Tamara Carrasco declara a l’Audiència espanyola acusada de terrorisme, sedició i rebel·lió

  • Les 'proves' de la Guàrdia Civil contra l'activista inclouen una captura de Google Maps, samarretes, tiquets de begudes...

VilaWeb
Redacció
12.04.2018 - 01:50
Actualització: 12.04.2018 - 09:59

Tamara Carrasco, membre del CDR de Viladecans (Baix Llobregat), declara avui a l’Audiència espanyola, dos dies després d’haver estat detinguda per la Guàrdia Civil. L’acusen d’uns presumptes delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme per haver-se implicat en els talls d’autopistes i l’aixecament de barreres de peatge durant la Setmana Santa. Carrasco ha arribat al tribunal abans de les deu del matí. El CDR de Viladecans ha organitzat un autocar per a acompanyar-la als afores del tribunal, i també hi haurà membres de la CUP.

Carrasco fa quaranta-vuit hores que resta sota custòdia de la Guàrdia Civil a Madrid. Abans-d’ahir la van detenir per ordre del jutjat número 6 de l’Audiència espanyola i va ser traslladada a la comandància de Tres Cantos. Carrasco s’ha negat a declarar davant dels agents de la Guàrdia Civil. Ara serà el jutge Diego de Egea qui li prendrà declaració i decidirà sobre la seva situació personal. Pot decretar presó provisional, deixar-la en llibertat amb càrrecs o imposar-li una fiança.

Segons que han informat els CDR, les úniques ‘proves’ contra ella són l’àudio que va difondre El Confidencial abans de detenir-la –en què parlava dels talls i de futures accions dels CDR–, una captura de pantalla d’un recorregut de Google Maps, samarretes, tiquets de begudes, un permís per a fer una activitat lúdica i cartellets del CDR. Alguns mitjans espanyols van publicar que la Guàrdia Civil havia trobat a casa seva un pla de la caserna de Travessera de Gràcia, a Barcelona. Tanmateix, entre les proves per les quals l’inculpen no hi és.

L’operació de la Guàrdia Civil es manté oberta perquè continuen cercant un home d’Esplugues de Llobregat, que no han localitzat. La detenció de Carrasco ha causat indignació i ja dimarts milers de persones van manifestar-se arreu del país. També nombrosos juristes van expressar malestar a la xarxa perquè les accions no violentes dels CDR s’equiparen al terrorisme i van posar en relleu la indefensió a què porta aquesta acusació absurda.

L’operació –denominada ‘Cadera’– és fruit d’una denúncia de la fiscalia de l’Audiència espanyola, que la setmana passada va dir que actuaria ‘amb contundència’ contra les activitats dels CDR, als quals ja deia que podia atribuir delictes de rebel·lió, malversació i més delictes contra l’ordre públic. Són investigats perquè els acusen d’haver ‘desenvolupat activitats de direcció i coordinació en els actes de sabotatge durant la Setmana Santa de manera coordinada pels denominats CDR, concebuts per provocar un clima d’agitació social’.

Més informació:

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any