El temps per a arribar a un acord que fes possible un govern a Espanya es va exhaurir ahir a les quatre de la vesprada, de manera que, oficialment, ja hi ha eleccions a la vista, el dia 26 de juny. Els partits polítics espanyols han estat incapaços de posar-se d’acord. Ni en un moment com l’actual, tan difícil per a ells, no hi ha hagut manera que trobassen un denominador comú. No puc dir que em sorprenga, però no deixa de ser espectacular. Ja ho denunciava ahir el New York Times, que va arribar a parlar de ‘circ’ per a referir-se a la situació espanyola.

Ens espera, doncs, allò que, de fet, és la segona tanda de les eleccions. Ara com ara, per les enquestes, només sabem que no canviaran pas gaires coses. És evident que hi haurà un ball d’escons, però, molt possiblement, dins els mateixos blocs que ja s’havien dibuixat. El PP, segurament, recuperarà bona part dels diputats que va cedir a Ciutadans i ja veurem què passa, a la batalla de l’esquerra entre PSOE i Podem –i com queda Podem, car aquesta vegada sembla que les anomenades ‘confluències’ exigiran amb més fermesa el grup parlamentari i potser no concorreran als comicis sota el mateix paraigua.

Segons algunes anàlisis, després de la segona tanda hi haurà govern per a les pressions exteriors, d’Europa o de l’Íbex, que els partits no podran resistir. Sobre això, deixeu-me ser una mica escèptic. Europa bé va permetre que Bèlgica, on tenen la seu la majoria de les institucions, romangués sense govern 735 dies. O siga que, de tres anys, Bèlgica en va estar dos sense govern. Ja ho veurem, si arriba la pressió o no, però jo no hi posaria la mà al foc, especialment, perquè la política espanyola té una cosa única a Europa que no és fàcil de trencar: l’exclusió mútua de partits. El PSOE exclou de l’acord el PP, si no mana ell, i Podem. Podem exclou de l’acord amb el PP, que és normal, però també Ciutadans. I el PP exclou de l’acord el PSOE, si no mana ell, i, evidentment, Podem. A tot això s’hi afegeix el rebuig generalitzat –ni tan sols volen negociar-ho– envers l’independentisme català.

Aquesta actitud és molt poc europea i diria que molt poc civilitzada i tot, si s’entén no pas com un insult sinó com una descripció. La visió que els partits espanyols tenen de la política s’ha vist clarament al procés electoral que va acabar ahir: és encara ‘guerracivilista’, i la moderació i la voluntat d’arribar a acords han perdut tota la vàlua. O no tenen pas més estratègia que practicar l’enfrontament i l’exclusió. Van fer escarafalls quan David Fernàndez va abraçar Mas –Pablo Iglesias va arribar a fer-ne un eslògan, d’això. Els desconcerta que ERC accepte de governar amb CDC i ni tan sols acaben d’entendre el tripartit o el pacte del Botànic, en què diverses forces d’esquerra amb finalitats diferents van agrupar-se per a fer un tram del viatge.

Així són les coses a Madrid i així continuaran essent si els electors no forcen un canvi, és a dir, si no donen a algun partit una quasi-majoria absoluta. Si l’estat espanyol és l’únic d’Europa en què no ha governat mai cap coalició no és perquè sí. De manera que aneu a saber si la segona tanda servirà de res o si anirem cap a la tercera, que ja seria al mes de desembre. No rigueu, no…

 

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

 

 

 

 

 

 

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.