10.02.2020 - 21:50
Encara s’han d’acabar d’adjudicar els darrers escons de les eleccions a la república d’Irlanda però ara com ara el partit independentista Sinn Féin ha aconseguit la victòria. El sistema electoral irlandès, ben peculiar, encara pot fer possible la victòria del Fianna Fáil al darrer moment, però, així i tot, el tomb polític d’Irlanda és enorme, sens dubte, i té implicacions molt importants.
Encara caldrà formar govern i pot ben ser que els dos grans partits que han governat Irlanda durant més d’un segle deixen de banda el seu antagonisme i formen un govern contra el guanyador. Fins i tot pot acabar passant que el Sinn Féin mateix preferesca de restar al marge del govern per desgastar més els partits tradicionals. Però, siga com siga, aquestes eleccions hauran marcat un abans i un després en la política irlandesa. I també en la política europea. En el sistema de partits, el Sinn Féin esbotza la classe política tradicional, des de l’esquerra compromesa, a còpia de missatges clars contra l’austeritat i en defensa, sobretot, d’habitatges dignes per a tothom i del reforç de serveis públics com el de salut.
Però, d’una altra banda, el Sinn Féin s’ha presentat a aquestes eleccions amb la bandera d’un referèndum de reunificació a les dues parts d’Irlanda, invocant el dret d’autodeterminació del poble irlandès com un tot. I això té conseqüències que van més enllà d’Irlanda, fins i tot si al final el partit independentista no entra al govern.
Perquè el Brexit ha sacsat geopolíticament Europa d’una manera total, i per als catalans és especialment important que tant en el cas d’Escòcia com, sobretot, en el de la reunificació irlandesa el dret d’autodeterminació serà la peça legislativa clau a què la Unió Europea s’haurà d’agafar per a aconseguir un canvi de fronteres que aquesta vegada li convé i vol. En aquesta línia, la proposta catalana de provocar la intervenció del TJUE esdevé, doncs, més urgent encara. Perquè quan ho aclaresca, siga amb l’excusa d’Escòcia, de Catalunya o de Irlanda, ho aclarirà per a tots.
Res és etern. Les aliances, els interessos, l’estabilitat de qualsevol cosa, des d’un estat fins a un continent, es modifica. Ara li ha tocat a la pròpia UE. I si s’estableix un criteri clar per a modificar les fronteres, caldrà estar a l’aguait per a tindre els deures fets a temps. No té trellat cap retorn a autonomismes morts ni a negociacions vagues i irrellevants.