
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
[Nota d’aclariment: VilaWeb va publicar ahir al vespre que la mare de Valtònyc era morta, després de comprovar-ho personalment amb el cantant. En aquell moment Valtònyc, des de Brussel·les, estava convençut, per la informació que tenia, que això era així i ens ho va comunicar a nosaltres i a tot el seu entorn. Més tard, en el decurs de la nit, la família ha aclarit al cantant que Antònia Beltran es troba en mort clínica però que l’òbit no s’ha produït. Per desgràcia, aquesta és una demostració encara més evident de la crueltat que representa el seu injust exili.]
La crueltat és un hàbit. Sèneca deia que és un hàbit revelador de la feblesa moral de qui la pràctica. Segurament és així. Per a ser cruel has de ser insensible i incapaç de reflexionar, de sentir res que siga humà. Un bloc de glaç. Una superfície freda on res no causa efecte. Immoral. La crueltat és una de les pitjors cares que pot mostrar l’ésser humà. I és una derrota, sempre, de l’espècie sencera, de la humanitat.
Ahir es va morir a So n’Espases la mare de Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Antònia Beltran es va morir sense poder tenir a prop seu el fill, forçat a exiliar-se per haver fet cançons. Per haver fet cançons i per haver-les cantades. I per haver defensat allò que pensa i allò que és. Però sobretot perquè el poder, el règim, l’estat, aquests éssers cruels que tan sovint malden per amargar-nos l’existència, l’han acusat ni més ni menys que de terrorisme. No perquè hagués mort ningú. No perquè hagués posat cap bomba. No per cap agressió física. Per les lletres, pel text, per la poesia.
Valtònyc va ser detingut l’agost del 2012. I el gener del 2017 l’Audiència espanyola, que tenim l’obligació de recordar sempre que és un tribunal hereu directe del Tribunal de Orden Público franquista, el va condemnar a tres anys i mig de presó. Tres anys i mig de presó per una denúncia rimada sobre qui és Juan Carlos, per exemple, que el pas dels anys ha convertit més aviat en una crònica suau, vist tot allò que ara ja és públic sobre aquest sàtrapa. Una cançó, per cert, que li havia demanat Pablo Iglesias per a un programa de televisió, favor del qual avui l’actual vice-president del govern espanyol es desentén. I tot això aplicant un codi penal posterior als fets, és a dir, trencant, una altra vegada, fins i tot la pròpia legalitat.
Encarat a la possibilitat d’entrar dòcilment a la cel·la, el dia abans Josep Miquel va decidir d’anar-se’n a l’exili, com a persona lliure que és, com tanta gent lliure ha hagut de fer durant tantes dècades en aquest estat on encara ens toca de viure. A Bèlgica. I mesos més tard un jutge belga va negar l’extradició que Espanya li reclamava, tot recordant que el presumpte delicte en realitat era l’exercici pur i simple de la llibertat d’expressió.
Però Espanya, ja no l’Espanya del PP sinó l’Espanya del PSOE i Podem, l’amenaça encara avui amb la presó i li impedeix de tornar a Mallorca. Pedro Sánchez és president del govern espanyol d’ençà del 2 de juny de 2018, ben aviat farà mil dies. I mil dies després Josep Miquel continua a Brussel·les lluitant pels drets més elementals de tots, per aquells que tothom hauria de veure respectats i, com si encara no n’hagués tingut prou, s’ha d’acomiadar en silenci i des de lluny de sa mare.
En una entrevista publicada ací a VilaWeb l’abril del 2019, Antònia Beltran, aleshores candidata per la Crida per Palma a les eleccions locals, parlava del seu fill i proclamava: “N’estic molt orgullosa, que continuï lluitant per la llibertat i per les seves idees. […] Que tingui força, que continuï endavant i que superi totes les adversitats. Si el tomben, que es torni a aixecar. Això li diria.” Crec que en un moment tan difícil per a ell ningú de nosaltres, ningú dels milions d’amics i companys que sense conèixer-lo personalment el respectem, li fem costat, el defensem i l’estimem no podríem dir-li res millor ni més ben expressat. El meu condol.
PS1. I avui el conseller Lluís Puig ha d’acudir als tribunals a continuar defensant-se de la crueltat espanyola. Que no s’atura.
PS2. Això que passa a Washington és molt greu. Les darreres notícies parlen de quatre morts i un centenar de detinguts en l’assalt al congrés per a aturar la investidura de Biden.
En parlarem, de segur, les hores i dies vinents.
43 comentaris dels subscriptors

Jaume Riu
06.01.2021 | 22:10
Ho vaig dir i ho vaig deixar escrit fa mesos, el que passa al regne d’Espanya no és incompetència, és malícia.

Josep Usó
06.01.2021 | 22:27
Aquesta mena de crueltat és digna de psicòpates. Al capdavall, es comporten com a tals. Fins i tot poden semblar simpàtics, segons l’hora del dia o amb qui parlen. Però no tenen remei. La seua extrema toxicitat obliga a mantindre’ns ben separats, d’ells i del seu abast. Que la terra et siga lleu, Antònia Beltran. I ànims, Josep Miquel Arenas.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
06.01.2021 | 22:35
Només puc dir-li que l’acompanyem en el seu condol.
De part dels meus i d’un servidor de vòs i d’aquesta màtria.
I que açò no quedarà així. Apuntem-ho en el “memoràndum de greuges” per a jutjar-los el dia que els tinguem collats.
Cal rescabalar els nostres en el seu patiment. I a la mare, qyue per les fotos fóra una dona valenta que no s’arrosava fàcilment.
Josep Miquel Arenas i Beltran, rep una forta abraçada d’ànim, coratge i memòria pel mal que infereixen als dissidents.
Josep Blesa (València)

rosa casas
06.01.2021 | 23:04
Gràcies per l’article, dolç i terrible.
A mi, cada fet que em recorda la cruesa de la repressió i lo valents que son els nostres exiliats, em serveix per probar més vergonya i fàstic per el nivell dels politics que encara son a la nostra Generalitat i a les Conselleries.
Un fet terrible, molt dur.No oblidem qui ho ha permés.

Josep Gualló
06.01.2021 | 23:15
AQUESTS INDESITJABLES PEDRRO I PABLO (SANGHEZ I IGLESIAS) SADICS CRUELS, TENEN POSIBILITATS DE SUMAR PROU ESCONS AMB ERC EL 14-F PER CONQUERIR LA GOBRNALITAT DE CATALUNYA
Valtonic no és el primer exiliat que que sofreix la mort del pare, la mare o altres familiars propers, sens poder acomiadar-se. a nosaltres ens sap molt greu que això passi, però som pacifistes i no reaccionarem com demanen. Som uns pacifistes (en realitat covards) que no volem que ens massacrin els espanyols.
Ja ens hem tornat mesells els descendents del almogàvers.

Enric Emo
06.01.2021 | 23:26
El meu condol més sentit i tota la meva solidaritat i admiració a Valtònyc.

Carles Viñals
06.01.2021 | 23:29
A la determinació de fer mal, de causar patiment, d’anorrear vides i d’escampar la por per mitjà del Terrorisme d’Estat, el més execrable dels terrorismes, car és exercit sobre milions d’individus amb la més absoluta impunitat, es correspon la inhibició i la indiferència, quan no l’aquiescència i el “ja els està bé per catalans i separatistes”, d’una massa espanyola -dic massa i no pas poble-, degenerada i predisposada a donar per bó tot el que “els seus” vulguin fer amb nosaltres.
S’hi suma la col.laboració passiva de les “democràcies” europees, no pas millors que les que es giraren d’esquena a l’esclafament de la República pels feixismes italià i alemany, o les que en Munich lliuraren Txekoslovàquia a les mans de Hitler. S’hi afegeix la covardía insuperable dels qui des de la política catalana donen suport i oxígen al poder assassí que ens esclafa, i la perplexitat i indefensió de tot un poble, objecte de la violència iniqua d’un poder hostil i boc expiatori dels qui l’aplaudeixen.
Han decretat la nostra mort; de nosaltres depén acceptar-la.. Han posat un preu a la nostra vida; de nosaltres depén pagar-lo.

Victor Serra
06.01.2021 | 23:37
Fa molta ràbia. El meu condol a Valtònyc. Només espero que els cruels responsables d’aquesta situació finalmet hagin de passar comptes.

Joan Nadal
06.01.2021 | 23:51
Si, fa molta ràbia. El nostre condol també a Valtònyc, des-de Mallorca, prop d’Artà.

josep soler
07.01.2021 | 01:43
Sí són éssers cruels. És l’autèntic terrorisme que pateix el poble català des de fa més de 12 generacions.
Són molts, avui van de la dreta extrema de VOX a la progressia del PSOEComuns i amb la col·laboració necessària d’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA.
A Espanya no la canviarem mai però per primera vegada en la nostra història, el dia 14F nosaltres sí podem canviar per enviar a la paperera els botiflers que sempre han estat el càncer dins de casa nostra.

Maria Cinta Comet
07.01.2021 | 06:27
En Victor Serra, en Joan Nadal i en Josep Soler ho expliquen molt bé. M’adhreixo als seus comentaris. Gràcies per escriure-ho.

Albert Miret
07.01.2021 | 06:38
Ho sento molt, Valtonic. M’agradaria poder-te acompanyar en un dia tan difícil que tots hem de passar un dia o altra.
Parlant de la crueltat amb tu, aquests darrers anys estic entenent una cosa que no comprenia dels espanyols, i és aquest amor a la bestialitat, a tot allò que és cafre, i a la penitència per pagar aquest tan dolorós deute pel simple fet d’haver nascut en aquesta península de terra maligna, només pel fet de ser considerat dins del “derecho de conquista” espanyol. És simplement una subcultura basada en el sado-masoquisme per la misèria a què ha estat sotmès aquest poble tants i tants segles a mans de l’aberrant i malbaratadora cort madrilenya. Quan als que des d’aquí ens menteixen amb pactes inexistents i mai complerts per l’enemic número u de Catalunya, res més a dir, excepte que qui els voti aquesta vegada després d’haver estat venut a canvi de res, sigui conscient que haurà estat col·laborador per sempre d’aquesta màfia que ens governa per la violència i la força de les armes exclusivament, però que mai podrà dominar-nos. Ni oblit, ni perdó.

Ignasi de
07.01.2021 | 07:38
Condol p’en Valtonic. Gràcies per optar per la Llibertat. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias: cruels i miserables.

Esther Miquel
07.01.2021 | 07:45
Li envio el meu condol.

Jordi Parera
07.01.2021 | 07:59
li dono el meu condol. voldria recordar altres morts de familiars propers de presos o exiliats com el pare de Carles Puigdemont, el germa de Toni comin, el pare de Jordi Turull i tambe recordo el fill de sandro rosell que va estar greu mentre estava en preventiva. demano disculpes per si me nhe deixat algun que ho dic de memoria.

Rosa Guallar
07.01.2021 | 08:03
Gràcies Partal. Expreses molt bé sentiments i pensaments que, crec, són bastan generals. Jo hi afegiria la rabia i la impotencia, perquè no podem fer res que sigui vertaderament eficaç contra el dolor tant gran i tant ample que causen dia rere dia, i així passen els anys, axafant-nos, destruint-nos individualment i com a societat.

Jaume Bosch
07.01.2021 | 08:31
Ni oblit ni perdó.
Tot el meu suport i el meu condol Josep Miquel.

Jordi Torres
07.01.2021 | 08:47
El meu sentit condol per en Valtònyc. És abjecte tot el que l’estat espanyol fa en nom d’aquesta unitat artificial anomenada Espanya, que com que va néixer per pur desig de conquesta i espoli de pobles, només es pot mantenir amb la violència.

Carles Serra
07.01.2021 | 09:12
Una cançó demanada per Pablo Iglesias; Ara es vicepresident i no obre boca; quanta raó tenia aquell que va dir que dintre de cada espaÑol hi havia un petit Franco.
Pel alguns comentaris que hi han , comprovo que encara no esté clar que espaÑa es un País franquista ; amb aquest fet ER col·labora i els apalanca’n, però ER no seria res amb els seus votants, els que no viuen del S.A..
Sr. Umberto Ciotti, trobo a faltar els seus comentaris; Doncs com va dir Unamuno, a los catalanes la estética les pierde.
La teva situació Valtonyic, em provoquen dolor i molta tristesa

Anna Maria Porta
07.01.2021 | 09:13
Parlant de terrorisme, qui és el terrorista més cruel, mentider, manipulador que ens porta a tant dolor i repressió.? Terror viure en un país on qui hauria de vetllar per els seus ciutadans , els criminalitza i els tortura. En vull marxar ja.!! O millor, que marxin de casa nostra. No volem criminals de guant blanc.!! Valtoyc t’acompanyo en el dolor. Una immensa abraçada. Bon dia i bona hora.

Josep Salart
07.01.2021 | 09:15
Encara més al teu costat en aquests moments..
Més cruel és qui, des d’aquí els ajuda a sobreviure i que per un plat de llentíes ens traïciona. Si el 14 de febrer encara hi ha catalans que no ho entenen i que tenen la vergonya de recolzar-los, es que la seva ignorància els fa criminals.
Per aquesta gent, i només per aquesta gent, no he aprés mai a tenir capacitat de perdò. No puc.

Pep Agulló
07.01.2021 | 09:32
SENTIT CONDOL AL COMPANY VALTÒNYC
La crueltat d’uns togats que dicten sentències amb bala per unes lletres de cançons.
L’empara d’uns partits “progressistes” que governen cínicament a l’aixopluc de la més bestial repressió i espoli de Catalunya.
L’emblanquiment de tot aquest feixisme per sector de l’independentisme que vol enterrar la revolta catalana…
La ràbia compartida i una sentència ja dictada: ni oblit ni perdó.

Gerard Palacín
07.01.2021 | 09:57
El primer de tot, el condol per a Valtònic. Un home injustament perseguit per una justícia que no mereix aquest nom.
La segona cosa és si aquests jutges i fiscals, prevaricadors i cruels, tindran algun punt de penediment. Si demanaran públicament perdó al perseguit per tot el mal que li han fet..
Podran dormir tranquils quan possiblement la mare d’aquest noi ha pagat la conseqüència de la ràbia, impotència, violència d’aquesta justícia?
Els desitjo que passin per la mateixa prova a la que han sotmés a Valtònic. No mereixen ni l’escopinada que el dedicaria.

Antoni Dalmases
07.01.2021 | 10:06
Amb la ràbia del meu condol, subscric de la primera a l’última paraula del clmentari fet per l’Albert Miret.

Anna Pino
07.01.2021 | 10:07
El meu sincer i sentit condol pel Valtonyc i a tota la seva família, un ja no sap que dir davant de tot aquest despropòsit i crueltat, però per desgràcia vivim en un país on la dictadura no solament continua si no que mai a estat fora..

PERE SIO
07.01.2021 | 10:15
Al teu costat Valtonyc en aquests difícils moments.
Respecte a Espanya la seva actitud demostra com cada dia que passa está més lluny de ser una democràcia i mès a prop de dictadures com Turquia, Rúsia o Xina on es persegueix i empressona als que no pensen i fan el que diu el règim.
El discurs de Felipe VI, el Borbó feixista, obviant les proclames colpistes dels militars demostra com el cap de l’Estat no sap el que vol dir la paraula democràcia.
Espanya en la seva trista i llarga història mai ha sigut una verdadera democràcia..

Umberto Ciotti
07.01.2021 | 11:05
PARTAL DIMISION
Son los mismos asesinos de la Alemania Nazi
Son los mismos asesinos del genocidio franquista
Son los mismos asesinos de las matanzas del 17 de Agosto 2017
Pero si hay un partido como ER que los apoya la culpa no es de este pais de asesinos que se llama España
La culpa mas grande es de un pueblo de cobardes y mucho más de unos medios de comunicacion mezquinos, hipocritas, ignorantes y arrogantes, inmundos sucios mentales y lameculos…
como Vilaweb…
que prospera ella también sobre una masa de cobardes sin autonomia de juicio…
dice las cosas a medias para no fastidiar a este asco inmundo de una izquierda española y catatana fascistas vergüenzas de toda la especie humana…
Sucios hipocritas siervos de genocidas y asesinos, complices del mas horroroso terrorismo de estado.

jordi Rovira
07.01.2021 | 11:13
L’exemple d’aquelles persones que planten cara al despotisme ha de ser en tot moment una fita pels qui volem aprofundir en els ideals republicans. En aquest sentit, no puc deixar d’estar més d’acord amb l’enunciat del títol: “Són éssers cruels”. Estem arribant al cul del sac. De nou, a Espanya, cal arribar al límit. I el límit ara i avui, el posen ells amb les seves crueltats. No el posa Valtònyc relatant en vers allò que els fiscals esposen en prosa arreu del món. Els nostres exiliats i presos no són pas criminals de res; només víctimes de la seva crueltat. Una crueltat que veu d’antic; com el silenci de Raimon. Antic i llunyà com l’holocaust dels rojos, que era el pas premonitori de l’altre holocaust; o l’assaig de Guernica, que era el nou model de guerra d’extermini contra tots aquells qui volien deixar “pas al temps”. Tot això en aquesta impertèrrita Espanya que veu com avui l’actuació dels poders de l’Estat Espanyol són l’expressió de les reacció dels pseudemòcratas als canvis que venen. Una reacció que no és pas igual a tot arreu. Els canvis; segurament sí ho són. Mirem sinó l’exemple d’Assange, o l’assalt al Congres dels EEUU. En aquest últim: serà rebel·lió? Han enviat a la Guàrdia Nacional noliejant vaixells de vacances “ex profeso” amb “piolins” pintats? Són més cruels que ridículs! I hem d’entendre que la crueltat i la ridiculesa es refereix a un llegat. La cultura política espanyola és un llegat a eradicar. És una pandèmia política que haurem d’eliminar del planeta, com ho hem fet amb el xarampió. Ni dretes, ni esquerres. Els 1000 dies de PSOE i Podem són 1000 dies més en l’agonia d’aquest mal. Un mal, que ” ve d’Almansa i a tots alcança”.

Anton Alabau
07.01.2021 | 12:16
El meu condol més sentit per en Valtònic. Quin dolor tant injust haver de viure-ho allunyat dels essers estimats per l’esperit de venjança d’un estat podrit i pervers, governat ja fa 1000 dies per les forces “d’esquerres progressistes” de PSOE-PODEM gràcies el suport gratuït i miserable d’ERC a canvi de res. O molt pitjor, a canvi de mentides i traicions. No ho oblidem el 14F.

Maria Villarroya
07.01.2021 | 12:30
Benvolgut Vicenç avui res a afegir. Moltes gràcies

Carles Ortiz
07.01.2021 | 13:02
La crueltat és una característica inherent dels genocides.

Rafael Benavent
07.01.2021 | 13:33
Cruels i miserables! I a més, covards! Emparats en l’ànonimat impersonal de ia seua pàtria.

Jordi Buïl
07.01.2021 | 13:50
(per a Umberto Ciotti)
Com que veig que continueu faltant-nos al respecte, als catalans, titllant-nos injustament de covards, crec convenient d’afegir quatre punts que potser us facin repensar.
Els catalans vam haver de fer front al feixisme, durant la guerra que se’n diu d’ocupació, la del 1936-39, amb milers de nosaltres que hi van deixar la pell, i sense pràcticament ajut de ningú –tret del més teòric que no pràctic de la Unió Soviètica.
Els italians, en canvi, vau ser uns dels principals països feixistes, col•laboradors dels nazis, i no vau pas ser vosaltres qui se’n va alliberar, sinó que l’alliberament us va venir de l’exèrcit aliat, majoritàriament americà.
Penseu-hi. No som pas nosaltres, els catalans, els qui ens mereixeríem el qualificatiu de covards.
A part d’això, també és estrany que vós, essent com sembla, pel que dieu, tan antifeixista, després d’anys —quants?— de viure entre nosaltres, no hàgiu tingut encara la sensibilitat d’adonar-vos del greu procés de desnacionalització que patim els catalans de part de l’estat espanyol —continuació del duríssim que vam patir durant el franquisme—, i que en conseqüència no us hàgiu solidaritzat amb nosaltres aprenent i fent servir majoritàriament, oralment i per escrit, la nostra llengua.
I perdoneu si en res us molesto. Res més lluny de la meva intenció.

Gemma Pané
07.01.2021 | 15:50
Esperem que la crueltat I el cinisme de Pablo Iglesias,en aquest cas, junt amb Esquerra I amb qualsevol suport exterior siguin capaços de governar Catalunya. Seria un gran desastre !!!

Roser Caminals
07.01.2021 | 16:37
La crueltat és poder il.legítim, però és poder. L’unica resposta al poder il.legítim és el contrapoder.
Comencem per les eines que tenim: el vot, el CxR, la declaració d’impostos a Catalunya, i desenvolupem-ne de noves i més potents.

Eduard Samarra
07.01.2021 | 16:55
Aquests també són uns éssers cruels.

jaume vall
07.01.2021 | 17:44
Penso : “Cal afegir alguna cosa méss al que han dit Roser Caminals, Pere Sió, Carles Vinyals, Pep Agulló, Josep Salart i Josep Blesa ? Rellegim-los, si us plau!”
Bé, si afegeixo dues coses :
1. Quan tinguem (si arribem a tenir) una posició d’igual a igual amb l’estat espanyol en el pacte per a negociar les condicions del divorci, a més a més del que ens correspongui per PIB i població, hi afegim : “Ñ ens pagarà 1.0 M d’euros per a cada any i per a cada presoner, exiliat, represaliat que hàgim tingut”.
2. A part d’això, m’agradaria que quan es blasmi la mentalitat espanyola, perquè quasi tot ho fan malament, i són cruels, orgullosos, revengistes i poc civilitzats, proposem algunes bones pràctiques que realitzarem a la república catalana perquè no repliquem els seculars defectes messetaris. Potser ja n’hi ha prou, només de dir com en són de dolents. Ja ho sabem. I nosaltres, ¿volem fugir per establir-nos en la nostre illa Baratària, i acceptar el que facin els “nostres fills de p.ta”? O realment volem constituir-nos en una societat més civilitzada, a semblança de les societats més civilitzades? Si és això últim, ens queda feina. Per acabar, una reflexió. si els espanyols són tan i tan cruels, i nosaltres estem sota el sou jou, QUÈ SOM nosaltres?
Potser una colla de covards, com diu en Ciotti?
Perquè els anglesos, estatunidencs, australians, alguns francesos, i altres aliats, van lluitar, -i morir- per deslliurar–se d’un règim també molt i molt cruel, el del Tercer Reich. No va servir de res la política de “apaisement” del primer període, amb la qual es volia arribar a acords amb els dolents. QUÈ SOM NOSALTRES? Francesos del règim de Vichy, col·laboradors “per a no prendre més mal”, o francesos de la Resistència, rebels que no acceptaran acomodar-se en la injustícia de l’enemic?

Joaquim Campanyà
07.01.2021 | 18:04
Penòs espectacle és veure la lluita entre partits polítics alients a la voluntat popular que desconeixen i de la que no en volen saber rès. Fins quan tindreu segrestat el Parlament? Fins quan no podrem començar a construir una Democràcia justa? Això ja fa massa temps que està fent pudor.

Joan Royo
07.01.2021 | 18:32
No sé què més es pot dir. Només amollaria les paraules més fortes del diccionari, des de “criminals” a més amunt. A Valtònic la més gran solidaritat.

ramon Feixas
07.01.2021 | 19:31
El Quixot cridava als molins de vent que no fugissin, “covards” Eren covards els molins de vent?. No era la qüestió. La qüestió era la justificació d’una persecució absurda, com poden patir els polítics honrats o un director de diari amb vocació periodística, o algú que es nega a entrar a les provocacions dc brega. A les il·lustradores pel·lícules de guerra hem pogut observar abastament que el perseguidor que no se sent covard perquè te unes armes que la seva desgraciada víctima no té, va cridant-li que és covard. És un terme que els catalans que tenim avantpassats remences no tendim gaire a fer-la servir. Tampoc a l’hora de bordar la capa som gaire promptes. La història pesa i veiem més genuïns amb els castells humans no pas amb la bipolaritat guerrera. La diversitat no és l’enemista i algú que ha de fugir per ser tant impròpiament perseguit pels búnquers que tenen segrestats els poders l’estat espanyol, sabem que no es covard, sinó que surt a cercar llibertat i pau digna pel seu poble. Els catalans som força conscients de que els espanyols són els espanyols i els que maneguen els poders i els mitjans de comunicació Espanya en són una altra. Per això hem d’agrair a aquest diari la intencionalitat objectiva i respecte a la pluralitat, de la qual només llegint aquesta ronda de comentaris podem donar fe. Qui necessita guanyadors i perdedors és difícil que ho entengui prou. Tant de bo el raper no hagi de perdre definitivament a la seva lluny de casa seva per haver criticat la immundícia que fa aixecar la tapa.

Teodor Soler
07.01.2021 | 20:59
Valtonyc, el meu condol i el meu respecte. No se si es aqui on he de escriure pero el sentiment i la intencio es el mateix.
Sols que guardare i tornare a llegir les histories com la teva per no oblidar.
Força i anim

Jesús Albiol
07.01.2021 | 21:33
És la crueltat embolcallada de crits d’ “a por ellos” i rialletes perdonavides el que forma a part de l’acció sàdica dels poders estatals envers allò que arbitràriament no els agrada.

Francesc Contreras
07.01.2021 | 22:12
El meu condol per Valtònyc. Una abraçada. GRan encert de marxar a defensar els teus drets a Europa
Cal aixecar la DUI i continuar la feina a partir del 14F si tenim majoría absoluta i no hi ha cap proposta ni projecte de JXCAT x fer ho. El 14F es veurà de qué es capaç realment JXCAT. Veurem si es un nou bluff, una nova catxa (farol), o van a per totes. Els nous partits independentistes com Front Nacional, Força CAT etc… prometen la DUI. Tant de bo substituïssin ERC i la CUP, almenys tindríem FOC NOU
Ps: el poble català es valent i per això encara resistim després de tanta massacre al llarg dels segles. El problema es que sempre em estat en inferioritat numérica, contra España i contra França. El nostre pecat original es la fantástica ubicació geoestratégica, al bell mig de dos depredadors colonialistes i una classe política molt per sota del que necessita aquest país
Molt bon any a tothom
S'ha afegit la noticia a Favorits