L’ex-trapezista Carmen Sánchez fa cent anys: “El destí pot jugar-te molt males passades, però no pots acovardir-te”

La sitgetana Carmen Sánchez va brillar al món del circ durant les primeres dècades del segle passat. Dalt del seu trapezi, deixava tothom embadalit fins el punt que era coneguda per “la nina de l’espai”. Una negligència mèdica, quan tenia trenta-quatre anys, la va deixar quatre dies en coma i li va causar una ceguesa irreversible després d’haver tingut el segon fill. Va haver d’abandonar el trapezi, però no va perdre pas les ganes de continuar fent acrobàcies i de ser totalment autònoma. “El destí pot jugar-te molt males passades, però no pots acovardir-te”, explica la Carmen avui, dia en què compleix cent anys. Familiars i coneguts l’han acompanyada a fer un bany a la platja, on ha lluït la seva elasticitat esplèndida.

Acompanyada de la seva filla i la seva néta, la Carmen s’ha acostat aquest migdia a la concorreguda platja de Sant Sebastià de Sitges amb un banyador d’estampat de lleopard. L’esperava un enorme número 100 fet de globus daurats i l’estima de les responsables del Casal de la Gent Gran Joan Maragall. Entre abraçades i felicitacions, ha assegurat que arriba al centenari sentint-se molt bé. “No em fa mal res i estic molt àgil, així que ni jo mateixa em crec que faci cent anys”, ha dit.

Quan li han preguntat per l’essència de la seva vitalitat, no ha dubtat a donar consells per a qui vulgui seguir-li les passes: “Que no fumin ni beguin, que facin gimnàstica, que vagin a ballar i mai deixin de fer activitats. Ah, i per mantenir-se jove tampoc han de menjar gaire”, ha dit entre riures d’aquells qui l’acompanyaven. Un altre element essencial, ha apuntat, és viure “amb esperit positiu”.

I és que l’artista ha recordat la negligència mèdica que li va causar una ceguera irreversible fa seixanta-sis anys. Després de parir el segon fill durant una gira amb la companyia de circ per a la qual treballava –en què participava també el seu marit–, la llevadora li va receptar erròniament un medicament basat en sulfat de quinina. “Pensava que el meu marit m’havia enverinat”, ha dit quan relatava que va ser traslladada a l’hospital, on va estar quatre dies en coma.

“Jo no em volia retirar del circ ni deixar la vida que portava”, ha recalcat davant la visible emoció de la seva néta, que actualment també es dedica a les acrobàcies circenses. La Carmen ha assegurat que la seva premissa era lluitar per criar els fills i mantenir-se autònoma. Una autonomia que manté avui dia, amb cent anys a l’esquena que no li impedeixen pas de cosir, tallar-se el cabell ni rentar la roba a mà. “Visc amb les mateixes ganes de sempre.”

Aquest entusiasme l’ha demostrat avui la platja tot aixecant les cames per sobre el cap i plegant-se sobre si mateixa per tocar el terra sense doblegar els genolls. Les demostracions d’elasticitat, “sense escalfar, eh!”, han despertat la curiositat dels nombrosos banyistes que omplien la platja a ple mes d’agost. A la tarda, la Carmen preveu de posar-se un vestit especial, unes sabates “xules” i compartir l’aniversari amb els companys del Casal de Gent Gran, on l’espera un “bailoteo”, segons que ha expressat ella mateixa. Serà durant el ball quan l’ajuntament li lliurarà la medalla de la Generalitat en honor al seu centenari.

Quan li han preguntat pel futur més immediat, l’artista no ha deixat de sorprendre: “Avui faig cent anys i acaba la meva vida, perquè demà tornaré a néixer.” Entre les rialles d’aquells qui l’acompanyaven, ha assegurat que l’espera un llarg camí per créixer, “amb xumet, bolquers i el que faci falta”.