Per què Valtònyc encara no és lliure? Així s’ha encallat en el darrer instant la victòria judicial

Hi havia una opció, que la fiscalia belga, en representació de la part espanyola, va esprémer fins el darrer moment, i li ha sortit bé

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
19.01.2022 - 15:42
Actualització: 19.01.2022 - 16:42
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Quan el 28 de desembre de l’any passat el Tribunal d’Apel·lació de Gant va desestimar totes les causes d’extradició contra Valtònyc esgrimides per l’Audiència espanyola en l’euroordre enviada fa més de tres anys a la justícia belga, tothom va cantar victòria. Dels advocats a Josep Miquel Arenas, passant pels mitjans de comunicació que hem anat analitzant els fets. Perquè la sentència d’aquell tribunal era molt contundent, i havia fonamentat el rebuig als delictes principals pels quals van condemnar el raper –enaltiment del terrorisme i injúries a la corona– en sengles sentències del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Constitucional de Bèlgica. I perquè rarament el Tribunal de Cassació, en darrera instància, revoca sentències com aquesta, si no és per defectes de forma o de procediment. Però hi havia una escletxa que la fiscalia belga, que actua en representació de la part espanyola, va voler esprémer fins el darrer moment, i li ha sortit bé, tal com es pot comprovar en la sentència del Tribunal de Cassació, que ha ordenat de repetir el judici d’extradició.

Aquesta escletxa és justament en el delicte que va causar més rebombori mediàtic, també en l’opinió pública belga, el d’injúries a la corona. Perquè la batalla judicial que va presentar Valtònyc contra la petició d’extradició va propiciar una sentència històrica a Bèlgica: va forçar que el Tribunal Constitucional dictaminés que era contrària als drets fonamentals una llei arcaica, del 1847, però fins a l’octubre encara vigent, que protegia especialment dels insults la figura del rei. I que l’anul·lés. Això permetia al Tribunal de Gant de desestimar l’euroordre per injúries a la corona, perquè per a executar-la cal que el delicte pel qual es reclama una persona sigui també delicte en el país que ha de decidir sobre l’extradició. Si les injúries al rei eren destipificades a Bèlgica, ja no podien ser causa d’extradició. 

Però la fiscalia va trobar la manera de presentar un recurs contra la sentència del Tribunal d’Apel·lació. El sol fet de presentar-lo ja va sorprendre la defensa de Valtònyc, tenint en compte precedents com el de feia un any, quan va desestimar de fer igual amb la sentència que denegava l’extradició del conseller Lluís Puig a la justícia espanyola. Els fiscals belgues argumentaven que tant amb el delicte d’injúries a la corona com amb el d’enaltiment del terrorisme el tribunal d’apel·lació no havia examinat si efectivament encaixaven en el codi penal de Bèlgica. 

Segons la fiscalia, en el cas de les injúries a la corona el tribunal, hauria d’haver analitzat si, una vegada va disposar de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·lava la llei d’injúries al rei, hi havia algun altre article en el codi penal on encaixés el delicte atribuït a Valtònyc, que comprovés totes les possibilitats d’una doble tipificació amb el codi penal espanyol. “No va examinar si aquest delicte era sancionable com a difamació i injúries a una persona física, tal com preveu l’article 448 del codi penal. A més de les injúries a la corona espanyola, també es calumniava i insultava els ministres i diputats, de manera que els fets també poden qualificar-se com a infraccions a l’article 275 del codi penal”, deia la fiscalia.

Aquests articles castiguen les injúries contra càrrecs públics, autoritats, funcionaris i l’atemptat contra el dret de l’honor, que seran els tipus penals que examinarà el tribunal d’apel·lació en la repetició del judici.

El Tribunal de Cassació li dóna la raó. No pas perquè pensi que aquests delictes encaixen amb la condemna a Valtònyc per injúries a la corona, sinó perquè troba que el Tribunal d’Apel·lació hauria d’haver-ho comprovat i argumentat en la seva sentència. “Per això, el motiu [exposat per la fiscalia] és fonamentat”, resol el Tribunal de Cassació. 

Ni enaltiment del terrorisme ni amenaces

Ara, aquesta darrera sentència permet de descartar definitivament que Valtònyc sigui extradit a l’estat espanyol ni per enaltiment del terrorisme ni per amenaces, els altres dos delictes pels quals fou condemnat. El Tribunal de Cassació considera que està ben fonamentada la sentència en apel·lació que en denega l’extradició. És important que ho hagi confirmat, sobretot, en el cas d’enaltiment del terrorisme, perquè és el que implica penes de presó més altes. 

La fiscalia també va provar que es revoqués la denegació d’extradició per enaltiment del terrorisme, però no se n’ha sortit. Esgrimia un argument semblant al del cas de les injúries. Considerava que, segons la documentació aportada per l’Audiència espanyola, Valtònyc no tan sols va enaltir el terrorisme sinó que va incitar a cometre’l. I si fos així, el codi penal belga preveu en els articles 140 i 140, arran d’una reforma que és anterior a l’euroordre contra Valtònyc, penes de presó per a qui inciti a cometre accions terroristes. “La sentència no examina si aquest delicte pot ser sancionat pel dret belga en virtut d’aquesta disposició”, reblava la fiscalia. 

Però el Tribunal de Cassació ho desestima; diu que l’enaltiment del terrorisme no és punible segons la llei belga, perquè segons l’article 140 del codi penal només podria ser-ho si hi hagués una intenció i un risc real de cometre un atemptat. I no és el cas de la condemna contra Valtònyc. 

Després de gairebé quatre anys de periple judicial a Bèlgica, Valtònyc té el camí molt desbrossat, però encara no ha pogut cantar victòria definitivament. El fet de tenir-ho tan a tocar deixa un regust amarg. El Tribunal d’Apel·lació haurà de repetir el judici d’extradició pel delicte d’injúries a la corona. Hi ha arguments perquè el cantant sigui optimista, perquè la primera aproximació i resolució que va fer el tribunal ja va ser desestimatòria, i perquè el Tribunal de Cassació demana de tenir en compte allò que deia el Constitucional sobre les injúries a la corona: que entren en col·lisió amb el Conveni Europeu dels Drets Humans i amb la protecció de la llibertat d’expressió. Però el camí s’allarga per a Valtònyc, una vegada més.  

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies