Vaig ser coneixedor de la proposta SOM CULTURA POPULAR, mostra del patrimoni immaterial a Barcelona, que es celebra aquest cap de setmana a la Fabra Coats de Sant Andreu quasi des del minut zero. He de confessar que tot i que en un primer moment em va semblar una frivolitat, hi havia alguna cosa que em deia que estàvem davant d’una oportunitat única. Tan és així que el primer adjectiu amb que erroneament havia qualificat la proposta s’anava esvaint a mida que anava creixent la programació amb un degoteig continuat d’adhesions i propostes.

Deia que, oportunitat única, almenys de moment, desconec si existeix una intenció de continuïtat. Però també pel fet de que en aquesta mostra ens permet visualitzar i prendre el pols a la vitalitat dels àmbits de la Cultura Popular i tradicional i de l’associacionisme cultural barceloní, ambdós estretament lligats tant que no s’enten un sense l’altre. L’any 2014 el num 6 de la revista CANEMAS demostrava cientificament amb un estudi sobre l’impacte festiu a la ciutat allò que molts intuíem, la immensitat i capacitat del sector. Ara ho podrem viure in situ.

Tornant al SOM, la programació és atractiva i diversa com ho son els seus protagonistes, les entitats i grups que hi participen. Jo personalment de tot plegat i sense desmereixer aquelles accions que intencionadament deixaré fora d’aquest article vull destacar el següent:

D’’entrada valorar el fet de disposar d’un espai de trobada, de debat on tot el sector pugui intercanviar parers, experiencies, coneixements i generar sinergies. Estic segur que el fet només de trobar-nos posarà en marxa la potent màquina de la creativitat que en aquest sector és especialment dinàmica i ben engreixada. Segur que dilluns començarà a donar voltes en forma de noves propostes i activitats per aquest 2016 i més enllà.

La posada en escena del Museu Nòmada. Més de 40 exposicions en un sol espai i que demostren que més enllà de la pròpia activitat de cada entitat, de cada grup , de cada federació tenim molt a comunicar, a vetllar, a recercar, a llegar. Moltes d’elles amb el segell del Museu Etnològic de Barcelona que ha demostrat una sensibilitat extraordinaria a l’hora de coproduïr i fer camí amb les associacions.

El resultat final és una mostra contundent amb prop de 300 activitats que posen de manifest que la cultura popular és cultura viva, que ve de molt lluny i vol anar molt enllà. I vol anar més enllà des de la contemporaneitat, la preocupació per ser presents als mitjans de comunicació generalistes i especifics, la nodrida presència de la cultura popular a les xarxes o el fet de que entre les activitats hi hagi una viquimarató son bons exemples.

Ahh i tampoc podem oblidar que el SOM CULTURA POPULAR ha fet visible cares i noms de molta, moltissima gent que durant tot l’any treballen des de l’anonimat, des de les seves entitats, als seus barris, i que la seva feina silenciosa però continuada permeten tenir una comunitat més cohesionada, i una societat millor que ens fa més bons a tots. Aquest és, tal i com em comentava el bon amic Pere Marquilles, el veritable valor afegit de l’esdeveniment.

Per acabar respondré a l’interrogant amb que titulava aquest article. SOM CULTURA POPULAR …. CALIA ? I tant que calia i encara més col·loquial, irreverent i popular, collons si calia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb