[Nota d’aclariment: VilaWeb va publicar ahir al vespre que la mare de Valtònyc era morta, després de comprovar-ho personalment amb el cantant. En aquell moment Valtònyc, des de Brussel·les, estava convençut, per la informació que tenia, que això era així i ens ho va comunicar a nosaltres i a tot el seu entorn. Més tard, en el decurs de la nit, la família ha aclarit al cantant que Antònia Beltran es troba en mort clínica però que l’òbit no s’ha produït. Per desgràcia, aquesta és una demostració encara més evident de la crueltat que representa el seu injust exili.]

La crueltat és un hàbit. Sèneca deia que és un hàbit revelador de la feblesa moral de qui la pràctica. Segurament és així. Per a ser cruel has de ser insensible i incapaç de reflexionar, de sentir res que siga humà. Un bloc de glaç. Una superfície freda on res no causa efecte. Immoral. La crueltat és una de les pitjors cares que pot mostrar l’ésser humà. I és una derrota, sempre, de l’espècie sencera, de la humanitat.

Ahir es va morir a So n’Espases la mare de Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Antònia Beltran es va morir sense poder tenir a prop seu el fill, forçat a exiliar-se per haver fet cançons. Per haver fet cançons i per haver-les cantades. I per haver defensat allò que pensa i allò que és. Però sobretot perquè el poder, el règim, l’estat, aquests éssers cruels que tan sovint malden per amargar-nos l’existència, l’han acusat ni més ni menys que de terrorisme. No perquè hagués mort ningú. No perquè hagués posat cap bomba. No per cap agressió física. Per les lletres, pel text, per la poesia.

Valtònyc va ser detingut l’agost del 2012. I el gener del 2017 l’Audiència espanyola, que tenim l’obligació de recordar sempre que és un tribunal hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, el va condemnar a tres anys i mig de presó. Tres anys i mig de presó per una denúncia rimada sobre qui és Juan Carlos, per exemple, que el pas dels anys ha convertit més aviat en una crònica suau, vist tot allò que ara ja és públic sobre aquest sàtrapa. Una cançó, per cert, que li havia demanat Pablo Iglesias per a un programa de televisió, favor del qual avui l’actual vice-president del govern espanyol es desentén. I tot això aplicant un codi penal posterior als fets, és a dir, trencant, una altra vegada, fins i tot la pròpia legalitat.

Encarat a la possibilitat d’entrar dòcilment a la cel·la, el dia abans Josep Miquel va decidir d’anar-se’n a l’exili, com a persona lliure que és, com tanta gent lliure ha hagut de fer durant tantes dècades en aquest estat on encara ens toca de viure. A Bèlgica. I mesos més tard un jutge belga va negar l’extradició que Espanya li reclamava, tot recordant que el presumpte delicte en realitat era l’exercici pur i simple de la llibertat d’expressió.

Però Espanya, ja no l’Espanya del PP sinó l’Espanya del PSOE i Podem, l’amenaça encara avui amb la presó i li impedeix de tornar a Mallorca. Pedro Sánchez és president del govern espanyol d’ençà del 2 de juny de 2018, ben aviat farà mil dies. I mil dies després Josep Miquel continua a Brussel·les lluitant pels drets més elementals de tots, per aquells que tothom hauria de veure respectats i, com si encara no n’hagués tingut prou, s’ha d’acomiadar en silenci i des de lluny de sa mare.

En una entrevista publicada ací a VilaWeb l’abril del 2019, Antònia Beltran, aleshores candidata per la Crida per Palma a les eleccions locals, parlava del seu fill i proclamava: “N’estic molt orgullosa, que continuï lluitant per la llibertat i per les seves idees. […] Que tingui força, que continuï endavant i que superi totes les adversitats. Si el tomben, que es torni a aixecar. Això li diria.” Crec que en un moment tan difícil per a ell ningú de nosaltres, ningú dels milions d’amics i companys que sense conèixer-lo personalment el respectem, li fem costat, el defensem i l’estimem no podríem dir-li res millor ni més ben expressat. El meu condol.

PS1. I avui el conseller Lluís Puig ha d’acudir als tribunals a continuar defensant-se de la crueltat espanyola. Que no s’atura.

PS2. Això que passa a Washington és molt greu. Les darreres notícies parlen de quatre morts i un centenar de detinguts en l’assalt al congrés per a aturar la investidura de Biden.

En parlarem, de segur, les hores i dies vinents.