‘Sugar daddies’: una forma de prostitució que arriba per TikTok?

Les xarxes han esdevingut un aparador per a mostrar relacions entre homes grans i amb diners, coneguts com a ‘sugar daddies’, i noies joves amb necessitats econòmiques

VilaWeb
Marina Arbós
15.07.2022 - 21:40
Actualització: 15.07.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“Funcionava com una mena de Tinder, però més clàssic. T’anaven apareixent persones i els diners que guanyaven l’any i podies dir si t’agradaven o no. Si fèieu match, podies començar una conversa.” Durant el confinament, la Clàudia –nom fictici–, de vint-i-un anys, es passava molta estona a TikTok i un dia li va sortir un vídeo en què una noia explicava que guanyava un munt de diners perquè es trobava amb un sugar daddy. És una mena de vincle que estableixen homes grans i amb molts diners i noies joves, sovint amb necessitats econòmiques –les sugar babies. Entre ells hi ha una mena de contracte que marca una relació, que pot ser sexual o afectiva, a canvi d’una remuneració econòmica. “Vaig decidir d’entrar a mirar què es coïa en aquestes pàgines i, en la que em va semblar més seriosa, m’hi vaig registrar”, diu la Clàudia.

“En un context de precarietat econòmica i tenint a l’abast eines com internet, que faciliten la possibilitat de fer contactes, les noies joves poden veure el sugar dating com una manera fàcil i ràpida de guanyar diners”, explica Marta Roqueta, investigadora feminista de la UOC i autora del llibre De la poma a la pantalla. “Vaig començar a parlar amb un home que em va semblar simpàtic. Ell mateix em deia que ens trobéssim en un lloc on hi hagués molta gent, que no em preocupés i que no volia cap mena de compensació sexual. Segons ell, tan sols volia que l’acompanyés a actes i a trobades amb els seus amics.” Amb aquest plantejament, la Clàudia va pensar que era una bona opció. “Si tan sols l’he d’acompanyar i, a sobre, en trec diners… Ho havia d’aprofitar”, diu. L’home, que vorejava la cinquantena, li va oferir un contracte en què solament haurien de trobar-se un parell de vegades el mes i, a canvi, li pagaria dos mil euros i regals a part: “Tot plegat em va assegurar que s’enfilaria als cinc mil euros mensuals. Era un luxe”, detalla.

El fet que siguin homes, més grans i rics fa que es creïn relacions asimètriques. I, sovint, són vincles que potencien l’abús de poder. La imatge que es crea entorn del padrí de sucre és la d’una figura proveïdora de recursos, amb experiència, amb prestigi i amb diners i que, precisament per tot plegat, es dóna per fet que té dret de ser compensat. En canvi, la fillola de sucre s’associa a la joventut –amb les necessitats econòmiques que sol comportar– i a la bellesa. “És vista com una proveïdora d’un servei sexual o afectiu i, a sobre, amb l’estigma de ‘puta’”, diu Roqueta. “La majoria de dones que es registren a les pàgines de sugar dating són estudiants i vuit de cada deu tenen menys de trenta-un anys”, assenyala Natalia Colmenar, responsable de sensibilització del programa contra el tràfic de persones de Diaconía. “En aquell moment no treballava. Els meus pares em pagaven la carrera i l’estada a Barcelona. Tenia ganes de tenir llibertat econòmica”, diu la Clàudia.

“El problema és que quan pensem en un sugar daddy pensem en el film de Pretty Woman i ho mitifiquem. Ens ve al cap el típic senyor culte, amb molts diners, que coneix una noia jove i la instrueix”, diu Roqueta. Colmenar afegeix que en alguns casos també són vists com a referents que guien a les joves en el món laboral: “Per la seva posició benestant i el munt de contactes que tenen, ofereixen una mena d’acompanyament laboral.”

Les xarxes, on aquestes relacions es difonen i s’ensucren

Darrerament, les xarxes han esdevingut un aparador per a mostrar aquestes relacions. De fet, l’etiqueta #sugardaddy a TikTok acumula 2,3 mil milions de visualitzacions. Una proliferació de contingut que, per les expertes, presenta molts riscs. “Que les joves rebin informació sobre una forma de treball sexual a les xarxes és un perill. D’entrada, perquè no s’explica ni la dimensió ni el context del fenomen. I després, perquè hi ha una tendència a edulcorar-ho i romantitzar-ho”, explica Roqueta. Una mirada que comparteix Colmenar: “Les xarxes socials fan una campanya de màrqueting brutal quan mostren que la vida que pot aconseguir una sugar baby és meravellosa. Arriben a un públic molt jove i causen un gran impacte, sense advertir de cap dels perills que comporta.”

@caroncct_

chasing the bag💰💰🥰 #sugardaddy #agedifference

♬ original sound – helloadellia – _AWS28

“Hi ha una diferència entre les pàgines específiques en què has d’entrar expressament per cercar aquesta mena de continguts i trobar-te’ls al mòbil mentre mires TikTok”, adverteix Anna Rodríguez, psicòloga en l’àmbit de les violències masclistes al Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS). “Com que les xarxes s’associen al lleure, els vídeos de TikTok, curts i frescos, fan que es romantitzin certes formes de violència i que es normalitzin relacions en què hi pot haver abús de poder”, afegeix.

Una porta oberta per a les violències masclistes

Més enllà de les xarxes, un altre element que pot explicar la naturalització d’aquesta mena de relacions, segons que explica Colmenar, és el canvi en el llenguatge: “Ja no parlem de prostitució, sinó que ho anomenem ‘relació d’intercanvi de benefici mutu’. Ja no parlem de puters i de vells verds, sinó que parlem de sugar daddies.”

Ara, segons que explica Rodríguez les violències masclistes inclouen menes diferents d’abús. La diferència d’edat i la superioritat econòmica són dos elements que poden coaccionar les joves que accedeixen a aquesta mena de contractes, atès que són en una situació de vulnerabilitat. “Vam quedar al Passeig de Gràcia de Barcelona i jo pensava que arribaria a peu, però va venir en cotxe. Em va dir que pugés i que l’anéssim a aparcar junts. I hi vaig pujar”, explica la Clàudia. “A partir d’aquí, es va començar a embolicar la troca. No va anar a aparcar, sinó que em va portar a casa seva, tot i que jo li havia dit un munt de vegades que no volia. Em vaig començar a preocupar perquè no podia sortir del cotxe. Va ser l’error.” Un cop a casa, quan van començar a parlar sobre la mena de contracte que havien d’establir, ell li va canviar les condicions, ara sí que volia mantenir-hi relacions sexuals. “No concordava amb el que m’havia dit per internet. Quan li vaig dir que no volia, em va insinuar que em pagaria menys d’allò que havíem pactat”, relata.

“Negociàvem, però a casa seva. Va arribar un punt en què ja m’era igual, només volia anar-me’n”, afegeix. “Aparentment, ho va entendre, però em va tancar la porta als nassos i no em va dir ni on érem ni com podia tornar a casa.” La Clàudia no és de Barcelona i solament feia un any que hi havia arribat per estudiar-hi. Va mirar el navegador del mòbil, però no hi havia ni metros, ni autobusos, ni motos elèctriques a la vora. Va haver de trucar a un taxi que, per cert, va anar a càrrec d’ella. No va saber mai més res d’ell.

Una mena de prostitució en auge

Ja fa anys que es parla dels padrins de sucre, però no ha estat fins l’esclat de la pandèmia que s’ha popularitzat. Segons que explica Colmenar, hi ha països –sobretot els Estats Units i el Regne Unit– en què les campanyes de publicitat de les aplicacions i pàgines que ofereixen aquesta mena de prostitució són completament visibles als carrers. La major part, a més, es dirigeixen explícitament a les estudiants.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Campanya publicitària a Austin.
Campanya publicitària a Toronto.
Campanya publicitària al Regne Unit.

Per posar fi a aquest fenomen, Rodríguez creu que calen mecanismes de control a les xarxes i que s’han d’exigir responsabilitats a les persones de qui depenen els canals pels quals es difon aquesta mena de contingut: “Són els encarregats de crear espais lliures de violències. Cal visibilitzar que les violències masclistes són un fenomen estructural que respon a un sistema patriarcal, que és, precisament, allò que ha normalitzat i invisibilitzat que aquesta mena de relacions siguin masclistes. Hem d’assenyalar el sistema que les justifica i les reprodueix.”

Després de la seva experiència, la Clàudia ha canviat d’opinió sobre aquesta mena de relacions. Si alguna amiga li digués que ho vol fer, seria molt clara: “És molt arriscat. No val la pena. Vaig tenir la sort que no em van fer mal, però hauria pogut passar. No sé si tothom té la mateixa sort.”

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes