hem entès que el camí serà més llarg que no pensàvem però ja no ens deixem enganyar com abans i qui vulgui vendre fum pagarà el preu del descrèdit i la solitud.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
26.02.2020  ·  09:34

Sr. Partal, aquest editorial arriba tard, l’hagués hagut de fer des el mateix moment que ER va proposar aquesta ratonera. Tothom des el minut 0′ sabia i sabem que això no aniria enlloc i vostè el primer per la seva experiència.

Quan a comentar la resta, partits, taula de diàleg (que no de negociació) i escòries diverses, ho deixo córrer, seria reblar clau.

Jordi Isern
Jordi Isern
26.02.2020  ·  09:38

Si Espanya tingués alguna cosa a oferir ja ho hauria fet. Ni vol oferir res (perquè ens detesta) ni pot (perquè està en fallida). Avui comença una comèdia que pot durar anys (almenys fins a la darrera legislatura dels Sánchez, que la liquidarà per raons electorals). O superem l’estratègia de la divisió d’ERC i la CUP o no ens en sortirem. O el president Puigdemont basteix una candidatura transversal i plural que tingui com a principal objectiu la desobediència i aquesta té un gran resultat electoral o podem donar la independència per morta. Tant de bo Perpinyà representi el punt de sortida d’aquesta unitat que tant necessitem.

Guillem Serradell
Guillem Serradell
26.02.2020  ·  09:51

Un diàleg tan improbable com necessari

Una primera certesa, crec que compartida àmpliament per tot l’espectre independentista: en aquest moment de la partida no hi ha cap voluntat o possibilitat real de diàleg amb la part espanyola de la taula per tal de solucionar el problema de fons. Jugaran a deixar passar el temps, cedint o fent els gestos necessaris per aprovar pressupostos i altres lleis que necessitin majoria parlamentària a la cambra espanyola. No s’han assegut a parlar per voluntat pròpia sinó per necessitat, això ho sabem tots i totes.

Una segona certesa: aquest diàleg és reclamat i defensat, cada cop amb menys convicció però amb bona fe, per un conjunt significatiu de ciutadans catalans que encara creuen possible una solució negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquest és un col·lectiu de gent ideològicament situat a l’esquerra, tan preocupat pels drets dels pobles com pels drets socials de les persones.

Una convicció: el fracàs d’aquest diàleg acabarà arrossegant aquest conjunt significatiu de ciutadans catalans a apostar, ara sí, per l’única via possible per a la superació del conflicte, que és la unilateral.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.02.2020  ·  09:51

Sense un mediador de prestigi internacional que pugui donar fe de les veritables intencions de negociar, o no, per part d’espanya, no hi haurà res a fer, només marejar la perdiu, fer passar el temps i incomplir qualsevol cosa que teòricament s’hagi acordat.
I això ja li va bé a Pedro Sànchez, i de retruc al club d’Estats amiguets que és Europa, doncs semblarà que el problema català s’estigui reconduint i per tant refredant, la qual cosa es la més còmoda pel club europeu.

I tit

ernest ramos
ernest ramos
26.02.2020  ·  09:52

recordem Iceta a “Los Barones ” : no us preocupeu, mentre hi hagi ” dialogo “, els independentistes estaran tranquils i no faran res .

Josep Salart
Josep Salart
26.02.2020  ·  10:25

La Silvia Fortuño ho diu clar:

senyor Partal, aquesta editorial arriba tard. Són aquestes coses les que posen de mala llet. No tinc pas el dit gros una mica més prim de lo normal per xuparme’l.

I el que emprenya més és la foto que vendràn a la UE perquè només veuran clara la foto del cambrer Sanchez, la resta especialment els traidors d’ ERC i per desgràcia nostre els independentistes, tambe JxC, sortiran borrossos, completament desenfocats, i-na-pre-ci-a-bles¡¡.

Que llarg que es fa arribar al dissabte. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡. I quina ànsia haver de llegir el diumenge, dilluns i tres dies més totes les tonteries que voldràn aigualir el vi ¡¡¡¡¡

Mercè ariza
Mercè ariza
26.02.2020  ·  10:35

A aquestas alçades ja esta tot transparent els de la meseta no els importa fer bona feina sols importa no perdre la poltrona.Peró gracias a Waterlo ja están a Europa ben assebentats de com actuan els espanyols i crec que aixo es important per ajudar a fer el nostre cami a ser independents.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
26.02.2020  ·  10:40

Perfecte anàlisi! Exacte: abans de començar España ja ha guanyat, si més no afluixant la pressió que estava rebent des de Europa. Aquest diàleg és el que hagués haguit de fer Rajoy el 2012 amb Mas, si tingués només un gram de intel·ligència política. Ara s’ha hagut de imposar a un Pedro Sánchez amb la mateixa incomptetència política que Rajoy, més o menys, via facilitant-li la investidura. I tot això amb un règim com el del 78 que està en plena crisi de senectud i que necessita amb urgència una remodelació a fons en tots els àmbits: polític, social, judicial, etc. Què en sortirà d’aquest pretés diàleg? Res de res d’importància, entre altres coses perquè l’interlocutor no és España sinó un gobierno amenaçat de inestabilitat per tots cantons que l’únic que pretén és sobreviure quant més temps millor.

En tot cas ha arribat l’hora de la veritat per a Podemos i Comuns, i que facin d’una vegada realitat alló de que “una altre España és possible”, i ens diguin com i quan.

Berta Carulla
Berta Carulla
26.02.2020  ·  10:47

No hi ha solució negociada possible i qui ho creu factible s’enganya. És cert que en són molts al govern que se senten impotents i no són capaços de més, i que aquesta impotència i por tenen adeptes entre l’independentisme perquè els han donat l’excusa per a camuflar-les, l’excusa del diàleg i l’eixamplament de base.

Però ens aniria molt millor si comencéssim a dir les coses pel seu nom.

Cal forçar l’estat a equivocar-se i obligar-lo, i això només ho podem fer unilateralment; aquesta taula de diàleg és un verí que té com a finalitat, de la part espanyola, extingir-nos, extingir l’independentisme.

Jaume Jose
Jaume Jose
26.02.2020  ·  10:54

Ho trobo una mica aviat per diagnosticar eleccions el novembre d’enguany, amb els PGE2021 per aprovar.
La política són apostes i la catxa del PSOE és que no perdrà. Però té els PGE2020 per aprovar, i l’estabilitat del Gobierno, i no sé quantes coses més per les que necessita els vots d’ERC (si més no). Sabrà la part catalana jugar les cartes per guanyar l’aposta?
La taula de diàleg? Només serveix per destriar a qui donen la culpa!

Pau Romero
Pau Romero
26.02.2020  ·  11:12

La taula de negociació no sembla tenir cap futur per sí mateixa, en això hi estic d’acord. De fet la contesa entre Catalunya i l’Estat Espanyol és extremadament desigual, al menys en aparença, car l’Estat té la força (armada, policial, informació, control econòmic…), una aparent complicitat de l’estament judicial (que no de la justícia) en la repressió a Catalunya, i les amenaces permanents de l’oposició (PP, C’s, VOX), entre més. En aquest context tan asimètric cal suposar que una taula de negociació entre representants del “Gobierno de España” i de la Generalitat (ampliada) no té cap recorregut tal i com està convocada. Car, com tu dius molt bé, el Gobierno no té res a perdre i, de fet, ja ha guanyat el que volia només amb la convocatòria. Així i tot, la taula de negociació es necessària per diverses raons: és un clam popular (Spain Sit and Talk!), és una opció exigida per la UE, l’ONU i bona part dels països, les diplomàcies dels quals s’han expressat en aquest sentit. A més, permet l’accés a vies judicials internacionals, reforçant i justificant els requeriments democràtics de Catalunya al món. Ara bé, quan l’enfrontament és tan desigual, el “tour de force” no pot basar-se exclusivament en la negociació, cal però establir una estratègia paral·lela que impedeixi que el Gobierno espanyol doni llargues o presenti exclusivament propostes allunyades del desig majoritari del poble català. En aquest sentit, la defensa de l’estratègia unilateral ha de discórrer paral·lela a la negociació, en un recordatori permanent de la voluntat d’un poble que roman mobilitzat. Les demandes del sobiranisme en la taula de diàleg: referèndum i amnistia, són perfectament assumibles i diria que necessàries pel propi estat espanyol. D’una banda perquè, qualsia que siguen les conclusions de la taula, aquestes no tindran cap validesa si no són acceptades pel poble català en referèndum i, d’altra banda perquè en la lluita entre el poder executiu (que vol donar una pàtina de progressisme) i l’estament judicial (hereu del franquisme) aquest últim té capacitat per dinamitar l’acció de govern i impossibilitar la continuïtat de la legislatura. En aquest context les úniques armes efectives del Gobierno són l’amnistia dels presos polítics i la reforma del Codi Penal, que seran percebudes pels jutges com una limitació de la seva influència política. Per aconseguir les fites reals de l’independentisme (independència, sobirania real…) cal subratllar la importància de dos factors essencials que juguen en àmbits diferents: la diplomàcia internacional, encapçalada pels nostres polítics a l’exili i al Parlament Europeu; i la mobilització popular permanent que exerceix una pressió constant sobre els governs d’Espanya i de la Generalitat.

David Mascarella
David Mascarella
26.02.2020  ·  11:19

En el cas que en surtin perspectives de canvis a les estructures franquistes, qui recollirà el mèrit no serà ERC, si no funciona pel tancament de Ñ, també en serà la culpable, tot i que hi haurà una bona tarja de presentació a nivell internacional.

Perquè hi va JxC quan havia dit que no? per “comprovar” quines són les expectatives, com diu l’article de Redacció? per “controlar ERC?, perfecte, així tothom es podrà controlar mútuament. ERC va posar dues condicions per aquest motiu: entre Governs i consulta ciutadana a Catalunya.

Comissió bilateral? ha estat ERC qui ha bloquejat aquest intent de diluir la primera trobada. Tenir posicions estratègiques diferents és natural, i algun dia potser algú reconeixerà que aquest pas era necessari. I potser s’entendrà que sumar les parts és el què convé. En aquest punt, poso la confiança total amb JxC i la CUP, perquè això ens relliga més fort que totes les desavinences puntuals, que hi són per naturalesa.

Aquesta opinió no pretén en absolut fer queixa o victimisme, és més aviat un intent d’interpretar la realitat, com fem tots. I si alguna cosa no sap fer ERC, és tenir l’habilitat de moure fils entre bambalines per vendre una bona imatge. Un exemple és que encara hi ha qui retreu el tripartit, que va posar fi a tants i tants anys d’encasillament i altres coses. Ara en queda el pòsit, que condiciona moviments, dates i campanya.

Vicent Salvador
Vicent Salvador
26.02.2020  ·  11:28

Totalment d’acord. El que no arribe a entendre és com poden vendre la burra.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
26.02.2020  ·  11:28

Aquesta ‘taula de diàleg’ és una pantomima per salvar el cul a ERC en la seva nova política ‘realista’. Es tracta de marejar la perdiu, probablement amb alguna millora de la situació dels presos, fins las eleccions autonòmiques, mantenint las expectatives guanyadores d’esquerra. Per aixó, com bé diu Vicent, no s’han seguit cap dels protocols habituals en la negociació de conflictes polítics.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
26.02.2020  ·  12:02

Si es Verdad que no hay país al mundo tan sucio de violencia, engaño y mentira que España…

Y si adelante de una actitud tan perversa de España ERC es totalmente indiferente

Entonces 1) el espíritu de lucha del pueblo catalán será masacrado hasta la aniquilación (cada vez hay más gente convencida que no es conveniente luchar a lado de un país de perdedores) 2) la rotura y la derrota del Independentismo de Catalunya será inevitable

Esa derrota tendrá en el servilismo, la estupidez, y la total falta de dignidad de ERC la unica causa.

francesc felip
francesc felip
26.02.2020  ·  12:55

Sr. Mascarella, amb el tripartit passa com amb el Fòrum de les cultures: ningú no en parla ni els enyora.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.02.2020  ·  13:10

EXEMPLE DE CORRUPCIÓ.
Quan parlem de corrupció no volem dir només la corrupció que comporta lucre econòmic.
La corrupció és l’alteració perjudicial de la substància d’alguna cosa o persona.
Referida a algú en concret, suposa induir-lo a actuar il·legalment o pervertir-lo.
Penalment, s’identifica amb els delictes de prevaricació, suborn i negociacions prohibides als funcionaris.
Políticament, s’identifica amb l’incompliment de les promeses electorals i la corrupció política més freqüent consisteix a fer un pacte postelectoral que ningú no l’ha votat.
El pacte d’ERC amb PSOE per seure a negociar el que no es pot negociar -per definició-, és un exemple doncs de corrupció.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
26.02.2020  ·  14:43

Tota la raó sr Partal i malgrat això a ER s’entesten a fer veure que la taula aquest és tant important. Ens prenen per babaus?. O és que ho són ells?

La veritat, només veient els personatges que van anar al davant d’aquesta presa de pèl com ara el Rufián i el Tardà penso que no en pot sortir res de bo.

I el president Torra, què carai hi fa fent el paperina amb els d’ER com si la cosa anés de debó?.

david graupere
david graupere
26.02.2020  ·  14:48

Caldria accentuar la seva contradicció: potser caldria demanar fer una consulta als catalans si volen fer un referèndum que inclogui, entre d’altres, l’opció d’Estat independent.

Roser Caminals
Roser Caminals
26.02.2020  ·  16:05

Tenim dues opcions:

1. Alçar-nos de la taula del pseudo diàleg, que en realitat és un monòleg autoriari circumscrit per tabús.

2. Deixar que segueixi el seu curs i s’estimbi.

Guillem Serradell i, en un article recent, Pere Martí, defensen la segona opció. Possiblement en Torra també, per raons estratègiques. Naturalment no es pot aplicar indefinidament, però de cara a Europa i a curt termini pot ser la més efectiva.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
26.02.2020  ·  17:58

Doncs jo n’estic tip de parlar d’Espanya. De la nostra banda tenim uns quants problemes i són bastant obvis. No hi ha cap idea per a fer la independència. Un referèndum només és una votació. El que és complicat és fer un projecte realista pel “sí,” cosa que, veient les estructures d’estat inexistents, el nul compromís dels Mossos i la pusilanimitat de les institucions “efectives,” veiem que no hi ha gaire gent a les esferes de poder que tingui ganes de parir-lo.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
26.02.2020  ·  20:43

Com lliga la performance monclovita, tan cuidada, amb la repressió de la fiscalia, que no s’atura, contra Torra? Canviarà en res amb la nova Fiscal General? Palmadetes a l’esquena i bescollades a l’ensems.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes