L’Alguer està de dol, la mort d’Antoni Nughes, nat a aquesta ciutat l’any 1943, deixa un buit immens. Era l’antic l’arxiver del bisbat i la catedral de l’Alguer va adequar les dependències de l’Arxiu i procurar fer l’inventari integral dels seus fons. Va ser director de la revista de l’Alguer, periòdic de Cultura i informació, de l’Obra Cultural de l’Alguer, dirigia també l’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu. Feia cada setmana la missa en català a l’església de Sant Francesc i era el capellà custodi del santuari de la Mare de Déu de Vallverd (i es va cuidar de la seva restauració integral) durant anys cada nit de Nadal era qui cantava a la catedral El Senyal del Judici (el cant de la Sibil·la de l’Alguer). La suma de tot això el convertia en l’ànima de la més viva catalanitat. Tasca, finalment  reconeguda amb la seva presencia a membre corresponent a la Secció de Filosofia i Ciències Socials d’Institut d’Estudis Catalans. La seva tesi doctoral fou dirigida pel jesuïta pare Batllori. El 2011 se li va concedir el Premi Canigó, atorgat per la Universitat Catalana d’Estiu. Darrerament, amb el vot unànime de la junta comunal de Mario Bruno, li fou atorgat el reconeixement de ‘Fidelitat a l’Alguer’. En el seu lliurament hi va assistir el cardenal Sistach.

Ell s’ha mort el 4 de maig de 2018,  però per sort tenim una ingent obra de llibres i articles. Faré esment de la seva tesi doctoral El Sínode del bisbe Baccallar: l’Alguer. Església i societat al segle XVI ,  que va editar l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1991. També té una excel·lent guia de l’Alguer publicada en diversos idiomes i reeditada en català fa un parell d’anys per Llibres de l’Índex.  Ha fet monografies sobre el santuari de Vallverd, la setmana santa algueresa, Eduard Toda, va publicar la guia de la Catedral de Santa Maria de l’Alguer. Ha estudiat i publicat l’obra dels pares de la renaixença algueresa de principis del segle XX com: Ramon Clavellet i Palomba. El Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes, té més de trenta entrades sobre la seva obra. Edicions de l’Alguer li acaba de publicar El Canonge Antoni Miquel Urgias i la societat algueresa entre el 700 el 800. Caldria pensar algun dia, no massa llunyà, en l’ edició de tots els seus articles publicats en diferents revistes alguereses o catalanes.

A la meva primera visita a l’Alguer i d’això en fa més de deu anys, per prescripció de Josep Maria Orteu de llibres de l’Índex, vaig anar a visitar-lo a la seu de l’Arxiu del Bisbat, a la plaça del Teatre. Em va rebre amb els braços oberts, però com que era molt murri i sorneguer, va sotmetre’m a un interrogatori benèvol, al quart o cinquè dia de visita. De cop i volta em va esventar, ‘Ramon potser no ho saps, però aquí a l’Alguer havíem tingut cavallets cotoners i trucs…’ de cop i volta en veure la cara que feia em va passar un article d’Antonio Serra (actual arxiver de l’Arxiu Històric municipal alguerès) sobre les processons del Corpus a l’Alguer. Gracies a tots dos arxiver va començar la meva passió algueresa, i és que a l’Alguer hi ha uns bons arxius per consultar i encara millor uns eficients i amables arxiver que sempre ajuden a qui els demana ajut.

I …. no puc acabar aquest reconeixement a Don Nughes sense fer esment a uns fets que no haurien d’haver passat mai. No diré els seus noms,  d’ aquells quatre catalans de pa sucat amb oli, malgrat que tothom sap qui són, que fa anys varen impedir que Dom Nughes tingues la Creu de Sant Jordi i han fet el possible per silenciar la seva obra. Aquesta colla de falsos lletraferits, volien ser ells la veu de l’Alguer i no els algueresos que en definitiva són qui ha de ser els amos del seu propi destí.

Mai no es podrà fer res de la història de l’Alguer sense acudir a la seva obra escrita i es que una persona es manté viva mentre hi hagi qui la llegeixi i Antoni Nughes serà llegit i rellegit anys i anys. Quan torni a l’Alguer no podré anar a visitar-lo ni a l’arxiu i com vaig fer els darrers tres anys a casa seva al carrer de Sàsser o també viu el seu germà… Aquest matí el meu telèfon bullia de gent de l’Alguer per comunicar-me el seu traspàs. El primer Salvatore Izza el seu actual editor, després Carlo Sechi el seu gran amic i antic batlle de l’Alguer i diputat sard, Irene Coghene de la Plataforma per la Llengua… era un no parar. Don Nughes al cel sigui vostè que sempre es va mantenir fidel a l’església i a la defensa de la llengua i la cultura.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb