09.02.2023 - 12:52
|
Actualització: 09.02.2023 - 16:31
El senat espanyol va donar el vist-i-plau ahir a la llei trans, que encara haurà de rebre l’aprovació definitiva del congrés, perquè ha incorporat modificacions mínimes –que no alteren el contingut de la norma– en el tràmit parlamentari a la cambra alta. El projecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones transsexuals i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI elimina els requisits actuals –dos anys d’hormonació i un informe mèdic– per a canviar el sexe al DNI. El text estableix que n’hi haurà prou de presentar la petició al registre, que haurà de ratificar-se tres mesos després. Ho podran fer totes les persones que tinguin setze anys o més.
Dels 14 als 16 anys el procés estableix que els pares acompanyin el tràmit i que en cas de disputa acabi decidint un jutge, mentre que dels 12 a 14 requerirà directament la intervenció del jutge. Els menors de 12 anys de moment només podran canviar de nom amb facilitat i sense intervenció de testimonis.
Un altre element de la norma és la prohibició expressa de les teràpies de reconversió que tinguin com a finalitat modificar l’orientació sexual de les persones. De fet, la nova legislació suposa que es deixa de considerar la transsexualitat com una malaltia, i per això elimina dels tràmits qualsevol intervenció de metges o psicòlegs que actuïn com a testimonis.
El text ha comptat amb els vots a favor del PSOE i dels aliats habituals de la coalició. En el pas pel congrés, la norma va estar envoltada de polèmica per l’intent dels socialistes d’introduir unes quantes esmenes que limitaven l’autodeterminació de gènere. Finalment, van quedar fora per l’oposició d’Unides Podem i dels socis de la investidura. Els socialistes van donar suport igualment al text final amb l’excepció de l’ex-presidenta del govern espanyol Carmen Calvo, que es va abstenir.
