S’ha mort Iuri Grigoróvitx, mestre de ballet i figura cabdal de la dansa del segle XX

El mestre rus de ballet Iuri Grigoróvitx, una de les figures cabdals de la dansa del segle XX, s’ha mort avui a noranta-vuit anys, segons que ha informat el Teatre Bolxoi de Moscou. Durant més de trenta anys, Grigoróvitx en va ser el coreògraf principal i director artístic, en una etapa que va consolidar la reputació internacional de la companyia.

Nascut a Leningrad l’any 1927, en plena consolidació del règim soviètic, Grigoróvitx es va formar a l’Escola Coreogràfica de la ciutat, actual Sant Petersburg. Va debutar com a solista al ballet Kírov i, aviat, es va guanyar el respecte com a creador amb la posada en escena de La flor de pedra, una peça d’inspiració folklòrica amb música de Serguei Prokófiev. Aquell èxit el va catapultar al Bolxoi, on va desembarcar com a coreògraf el 1964. A partir d’aleshores, es va convertir en l’ànima de la companyia. En plena Guerra Freda, va contribuir a projectar el ballet soviètic arreu del món, amb muntatges monumentals, d’una gran força escènica i musical. Va fer coreografies emblemàtiques com Espàrtac, de Khatxaturian; Ivan el Terrible, amb música de Prokófiev; Romeu i Julieta i El Trencanous, de Txaikovski; i El segle d’or, amb música de Xostakóvitx. La seva col·laboració amb l’escenògraf georgià Simon Virsaladze va marcar una etapa de gran esplendor visual al Bolxoi.

Grigoróvitx també va tenir un paper decisiu en la formació i projecció d’algunes de les grans estrelles del ballet rus, com ara Natalia Bessmertnova –la seva esposa–, Ekaterina Maksímova i Vladímir Vasíliev.

Tanmateix, la caiguda de la Unió Soviètica va marcar un punt d’inflexió. Les tensions internes, els problemes financers i la fugida de talent a l’estranger van fer trontollar el prestigi del Bolxoi. El 1995, després de mesos de conflictes amb la direcció sobre les condicions laborals dels ballarins, va dimitir. Aquella mateixa nit, el públic es va quedar sense funció: un ballarí va sortir a l’escenari per anunciar una vaga sense precedents en més de dos-cents anys d’història del teatre.

Després d’aquesta crisi, Grigoróvitx va fundar la seva pròpia companyia a Krasnodar, però el 2008 va tornar al Bolxoi per reprendre-hi l’activitat com a coreògraf. El teatre li va retre un gran homenatge el 2017, amb dos mesos de funcions especials per celebrar-ne el norantè aniversari. Al llarg de la seva vida, Grigoróvitx, va rebre els màxims honors soviètics i russos, com ara el títol d’Artista del Poble de l’URSS i l’orde d’Heroi del Treball Socialista. Amb la seva mort, desapareix l’últim gran coreògraf de l’era soviètica. El teatre Mariinski de Sant Petersburg l’ha acomiadat avui tot dient: “Amb ell se’n va tota una època.”