Quan algú diu ‘solitud’, el primer que em ve al cap és la novel·lassa de Caterina Albert (Víctor Català). I en la visualització de l’obra Solitud, sempre m’hi apareix la imatge de la tartera, una d’aquelles que fan tanta basarda. Amb una carretada de pedres immenses, cantelludes, despreses del cim de la muntanya, que t’ho posen difícil per a continuar el caminar, tant si vas amunt com si vas avall. Duresa, dificultat, esforç, i fins i tot perill, és el que associo a una tartera. Bellesa, també. I una certa èpica.

En això pensava l’altre dia després de veure la pel·lícula La vinya i la banya, del cineasta i viticultor Raimon Coll. La peça reconstrueix el cultiu d’una vinya durant tot un any, una vinya vella de xarel·lo que Coll recupera a Castellví de la Marca (la Múnia), a l’Alt Penedès. Desbrossar, preparar la terra, podar els ceps, cremar les feixines, ensulfatar, despampolar… i finalment fer la verema. Descobrim els sons i els colors de la natura i el pas de les estacions, l’harmonia d’un lloc que és (agri)cultura. Són les feines a peu de vinya.

Però Coll també mostra altres feines i gestions que li toca fer: registrar una marca, aconseguir un tractor perquè ensulfati la vinya, trobar un celler que li faci la premsada, paperassa de tota mena… I veiem que tot, pràcticament tot, s’ho fa sol. Sempre està sol. I veiem com els pagesos veïns van a la seva, que han perdut el principi de solidaritat. També fa sol la verema, un dels moments més joiosos i compartits de la viticultura.

Raimon Coll vol fer un vi de qualitat, amb reflexió i intenció: elaborat un 80% en una tina de ciment en forma d’ou, el restant 20% fermenta i s’està en dues bótes de 250 cc noves, de roure francès. La solitud i les dificultats continuen una vegada el vi és embotellat i a punt per comercialitzar. Vendre’l costa molt. Aquest vi s’havia de dir Minguet, però no se’n diu, no va poder registrar el nom, tot i que no existeix cap marca que se’n digui, però té un cert parentesc amb una altra marca, els propietaris de la qual li van vetar.

La vinya i la banya és una història de natura i cultura, on planen les dificultats i un fer solitari de Raimon Coll. Cada negativa que es troba li reforça la voluntat d’aconseguir allò que s’ha proposat. Per expressar aquesta tenacitat apareix ‘la banya’ al títol. Però aquest sentiment no és joiós, és més aviat concentrat d’un cert desassossec. Així que Raimon Coll, davant les dificultats, el fer-s’ho tot sol, i de com de sol se sent, decideix que el vi es dirà Solitud.

La vinya i la banya es va mostrar al Most Festival de l’any passat, però enguany s’ha tornat a projectar, a la Filmoteca de Catalunya, perquè ha guanyat el Gran Premi del Jurat del festival internacional Oenovidéo 2017, el festival més destacat de cinema del vi, que enguany s’ha fet a La Cité du Vin de Bordeus.

Recordeu que la setena edició del Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava de Vilafranca del Penedès començarà el dijous 2 de novembre i s’allargarà fins al 12 del mateix mes. Que hi ha bons films a concurs (entre més, La guerre du vin, Bitter Grapes, Saving Wine (le vin en ebullition), Setembro a vida inteira) i que es projecten pel·lícules en onze cellers del Penedès i del Priorat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb