08.05.2026 - 08:31
|
Actualització: 08.05.2026 - 10:02
Els primers resultats de les eleccions locals de dijous a Anglaterra, en què s’han elegit 5.000 regidors a més d’un centenar d’autoritats locals, ja mostren la desfeta del Partit Laborista. Han perdut 202 representants i 8 consistoris, mentre que el partit ultradretà Reform UK –amb el promotor del Brexit Nigel Farage al capdavant– ha guanyat 270 regidors. Ara mateix, la ultradreta seria la primera força, amb 290 representants electes. Tot i això, de moment només s’ha assegurat el govern d’un ajuntament.
Segons el recompte de vots, els laboristes, partit del primer ministre Keir Starmer, haurien perdut poder en punts com Tameside, municipi metropolità de Manchester, on han aconseguit 25 regidors i n’han perdut 14. Ací, Reform ha arribat a 19 i n’ha sumat 18, segons les dades del centre de recompte recollides pel diari The Guardian.
Ha passat una cosa similar a Redditch, al sud de Birmingham, on els de Starmer han perdut cinc regidors i es queden amb 13, mentre que la formació de l’ultranacionalista Nigel Farage ja en suma vuit. A Tamworth, localitat del centre d’Anglaterra, els laboristes també han perdut un regidor i es mantenen amb 14, mentre Reform UK s’eleva fins a deu, amb nou nous regidors.
És destacable el cas de Hartlepool, ciutat del nord-est d’Anglaterra, on Partit Laborista i Reform coincideixen amb 15 regidors, després de perdre’n sis i sumar-ne onze, respectivament. Amb tot, els laboristes conservaran ciutats com Reading, amb 29 regidors, i Plymouth, amb 31.
A l’àrea de Londres, el partit de Starmer es mantindrà al capdavant a Ealing, amb 46 regidors; Hammersmith & Fulham, amb 38; i Merton, amb 32.
A Oxford, el resultat és de 20 regidors per als laboristes i 13 per als Verds. A Southampton, els de Starmer perden set regidors i es queden amb 24, mentre que Reform puja fins a vuit i Verds i Conservadors arriben a sis cada un.
Els laboristes demanen la dimissió de Starmer
Dins el Partit Laborista no han trigat a aparèixer les crítiques contra Keir Starmer. És el cas del dirigent laborista de la ciutat de Hull, Daren Hale, on la formació ha perdut set escons. “No li desitjo cap mal a Keir Starmer, però crec que, al capdavall, no és la persona adequada per al càrrec ni per a portar-nos al nivell següent i garantir-nos els beneficis que hauríem d’obtenir d’un govern laborista”, ha dit Hale en declaracions a la BBC.
Per la seva banda, Rebecca Long-Bailey, diputada laborista per Salford, al Gran Manchester, i antiga aspirant a dirigir el partit el 2020, ha lamentat la pèrdua “d’un gran nombre de regidors i candidats laboristes realment bons” per allò que, segons ella, la formació “ha estat fent a escala nacional en tota una sèrie de qüestions”.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la popularitat de Starmer ha estat qüestionada aquests darrers mesos arran de l’escàndol del cas Mandelson, que va portar dirigents del partit, com ara el líder laborista a Escòcia, Anas Sarwar, i més membres de la formació, a demanar-ne la dimissió.
Reform celebra els resultats
El cap de Reform UK, Nigel Farage, ha dit que els resultats coneguts fins ara “superen de llarg” les seves expectatives. També ha celebrat haver obtingut “percentatges impressionants a les antigues zones tradicionals del Partit Laborista”.
“És evident que els votants laboristes passen directament a donar suport a Reform”, ha celebrat la formació ultranacionalista en un missatge a les xarxes socials, en què assegura que s’obre “pas al ‘mur roig’ d’una manera que ni els sondatges ni els experts no havien previst”.
It’s clear that Labour voters are switching directly to Reform.
We are penetrating the red wall in a way the pollsters and experts simply didn’t predict.
Britain wants Reform.
— Reform UK (@reformparty_uk) May 8, 2026
Auge conservador en alguns districtes
Pel que fa als Conservadors, han sumat suports en detriment dels laboristes a Wandsworth, al sud de Londres, amb 29 regidors. A Harlow, al sud-est d’Anglaterra, sembla que mantindran el poder amb 22 regidors, igual que a Broxbourne, on obtenen una àmplia majoria amb 24 regidors.
En general, el Partit Conservador ha perdut 61 regidors, segons els darrers recomptes, i n’ha aconseguit 159. Els Liberals Demòcrates n’han guanyat 29, fins als 217; i el Partit Verd n’ha guanyat 23, amb 47 en total.
Els resultats d’Escòcia i Gal·les, pendents
Ara com ara, només s’han comunicat resultats de les eleccions locals d’Anglaterra, però no de les dels parlaments d’Escòcia i Gal·les, que també es votaven dijous. A Escòcia, el Partit Nacional Escocès (SNP), encapçalat per John Swinney, confia a mantenir-se com a primera força i obtenir prou suport parlamentari per a tornar a centrar l’atenció en un nou referèndum d’independència. La direcció del partit ja ha anunciat que, si revalida una majoria sobiranista al parlament de Holyrood, amb el suport eventual dels Verds, reclamarà formalment a Westminster l’autorització per a convocar una nova consulta.
Aquestes eleccions són les primeres després de la sentència del Tribunal Suprem britànic del 2022, que va establir que el parlament escocès no tenia competències per a convocar un referèndum sense l’aval de Londres. Això ha obligat l’SNP a reformular l’estratègia i convertir aquestes eleccions en una batalla pel mandat democràtic més que no pas optar per la via jurídica immediata.
Mentrestant, a Gal·les, l’atenció recau en el Plaid Cymru, encapçalat per Rhun ap Iorwerth, que per primera vegada podria encapçalar el govern i posar fi a dècades d’hegemonia laborista. Tot i que el partit no proposa un referèndum immediat, defensa una estratègia gradual cap a la independència basada en una convenció constitucional i en l’ampliació del suport social al sobiranisme durant aquest eventual primer mandat.
Les enquestes publicades aquests darrers dies dibuixaven un panorama molt obert. A Escòcia, l’SNP apareixia clarament al capdavant, però sense garanties de majoria absoluta. A Gal·les, en canvi, el Plaid Cymru competia aferrissadament amb el Reform UK de l’ultradretà Nigel Farage, que continua capitalitzant el vot unionista. En aquest cas seran clau els acords postelectorals. El Plaid Cymru té més potencials aliats i és previsible que hi hagi una majoria parlamentària amb laboristes i Verds.
