La síndica defensa la intervenció judicial en la protecció de menors i la prohibició que els de menys de 6 anys vagin a centres

La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha defensat la intervenció judicial en el moment de decidir treure la tutela d’un menor a una família i ha insistit que el seu ingrés en un centre residencial ha de ser l’últim recurs. De fet, ha dit que cal prohibir per llei que els menors de sis anys vagin a un centre i ha exigit potenciar més altres opcions, com les famílies d’acollida.

En una entrevista al 324, Salinas ha afirmat que s’ha de treballar més la prevenció, especialment en aquells casos en què no hi ha una situació dolosa o delictiva, sinó que són temes relacionats per exemple amb la pobresa. Segons el seu parer, el sistema actual “no és garantista” i ha insistit que no pot entendre com no ha canviat en els darrers quaranta anys.

La síndica ha defensat que la prioritat principal de l’administració ha de ser que els infants no creixin en centres de menors i que, en el cas que sigui necessari el seu ingrés, s’hi estiguin el menor temps possible. Segons que ha apuntat, en un 50% dels casos el desemparament es produeix per una negligència i en aquest sentit ha defensat que aquestes negligències es poden treballar. “Només en una situació extrema has d’acudir al recurs institucional, i de manera temporal”, ha manifestat.

En canvi, ha assegurat que la realitat és que “només un 16% tornen amb les famílies d’origen”, situació que considera un “fracàs” del sistema. Giménez-Salinas ha explicat que els infants s’estan de mitjana entre quatre i cinc anys en aquests centres, uns anys que ha considerat clau en el creixement del menor.

A més, ha afegit que es calcula que hi ha un miler d’adolescents que s’escapoleixen dels centres cada any, joves que estan en situacions “molt vulnerables” i en risc de caure en xarxes per exemple de pederastes.

“No entenc que no s’hagi canviat, no ho puc entendre”

La síndica s’ha mostrat especialment crítica amb la manca de canvis del sistema. “Jo no entenc que no s’hagi canviat, no ho puc entendre”, ha manifestat. En aquest sentit, ha assegurat que hi ha unanimitat a l’hora de defensar que els menors no haurien de passar tants anys als centres, però ha lamentat que, a la pràctica, no ha canviat res.

També ha posat sobre la taula les condicions dels treballadors, especialment en el cas dels més petits, sobre els que ha plantejat que no poden viure tenint un educador diferent en cada etapa del dia i de la setmana. Per tot plegat, ha afirmat que no s’hauria de permetre que els menors de sis anys anessin a centres, sinó que se’ls hauria de buscar “un altre recurs”, com per exemples les famílies d’acollida. Ha denunciat, però que aquesta figura “no es treballa, no es busca”.

Esperança en la reforma, però conscient que les coses “no se solucionen d’un dia per l’altre”

Sobre l’anunci del Govern d’un pla de transformació de la DGAIA, ha assegurat que hi té “esperança” però ha afegit que és conscient que les coses “no se solucionen d’un dia per l’altre”. Ha esperat que aquests canvis pivotin sobre la idea que “la protecció és prevenció i no posar un nen en un recurs”. Ha confiat també que s’acceleri la presa de decisió i que si se separa un nen de la seva família, es decideixi en dues setmanes o un mes, “no quatre anys després”.

A més, ha apuntat que si es buidessin “la meitat dels centres”, els treballadors que hi ha en aquests recursos es podrien destinar a incrementar les tasques de prevenció amb les famílies. Finalment, ha fet una crida a tots els partits polítics a treballar conjuntament.