L’independentisme gal·lès s’imposa clarament a les eleccions

El Plaid Cymru s’ha imposat clarament a les eleccions al parlament gal·lès i ha passat a ser la primera força política del país. El partit encapçalat per Rhun ap Iorwerth ha obtingut 43 diputats en el nou parlament gal·lès, de 96 escons, un resultat que posa fi a vint-i-set anys de governs laboristes a Gal·les.

La gran sorpresa de la jornada és també l’ascens fulgurant de Reform UK, el partit ultradretà impulsat per Nigel Farage, que es consolidaria com a segona força amb 34 escons. El Partit Laborista quedaria relegat a tercera força amb solament 9 diputats, en una desfeta sense precedents a Gal·les. Per la seva banda, els conservadors n’han obtingut 7, els Verds 2 i els liberals-demòcrates 1.

La derrota laborista és d’una magnitud històrica. Els laboristes havien governat Gal·les ininterrompudament d’ençà de la creació del parlament, el 1999, i eren la principal força electoral gal·lesa d’ençà del 1922. Ara no tan sols perden el govern, sinó que queden relegats darrere tant del sobiranisme gal·lès com de l’extrema dreta euroescèptica. La primera ministra gal·lesa, Eluned Morgan, ha perdut l’escó i ja ha anunciat la dimissió com a dirigent del laborisme gal·lès. És la primera cap de govern en exercici del Regne Unit que perd l’escó mentre ocupa el càrrec. En una compareixença emocionada, ha assumit “tota la responsabilitat” dels resultats i ha demanat al govern britànic de Keir Starmer que “canviï de rumb”.

Per contra, Rhun ap Iorwerth, del Plaid Cymru, ha dit que el seu partit estava “preparat per servir” i ha assegurat que “Gal·les ha demanat un canvi de lideratge”. Tot apunta que serà el següent primer ministre gal·lès, probablement amb el suport d’altres forces, atès que la majoria absoluta se situa en 49 escons.

La jornada confirma igualment la fragmentació accelerada de la política britànica. El nou sistema proporcional complet, estrenat enguany al parlament gal·lès, ha facilitat l’entrada de més partits i ha alterat profundament l’equilibri tradicional entre laboristes i conservadors. El Plaid Cymru ha capitalitzat bona part del descontentament amb el govern de Starmer i amb el desgast acumulat dels laboristes a Cardiff.

La formació independentista ha centrat la campanya en la defensa dels serveis públics, l’habitatge i la identitat gal·lesa. Reform UK, mentrestant, ha crescut sobretot en antics bastions obrers laboristes amb un discurs antiimmigració i contra Westminster.