Sobre la democràcia radical i el paper del Consell per la República

Vivim una època de crisi democràtica accelerada i cal intentar i provar models més radicals de democràcia. En aquesta línia, el Consell hauria de marcar el camí i esdevenir un camp d'experimentació útil per al conjunt del país

Vicent Partal
Vicent Partal
19.01.2022 - 20:51
Actualització: 19.01.2022 - 21:44
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El meu habitual post scriptum de l’editorial d’ahir ha desencadenat un munt de comentaris, preguntes i respostes que m’han arribat aquestes darreres hores, moltes demanant-me que explicàs a què em referia exactament. Com que jo no tenia cap intenció críptica de cap mena, ho aclariré avui. D’entrada, vull dir que l’exemple del Consell per la República el posava amb referència al mètode i les maneres amb què s’haurien de fer les coses en una democràcia. I amb la facilitat amb què fins i tot organismes revolucionaris com aquest se n’obliden de sobte.

Potser el lector recorda que, parlant del cas dels sous del parlament i del carrerisme polític, escrivia ahir: “Suècia o Suïssa no funcionen bé perquè els suecs o els suïssos no tinguen temptacions. Funcionen bé, sobretot, perquè tenen unes regles de governança pensades per a impedir la corrupció i el nepotisme.” I, a partir d’aquesta constatació, raonava que la llei de partits postfranquista i la llei electoral han configurat un sistema pervers de governança del país i de funcionament polític que té les conseqüències que té i que cerca la mínima participació popular possible.

I era després d’explicar això que avisava que les regles són el fonament, però que també cal tenir en compte sempre el factor humà, la cosa cultural. I afegia que alguns membres de l’Assemblea de Representants “ja es comporten com si fossen al Parlament de Catalunya. Tenen el vot i es creuen legitimats per a fer-ne allò que vulguen, sense consultar els votants”.

No parle, per tant, de res en concret, sinó que avise que fins i tot quan un organisme com el Consell fa un pas endavant tan gran com fer les eleccions amb unes regles pròpies, la temptació de continuar exercint de polític apareix de seguida, segons que he observat en diversos actes públics, escoltant alguns dels seus membres.

I és en aquest context que volia apuntar ahir i explicaré avui la possibilitat d’una pràctica més revolucionària, més radical, de la democràcia. D’una pràctica que crec que el Consell està en disposició de provar i que hauríem d’aspirar que fos el mètode electoral definitiu per al país en el futur. Perquè del model actual el pitjor que hi ha, en el fons de tot, és això que l’electe una volta rep el teu vot ja se’n considera amo i senyor i pot votar com vulga, t’agrade o no t’agrade a tu que l’has votat. I hi ha maneres, regles de governança, que això poden evitar-ho o dificultar-ho extremadament.

Alguna vegada ja he explicat el polèmic experiment fet en algunes poblacions estonianes on s’ha votat amb el mòbil i, amb l’ús del blockchain, es permet que els ciutadans, després, retiren el vot al polític que han elegit si no fa allò per què el van votar. I així s’arriba a la possibilitat de fer-lo plegar. Els polítics, quan els ho explique, arrufen el nas i hi oposen tot d’impediments logístics. D’acord. Però sense necessitat d’arribar a aquest extrem hi ha coses molt senzilles i factibles que es podrien implantar ben fàcilment al Consell per la República i que dibuixarien una democràcia molt més radical, ni que fos com a exemple per al conjunt del país i com a provisionalitat republicana.

Per exemple, em referesc al recurs al referèndum, que és facilíssim amb la tecnologia que ja té implantada el Consell avui. Una manera d’evitar que els polítics s’allunyen de la població és sotmetre’ls a una interacció constant amb els votants. Per això crec que al Consell per la República es podrien experimentar i s’haurien d’experimentar mesures pioneres en aquesta línia.

Els referèndums sempre fa por que paralitzen o allarguen la presa de decisions. Però això, en un sistema de vot electrònic com el que té el Consell, no és cap excusa vàlida. Imaginem, per exemple, que s’acordàs que les decisions que adopte l’Assemblea de Representants o el Consell de Govern han de ser validades pel cos electoral. Caldria que fossen totes les decisions? No necessàriament. Per no col·lapsar la presa de decisions es podria acordar, per exemple, que les decisions que tinguessen el vot afirmatiu de dues terceres parts dels representants a l’assemblea es considerassen automàticament vàlides, perquè tindrien un consens molt gran. En canvi, es podria determinar que les que no arribassen a tal grau de consens, que acostumen a ser les més polèmiques i per tant també les més delicades, haguessen de ser referendades per la base. Com? Amb un referèndum electrònic que el Consell pot organitzar i activar en vint-i-quatre hores. I amb quines condicions? Doncs, per exemple, es podria establir la necessitat que votàs un mínim del cens i acordar que si no s’arriba a aquest mínim aleshores la decisió sotmesa a vot fos automàticament acceptada –perquè s’entendria que no molesta tant els electors, si no es mobilitzen. Aquest model innovador de funcionament és impossible d’aplicar en la comunitat autònoma o en un estat o a l’àmbit europeu, però si al Consell es pot executar, que es pot fer demà mateix, per què no hem de deseixir-nos del model institucional antic i dels vicis corresponents?

Evidentment, no cal ni dir-ho, de la mateixa manera es podrien estudiar moltes altres coses. Caldria crear, per exemple, un mecanisme àgil per a permetre que els inscrits al Consell poguessen reclamar en qualsevol moment referèndums, solament presentant una xifra mínima de signatures.

En definitiva, jo volia dir que models de governança com aquest, o uns altres de semblants, trencarien amb les regles del passat i significarien un pas endavant, pràctic i concret, ja, en la construcció d’una democràcia catalana radical. L’assemblea, en tant que és un parlament, continuaria essent sobirana per a prendre qualsevol decisió, però ho podria fer millor, amb la tranquil·litat de saber que els votants, si més no, no estan disconformes amb els seus representants, cosa que reduiria la possibilitat de desafecció. I també, o això diuen si més no els teòrics, rebaixaria les tensions i promouria avinences molt sòlides.

Simplement, em preocupa que, pel que sé, pel que sent o pel que m’expliquen, l’Assemblea de Representant ni tan sols pren en consideració, ara que es constitueix, de posar en pràctica actuacions radicals com aquesta, oportunitats tan clares de canviar a fons la política tradicional perquè se’n canvien del tot les regles. I trobe que seria una gran pena que una institució que ha estat capaç de fer un procés electoral modèlic, completament obert, sense llistes de partit, de base territorial, de Països Catalans i electrònic, reste aturada en allò que és corrent i tradicional –la temptació dels 121 electes de pensar que a mi m’han votat i d’aquests vots en faig allò que em plaga–, en compte de córrer amb alegria i determinació a explorar les grans oportunitats que té, precisament perquè és lliure de lligams amb la legalitat espanyola.

PS. No ens enganyem, tampoc: vivim una època de crisi democràtica accelerada. I això és visible al nostre país i al món. I per això cal actuar, cal arriscar-se i cal atrevir-se a innovar també en política. Entre nosaltres hi ha gent que en sap molt, de tots aquests processos que Martin Hagen defineix com “la democratització electrònica” o que Jan A.G.M. van Dijk ha caracteritzat encertadament com la “democràcia plebiscitària pluralista”. I tenim una institució, el Consell per la República, que s’ha convertit en un referent d’una altra manera de fer les coses, precisament amb l’elecció de l’Assemblea de Representants. No entenc, doncs, per què ens hem de quedar amb el model de governança antiga, si precisament no hi ha cap impediment, ni un, per a canviar-ho tot. Tenint en compte, a més, que això que ara podem provar ja a escala amb el Consell demà pot ser el revulsiu per a frenar i blocar l’il·liberalisme i aquesta “democràcia autoritària” que cada dia avança més i més de pressa en tants indrets del món.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.01.2022  ·  22:09

Més enllà de qualsevol polèmica, el que està clar és que si volem obtindre resultats diferents, hem de fer coses diferents. I crec que molts volem un país diferent. Molt diferent.

Rafael Valdor
Rafael Valdor
19.01.2022  ·  22:24

Estic totalment d’acord en el que dieu, convé canviar radicalment la participació ciutadana amb el desenvolupament de l’activitat dels polítics.
Esperem que el Consell escolti i canviï d’actitud.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
19.01.2022  ·  22:40

En la línia d’aquesta reflexió, el Consell per la República hauria de ser conscient de que no té un pressupost de milers de milions. Per tant no es pot permetre el luxe de tenir un parlament que pren decisions i aprova un pressupost i un govern que gestiona aquest pressupost pagant per que es faci el que s’ha decidit.

Ara com ara la única possibilitat que hi veig de que el Consell per la República pugui fer accions amb capacitat de disputar el poder i el control del territori a Espanya és mobilitzar la força de la gent. Però no només manifestant-se i protestant, sinó duent a la pràctica els projectes de presa de poder i de lluita noviolenta.

M’agradaria que es plantegessin fórmules doocracia ( https://fr.wikipedia.org/wiki/Do-ocratie ) en la que es plantegessin les iniciatives als membres i la forma de prendre la decisió de tirar-ne endavant cada una, és a dir la forma de votar, fos presentar-se voluntari per a finançar-la i reballar-hi. Les iniciatives que trobin prou voluntaris i donants per a treballar-hi amb garanties de reeixir s’aproven. M’agradaria veure a la web del Consell per la República una mena de verkami de iniciatives. Llavors qui més i millor hi treballa més influència i confiança dels demès guanya per determinar com es fa i què es fa.

Laura Padró
Laura Padró
19.01.2022  ·  22:43

Moltes mercès per la reflexió, estic totalment d’acord que el Consell per la República no ha de seguir el nefast model actual de fer política. Penso, que si vol reeixir, ha de ser valent en la promoció de pràctiques que fomentin la participació ciutadana i amb aquesta, refermar el compromís dels electes amb els seus votants.
Llegir les seves cròniques és un plaer. Gràcies

Gabriel Vives
Gabriel Vives
19.01.2022  ·  22:44

També penso igual, que s’ha de cercar una democràcia participativa i directe, i s’ha de cercar evitar la corrupció. Qui paga mana; menys als polítics actuals que els paguem, i fan lo que els dona la gana, sovint contra els nostres interessos. Així, seria partidari d’un nou partit polític, on totes les decisions fos obligatori consultar-les a les persones que afectin. Que la participació o treball en política fos màxim d’un any, i que es pogués escollir el candidat entre tots els ciutadans, essent obligatori d’acceptar el càrrec per un any. I que es pogués acomiadar al polític, en qualsevol moment, si la ciutadania ho troba convenient.
Si contractem algú per fer una feina, no li deixem fer lo que vulgui, inclús causar perjudicis, sense que sigui responsable dels seus actes.
Amb el sistema actual anem directe a la decadència i al autoritarisme. Enlloc d’evolucionar, involucionarem. Apart, de la desaparició del nostre poble i cultura.

Carles Serra
Carles Serra
19.01.2022  ·  22:49

Només ens queda/em queda l’esperança en el Consell.
Tornant a la situació que estem vivint dels polítics/partits tradicionals que denúncies Vicent, podria ser que algun dia sapiguesim quins pactes/acords hi han agut per la aconseguir la “llibertat” per part del gobierno progresista y de izquierdas amb els presos polítics? doncs no deixa de ser molt curiós que una majoria forma part del partit d’ER, ja veus el canvi de la Carme Forcadell, ja que dir de la Dolors Bassas i d’en Romeva, per rematar-ho els seu guia espiritual, el mossèn; ja que dir d’en Cuixart i Jordi Sánchez; no trobes Vicent que tots hagin fet un canvi de valors i de lluita tant radical amb conveniència amb l’opressor no deixa de ser molt curiós?
També podria ser com ja vaig fer esment en el seu dia, sobre l’entrevista que li vàreu fer en un capellà que el varen posar a la presó de Zamora, a on el sistema franquista i la cúria posaven els capellans no “obedients” , va dir que la presó t’anul.lava els valors humans.

Mario Canals
Mario Canals
19.01.2022  ·  22:54

La paraula “alguns” no apareixia en el PS de l’editorial d’ahir. Es bo que a l’editorial d’avui hi sigui. Es un matís l’important de cara a no tornar a votar a aquets “alguns”, seria interesant saber qui son.

Eduard Elias
Eduard Elias
19.01.2022  ·  23:01

Celebro que algú gosi a fer propostes atrevides en un moment de tanta mediocritat del món polític, en aquest cas en Vicent Partal, que ja porta un llarg historial de no mossegar-se la llengua.

Doncs potser trobareu que dic una barrabassada, però la vaig a dir: el problema que té el Consell per la República és que, ara per ara, com que no administra un gran pressupost, ni una poderosa maquinària institucional, ni poder, no genera més afecció perquè molta gent el veu purament simbòlic. I el problema és aquest: tenim una gran eina i poca teca on aplicar-la.

Doncs, pel comportament infame que estan tenint els polítics del parlament autonòmic i la mini-Generalitat (he dubtat si realment calia posar-ho amb majúscula o ja no fa falta) jo el que voldria és que convoquin eleccions, presentar com a única llista independentista la que actualment forma l’Assemblea de Representants del Consell i d’aquesta manera aconseguir dues coses: engegar a pastar els polítics incompetents i de vergonya que tenim a la Generalitat i que el Consell passi a administrar la Generalitat.

Això, a més a més, d’adoptar al 100% el que proposa en Vicent Partal, evidentment.

Mati Sancho
Mati Sancho
19.01.2022  ·  23:09

Gràcies per l’editorial!
Per cert, no tinc clar que un nou partit -que funcionara amb la llei electoral actual- poguera solucionar gran cosa. O potser sí, si es promoguera des del CxR i la llista es conformara després d’una votació -per a triar els candidats- entre les persones inscrites al CxR.

Carles Soler
Carles Soler
19.01.2022  ·  23:20

Les democracies avançades també tenen un altre concepte inexistent a Catalunya: els anglessos en diuen accountability: passar comptes de les accions realitzades i del seu resultat. Els comites independents anglesos tenen un enorme prestigi i es formen per avaluar fets extraordinaris o situacions de discriminació o gent desafavorida o politiques de llarg avast. Aquest comites independents elaboren informes, es prenen el seu temps però son rigorosos. Normalment la seva publicació provoca un terratremol en la opinió pública. I llavors s.apliquen les lliçons apreses per no tornar a repetir allò que és dolent per la colectibitat.

Marcel Estadella
Marcel Estadella
19.01.2022  ·  23:44

Completament d’acord amb l’editorial d’avui. I lo d’aplicar els sistemes de referéndum-vot electrònic….espavil que ja anem tard!.
Cal deixar de perdre el temps en un sistema que dona el que estem veient (moltes agrors i desencisos) i pensar en positiu cap a millors funcionaments. Tot es possible i tot està per fer.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
20.01.2022  ·  00:19

Benvolgut Vicent, dius que “no hi ha cap impediment, ni un, per a canviar-ho tot”. Però si que n’hi ha d’impediments. I el principal és que no s’ha produït una revolució cultural que sigui generadora de la revolució política. El % de la població que reivindica l’exercici i la pràctica de la democràcia directa o participativa (no diguem ja deliberativa) és ínfim. I sense aquesta demanda social és impensable (o gairebé) que els integrants de l’Assemblea de Representants es plantegin posar en funcionament un experiment d’aquestes característiques. De primer s’ha d’alimentar aquesta revolució cultural; i certament això sí que ho podria fer el Consell x la República, però el factor humà no hi és. I a la vista de l’actuació generalitzada dels integrants de l’Assemblea de Representants, jo no l’esperaria amb gaires esperances. Ja vaig fer el corresponent comentari al teu editorial en què lloaves la constitució de l’Assemblea de Representants i el discurs de la presidenta de la Mesa d’Edat. Les dinàmiques perverses ja s’hi endevinaven llavors… molt abans i tot.

Pel que fa a explorar fòrmules de democràcia directa, penso en primer lloc que ha de ser objecte d’un debat profund. I en aquest sentit faig una proposta per explorar. Tinc la sensació de que els qui reclamem per a nosaltres el poder polític i no ens resignem a delegar el nostre poder individual a un exercici cada 4 anys sense possibilitat de reversió, ja hem arribat a la conclusió de que aquest exercici basat en eleccions cada 4 anys no se’n pot anomenar “democràcia representativa” i que enlloc d’això s’hauria d’anomenar “democràcia delegada”. Disculpa’m per filar prim en la terminologia però estaràs d’acord amb mi que en política el llenguatge ho és gairebé tot.

I si arribem a l’acord de que l’exercici de votar cada 4 anys consisteix en una delegació (que no una cessió) del nostre exercici del poder polític, llavors hauríem de poder revertir en qualsevol moment (encara que només sigui puntualment) aquesta delegació. I la tecnologia, com molt bé apuntes, ho permet. La qüestió està en què les persones que reben un càrrec (encàrrec) de delegat d’una circumscripció no pot defraudar aquesta delegació de manera continuada ni massiva, i per tant hauria de ser el propi delegat, que per estalviar-se la situació conflictiva de no tenir clar el sentit del seu exercici de delegat d’una determinada circumscripció el qui fomentés la participació de la seva circumscripció en aquells aspectes més grisos, tot fent bona la màxima de “una persona, un vot”.

Josep Guia
Josep Guia
20.01.2022  ·  01:03

Parles de «la temptació dels 121 electes de pensar que a mi m’han votat i d’aquests vots en faig allò que em plaga». Potser n’hi ha alguns així.
Però la temptació viu a dalt (manllevant un títol famós de Willy Wilder).
La temptació que jo detecte, com a un dels 121 electes, és la de qui, des de “dalt”, amb un excès de desconfiança o amb un desig de control, està impedint que els representants ens puguem posar en contacte amb els representats.
I això és un fre a l’expansió (i a la democràcia participativa) del ConsellxRep.

Núria Castells
Núria Castells
20.01.2022  ·  03:26

Molt d’acord amb l’editorial d’avui. L’Assemblea de Representants hauria de ser el motor d’un canvi possible, en la manera de fer política. Si això no passa, serà una oportunitat perduda, un nou motiu de desencís i, finalment, la paralització del mateix Consell, per irrellevància. Com que no aportarà gran cosa, acabarà morint d’inanició. No solament no creixerà sinó que ens n’esborrarem… com ens hem esborrat de tantes entitats que prometien i han fallat.

Fer conscients d’aquest repte -i aquesta obligació- els nostres Representants elegits és cosa nostra. Molts ens hi podem adreçar directament perquè els coneixem. També, a través de les xxss.
En aquest sentit, el comentari de J. Guia no és, precisament, tranquil·litzador i li demanaria que l’ampliés on li sigui possible fer-ho. La transparència és fonamental si volem fer foc nou i bastir una manera més democràtica de funcionar.

Idees, n’hi ha, d’altra banda. Des de les que apunta el mateix editorial fins les que apareixen als comentaris de C. Soler, J.R. Gomà i altres.
En algun lloc hauríem de poder reunir-nos i tractar aquests temes amb més detall. Què tal una taula rodona de gent entesa, organitzada a can VilaWeb -com se n’han fetes tantes d’altres, sobre temes rellevants?
Les conclusions o les propostes es podrien fer arribar als nostres Representants del CxR. Que, aquí, tots som aprenents, en aquest camp de la democràcia directa i tampoc hem d’esperar que “a ells” se’ls acudeixi tot.
Proposo, doncs, “col·laborar” activament.
No deixar totes les nostres elucubracions (i les de molta més gent, que sens dubte es produeixen) només en un comentari al director o en una conversa entre amics.
Som-hi?

Cal que surtin iniciatives pertot. Si no movem les coses des de la base no hi ha esperança.
El CxR és un àmbit. Però no l’únic: si volem una alternativa trencadora que ja tingui força, per exemple, a les municipals del 2023… cal començar-se a moure!
Els partits que tan justament critiquem fa dies que les preparen.

ANTONI PUNTÍ
ANTONI PUNTÍ
20.01.2022  ·  07:32

Com m’agradaria que des del CxR t’escoltessin…!!! pero no se si son prou valents, o prou honestos…

Albert Miret
Albert Miret
20.01.2022  ·  07:54

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui, Vicent, així com amb la majoria de comentaris. M’ha deixat parat, però, el comentari d’en Josep Guia quant a què des de “dalt” s’impedeix el contacte entre els votants i els votats. Si això fos així, caldria tornar a començar, perquè el respecte al votant i, per tant, la seva col·laboració a mitjà termini seria inexistent. A mi, tanmateix, coneixent a persones de les votades, no em consta que les coses vagin per aquest nefast camí, i per això recomanaria al company que a la pròxima reunió general exposi el tema a veure què en diuen des de dalt, si és que encara continuem amb rutines estúpides d’aquestes de “dalt i baix”. Espero que no.
El sistema que proposes, Vicent, seria preciós, perquè proporcionaria molta seguretat als polítics en la seva feina de govern i facilitaria al mateix temps la unió independentista passant de partidets als quals, aquesta forma de fer país, els comportaria l’evidència de la seva irrellevància cap a una societat que no han sabut defensar.

Pep Agulló
Pep Agulló
20.01.2022  ·  08:18

UN TEMOR NO ÉS PAS UNA EVIDÈNCIA

“Pel que sé, pel que sent, pel que m’expliquen… res en concret….els 121 electes tenen la temptació de fer el que els plagui…” ; “alguns membres de l’Assemblea de Representants “ja es comporten com si fossen al Parlament de Catalunya”. (Editorial d’ahir)

Qui són? Què fan? Que s’insinua?

Em quedo amb la interpel·lació de Montserrat Trepat membre actiu de CxR de les 14:32 d’ahir. Els electes del CxR no cobren res. Trobo desafortunada la comparació amb la deriva actual del parlament amb sous injustificables.

Una altra cosa fora que, a partir de les suposicions i el que ens expliquen (?) ens serveixi per defensar per contrast que els vells mètodes de governança plens de vicis antidemocràtics, han de ser bandejats per aquesta democràcia radical, més directa i controlada des de baix, que podem exercir a través de la xarxa. Absolutament d’acord.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
20.01.2022  ·  08:53

Segur que Vilaweb és el digital de referència del CxR. Tan de bo tinguin en compte aquest editorial. De fet, no diu res més que el que es comenta entre els que estem inscrits al Consell. Cal moure’s, i molt, en el sentit que apunta aquest editorial si es vol mantenir la confiança i l’adhesió, i generar un creixement significatiu d’inscripcions. Volem canvis significatius i l’editorial ens marca el camí.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.01.2022  ·  09:14

Està clar que el CxR ha obert el camí, democràcia pura. Consell presenteu un front per a les properes eleccions liderat pel nostre president Puigdemont.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
20.01.2022  ·  09:31

Cal que es faci el que proposa l’editorial, per avançar cap a la democràcia directa.

També cal que, qui ho pugui fer, faci públic el QUÈ QUI COM dels membres del CxR que s’emmirallen en la manca d’accountability de la Ciutadella. I que es clarifiquin completament (altra vegada QUÈ QUI COM) els obstacles des de “dalt’ que indica Josep Guia.

Ed Garrido
Ed Garrido
20.01.2022  ·  09:32

Vigili al parlar del CxR Sr Partal, al Sergi Sol no li agrada, vigili que no el censurin a tv3, vigili molt, te molt poder.

Carles Blas
Carles Blas
20.01.2022  ·  09:44

Deleguem sense implicar-los: la política, la defensa, l’educació dels nostres infants, la salut.

Veiem un aspecte del problema, quan és tota l’organització social que crea aquesta dinàmica.

L’idea de retirar el vot no és nova, la van inventar els grecs. Els representants podien ser repudiats, i el preu era alt: l’ostracisme.

Hi ha tres referències que m’agradaria aportar.
1) sociocràcia ( veure wiki). Petits grups s’organisent i trien delegats que els representen en grups més grans. Això assegura que tothom que vol intervé directament. I penso que es podria començar organitzant-ho de dalt cap a baix. El representant de cada cercle tindria el nombre de vots de les persones que representa.
2) Yona Friedman, aquest arquitecte hongarès, afincat a Paris, va fer reflexions molt interessants i al meu parer originals sobre els límits de l’organització social pels problemes de comunicació.
3) corre per Facebook aquesta xarrada https://www.facebook.com/story.php?story_fbid=579516890071577&id=100004307928623&sfnsn=scwspwa
Una de les tesis que esmenta (O potser només és la meva interpretació) és que la traïció dels dirigents catalans ve de lluny. Com no podien fer el que els hi pleia, varen castellànitzar-se al s. XVI per poder fer-ho a Amèrica. Ara ja no els cal anar tan lluny. Tenen caixes, autopistes, distribuidores d’electricitat…i fins i tot Parlaments, Diputacions, Conselleries…

Jaume Riu
Jaume Riu
20.01.2022  ·  09:47

DEMOCRACIA RADICAL
Després de la Revolució dels Clavells a Portugal, en un viatge a Lisboa fa més de quaranta anys, vaig sentir un comentari que encara tinc molt present i hi penso sovint.
Em van dir que la revolució del 25 d’abril no era efectiva perquè encara no havien canviat les paraules. La magnífica construcció que teníem al davant encara es deia Pont de Salazar. Van tardar uns anys a dir-ne Pont del 25 d’Abril.
Ell canvi de les paraules ho trobo un indicador significatiu del canvi radical, o no, de les revolucions.
La democràcia radical és un concepte que ja porta en les paraules una proposta revolucionària, des dels fonaments, des de l’arrel.
La democràcia no consisteix tan sols en la possibilitat d’anar a votar com ja fan al regne d’Espanya, sinó en la possibilitat de controlar els resultats del programa i poder retirar la confiança en aquells que no compleixen les promeses electorals. Aquesta és la democràcia radical del Consell per la República que volem per Catalunya com estat independent en forma de república.

JOSEP ANTONI HERMOSILLA
JOSEP ANTONI HERMOSILLA
20.01.2022  ·  09:56

Encertat com sempre Sr. Partal, esperem que les vostres propostes siguin aplicades pel nostre Consell (de tots).

Àngela Busquet
Àngela Busquet
20.01.2022  ·  10:06

Quina sort que tenim que vostè que és un periodista seriós i respectat digui aquestes coses que són les que pensem molts de nosaltres, i crèiem que també ho pensaven els polítics quan es va engegar el procés per a la independència de Catalunya. Amb tot el que ha passat després un es pregunta si no vam viure un somni perquè els polítics catalans que manen són igual que els polítics espanyols que volem perdre de vista. Alguns, la majoria sembla, van dissimular molt bé, però no els hem de permetre que se’n surtin. Gràcies per posar-los davant el mirall. Ens ajuda a no defallir.

Gerber van
Gerber van
20.01.2022  ·  10:33

La idea de votar els representants del poble, i poder privar-los del seu vot de nou, és fantàstica. Com dius, Vicent, el vot electrònic també obre vies per una participació directe de la ciutadana a través de referèndums. De fet, és molt necessari que el Consell de Representants del CxR prengui una iniciativa en aquest sentit.

No obstant això, a més dels avantatges del vot electrònic, malauradament també veig alguns desavantatges. Probablement, la gent a Estònia no té cap problema amb això o han pogut d’eliminar aquests obstacles. Crec que el vot electrònic, com passa actualment amb el CxR, no va del tot amb les “garanties democràtiques” requerides. Aquí en parlaré uns quants, tot i que la llista no serà completa.

– Votar electrònic en aquesta manera, el procés és qualsevol cosa menys transparent. Cap persona té una visió completa del procés de votació i del seu resultat, en aquest cas del maquinari i els programes utilitzats. Això vol dir que es fa votar en confiança d’una comissió electoral i no sota control dels propis ciutadans. Em sembla una greu deficiència en el procés.

– S’ha d’assegurar que el votant té el dret de votar. De moment, com a membre del CxR, mai s’ha hagut d’identificar personalment. L’única identificació que s’ha fet és enviar, per correu electrònic o app, el número DNI o NIE. A més que això és una manera poc fiable és una prova d’identificació Espanyola! Això es podria fer millor si un s’identifica almenys una vegada cap a una persona acreditada. Aquests processos, anomenats ‘key signing parties’, han estat comuns en el món del programació lliure (Linux, sistema operatiu Debian) ja fa molts anys, on se signa una clau PGP del propietari. Així és crea “un cercle de confiancia”.

– Votar per a un parlament popular ha de ser general. El CxR, amb els seus 100.000 membres, està molt lluny d’això.

– El vot ha de ser secret i en completa llibertat. Qui garanteix que el marit, els pares, l’empleador o qualsevol altra persona pressionarà el votant perquè voti aquest candidat o opció? A l’hora de votar on un s’ha de presentar personalment, aquestes males pràctiques són més difícils. Per això s’haurà de votar el CxR, tant en eleccions com en referèndums, de manera presencial. Això també es pot fer de manera electrònica i bastant ràpida. És podria fer en qualsevol sala d’accés públic i en presència de (al mínim dos?) membres acreditats del CxR (membres que s’han identificat al CxR). Com a benefici afegit, aquest procés de votació dóna més visibilitat a la resta de ciutania, la qual cosa pot contribuir a la popularitat del CxR i, per tant, a una major participació en el vot.

Estic lluny de ser complet, però em sembla que aquests són els punts més importants. Si aquestes “garanties democràtiques” no és compleix, hi ha el risc que aquestes eleccions electròniques no siguin reconegudes per la comunitat internacional, començant pels opositors a la independència de Catalunya. Però, sobretot, ens estem fent un mal favor corrent el risc d’equivocar-nos a l’hora de votar.

Nina Santiago
Nina Santiago
20.01.2022  ·  10:34

Votar al CxR ja va ser prou complicat i molta gent no va poder fer-ho. Primer perquè hi ha molta gent que no enten gaire les noves tecnologies i es podria haver formular algun sistema per correu o telèfon i segon perquè també molta gent no va demanar el carnet. Una pena tot plegat que no saben com adherir a la gent.
Els resultats de les votacions, Presidenta una senyora de la CUP i altres representants superiors crec que d’ERC quan molta gent criticava que només és presentava gent de Junts ja va ser prou estrany i sospitós.
I ara, em pregunto, es pot saber que està fent aquest Consell?
El President Puigdemont de tant en quan va fent alguna declartació a favor de Valtónic o algun represalitat i res més que jo sàpiga.
Crec que ningú coneix aquest Consell ni estan fent res de res.

Joan Coll
Joan Coll
20.01.2022  ·  11:07

Em costa acceptar-ho. Jo volia que al 2017 les coses haguessin anat d´una altra manera i que avui ja fóssim independents. Però amb tota aquesta podridura que està sortint, si és que fóssim independents, de quina manera ho seríem? És molt bo de fer atribuir totes les nostres (serioses!) mancances democràtiques a Espanya i a la cultura franquista que arrossegam. I segurament és així en gran part. Però sense una feina de profunda introspecció social la regeneració democràtica radical que anhelam es quedarà només un un bonic objectiu teòric. Jo no vull esperar mil anys a ser independent, i em repugnen les maniobres dilatòries del nou republicanisme autonomista. Però la dura realitat sembla demostrar que amb una manera de fer política tan èticament qüestionable a tants de nivells construir una república independent mínimament assimilable a les del nord d´Europa és una quimera. Podem desempallegar-nos de la part més tèrbola políticament parlant de la nostra mediterraneïtat? Sembla que la solució fàcil (i més o menys ràpida) passaria per trobar uns nous líders genuïnament honestos i lliures de totes aquestes inèrcies fosques en la seva manera de fer política, i esperar que, de dalt a baix, ens poguéssim regenerar democràticament com a societat. Però és aquesta la manera més desitjable i, a llarg termini, fiable d´assolir l´objectiu? Estam preparats per intentar regenerar-nos des de baix i dedicar anys (generacions?) a fer aquesta feina de base? O és que aquesta feina ja ha començat fa anys i “la gent” és més madura i està més preparada del que pensam i són “els polítics” els que l´unic que volen és seguir xuclant de la mamella, sigui espanyola, catalana, europea, o d´on sigui i la independència senzillament els resulta un obstacle per mantenir el seu statu quo? Es pot fer la feina des de baix i des de dalt alhora? És tot això filar massa prim i ens convé més tirar pel dret de la manera que sigui i amb els líders que sigui, ser independents com abans millor, i després ja veurem com ens ho feim? Com s´ho han fet, a nivell de funcionament intern com a societat, les repúbliques que en els darrers anys han assolit la independència a Europa?

Josep Jallé
Josep Jallé
20.01.2022  ·  11:15

Al moll de l’os mental, l’ADN, que, en petita part, es va modificant generació a generació, tenim assolit que la democràcia, concepte, ha esdevingut democràcia autoritària (al llibre de Llibert Ferri queda molt ben explicat, amb Putin al capdavant). I els representants electes, en la línia conservadora involutiva, assoleixen que poden fer el que els hi plagui, guardant una mica les formes, com a molt. O no guardant-les si perilla la mamella. Tots en tenim els darrers exemples destapats al cap.
Trobo molt difícil trencar motlles, no perquè no hi hagin eines informàtiques o tecnològiques que ho facilitin. El que no ho permet posar en pràctica és l’ADN dels debutants o dels vividors de la democràcia, sempre coixa per garrotades de l’autoritat. Si, de l’autoritarisme d’aquells poders no electes, però enquistats l mateix moll de l’os de la societat.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
20.01.2022  ·  11:35

M’agrada molt la proposta i lament el que esmentes de l’immobilisme del CxR.
Necessitam ments obertes i dispostes a fer les coses de forma diferent a com s’han fet fins ara.
Juguem!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.01.2022  ·  12:05

Queda clar hem de fer coses diferents i el CXR és una gran eina per fer-ho realitat.
Esperem que sigui aixi i treballem per la nostra República

Salut Carbonell
Salut Carbonell
20.01.2022  ·  12:16

La meva pregunta és la següent: Perquè tenint tan aprop una democràcia directe que funciona des de fa almenys un segle no s’en parla mai? Com és que els diaris no expliquin mai com funciona, com està estructurat? Interessada per el Debat Constituent vaig veure exactament la mateixa manca. Ningú parlava ni mencionava la possibilitat de considerar un sistema confederal adaptant-lo. Ara passa al mateix amb el Consell per la Republica.
De sistema perfecte no n’hi ha cap ni un però si volem crear una cosa adaptada a nosaltres penso que seria intel·ligent que persones amb competències especifiques estudiessin tres o cuatre models de Constitució de països de ideologies democràtiques i ens proposessin per cada tema (per exemple: el funcionament de la Justícia?) la manera en que està especificat aquest tema en cada un dels països estudiats i que es pògues votar per veure quin és el sistema que voldria la majoria. No s’ha de triar una Constitució sinó per temes el que més votacions tindria……..
Voldria afegir que hi ha un pais no gaire lluny nostre que fa referèndums e iniciatives votats per la població. Qualsevol ciutadà, partit i/o organització pot preparar i demanar les signatures necessàries perquè el Govern tingui la obligació de possar-ho a votació…… les iniciatives i els referèndums.
Es diu que aquesta manera de fer fa lent el procés de decisió , també és diu que la població no està preparada per poder votar sobre tot. Tot plegat excuses, desconeixement o interessos altres que els de donar el poder al poble.
En aquest pais es vota minim 4 vegades a l’any. El període en el que és pot votar dura una setmana i és pot votar per correu, anant a l’Ajuntament a on hi ha una bústia ad-hoc, i també presencialment el dissabte i diumenge de la setmana en qüestió. Per les persones amb dret de vot que viuen a l’estranger la documentació és rep un mes i mig abans i s’explica exhaustivament els arguments pro’s i contra’s de cada decisió per la que és demana el vot. Fa un any varem poder votar electrònicament però el Govern va considerar desprès de provar-ho, que no era prou fiable.
Tot plegat per dir-vos que si bé és cert que segur que hi han d’altres sistemes eficients aquest em sembla que permet una participació de la població a les decisions de manera satisfactòria.

david graupere
david graupere
20.01.2022  ·  12:53

Excels. D’això se’n diu democràcia directa electrònica. I no és cap invent, sinó el fons era el mateix a les ciutats-estat gregues que votaven, per exemple, qui havia d’anar a la guerra (i per tant potser acabar mort), ho votava. Amb els milions de persones, aquesta democràcia directa es va diluir, prostituir a redós d’un poder corrupte, però amb els mitjans electrònics hom pot tornar a la representació directa.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
20.01.2022  ·  13:41

Vicent, el teu editorial no és, en essència, una bona disposició generalitzada del què ha d’ésser la democràcia. Què és democràcia? És, ni més ni menys, el mandat del poble, la qual cosa es basa en el significat etimològic de la paraula. No puc acceptar, tampoc, l’expressió de democràcia radical, és un oxímoron. La democràcia ha de ser acceptada sense inflar el seu significat, altrament, no és tal. Si, perquè si et fixes bé el mot radical suposa una forma d’obligar, també, a ser demòcrata i, aquesta condició no és mai obligatòria. El fet és acceptar que la gent vulgui o no, ser demòcrata. Si un col·lectiu, un poble, vota dictadura, cal respectar aquesta voluntat per més perversa que ens sembli. És la força de la doctrina democràtica que, si més no, la fa indestructible.

Joan López
Joan López
20.01.2022  ·  13:44

Totalment d,acord amb vostè sr. Partal,el CxR sembla que estigui adormit i no fan res ara. Sembla que el mal que tenen els partits politics,hagi arrivat al CxR. Bè com jo sè que molts dels electes llegeixen vilaweb,a veure si se senten interpelats.
Per altre banda estem ja a l’era de tot online…o cuasi tot. Doncs endavant CxR a fer referemdums e implicar a la gent

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
20.01.2022  ·  14:14

Radical: allò que es refereix o busca l’arrel. Tota democràcia és, per definició, radical. La democràcia a la grega, a la plaça del poble….. O a la suïssa: tot-hom pot proposar una llei i es vota de forma popular. I no costa cap millorada. Aquí no. Aquí pots proposar una llei. Però la foten en un calaix! Això que hi ha aquí no és democràcia. Ni el model impositiu té a veure amb el concepte finalista d’impost. Tot el contrari. 4 feixistes i 4 comunistes es reparteixen el pastís…. En ares de la solidaritat el poble és expoliat i sotmès. Tot és una merda fastigosa. I la Generalitat de Catalunya el contuberni més obscurs dels funcionaris d’elit, i dels 4 polítics escurabraguetes que els avalen.
Fàstic!
‘ Con petroleo i dinamita, cualquier tipo de govierno, combatir, i eliminar’…. Deia la CNT. Alguna cosa sabia. Visca Durruti!

Mònica Vidal
Mònica Vidal
20.01.2022  ·  15:33

A Suïssa es practica una democràcia més amable i, certament, es consulta a la ciutadanis un munt de coses. Només és voluntat de fer-ho. I sí, allà no són millors que aquí, però les regles es compleixen perquè, potser, són conscients de que la comunitat és més important que l’individu.p

Daniel Mir
Daniel Mir
20.01.2022  ·  15:34

D’acord amb Francesc Subiràs, exceptuant que el pastís s’el reparteixen, diuen, l’1% de la població mundial. L’1% de 7000 milions son 70 milions. No crec que siguin tants. Ara que el Mon s’ha fet petit i ens coneixem casi tots, seria bo de fer-ne la llista.

Lo que es reparteixen els 4 feixistes i els 4 comunistes son les restes del pastís, per a que tinguin el remat controlat. Ah, i el pastís el paguen naltres.

Per lo demés, completament d’acord. Visca Durruti

Xavier Mora
Xavier Mora
20.01.2022  ·  15:34

Estic d’acord que convé replantejar-se els mètodes electorals que utilitzem, i que hi ha diverses possibilitats de millora. Una d’aquestes possibilitats seria mitjançant llistes obertes.

PERÒ: el que no és cap millora, ans al contrari, és votar mitjançant llistes obertes i elegir simplement els més votats. Això ja ho féiem al segle XIX. I llavors ja es va constatar que aquest procediment sobrerepresentava el sector més majoritari. Fins al punt que els sectors que veien venir que resultarien perjudicats optaven per l’abstenció, tant a l’hora de presentar candidats, com a l’hora de votar. D’això en deien “retraïment”. Diria que al voltant del Consell per la República ha passat més o menys el mateix. Algú en donarà la culpa als partits. Però encara que no hi hagués partits, en unes eleccions no es pot evitar que sorgeixi una distinció entre diferents sectors més o menys definits en termes d’ideologies, objectius, consignes, etcètera. I en una situació d’aquest tipus el procediment d’elegir els més votats no farà altra cosa que sobrerepresentar el sector més majoritari. És més, encara que només es tracti d’una majoria relativa, amb la regla dels més votats és molt possible que el sector relativament majoritari acabi tenint tots els escons. Un veritable despropòsit.

La solució a aquest problema també duu a Suècia: Ja a finals del segle XIX el matemàtic suec Edvard Phragmén va dissenyar diversos procediments per a elegir un conjunt de diputats realment representatiu quan es vota mitjançant llistes obertes.

Trobareu més detalls en aquest escrit: El Problema de les Llistes Obertes (https://mat.uab.cat/~xmora/arselectionis/ElProblemaDeLesLlistesObertes.pdf).

Roser Caminals
Roser Caminals
20.01.2022  ·  16:31

Canviar una cultura política requereix el pas d’una, sinó dues, generacions. Mentrestant, no ens podem permetre la passivitat i l’experiment digital és prometedor. No sé fins on està disposat a arribar el President Puigdemont, però per aquesta línia van les iniciatives tecnològiques des de ja fa temps.

Jordi Torres
Jordi Torres
20.01.2022  ·  17:41

La tecnologia per a dissenyar una democràcia més participativa i directa ja la tenim. De fet, una de les empreses capdavanteres en sistemes de votació electrònica va néixer a casa nostra:

https://www.scytl.com/ca/sobre-nosaltres/sobre-empresa/

Hem d’estar oberts a canviar el sistema electoral de dalt a baix? Jo crec que si, ara que podem connectar el votant amb allò que es vota sense intermediaris ni dilacions, no tindria sentit mantenir un sistema heretat de segles anteriors. El sistema actual afavoreix la creació de partits-empresa, molt jeràrquics i penalitza el vot exterior, per dir només dos dels problemes que té.

Un altre tema de debat més profund, a banda de la tecnologia de votació, és el grau de democràcia directa que necessitem per tal que les coses funcionin. Tan dolent seria mantenir l’esquema actual, on cada quatre anys ens deixen escollir un d’entre una col·lecció d’eslògans electorals, com la de votar-ho tot contínuament. En el primer cas és fàcil que els partits-empresa acabin segrestant el vot en funció dels seus interessos particulars; en el segon cas podríem arribar a la ‘paràlisi per anàlisi’. Només cal veure com els hi va als partits que es basen en un funcionament totalment assembleari.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.01.2022  ·  18:30

Penso que Puigdemont difícilment acceptarà una manera d’entendre la democràcia diferent a l’espanyola.
El Consell per la República (en sóc membre) és una extensió de Junts per anar diluint l’aspiració de Catalunya lliure i anar confegint un Puigdemont_mite que guanyi eleccions i pugui governar una terra espanyolitzada políticament.

La prova és que el Jordi Sànchez, la seva mà dreta a Junts, afirma que el primer d’octubre era només un intent per negociar amb el gobierno estatal unes més bones condicions de Catalunya.
I Puigdemont ha acceptat aquestes declaracions de Jordi Sànchez com correctes.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
20.01.2022  ·  18:32

Totalment d’acord amb Vicent Partal. Per a mi el Consell per la República m’interessa sobretot com a baula per a la ruptura democràtica i la Independència. Això, però, no és incompatible i més aviat és reforça, si fem del CxR un “laboratori” de radicalitat democràtica i innovació en la participació popular. Laboratori en el bon sentit perquè l’experimentat i debatut es podria aplicar quan assolim l’Estat independent.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.01.2022  ·  19:00

Vicent, no sé si dir que has obert la caixa dels trons (petards i “corones”), però evidentment veig un viu interés en les respostes dels opinants. Tant, que crec és digne a tenir en compte anar perfilant més la cosa. Has llençat la pedra al centre del llac i les ones concèntriques expansives ja arriben a tot arreu. CxR : Li posarem o no li posarem el cascavell al gat?

Jaume Palau
Jaume Palau
20.01.2022  ·  20:20

Totalment d’acord Sr. Partal, i gràcies per aportar idees continuadament. Si com deia la malaguanyada Muriel Casals volem un país nou, un país millor, no estem en el camí adequat, si més no, anem contra-direcció, tal com s’ha vist amb les vergonyes del Parlament en el que tota la classe política ha estat còmplice. Per tant convé fer canvis en la forma de prendre decisions, i que aquestes siguin democràticament compartides per la ciutadania. Potser veient que pots dir la teva el Consell de la República sortiria del bloqueig a que esta sotmés i arribaria allà on molts volem. Caldrà, en cada decisió, però, facilitar l’informació mínima necessària, raonanant el perquè de la consulta. Caldria, si fos posible, que poguesiu organitzar un col-loqui, que es pogués seguir per Zoom, amb el President i amb els actuals dirigents del Consell, expossant aquest temes, del que en resultés una resolució per portar a terme els acords que se’n derivin orientats de la forma que dieu. Caldrà també deixar clar a cada membre inscrit en el Consell, quin es el seu representant al territori, per tal de dirigir-li quantes qúestions aquest membre cregui convenient.

Miquel Martí
Miquel Martí
21.01.2022  ·  10:52

El consell acaba de nèixer, i s’aguanta amb un fil. Tot és a base de voluntariat i té el pressupost que té.

Deixem que primer alci el vol abans de criticar-lo gratuïtament. El principis sempre són difícils, i tampoc hem de voler ser més papistes que el papa. Donau-li temps, i fei-vos-hi col·laboradors.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies