Fotografia: Encuentro de Feministas Diversas

Qui vulgui acostar-se al feminisme avui dia, bé per mitjà de les xarxes socials, bé d’assaigs, es trobarà amb una colla d’expressions i conceptes complexos. Molts són neologismes o termes encunyats per autores que han acabat fent-se un lloc en la teoria i l’activisme feministes. Alguns altres, en canvi, són paraules conegudes per tothom, però amb uns matisos que potser passen més desapercebuts. Heus ací un intent d’agrupar i aclarir tots aquests conceptes relacionats amb la discriminació per raó de gènere.

Agressió sexual: És un delicte que consisteix a atemptar amb violència i intimidació contra la llibertat sexual d’una persona. Es diferencia de l’abús sexual (l’agressor pot obtenir el consentiment de la víctima fent valer una situació de superioritat) pel fet que inclou violència i intimidació. Aquest concepte s’associa sovint a les violacions (una classe d’agressió sexual que inclou penetració, sigui anal, bucal o vaginal), però també comprèn unes altres agressions com ara els tocaments.

Aliat feminista: Home que dóna suport al moviment feminista. De vegades es parla d’aliats i no d’homes feministes perquè es considera que el moviment feminista l’han d’encapçalar les dones, que són el subjecte oprimit.(Vegeu també fals aliat.)

Amor romàntic: És considerat, segons diversos corrents del feminisme, una de les causes de la perpetuació de la violència masclista.Aquests corrents del feminisme consideren que l’amor romàntic es transmet per mitjà de relats literaris, films o cançons i que és un tipus d’afecte que ha de ser per a tota la vida, exclusiu, i amb un elevat grau de dependència afectiva.

Androcentrisme: Visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.

Assetjament sexual: Intimidació o coerció de naturalesa sexual.

Avergonyiment de meuca (Slut-shaming): Acció de culpabilitzar una dona fent al·lusió a comportaments o desigs sexuals diferents dels ortodoxos, tant si són reals com si no. N’és un exemple el fet de jutjar les dones per la seva activitat sexual o pel fet d’anar vestides d’una manera que, suposadament, cerca l’atracció dels homes.

Avergonyiment físic (Body-shaming): Crítica de l’aspecte físic o la manera de mostrar el cos de les persones, especialment de les dones.

Body Positivity: Moviment que encoratja les persones a sentir-se orgulloses del seu cos i fugir dels complexos promoguts pel patriarcat, el racisme o la indústria de la moda.

Tampons tacats de sang de colors, de Cinta Tort.

Coeducació: Acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, de manera que es fomenti la igualtat real d’oportunitats.

Conciliació-corresponsabilitat: Repartiment equilibrat de les tasques domèstiques perquè les dones es puguin desenvolupar amb igualtat en l’àmbit professional.

Consentiment sexual: Acord explícit per a participar en una activitat sexual. Els moviments feministes proposen de deixar de parlar de relacions consentides per parlar de relacions acordades, perquè la paraula consentiment implica que el subjecte no és qui decideix de fer l’acció, sinó que simplement l’accepta.

Cos heteronormatiu: Aspecte físic que respon a l’ideal de bellesa imposat pel sistema patriarcal.

Cosificació sexual: Ús que es fa d’una dona en particular, del concepte de dona o de la seva imatge per a finalitats que es limiten al plaer estètic i sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Mitjançant aquest procés, se separen els atributs sexuals i la bellesa física de la resta de la personalitat i aquests atributs són reduïts a eines per al plaer masculí. D’aquesta idea sorgeixen expressions com dona objecte.

Culpar la víctima (Victimblaming): Culpar les víctimes de violència masclista (sigui sexual, física o psicològica) d’aquesta violència, en compte de culpar-ne l’agressor. Significa capgirar les responsabilitats: jutjar, de manera més o menys subtil, la conducta de la víctima i qüestionar si hauria pogut fer res per a evitar l’agressió o fins i tot si l’ha provocada. En alguns casos de violació, per exemple, es qüestiona si la dona havia d’haver anat vestida d’una altra manera o per què anava sola caminant pel carrer de nit.

Cultura de la violació: Construcció social que, per mitjà de diversos sistemes, desacredita, responsabilitza o culpabilitza les víctimes d’una agressió sexual, alhora que representa el cos femení com un cos disponible per a ser agredit sexualment i banalitza i presenta com a romàntica i estètica la violència sexual cap a les dones. Culpar la víctima (victimblaming) forma part de la cultura de la violació.

Doble jornada: Expressió emprada per fer evident el temps que moltes dones es troben obligades a dedicar a la suma de les feines domèstiques i les laborals.

Economia feminista: Estudi crític de les ciències econòmiques, amb l’intent de superar els biaixos androcèntrics. Es focalitza en els aspectes d’importància particular per a les dones, com la feina domèstica.

Eixancarrament masculí.

Eixancarrament masculí (Manspreading): Acció (duta a terme per part dels homes) de seure en un banc o seient amb les cames obertes de manera que ocupi l’espai de més d’una persona. Mostra la tendència a engrandir l’espai masculí i minvar el femení.

Escletxa de gènere: Conjunt de desigualtats entre homes i dones en un àmbit concret, quant a nivell de participació, accés a oportunitats, drets, poder, influència, remuneració, beneficis, control i ús dels recursos.

Escletxa salarial: Diferència mitjana entre els sous dels homes i de les dones.

Espais no mixtos: Espais reservats a persones del mateix gènere. Alguns col·lectius feministes són nomixtos (i, per tant, només són format per dones) i també la primera línia de moltes manifestacions feministes.

Fal·locentrisme: Actitud basada en la idea que és el penis i, per tant, l’home, el centre de les relacions sexuals.

Fals aliat: Home que es considera feminista o aliat feminista, però que no es comporta com a tal.

Femellisme: Terme pejoratiu per a referir-se a aquella actitud que, suposadament i des del punt de vista de qui el fa servir, pretén la superioritat de la dona sobre l’home.

Femení genèric: En gramàtica, l’ús del femení com a gènere no marcat. Paraules com totes s’hi fan servir per a parlar de totes i tots, per exemple.

Feminazi: Terme pejoratiu per a referir-se a les feministes i negar els objectius del feminisme.

Feminicidi: Assassinat d’una dona pel fet de ser-ho. És la màxima expressió de la violència masclista o de gènere.

Feminisme: Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’alliberament i l’apoderament (augment de la fortalesa i confiança) de les dones. Té com a conseqüència l’equiparació de drets entre tots dos sexes. Corrents:

  • Anarcofeminisme: Corrent del feminisme que veu en la dominació dels homes sobre les dones una de les primeres manifestacions jeràrquiques en les societats. El combat contra el patriarcat hi va de bracet amb la lluita de classes i contra l’estat.
  • Ciberfeminisme:  Activisme feminista a la xarxa o feminisme aplicat a les TIC, que, segons aquest corrent del feminisme, pot trencar les barreres del gènere.
  • Ecofeminisme:  Corrent de pensament que relaciona feminisme i ecologia. Es fonamenta en el principi de respecte a la natura com a base per a lluitar contra el patriarcat i l’industrialisme. Per a l’ecofeminisme, tant les dones com la natura són igualment víctimes del sistema patriarcal.
  • Feminisme abolicionista: Corrent del feminisme que promou l’abolició de la prostitució i la pornografia convencional.
  • Feminisme de la igualtat: Corrent del feminisme hereu del sufragisme que reivindica la igualtat entre homes i dones. Es contraposa al feminisme de la diferència, que defensa que la dona és diferent de l’home i és crític amb el feminisme de la igualtat, perquè considera que pot dur al risc de reproduir el rol opressor masculí.
  • Feminisme islàmic: Corrent del feminisme que reivindica el paper de les dones a l’islam. Demana la reinterpretació dels texts sagrats i condemna les imposicions del feminisme occidental.
  • Feminisme lèsbic: Corrent del feminisme crític amb la segona onada del feminisme i el moviment gai de principi dels setanta. Parteix de la desnaturalització de l’heterosexualitat i ha derivat en el transfeminisme.
  • Feminisme liberal: Corrent individualista del feminisme que se centra en la capacitat de les dones d’aconseguir la igualtat mitjançant les decisions i accions pròpies. No relaciona l’opressió per raó de gènere amb altres formes d’opressió.
  • Feminisme negre: Corrent del feminisme que es va fer popular durant els seixanta com a resposta crítica al feminisme blanc. Considera que sexisme, opressió de classes i racisme van estrictament units.
  • Feminisme postcolonial: Corrent del feminisme que proposa d’abandonar l’etnocentrisme del feminisme tradicional i incorporar-hi perspectives com la raça o la cultura.
  • Feminisme postestructuralista o postfeminisme: Corrent del feminisme que fa una revisió crítica de la segona i la tercera onades del feminisme.
  • Feminisme pro-sexe: Corrent del feminisme contrari al feminisme abolicionista. Considera que protegir els drets de les treballadores sexuals és compatible amb la defensa d’activitats com ara la pornografia o la prostitució.
  • Feminisme radical: Corrent de la segona onada de la teoria feminista vinculat amb idees marxistes. El terme no fa referència a cap grau d’exacerbació o intransigència, sinó que al·ludeix a l’arrel per indicar que el sistema social és l’origen de la desigualtat i, per tant, cal atacar aquesta arrel per combatre-la.
  • Feminisme socialista: Corrent del feminisme que explica la subordinació de la dona pel model capitalista i considera que és doblement discriminada: per raó de gènere i de classe. Entronca amb el feminisme radical i el feminisme marxista, que defensa la implantació del socialisme com a via d’alliberament femení.
  • Transfeminisme: Corrent que amplia els subjectes del feminisme a persones que també són considerades oprimides pel patriarcat, però que no necessàriament han de ser dones. Entronca amb la teoria Queer.

Feminisme espontani: Actitud que consisteix a qüestionar i desconstruir els rols associats al gènere femení per part d’algunes dones sense tenir coneixement previ del moviment feminista.

Feminitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a la dona, com ara la delicadesa, la discreció, la debilitat, la irracionalitat…

Feminització de la pobresa: Conjunt de fenòmens que, dins la pobresa, afecten més sovint les dones. És també el procés que eixampla l’escletxa de pobresa entre sexes. S’inclouen més fenòmens, com ara l’escletxa salarial, el sostre de vidre i el terra enganxós.

Furt d’idees (Bropropriating): Situació en què un home s’apropia la idea d’una dona (generalment a la feina) i se n’emporta el mèrit.

Gènere: Construcció social d’allò que el nou feminisme considera masculinitat o feminitat. Inclou les característiques, actituds i rols que una societat atorga a una persona segons el seu sexe, que és el conjunt de trets biològics, fisiològics i orgànics que divideix els individus en mascles i femelles. Així doncs, el gènere és cultural i s’atorga d’acord amb el sexe, que és biològic. Conceptes relacionats:

  • Binarisme de gènere: Classificació de sexe i gènere en dues formes diferents, oposades i excloents: el masculí i el femení. Pot descriure una frontera social que fa indivisible el sexe del gènere i que no accepta l’existència de terceres formes d’expressió del gènere.
  • Cisexisme: Creença en la superioritat de les persones cisexuals i cisgènere per sobre de les transsexuals o transgènere.
  • Cisexual:  Persona la identitat de gènere de la qual concorda amb el seu sexe biològic.
  • Cisgènere:Persona la identitat de gènere de la qual concorda amb el seu gènere, assignat d’acord amb el seu sexe.
  • Cisnormativitat: Conjunt de normes que sostenen la creença que les persones es divideixen de manera natural en dos gèneres diferents i excloents: home i dona.
  • Disfòria de gènere: Sentiment ampli de disgust amb el gènere que una persona té atribuït quan neix. La psiquiatria ha utilitzat el concepte com a eina diagnòstica, malgrat que hi ha un corrent de professionals de la salut que defensa que no és pas cap trastorn, sinó d’una de les conseqüències de la construcció social del gènere.
  • Identitat de gènere: Identificació d’una persona amb el gènere masculí o femení (o cap dels dos), que pot diferir del sexe biològic. És el procés d’integració i interiorització de les característiques que s’atorguen a la feminitat o a la masculinitat (o a cap de les dues). No s’ha de confondre amb l’orientació sexual, que és el patró d’atracció sexual, eròtica, emocional o amorosa cap a un sexe determinat, ambdós sexes (o cap, en cas que s’entengui l’asexualitat com una orientació sexual).
  • Intersexualitat: Ventall de condicions associades a un desenvolupament atípic de les característiques físiques sexuals. Les persones intersexuals poden néixer amb cromosomes, genitals i gònades que no encaixen amb la típica presentació masculina o femenina.
  • Masculinitat/feminitat desconstruïda: Actituds o característiques d’un home o una dona que són producte del qüestionament o rebuig de les actituds o característiques socialment assignades al seu sexe.
  • Rols o estereotips de gènere:  Creences que s’han construït i transmès culturalment en el curs del temps i que reparteixen atributs diferents per a homes i dones, de manera que limiten les respectives expectatives de vida i possibilitats de desenvolupament personal.
  • Teoria Queer: Teoria sobre el gènere que afirma que l’orientació sexual i la identitat sexual o de gènere de les persones són el resultat d’una construcció social i mai biològica. En aquesta línia, algunes persones es consideren queer i, per tant, no s’identifiquen amb cap gènere.
  • TERF: Sigles en anglès de Feminisme Transexclusivista i Transfòbic per a referir-se, de manera pejorativa, a les feministes que creuen que només es poden considerar dones aquelles persones que han nascut amb genitals femenins, sense incloure les dones transsexuals o transgènere.
  • Transfòbia: Odi, aversió i discriminació a les persones transsexuals o transgènere.
  • Transgènere: Persona la identitat de gènere de la qual és diferent del gènere amb què va néixer. A diferència dels transsexuals, malgrat no combregar amb els rols assignats al seu gènere, poden no pretendre canviar-se l’anatomia perquè consideren que no cal ser cent per cent home o dona, ni biològicament ni socialment.

Ginòpia: Omissió del punt de vista de la dona en casos de violència masclista.

Grassofòbia: Acció de discriminar, menystenir o tractar amb paternalisme les persones amb sobrepès, especialment les dones.

Heteronormativitat: Principi que implica l’alienació del sexe biològic, l’orientació sexual, la identitat de gènere i els rols de gènere. És a dir, des d’una perspectiva heteronormativa, una persona que ha nascut amb genitals femenins ha de sentir-se atreta només per homes, identificar-se amb el gènere femení i reproduir els rols i actituds associats a aquest gènere.

Heteropatriarcat: Sistema sociopolític que justifica i promou la superioritat de l’home i l’heterosexualitat vers la resta de gèneres i orientacions sexuals. A les formes d’opressió del sistema patriarcal, hi afegeix les que emanen de la supremacia de l’heterosexualitat. Aquest concepte es relaciona amb l’heterosexualitat obligatòria i l’heterosexisme, que exclouen i menyspreen qualsevol orientació sexual que no sigui l’heterosexualitat.

Igualtat de gènere o sexe: Qualitat que implica que homes i dones han de tenir els mateixos drets i beneficis i ser tractats amb el mateix respecte. Aquesta no-discriminació per raó de gènere o sexe és una obligació de dret internacional.

Interseccionalitat: Estudi de les identitats socials i els respectius sistemes d’opressió (com el masclisme o el racisme) que parteix de la base que no actuen de manera independent, sinó que són formes d’exclusió interrelacionades provinents d’un mateix sistema.

Llenguatge inclusiu: Alternativa a l’anomenat llenguatge sexista que inclou l’ús del femení genèric o el desdoblament (els professors i professores, per exemple), entre més propostes.

Llenguatge sexista: Expressió que fan servir alguns corrents feministes, que consideren que el llenguatge tradicional és sexista i que la discriminació per raó de sexe o de gènere es manifesta amb l’ús del masculí genèric. Així mateix, consideren que són masclistes alguns elements lèxics, com ara els duals aparents, que adquireixen significats diferents si es troben en masculí o femení i que menyspreen les dones (exemple, home públic – dona pública).

Llum de gas: Terme amb què es designa l’abús subtil i manipulador mitjançant el qual s’erosiona l’autoestima i la confiança d’una dona fins al punt d’anul·lar-ne la personalitat. Es considera una de les conductes més comunes entre els maltractadors.

Manterruption: Expressió que defineix les interrupcions innecessàries per part d’un home a una dona enmig d’una explicació o discurs.

Masclisme: Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona.

Masculinitat: Conjunt de característiques atribuïdes tradicionalment a l’home, com ara la força, el lideratge, la intel·ligència, la racionalitat…

Matriarcat:  Forma d’organització que dóna la màxima autoritat social i política a la mare i en què la dona predomina en les posicions de poder.

Me Too: Moviment viral per a denunciar l’agressió i l’assetjament sexual que han rebut les dones, desfermat arran de les acusacions d’abusos sexuals contra el productor de cinema Harvey Winstein.

Micromasclisme: Masclisme quotidià i normalitzat. A diferència d’unes altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades, aquestes pràctiques, més subtils, són legitimades per l’entorn social. Es considera, per exemple, que els comentaris que alguns homes fan a les dones pel carrer (jutjant-ne l’aspecte físic) són micromasclisme.

Misàndria: Aversió o odi al sexe masculí.

Misogínia: Aversió o odi al sexe femení.

Onades feministes:

  • Primera onada feminista: Moviment feminista del segle XIX i començament del XX. Es va originar als països anglosaxons al voltant de dues reivindicacions principals. La primera es referia als drets polítics, lligats amb el sufragisme o moviment pel sufragi femení i al dret de les dones de participar en la vida política. La segona reivindicació era el dret de les dones de decidir sobre si tenir fills o no i quan i com fer-ho.
  • Segona onada feminista: Moviment feminista de mitjan segle XX, originat als Estats Units. Reivindicava l’alliberament de les dones del seu paper tradicional lligat a la maternitat i a les tasques domèstiques. En aquesta línia, reclamava igualtat salarial, llibertat sexual, dret d’avortament, dret de divorci i protecció de la maternitat i denunciava la doble jornada femenina i la violència contra les dones.
  • Tercera onada feminista o neofeminisme: Moviment feminista que neix els anys noranta i arriba fins a l’actualitat. Arrossega moltes de les reivindicacions de la segona onada (com la igualtat salarial) i n’afegeix de noves, com ara el qüestionament de la pornografia i la prostitució i la denúncia de la cosificació de la dona. És un corrent amb una gran diversitat de pensament, que també inclou reivindicacions del moviment LGTBI, per exemple.

Paritat: Participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder polític, econòmic i social.

Patriarcat: Concepte antropològic que descriu una organització social i cultural, en què les relacions són estructurades pel domini de l’home sobre la dona. És un sistema que promou una desigualtat estructural basada no tan sols en la diferència entre homes i dones, sinó en la inferioritat de les dones respecte dels homes en tots els àmbits de la societat.

Pedanteria masculina (Mansplaining): Acció i efecte d’explicar a una dona alguna cosa que probablement ella ja sap –i fins i tot millor– per part d’un home. Són conductes orals paternalistes i condescendents.

Perspectiva de gènere: Anàlisi de qualsevol àmbit o activitat a partir de la discriminació per raó de gènere amb l’objectiu de reflexionar-hi per trobar línies d’acció que permetin de resoldre les desigualtats. Aplicar perspectiva de gènere a la política, per exemple, seria analitzar quin paper hi fan les dones i quantes n’hi ha.

Postpornografia: Moviment de videoart contrari a la pornografia convencional. Es caracteritza per la introducció de cossos no normatius i pràctiques diferents de les del pornoprevalent,que contradiuen l’existència d’un gènere binari.

Pressió estètica: Pressió social per a tenir un cos heteronormatiu que s’expressa per mitjà de la publicitat, la indústria de la moda, el cinema, etc. Igual que la cosificació, la grassofòbia i més fenòmens, es considera que afecta més les dones que no els homes.

Putofòbia: Aversió, discriminació, menysteniment o odi a les prostitutes. Dins el feminisme, de vegades es fa servir aquest terme pejorativament, per etiquetar les feministes que defensen d’abolir la prostitució.

Quotes: Sistema de discriminació positiva amb l’objectiu de forçar que les dones participin en les posicions de poder polític, econòmic i social perquè siguin paritàries.

Rentada violeta (Purplewashing): Conjunt d’estratègies polítiques i de màrqueting que apel·len a un suposat compromís amb la igualtat de gènere. També es fa servir quan es defensen mesures o polítiques xenòfobes amb l’excusa que són necessàries per a l’alliberament de les dones.

Sexisme: Actitud que defensa la divisió de la societat per raó de la diferència dels sexes i, en conseqüència, justifica el manteniment d’unes normes de comportament que emanen d’aquesta divisió. Considera que homes i dones tenen un seguit de característiques que els diferencien i que, per tant, també han de tenir una conducta diferent.

Sororitat: Solidaritat, respecte i suport mutu entre dones per a establir relacions positives i una aliança existencial i política que contribueixi a l’eliminació social del masclisme i a l’apoderament individual i col·lectiu de les dones.

Sostre de diamant: Impediment per a valorar les dones amb criteris estrictament professionals.

Sostre de vidre: Barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir, en la seva carrera professional, fins als càrrecs de més responsabilitat pel fet de ser dones.

Sufragisme: Moviment reformista social, econòmic i polític sorgit el segle XIX que promovia l’extensió del sufragi (dret de vot) a les dones.

Pavelló per a sufragistes en una presó londinenca

Terra enganxós: Obstacle per al desenvolupament professional femení que impliquen les tasques de cures i la vida familiar, tradicionalment associades a les dones.

Test de Bechdel: Conjunt de normes per a avaluar el masclisme en els productes de ficció. S’aplica seguint els paràmetressegüents: l’aparició, pel cap baix, de dos personatges femenins i el fet que aquests dos personatges interactuïn en algun moment sobre alguna qüestió que no tingui a veure amb els homes. Una variant del test exigeix que, a més, les dues dones siguin personatges amb nom.

Treballadora rosa (Pink collar worker): Treballadora d’un àmbit tradicionalment associat a les dones, com ara mainaderes, infermeres, professores o secretàries.

Violència de gènere: Violència física o psicològica exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic. També es consideren violència de gènere les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant a la vida pública com a la privada. En una societat patriarcal, es considera que la violència de gènere és sinònim de violència masclista, perquè les qui són oprimides per raó de gènere són les dones.

Violència domèstica: Violència o maltractament a casa o dins la família, envers els fills, els avis o el company sentimental, per exemple.

Anunci polèmic per haver promogut la violència simbòlica.

Violència masclista: Violència física, psicològica, sexual, econòmica o simbòlica que s’exerceix contra les dones i que té per resultat el seu dany o patiment físic, sexual o psicològic. També es consideren violència masclista les amenaces d’aquests actes i la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant a la vida pública com a la privada.

Violència obstètrica: Tipus de violència contra les dones en què els professionals de la salut dominen el cos i els processos reproductius de les dones. Es manifesta en un tracte autoritari i deshumanitzador, un abús de la medicalització i una patologització de l’embaràs i el part.

Violència simbòlica contra les dones: Comportaments tàcits i gairebé inconscients en què s’exerceix dominació i es recorda a la dona quin lloc té en la jerarquia social. El feminisme considera violència simbòlica algunes campanyes publicitàries en què la dona és col·locada en posicions de submissió que pretenen ser estètiques, per exemple.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb