Francina Armengol vol ser la primera presidenta que repeteix un govern de progrés i que posa fi l’alternança que regna a la cambra d’ençà del 1999. Aquell any hi hagué el primer pacte d’esquerres al parlament, que va permetre de desallotjar el PP del govern de les Illes després d’una entesa entre el PSIB-PSOE, el PSM, Unió Mallorquina, Esquerra Unida, els Verds i la Coordinadora d’Organitzacions Progressistes de Formentera. Francesc Antich en fou elegit president. Antich és precisament un dels grans valedors de Francina Armengol dins el PSIB. Fa quatre anys, la gestió de José Ramon Bauzá fou fortament desqualificada al carrer i a les urnes i, per primera vegada, l’esquerra va superar la majoria absoluta sense necessitat d’afegir-hi cap partit de centre-dreta, com havia passat en pactes anteriors amb Unió Mallorquina, la formació que tradicionalment girava el govern a la dreta o a l’esquerra.

El 2015, l’esquerra nacionalista i ecologista de Més per Mallorca va obtenir els millors resultats de la seva història, incloent-hi els anys del PSM. Va aplegar gairebé 60.000 vots, que li van donar 6 diputats. Més per Menorca va aconseguir 3 escons més, amb més de 6.000 vots. Podem va aplegar-ne 62.000 i 10 diputats i el PSIB-PSOE, 81.000 i 14 escons. La majoria absoluta de la cambra, 30 escons, era superada de sobres per l’esquerra. El PP va tenir una davallada històrica. Bauzá va passar de 35 escons a 20. Amb 121.000 vots va ser la força més votada, però va perdre el govern i les institucions principals de les Illes. El PI, amb 34.000 vots, va tenir 3 diputats en aquella primera aparició en unes eleccions al parlament i va cobrir l’espai que havia ocupat Unió Mallorquina. Tanmateix, aquesta vegada l’esquerra no el va necessitar.

Ciutadans, amb 2 diputats i 25.000 vots, apareixia per primera vegada al parlament. Les enquestes pronostiquen una pujada del partit de Rivera a les Illes, tot i que té una implantació municipal migrada. L’aparició de Vox a les espanyoles del 28 d’abril ha fragmentat encara més el vot de la dreta espanyolista. Biel Company mira d’articular un discurs regionalista, però topa amb la línia de Pablo Casado i competeix amb posicions extremes que ja li han fet perdre 70.000 vots al congrés espanyol. S’haurà acabat l’hegemonia del PP com a partit de dreta majoritari també al parlament? És una de les qüestions que s’aclariran el 26 de maig, en què coincidiran eleccions al parlament, als consells insulars, municipals i europees. Un superdiumenge mai vist a les Illes, amb una gran batalla de fons: la repetició o no del govern de progrés i els equilibris electorals dels partits que l’han sustentat aquesta darrera legislatura.

Candidats i lluita entre PSOE, Més i Podem

Francina Armengol repeteix com a candidata del PSIB-PSOE. Ha resistit els pitjors moments del seu partit i ara es presenta amb totes les enquestes a favor i aspira a capitalitzar la gestió del seu executiu d’aquests darrers quatre anys. Miquel Ensenyat substitueix Biel Barceló al capdavant de Més per Mallorca, soci de govern d’Armengol. Ensenyat, ex-batlle d’Esporles i president del Consell de Mallorca aquests quatre anys darrers té un desafiament de dimensions considerables. Després d’obtenir 25.000 vots a les espanyoles, la seva formació vol consolidar l’espai per a fer possible un altre govern amb Armengol. Ja ha dit que aquesta vegada vol que Podem entri al govern. Les crítiques de sectors ecologistes, molests amb la tasca en matèria turística i ambiental, i el sentiment d’alguns sectors nacionalistes i independentistes que s’ha avançat poc en matèria lingüística, li poden passar factura. ERC s’ha afegit a les llistes de Més després d’anys de relacions difícils.

Podem, que ha donat suport extern a l’executiu d’Armengol, també canvia de candidat. El jutge Juan Pedro Yllanes substitueix Alberto Jarabo com a cap de llista a la presidència del govern. I Jarabo serà el candidat a l’Ajuntament de Palma. Yllanes ha estat diputat al congrés espanyol aquesta darrera legislatura. Podem surt relativament reforçat dels comicis espanyols del mes passat. A diferència del 2016, va ser superat pel PSIB-PSOE, però va ser capaç d’aturar dignament la sagnia que no va aturar Podem a l’estat espanyol. Aquests tres partits competiran pel vot de l’esquerra, mirant de mantenir els equilibris i amb l’amenaça de la dreta i l’extrema dreta. Cs, PP i Vox van superar els 220.000 vots el 28-A.

Canvi de papers en la dreta espanyolista?

Ciutadans va desplaçar el PP de la primera posició en la darrera competició electoral, amb 3.000 vots més (90.000 contra 87.000) i l’extrema dreta va aparèixer amb 58.000. Biel Company és el candidat del PP, en substitució de Bauzá, que ha fitxat per Cs per a les europees. Aquesta formació també presenta canvis. El candidat al parlament és Marc Pérez-Ribas que va guanyar les primàries a Xavier Pericay, un dels fundadors del partit. La fragmentació de la dreta i l’extrema dreta pot beneficiar els partits del pacte? És una altra de les incògnites que es resoldran la nit electoral. Ara com ara, les enquestes tornen a donar majoria a l’esquerra, però pot acabar decidint-se per un marge estret d’escons.

Superdiumenge: parlament, consells, municipals i europees

Els ciutadans de les Illes també hauran de triar els seus representants als consells insulars. Les forces d’esquerra volen mantenir els consells de Mallorca i Menorca. En les dues illes la diferència entre PSIB i Més es va reduir a pocs milers de vots. El Consell Insular de Mallorca ha estat presidit per Miquel Ensenyat, de Més, ara candidat al parlament. A Menorca, PSIB-PSOE i Més per Menorca s’han repartit la legislatura. Maite Salord ha representat l’ecosobiranisme menorquí durant dos anys. A Eivissa, PSIB-PSOE i Podem van sumar 7 consellers, contra 6 del PP. A Formentera, Gent per Formentera va assolir la majoria absoluta.

Per primera vegada coincidiran a les Illes Balears eleccions al parlament, als consells insulars, municipals i europees. Fa quatre anys el canvi va arribar també als municipis amb una irrupció molt destacable de l’ecosobiranisme. Palma, Ciutadella, Inca, Manacor i una gran quantitat de pobles i ciutats van fer un tomb a l’esquerra amb Més per Mallorca i Més per Menorca com a grans triomfadors. Més per Mallorca, juntament amb el PP, és el partit que presenta més candidatures als ajuntaments i confia en la força municipal que té per poder plantar cara a la ressaca de les espanyoles, marcades clarament per un debat que els és incòmode. Antoni Noguera ha estat el primer batlle republicà i independentista d’ençà d’Emili Darder, abans de ser assassinat pels franquistes. Noguera ha exercit els darrers dos anys de legislatura. Abans, el batlle va ser José Hila, del PSIB-PSOE. El 2015 van quedar a només cinc mil vots de diferència.

Palma representa un tant per cent molt alt del cens electoral i uns mals resultats poden arrossegar la resta d’institucions. Serà una altra de les claus per a explicar els resultats. La gran novetat a la capital és Crida per Palma, opció rupturista i sobiranista que fa una dura crítica a les polítiques socials d’aquesta darrera legislatura. En principi, té poques opcions d’aconseguir representació i podria restar vots a Més. Com a fet destacable, a Esporles, feu històric del nacionalisme d’esquerres de Mallorca, no es presenta cap formació de dretes.

Quant a les eleccions europees, Més per Mallorca es presenta amb Compromís. Serà interessant de veure també quin suport té la candidatura de Carles Puigdemont, que ha rebut l’adhesió pública de personalitats culturals i polítiques de les Illes i que inclou tres representants de Mallorca. També s’haurà d’analitzar l’impacte de la candidatura que encapçala ERC, Ara Repúbliques, amb EH-Bildu i el BNG. Una part de l’electorat de Més s’ha decantat tradicionalment per aquesta opció en les europees. Fa cinc anys, Més per Mallorca no es va presentar i va donar llibertat de vot als seus militants i simpatitzants. ERC va aplegar-ne 20.000 i fou la cinquena força més votada.

Els grans temes a debat

El model turístic torna a ser un dels punts centrals del debat polític. Amb un territori limitat i una economia basada en el monocultiu turístic, les opcions damunt la taula són gairebé les de sempre. Amb una novetat prou important, la polèmica que s’havia suscitat per l’ecotaxa sembla que ja no és tan pronunciada. La saturació i la conservació del territori, a més del problema de l’habitatge i el lloguer turístic, són qüestions col·laterals, tot i que tenen un gran impacte en la vida dels ciutadans. La dreta i l’extrema dreta maldaran per atiar el discurs anticatalanista, mentre que les polítiques en matèria lingüística han estat considerades massa tèbies per sectors amplis de la societat que coincideixen que s’ha aturat el cop de l’època Bauzá, però que s’ha avançat poc en aquest terreny. N’és un bon exemple el requisit lingüístic als treballadors públics de la sanitat que ha enfrontat els dos socis de govern per la seva implantació. La millora del finançament, una demanda de consens per la majoria de grups polítics, l’aprovació del règim especial de les Balears (REB) que Més, el PI i Podem consideren insuficient, són més qüestions importants. La situació econòmica també pot anar a favor del pacte perquè no és tan delicada com ara fa vuit anys, malgrat que la desocupació registrada manté xifres considerables i continua essent l’assignatura pendent de la desestacionalització del sector serveis.

Mentrestant, Armengol mirarà de seguir l’onada de Pedro Sánchez que tan bons resultats li va donar a les espanyoles i exposarà les millores socials aconseguides en la darrera legislatura. Segons les enquestes, ni Podem ni Més no podran disputar l’hegemonia del tripartit, una circumstància cobejada no fa gaire per aquestes dues formacions. Ara, és la presidenta qui sembla en més bona posició per a pessigar més bocins del pastís. Tot i que no tenen la mateixa lògica i els votants es comporten de manera diferent, si posem els dos grans blocs cara a cara, el resultat del 28-A deixa un escenari obert: PSIB-PSOE, Podem i Més, 253.000 vots; Cs, PP i Vox, 235.000. En joc, la repetició del govern de progrés.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb