Sense separació de poders, ens amenaça el poder absolut

«El govern espanyol, l'executiu, ha paralitzat el legislatiu posant el PSOE en la seua òrbita, dòcil i disposat a tot, i alhora ha malmès completament el poder judicial: l'ha despullat de qualsevol credibilitat»

Vicent Partal
24.02.2017 - 10:41
Actualització: 24.02.2017 - 11:41
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La gravetat de la situació de la democràcia a l’estat espanyol és majúscula. I, en aquest sentit, ahir va ser un dia que recordarem durant molt de temps. La sentència ridícula d’Iñaki Urdangarin i la querella, no pas menys escandalosa, contra la mesa del Parlament de Catalunya dibuixen un escenari tenebrós, fins i tot més enllà de la batalla política concreta. Si voleu, encara podem afegir-hi la polèmica entorn del fiscal encarregat de perseguir la corrupció a Múrcia, per constatar que el mal que rosega la democràcia espanyola ja s’ha escampat fora dels límits de la persecució de l’independentisme català.

Sobre l’alliberament d’Iñaki Urdangarin, se’n poden dir poques coses. És tan descarat, és tan escandalós… No és únicament que aquest home haja robat diners a cabassos: és que ha comès tota mena de delictes. Des de no pagar l’IVA fins a falsificar documentació, passant per qualsevol cosa que us pugueu imaginar. I no tan solament el deixen al carrer, lliure, sinó que li permeten de signar davant un jutge suís, perquè puga sentir-se còmode i no haja de donar la cara a Espanya. És tan desmesurat i demostrat el robatori que ell –o ells?– va fer que una sentència com la que vam veure ahir pràcticament no l’esperava ningú. Era impensable. Tots, més o menys, teníem coll avall que la seua dona, germana del rei actual, n’escapava només perquè és qui és. Però Urdangarin també? Ni tan sols ell no entrarà a presó? És veritat que els Borbons no han tingut mai mesura, però aquesta vegada la burla del règim a la societat és d’una dimensió tan colossal que sembla impossible que s’hi hagen atrevit.

Al costat d’aquest escàndol, fereix molt més encara la condemna contra el raper mallorquí Valtònyc i tots els altres casos semblants que no cessen i que demostren que la justícia espanyola és parcial, submisa al poder i enormement partidista. Ho rebla encara més la nova querella presentada contra la mesa del Parlament de Catalunya. Especialment per la manera com la interlocutòria aparta un digníssim Joan Josep Nuet de la llista d’encausats, a còpia d’interpretacions sobre el seu pensament i sobre què pensen que volia fer. En dret penal, les responsabilitats només es poden dirimir sobre fets, de cap manera sobre intencions i encara menys mirant qui fa què. Això, això que han fet de separar els membres de la mesa segons la ideologia que tenen, simplement és propi de dictadures.

I al final, la qüestió és aquesta, sí. La situació de la democràcia a l’actual estat espanyol és molt greu. Perquè la tradicional separació de poders que va definir Montesquieu pràcticament hi ha desaparegut. El govern, l’executiu, ha paralitzat el legislatiu posant el PSOE en la seua òrbita, dòcil i disposat a tot, i alhora ha malmès completament el poder judicial: l’ha despullat de qualsevol credibilitat i ha demostrat desvergonyidament, sense dissimular, que el manipula com vol i quan vol. I sense poders separats ni contrapesos l’alternativa és el poder absolut.

Que és el que té Rajoy a les seues mans ara mateix. El PP ha dissenyat un estat que pràcticament només obeeix els seus designis, un sistema pensat per a reduir la democràcia a una simple aparença. I el fa jugar com vol i quan vol. Perquè, qui es pot creure que la sentència contra Rato, que ja veurem com acaba, apareix per casualitat minuts després de l’escàndol Urdangarin…?

L’amenaça que avui tenim tots els ciutadans de l’estat espanyol és el poder absolut del PP. I crec que no cal pas recordar que aquest és un partit descarnat, que de tants i tants delictes com ha comès ja no tens manera de saber si és una formació política o bé una organització criminal disfressada d’instrument polític.

 


[Bon dia]

-Magnífica notícia el nomenament d’Empar Marco com a directora de la corporació pública de mitjans valenciana. A més de la seua trajectòria i el seu projecte, cal destacar molt que la nova ràdio televisió pública valenciana tindrà com a màxima responsable una periodista. I una periodista com Marco, acostumada a ser al carrer i a donar la cara. Us recomane el vídeo del dia que el PP va tancar Canal 9, narrat precisament per ella en directe, com a corresponsal que era de TV3.

–Torna la rebentaplenaris. La dreta valenciana retorna al seu lamentable passat. Durant els primers anys de la democràcia un grup de dones capitanejades per un personatge còmic que es feia dir ‘Paquita la rebentaplenaris’ van dedicar-se a insultar impunement i a provar d’agredir les autoritats demòcrates cada vegada que es reunien. El PP ja va servir-se de l’insult des de la galeria de convidats fa pocs dies, quan es parlava de llengua, però el vídeo del que va passar dimarts fa sentir vergonya aliena. Eren convidats seus.

–Valenta i correcta la decisió de la CUP de demanar ara d’entrar a la mesa del Parlament de Catalunya. Corresponsabilitzar-se, en aquest moment, de l’òrgan que rep la repressió més dura és un gest que cal valorar.


 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
23.02.2017  ·  22:15

La sentència del senyor Urdangarin sembla un indult preventiu. Està més que clara, l’absència de separació de poders. El què també és possible és que amb decisions com aquestes (perquè ja en van unes quantes i les que vindran) es carregaran a l’esquena una bona part de la població de l’Estat espanyol. Com a publicitat és impagable. Caldria afanyar-se en enllestir el que s’haja d’enllestir per poder anar-se’n el més aviat possible.

Toni
Toni
23.02.2017  ·  22:39

L’estat Espanyol segueix endavant amb el seu camí particular cap a una nova etapa totalitària, com passa a d’altres països. Ahir van fer un reportatge sobre el que està fent l’Erdogan a Turquia i els paral·lelismes són notables

jaume
jaume
23.02.2017  ·  23:06

Votem i marxem ja, , si us plau.

Dani F.
Dani F.
23.02.2017  ·  23:46

I la pregunta és… que li passa a una part del poble català , que no té clar encara que la solució única és la república catalana? Fins i tot un gat
d’escaiola ho veu

Salvador Rofes
Salvador Rofes
23.02.2017  ·  23:48

Avui no tinc ganes ni paraules per comentar el que em sembla, junt al 23 F, un dels dies més negres del postfranquisme. Jo demanaria a tothom: periodistes, escriptors, persones que comenten en els web que suprimim el terme” democracia espanyola” pel de “període postfranquista espanyol” que seria el període de 1975 als nostres dies. De moment no veig la més mínima reacció ni en el poble ni en els partits polítics com el PSOE,un dels grans culpables de l’atropellament que estem patint tots plegats.
La llàstima és que tinc 71 anys i ja no puc marxar d’aquest pais. Per sort, tres dels meus fills viuen al estranger. La tercera va ser tan tonta que es va quedar.

Ramon Perera
Ramon Perera
23.02.2017  ·  23:49

He llegit l’escrit que exclou Joan Josep Nuet de la llista de querellats i m’he quedat veient visions. És talment un escrit com els que s’emetien en plena dictadura franquista. En la mateixa línia va aquesta frase del ministre de l’interior espanyol: “El referèndum no es pot autoritzar i per tant no es pot permetre.”

Més que pensar que ha desaparegut la separació de poders a Espanya, jo diria que han desaparegut dos poders: el legislatiu i el judicial. Només queda l’executiu. A més, el panorama dels mitjans de comunicació és desolador. I allò que diu la Constitución de que “la soberania reside en el pueblo español”, resulta que el “pueblo español” està desparegut. En plena dictadura franquista el poble espanyol lluitava i s’arriscava. Ara, “brilla por su ausencia.”

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
24.02.2017  ·  00:16

D’escàndol en escàndol es pot definir la línia d’actuació del govern espanyol. La nova guerra contra la mesa del Parlament és un nou judici polític manipulat per uns tribunals i una fiscalia al servei del PP i el no complement de la sentència de sis anys de presó contra Urdangarin és un fet que fa perbocar. A uns una justícia o als altres una altra. Últimament, estem assistint a unes agressions a les nostres llibertats, a la democràcia i a l’estat de dret, com mai abans no s’havien atrevit a fer. Podem dir que a Espanya no hi ha justícia sinó l’ús d’uns tribunals venuts a un poder central per tal que barroerament i sense complexos, ataquin la llibertat d’expressió i totes les expressions que vagin en aquest sentit sortides d’un Parlament quer és democràtic de debò, emprant amenaces, sentències i pressions de l’alta burgesia espanyola i catalana amb l’ajut inestimable dels seus mitjans de comunicació, per ofegar el clam majoritari del poble català. Volen guanyar als jutjats el que no van guanyar amb la democràcia i perquè veuen que el nostre poble no és rendeix ni s’acovardeix i demostra una gran resistència als seu plans, és el que els posa frenètics i tiren pel broc gros. Aquest estat de coses no només passa a Catalunya sinó que es va escampant pertot l’estat, com ara amb els últims canvis de fiscals d’arreu de l’estat. L’última, la gravíssima situació jurídica que s’ha viscut a Múrcia.
És urgent i necessari marxar d’aquest estat corrupte per viure en un altre estat nou que se situï a les antípodes del que ha estat i encara és Espanya.

Josep
Josep
24.02.2017  ·  08:08

Segueix la campanya imparable i gratuita a favor de l’independentisme dels nostres amics mesetaris. Aquest cop, amb la impunitat manifesta a favor dels borbons, puc pensar que fins i tot a la resta del territori ibèric els comencen a sortir grans, i els que ja els tenien, se’ls han acabat rebentant. Però bé, això és problema seu, nosaltres tenim una altra feina.

joan
joan
24.02.2017  ·  08:42

L’estat de la Castella borbònica està programat per a ser absolutista des de fa tres cents anys en qualsevol forma de govern -monarquia, república, dictadura o democràcia- sempre utilitza la mentalitat castellana dels dos bàndols i les castes oligàrquiques de l’estat que fan agenollar a tot el país. És un país que fa de tap com Turquia dels interessos globals d’Europa. Un país dictatorial com els del nord d’Àfrica. La transició espanyola ha estat l’engany que els del puny, la rosa i els del braç estirat amb complicitats de la perifèria per anar tirant una generació més sense voler acceptar les misèries socials, econòmiques, culturals i personals del que significa ser un “objecte” personal i col.lectiu d’un estat totalitari. La impostura de la transició forma part de l’estratègia de l’estat per a sotmetre als espanyols i assimilar a la població de les nacions perifèriques amb uns resultats sorprenentment notables; per a la qual cosa volen continuar aplicant-la una generació més, a costa de que no hi hagi cap ideololgia política que no sigui la dels bàndols castellans i una organització caciquil. L’altiplà vol segrestar, també mitjançant la falsa democràcia borbònica, la mentalitat sociocultural dels habitants del sud dels Pirineus. Fins quan ho permetrem?.

Pep
Pep
24.02.2017  ·  09:19

Aquest paroxisme de les cíniques injustícies dels tribunals dirigits amb ma de ferro per l’executiu espanyol i que ens fem creus de com actuen sense cap disfressa, sense cap pudor, amb sentències que apel·len a la intenció, que condemnen formes de pensar, etc. té una lògica que els impeleix: la necessitat de treure les essències repressives, antidemocràtiques d’aquest Estat neofranquista per poder (creuen) frenar el procés cap a la independència. El nostre astorament no tindrà límits veien com actuen. Cada cop és més clar que aquest Estat explotarà. Massa contradiccions internes, massa voluntat i determinació nostra, massa estupefacció europea. Tanta turbulència ha de tenir un final.

Frederic
Frederic
24.02.2017  ·  09:22

A tots els que dubteu a Catalunya, als indecisos, a part dels de CSQP, fins i tot a part dels socialistes que encara sou dignes…
Desprès del dia d’ahir encara voleu continuar a Espanya?

Eduard
Eduard
24.02.2017  ·  09:36

Durant un temps, els Comuns es creien que Catalunya era el ressort que podia fer caure el règim des de dins. D’aquí la seva constància per forçar-nos a quedar-nos-hi. Ara queda cada cop més clar que és al revés. Catalunya només serà útil si esdevé lliure, perquè el règim, greument ferit, si Catalunya no s’allibera, ens trepitjarà a tots. Catalans, podemites i demòcrates en general.

David
David
24.02.2017  ·  09:45

En voldria equivocar , pero aixo es un entremes del que vindra els propers mesos. El dia D sera quan el Parlament de Catalunya es voti la llei de desconexió, en que l’unica legimitat sera la catalana. Espero i desitjo que tothom estigui a la altura del moment , els mitjans de comunicació tindran una importancia vital.

Albert
Albert
24.02.2017  ·  11:16

Hom creu, segons sembla deduir-se del contingut d’alguns comentaris, que jutges i fiscals són bàsicament dòcils i emmotllables a l’executiu. Malauradament, i la depuració que porta a terme el nou fiscal general semblaria confirmar-ho, del que es tracta es només de situar on calgui jutges i fiscals que per antecedents, ideologia, i el que convingui combreguen del tot amb els plantejaments del PP i per extensió, ignorància, convicció o alliçonament, d’una gran part del poblament peninsular respecte de Catalunya.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.02.2017  ·  11:40

És obvi que hem de marxar corrents. Però a més, la primera feina a fer al nostre nou país és fer una desfranquització intensiva, i potser no seria mala idea fer una llista de persones no grates, per a evitar que poguessin entrar al nostre territori. O fem la feina només començar, o patirem un contagi.

Joan Guasch
Joan Guasch
24.02.2017  ·  11:41

“No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de la llei i amb aparença de justícia.”
(Baró de Montesquieu)

Ramon
Ramon
24.02.2017  ·  15:04

No menosprecien la capacidad del ESTADO , para vender como inexistente en el exterior , la corrupción , el robo de fondos europeos y de los catalanes , la persecución política , la manipulación de información para presentar como delincuentes a políticos honrados ….

Porqué ya han vendido como inexistente todo eso y más en EUSKALHERRIA , ¿sabían de miles de personas torturadas? , ¿sabían de mujeres agredidas sexualmente en grupo en estancias policiales como en el caso de la “TIGRESA ” de la cual llegaron a reirse en el ABC ? , ¿se mujeres violadas en dependencias policiales de Bilbao sin poder identificarse al agresor? , ¿ de carcel provisional de 2+2 años utilizadas como arma política ? , ¿de cierre de periódicos , revistas y radios ? … y ¿de la manipulación del tribunal de Estrasburgo con jueces de parte para legalizar la ley de partidos en Europa ?????

NO DEJEN PASAR NI UNA A LOS NEOFRANQUISTAS ( incluyendo la persecución de raperos y twiteros ) , es el principio del fín de todo si dejamos pasar una sin decir nada.

ENRIC
ENRIC
24.02.2017  ·  15:59

Ens hem de creure que la Comunitat Europea està tan podrida que permetrà que Ezpañña es converteixi en una segona Turquía????
Es de pura evidència que el estado ezpañol cada vegada està més a prop d’aconseguir el seu objectiu: Crear un estado hipócrita, mentider, repressor i totalitari, amb totes les institucions sotmeses als interessos de les minoríes dominants. La democràcia ja la tenim a la UCI, enverinada i prostituída, i en camí del rèquiem i de descansar en pau una llarga temporada (aquest és el seu projecte. Espero que els espanyols tinguem prou cordura i valor com per fer la truita, i si pot ser sense trencar els ous, millor encara)
Està ben clar que els interessos, la voluntat i les aspiracions dels ciutadans conscients xoquen frontalment amb els interessos de les oligarquíes i mafies que tenen segrestat el poder: Que Ezpaña sigui una nació amordassada, sense drets i sense recurssos per defensar-se de les arbitrarietats del règim. Es a dir: Una cosa tan senzilla i clara com retornar a 80 anys enrera. N’hi ha molts que no paeixen de cap manera que el xollo es pugui acabar.

Miquelina
Miquelina
24.02.2017  ·  19:48

però q fan l’oposició? Podem i els grups catalans i d’altres? Ho trobo increÏble . Com pot ser si no tenen majoria!!! És el programa de la Fundació Francisco Franco. O la FAES q és el mateix

Carles
Carles
24.02.2017  ·  20:31

El règim s’està mostrant tal com és i com ha estat sempre. Es van pendre la molèstia de dissimular uns anys però han descobert que no els calia. No és estrany que vulguem marxar del (post)franquisme.
Els de Podemos ho tenen molt magre. I els espanyols, en general.

Josep Maria
Josep Maria
24.02.2017  ·  23:54

La brutalitat d’Espanya és tal, que només pot ser cosa de psiquiatria, nazisme pur o una cosa semblant al maltractament masclista més extrem.
I no parlo d’ara si no de segles.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes