
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Fes-te subscriptor de VilaWeb
He de comentar dues imatges dels darrers dies. I ja sé, d’entrada, que hi haurà qui dirà que tot això ja no ens hauria d’interessar i que el problema ja no són ells sinó què fem nosaltres. Lamente molestar, però el problema continua essent allà mateix i per això crec que és important d’insistir-hi.
La primera imatge ja és famosa. En aquesta pàgina trobareu fotografies de l’arribada dels primers vaccins comprats per la Unió Europea a Romania, Eslovàquia, l’estat francès, Alemanya, Hongria, Bèlgica, Portugal, Dinamarca, Polònia, Itàlia, Xipre i l’estat espanyol. Les caixes són idèntiques a tot arreu tret d’Espanya, on el govern de Pedro Sánchez s’ha gastat els diners a posar una bandera i un escut tan grans que fins i tot tapen part de la informació important del recipient. I encara, per si aquesta despesa no era prou inútil, a dins han posat la bandereta de cada comunitat autònoma, també.
La resta d’estats no ha fet res amb les caixes. A Xipre, com a mínim, han estat honrats i, posats a fer servir banderes, s’han servit dels símbols europeus, no pas a la caixa però sí als llocs de vaccinació. Una decisió molt més apropiada, tenint en compte que el vaccí ha estat adquirit i repartit per la Unió Europea. La nota, per tant, l’ha donada l’estat espanyol, que ha fet una de les pitjors gestions de la pandèmia, en termes sanitaris i econòmics, i de llarg la més polititzada de totes, que és l’estat que té el sistema sanitari més estressat i en risc i un dels que inverteix menys en recerca i desenvolupament –de fet, aquesta darrera dècada tan sols cinc dels vint-i-sis estats membres han reduït de manera sistemàtica la inversió en R+D i un ha estat l’espanyol, que avui no arriba ni a la meitat de l’objectiu comú marcat a Brussel·les. Però, malgrat tots els malgrat, qui ha estat l’únic que s’ha volgut apropiar propagandísticament del vaccí? Espanya.
Una segona imatge és aquesta:
Són els discursos de Nadal dels monarques europeus. Hi podem veure la reina Elisabet, el rei de Suècia, el rei dels belgues, el gran duc de Luxemburg, el sobirà dels Països Baixos i el rei dels espanyols. I, novament, la mateixa nota discordant, en forma de bandera, la dóna l’espanyol. Ja ho sé, que en aquest cas és una dada anecdòtica i fins i tot menor –car és molt més important que els altres reis no pertanyen a dinasties corruptes ni tenen lligams autoritaris o amb el feixisme. Però el detall és el detall. I és interessant perquè demostra que a esquerra i a dreta, o a extrema dreta, l’obsessió és la mateixa. I això no vol dir precisament qualsevol cosa.
Perquè aquest ús agressiu i exagerat de la bandera és l’exemplificació, una més i ben visible, de l’excepcionalitat espanyola dins Europa. Una excepcionalitat, com es veu a les fotografies, documentable i indiscutible. El nacionalisme espanyol és clarament el més agressiu d’Europa i, per tant, el més perillós. I no cal ser un gran pensador per a entendre que aquestes banderes, rere la cadira del Borbó, a la caixa de vaccins o a qualsevol altre lloc on les posen, si són allí és perquè són símbols de dominació. Posats allà contra nosaltres. Un “nosaltres”, no ens enganyem pas, que no tan sols vol dir “els independentistes” sinó aquella part de població que el franquisme anomenava l’antiespanya. Però un “nosaltres”, en definitiva, que avui dia i vist l’estat lamentable de l’esquerra espanyola pràcticament ja tan sols significa “els independentistes”. Per això la posen ells i per això els altres estats no necessiten posar-la pas.
I ara és quan torne a l’inici. En començar a escriure he demanat perdó per la molèstia, perquè sóc conscient que hi haurà lectors que diran que a ells què els importa què passe amb Espanya, que ho hem de deixar estar, tot això, i que ara només importa parlar de com fer la DUI ràpidament i marxar o de com les eleccions influiran en el futur. Hi discrepe.
Hi discrepe perquè crec que un dels grans errors d’aquests darrers mesos, a part de la mala gestió en general del govern independentista i del ridícul del parlament, ha estat el canvi d’objectiu a la discussió pública. Els catalans hem passat d’acorralar Espanya dia i nit en la seua excepcionalitat a matar-nos en públic entre nosaltres. I, amb aquesta excusa, hem deixat fora del debat públic i al marge de la societat la crítica a aquesta Espanya que continua sense canviar ni un bri, que cansa tant i que ofega i col·lapsa la nostra societat, com la pandèmia ha deixat en evidència. I per això em sembla imprescindible de tornar-hi.
És clar que l’independentisme ha de concentrar-se sobretot a entendre com serà la pròxima fase del procés, això que el Consell per la República defineix com la “disputa del poder”. I a fer-la possible com més de pressa millor. I és evident que tot està afectat, perquè hi ha unes eleccions a la cantonada que fan que les respectives afeccions, si se’m permet el símil futbolístic, no tinguen una altra cosa entre cella i cella.
Però mentre els uns i els altres s’escarrassen a insultar-se, a insultar-me, a insultar-nos, a insultar tothom, a pressionar o a intentar que tots fem o escrivim exactament allò que ells voldrien que férem i exactament com ells voldrien que ho férem, el cas és que tots plegats, com a país, perdem oportunitats d’or. Oportunitats d’or per a anar a fons i per a recordar als ciutadans el perquè d’aquesta actuació política que es diu independentisme i que en tan sols deu anys ha canviat el país i l’estat espanyol. El perquè d’aquesta ideologia, com tan bé remarcava Lluís Llach l’altre dia, que és el nacionalisme d’alliberament. El perquè d’un combat cívic i democràtic exemplar i extraordinari que encara que estiga immers en un procés de clarificació, bifurcat ja entre reformistes i rupturistes, no per això hauria de perdre cap ocasió de recordar a la gent quina és la raó que ens obliga a anar-nos-en. Aquesta excepcionalitat espanyola a Europa, aquesta manera de funcionar cada dia més agressivament nacionalista i més intolerant i fanàtica, que fa impossible per a qualsevol minoria nacional de continuar vivint dins l’estat dels espanyols.
PS1. Un exemple pràctic, minúscul però evident. Quan el govern diu que voldria tancar-ho tot per frenar l’epidèmia, però a continuació afirma que no ho pot fer perquè no hi ha diners, voleu dir que trobaríem mai cap ocasió més excel·lent per a explicar l’espoliació fiscal, el robatori de recursos propis, i la incidència brutal d’aquesta espoliació en la vida de tots els ciutadans, siguen independentistes o no?
PS2. L’inici de la vaccinació hauria de fer-nos reflexionar sobre una cosa important. Treballant tots junts i en temps real, la comunitat científica ha aconseguit en deu mesos allò que en circumstàncies normals hauria trigat deu anys. És una epopeia excepcional que ens hauria d’il·lusionar, que ens hauria de fer pensar d’una altra manera sobre els grans problemes que tenim com a humanitat. Si com a espècie hem estat capaços de reaccionar d’aquesta manera excepcional, això vol dir que podem reaccionar davant de qualsevol altre problema. I igual que la cursa a la lluna a final dels seixanta va causar un salt endavant tecnològic colossal, però també un gran salt endavant de consciència, aquest combat dels científics contra la covid hauria de fer possible un pas endavant semblant. Hi ha uns quants articles sobre aquesta qüestió que són magnífics, però em permetreu avui que us recomane molt la lectura d’aquest article, molt ben equilibrat en la crítica, d’Ed Yong a The Atlantic: “How Science Beat the Virus” –text que si cal, ja sabeu que també podeu llegir-lo més o menys ben traduït al català amb el Google Translate. Com diu Yong, cap altra malaltia no ha estat escrutada tan intensament, per tant d’intel·lecte combinat, en tan poc temps, però també poques vegades la veritat i el rigor han estat tan en risc per la recerca interessada de més prestigi o de més negoci.
PS3. Crec que durant aquesta pandèmia, per mantenir la salut mental mínima, tots ens hem mantingut ocupats a estones lliures en tota mena de projectes personals. El meu ha estat crear una web personal a www.vicentpartal.cat que vol explicar el meu treball periodístic, les meues idees i d’alguna manera per què sóc com sóc i faig això que faig. En aquest temps on tanta gent es pensa que et pot definir amb els seus atacs acarnissats, crec que cal reivindicar que tan sols la feina de cadascú ens defineix. Especialment, quan aquesta feina es pot documentar a bastament i al llarg d’unes quantes dècades.
60 comentaris dels subscriptors

Umberto Ciotti
27.12.2020 | 22:01
Bona Nit…!!!
❤️💜💙💚💙💜❤️
“Sentí una punzada en el corazón como me ocurre siempre que veo a una chica que me gusta y que va en dirección opuesta de la mía en este enorme mundo”
Jack Kerouac en “En el camino”
💚💙💜❤️💜💙💚
Preparamonos a defender con las uñas y con los dientes nuestro derecho a mantenernos libres y vivos como nunca.
Delante de una España arruinada por la agresividad de unas mentes miserables y hundida en la perversión de una existencia criminal…
El único baluarte a la deriva de la bestialidad que nos amenaza a todos nosotros y que acabaría con nuestra capacidad de disfrutar la Belleza en todo momento, es nuestra firme determinación al combate que nos llevará a conquistar la Independencia de Catalunya.
❤️💜💙💚💙💜❤️
Visca Catalunya Lliure…!
💚💙💜❤️💜💙💚

Josep Usó
27.12.2020 | 22:17
Com més va, més clar es veu que la deriva d’España és ja imparable. Recorde allò del pendent ferroviari. I ja fa anys que dura. Ja ha perdut qualsevol mena de consideració envers qualsevol. El fet de l’intent d’apropiar-se de la propietat d’un vaccí en el qual no ha participat, ho fa palès. De manera que el que cal és reprendre el camí que no s’hauria d’haver deixat mai.

JESÚS ESTREMERA
27.12.2020 | 22:33
A mi les banderes em repugnen, així que em qued amb la ciència i l’enhorabona pel web.
Molt bon 2021 a tothom!

Josep Salart
27.12.2020 | 22:45
Si, discrepo que hagim passat a matar-nos en públic senyor Partal, i també discrepo que els catalans hem passat d’acorralar espanya dia i nit.
Ho dic perquè el que ha passat només ha estat una cosa: ens hem assabantat que ERC no volia la independència de Catalunya, i també hem vist tots els seus actes en contra de l’unitat independentista.
Hem vist l’actitud del President del Parlament, la sumissió de les Conselleres empressonades, la punyalada al MHP Torra, el boicot al Consell per la República, la propaganda a TV3 i les poques ganes de voler acorralar espanya per part d’ERC, fent-los costat als pressupostos i parant el cu.. en tot moment i encara pagant a Ferrovial, per possar un exemple dels que han sortit a la llum.
També hem quedat farts de la mala gestió dels Conseller d’ERC amb el tema del bitxo i, al damunt, parlar de que no hi ha diners pels empressaris en general, quan podríem ja tenir 16MM anuals.
No he trobat cap dels catalans independentistes que s’hagin matat (?) . Ni cap mort independentista que l’hagi matat un altre independentista. Cap de nosaltres hem retrocedit un milímetre. Per tant, mentre uns dilapiden els meus diners amb banderes allà, aquí treballen dia i nit per fer MHP al senyor Aragonès amb els vots del PSC i dels Comuns.
Lo dit: una mica de respecta pels tontos. Tením sensibilitat i ens afecten les coses més que a l’altre gent normal.

Victor Serra
27.12.2020 | 22:58
No aprofitar els errors i la decadència de l’enemic és una equivocació. Pretendre que el que Espanya fa no ens influeix és no entendre la realitat. Molt d’acord amb el que dius Vicent. I passa dels que veuen botifers i traidors a cada cantonada. Aquests mai ens portaran a la Independència. Bon 2021 !.

rosa casas
27.12.2020 | 23:00
Em quedo, sobretot amb la PS1…Perquè estàn parlant tampoc del dèficit, dels diners que no tenen perquè ens prenen el que és nostre??
Com bé dius, tant fàcil que seria recordar-ho ara…
Quines directrius dels partits imposen no parlar-ne??Perquè no se’n parla, segons tu, Vicens??
Jo sento quiexar-se sols en Canadell, cada cop que te un micro…

Josep Almar
27.12.2020 | 23:04
Es tot taaant lent…
Potser sí que ens en sortirem però no veig veus discordants de la postura de l’estat, tant cofoi i orgullós d’ell mateix que menysprea la resta del món. Tots lloant el rei i lo bé que ho fan tot! Es creuen les seves pròpies mentides i en fan dogma.
Mentre aquí ens barallem, ells fins i tot tenen temps de celebrar-ho amb concerts multitudinaris mentre les autoritats fan ulls grossos o directament animen els ‘cuarteles’ a preparar-se per la segona fase del APORELLOS, amb més contundència i sense manies.
Europa sí que mira…i calla, mentre va preparant els milions d’euros que enviarà a aquest mateix estat que dieu en decadència. M’agradaria tant creure-us i pensar que aquesta agonia tindrà un final sobtat com el Mur de Berlín

Gemma R.
27.12.2020 | 23:05
Si fins i tot el professor Niño Becerra que no és independentista, es posa les mans al cap veient com els partits catalans, i en especial els independentistes rara vegada parlen de l’ enorme expoli que pateix Catalunya dés de fa dècades! I quan Joan Canadell ho fa, i a més a més fa propostes tant per quan siguem independents com durant el camí que ens resta, ja surt tota l’ esquerrenada monárquica ( si us plau, no digueu republicans a qui apuja el 7% el sou a la monarquía en plena pandèmia, ni qui recolza el govern que ho fa), a trinxar-lo. Volen arreconar l’ independentisme, i ara per ara a les institucions només Hi ha Juntxcat, per tant no els deixen ni respirar, i van tots a una, d’ extrema dreta a Esquerra comunista, amb la Corporació de mitjants audiovisuals catalans com a soldat primer , i tota la premsa prèviament huntada per Aragonès com La Vanguardia, El Periódico, l’ Ara o Nació digital. Per això Vicent, fas molt bé de no ballar el ball de la trompeta dels que volen mantenir els privilegis d’ unes oligarquíes anacròniques i corruptes a canvi de fer del mandat polític o el còdi deontològic del periodisme un mer paper de WC ón eixugar-se el cul, si així manténen la cadira. Així que estigues orgullós de tot aquest xivarri, només són les cloaques fent pudor perquè sembla que canvia el temps i se’ ls gira tormenta. Alguna cosa que té planejat el règim i pactat amb els neteja-botes, no està funcionant com volien. Bona cara al mal temps, que sovint la pluja neteja. Endavant i gràcies!

Jaume Riu
27.12.2020 | 23:06
D’això en diuen complex d’inferioritat.
El regne d’Espanya pateix el complex produït per un conflicte entre l’impuls d’imposar-se o d’ésser acceptat i el temor d’una frustració repetidament experimentada en situacions similars…, i això explica la bandera de la plaza de Colón a Madrid, i ara les caixes del vaccí.

Carles Serra
27.12.2020 | 23:25
Jo crec que el problema real que tenim els que volem de deixar d’ésser esclaus d’aquesta espaÑa franquista, és reconeixa d’una pu.. ….vegada que ER no es un partit que vol realment la llibertat de la nació catalana i dels seus ciutadans, que es un partit com els Comuns, grans proclames de republicanisme i despres apalanca’n els Borbons , no tant sols això, si no a mes incrementant la assignació per la Casa Real, ja que dir de la despesa militar, aquesta doble moral, per seguir apalanca’n el sistema i casta espanyola; mentres aquesta realitat no la tinguem clara esterem tots posats dintre el mateix sac, discutint que si ER que si JxC

joan guinarda
27.12.2020 | 23:37
José Antich a una de les seves editorials de fa dies ja parlava del dèficit fiscal amb aquest títol:
“En quin moment el Govern va oblidar el dèficit fiscal?”, val la pena, pel que comenta En Partal al seu PS1

PERE AMETLLER
27.12.2020 | 23:44
: a qui et sap tan de greu molestar Vicent?

Miquel Mutiñó
27.12.2020 | 23:44
Vicent, no ens congonguem. El principal enemic actual d’Espanya no són els independentistes. El principal enemic d’Espanya és el de sempre. Som els catalans. Aquesta diferència és molt important. La nostra opressió fa segles que dura i fins que no entenguem que es tracta d’una ocupació colonial, no hi haurà res a fer. El principal enemic de la nació espanyola és la nació catalana; ells ho tenen ben clar i per això malden per eliminar qualsevol manifestació lingüística, cultural, econòmica, social, política o institucional que disputi el poder d’Espanya dins del territori català. El poder de la nació espanyola. I ara, qui més conseqüèntment ho fa, malgrat tot, és l’independentisme, per això reb més garrotades que ningú. I ens tornem a equivocar en no veure la diferència de criteri entre ells i nosaltres respecte als ciutadans del nostre país que defensen la dominació d’Espanya sobre la nació catalana: per nosaltres, són catalans amb idees diferents, però per ells, són espanyols que defensen i demostren l’espanyolitat de les terres catalanes. Espanya té prou amb un espanyol català per intentar “demostrar” en qualsevol circumstància que tots els catalans som igualment espanyols. Aquesta és l’única part de la nostra “catalanitat” que els hi interessa: quan va a favor del seu domini.
Per tant, el problema per Espanya no som els independentistes. El problema és la mera existència de la Nació Catalana i la principal amenaça són els únics subjectes que poden defensar-la, els catalans, sempre sota sospita pels nacionalistes espanyols, que recordem són majoria entre la població espanyola.
Això ve de lluny i la Història ens explica com cop rere cop sempre es repeteix el mateix. És tant trist com cert. I al cap i a la fi, el problema acaba sent més nostre que seu per no voler reconèixer una guerra d’extermini que la nació espanyola va emprendre fa segles contra la nació catalana i contra tots els defensors de la terra.
Serem lliures o morirem.

Maria Cinta Comet
28.12.2020 | 00:10
A Ñ amb això de les banderes i la bandera hi tenen tanta tirada que fan el ridícul quasi sempre. El fumut és que, en el cas d’avui amb les vacunes, a més de sobrer -no calia- s’hi han gastat uns diners que podien servir per coses més urgents i de més profit.
Quan al fet que a Ñ no ens solucionaran mai res perquè no ho voldran fer mai de mutu propi, ja ho sabem però no n’aprenem.
El que hauríem de fer és negar-los-ho tot, posar tants pals a les rodes de la governança de Sanchez com puguéssim i més.
Però mentre no hi anem i hi anem tots a la una, tenim les de perdre.

Albert Ventura
28.12.2020 | 00:25
En quin moment el senyor Maragall es va oblidar de que havia guanyat les municipals de Barcelona i li aprova els pressupostos a la nefasta Colau fent companyia al Valls i al partit del meapilas Espadaler?. Que em diu de que les vacunes les hagi transportat l’exercit dels submarins que no suren i dels avions que s’estavellen a grapats en temps de pau?.

Josep Jallé
28.12.2020 | 00:27
Tot plegat, en general, fa massa basca … Els llocs corrents, comuns, d’aquella Espanya invariable (firme el ademán) que, com sempre, han predicat auto enganyant-se com si fossin l’epicentre de .. la cosa que sigui mentre tapi els fons dels fets, o històries, que s’acaben creient-se-les a cop de repetir-ho desenes, centenars o milers de cops.
És tant horriblement avorrit – per conegut i amanit – tot plegat que nomes ens estimula poder tenir altres finestres d’intercanvis com ara la que anuncies, benvolgut director, de la http://www.vicentpartal.cat. Endavant. Cal que neixin projectes a cada instant. Salut!.

Josep Gualló
28.12.2020 | 00:37
D’ACORD AMB TOT, EXCEPTE UNA DISCREPÀNCIA QUE NO ÉS MENOR
Cap al final del segon paràgraf, despres de la imatge dels monarques, dius. “Però un ‘nosaltres’, en definitiva, que avui dia i vist l’estat lamentable de l’esquerra espanyola pràcticament ja tan sols significa ‘els independentistes’.”
Doncs no, significa tots els catalans: els independentistes, els que tu anomenes reformistes i tots els altres que parlin català.
Per l’estat espanyol, els catalans som els membres d’una colònia de la seva propietat a qui han de tractar com esclaus o com ilotes, perquè no s’atreveixin a reclamar els drets que tindrien si fossin espanyols de ple dret i molt menys el dret a ser independents.
A l’antic Egipte, les dotze tribus d’Israel eren esclaves del Faraó. Després de que Moisès amb l’ajut de Déu, ( no de la UE) es va confrontar amb Egipte mitjançant deu plagues, el Faraó va permetre que marxessin cap el desert travessant el mar Roig. Un cop al desert, un grup de reformistes es van obsessionar a tornar a les olles d’Egipte.

Ferran Ribó
28.12.2020 | 00:58
Vicent, altre cop agraïment infinit per les teves anàlisis clarividents i tant didàctiques. Aquest “sento molestar” és un recurs intel•ligent dirigit als maleducats, irrespectuosos i fanàtics que no entendran mai el veritable significat de llibertat d’expressió i dret a la informació, a part del dret a la diversitat: és més, ni se n’adonen que estan més pròxims al feixisme que a la democràcia i inclús a l’independentisme que es creuen que defensen.
I ara volia destacar el que expresses a la PS1: jo també estic astorat amb la classe política i especialment els càrrecs dirigents de la Generalitat que en tots aquests mesos de pandèmia no s’hagin referit a l’espoli fiscal i a informar sobre quins fons econòmics podria destinar Catalunya als empresaris i particulars més castigats per la covid. Això sí, anar cremant energies amb batalletes de pari de col•legi. Quina vergonya de dirigents que estem patint¡ i no comparetixo la idea que alguns expressen de que són el reflex de la societat i per tant el que ens mereixem. Arribarà el dia que els mediocres irrespectuosos i sectaris no formaran part de cap sector dirigent a Catalunya, i aquest dia serà quan Catalunya sigui un Estat independent, un estat diferent del que som ara: imbuits i diluits en la mediocritat espanyola. De nou moltes gràcies Vicent i molta força per seguir lluitant¡

Josep Sivillà
28.12.2020 | 01:21
Si. Hem fet tremolar Espanya quant ens ho hem proposat. I ara, estem massa enfeinats criticant-nos entre nosaltres. Ho fan els partits i ho fem la gent criticant els partits. Avui fem menys i ens critiquem més. Son temps difícils.
Però Espanya ha continuant empitjorant. Cada vegada més ultranacionalista. Tornem al combat. Tornem al combat.

Shaudin Melgar
28.12.2020 | 01:27
Ja coneixia el teu blog, Vicent, i araem trobo amb tota una web personal, que ja he tafanejat. Enhorabona!

josep soler
28.12.2020 | 03:53
Parlant d’insults
La redacció de VilaWeb el passat dia 23 va dir en un article que el partit Front Nacional Català és una formació ultra. Jo no conec aquest partit ni a ningú que en sigui militant però com m’agrada contrastar totes les informacions, he llegit el seu decàleg en la seva web i diu això en el punt número dos:
“Defensem els drets humans fonamentals basats en el respecte a la dignitat humana, contra qualsevol discriminació per raons d’origen, creença, gènere o orientació sexual”
No encaixa gaire per un partit ultra tenir aquest punt en els seus principis. Per tant, una de dues: o menteix el partit o menteix VilaWeb.
Sempre he admirat molt la integritat del Sr. Partal, precisament per això em fa pensar que la redacció de VilaWeb té informació d’aquest partit que jo no tinc i no localitzo enlloc. Per tant estaria molt agraït que VilaWeb sigui més precís a l’hora de fer una acusació d’ultra a un partit independentista. Crec que els lectors ens ho mereixem.
A mi no m’agradaria tenir partits ultres en la República catalana, però tampoc un periodisme poc honest. Si us plau.

Albert Miret
28.12.2020 | 07:58
Espanya està completament arruïnada? Sí. És evident que ho està. Si, deu molt més que el que ingressa arrasant els beneficis dels pocs que treballen en aquest “país”. Espanya té un mínim prestigi internacional comparable a la resta de països europeus? En absolut. Espanya és la riota d’Europa i cada dia està en condicions pitjors que el dia abans, perquè amb el seu nacionalisme absurd ha assolit empobrir les dues úniques autonomies que els mantenien viu, traslladant tots els mitjans (que no la intel·ligència) cap al seu niu anomenat Madrid. Espanya té futur? El seu únic futur és passar a ser un pati de la Unió Europea com Cuba ho era d’ells fins que es van poder alliberar, perquè ja avui dia les propietats europees a Espanya són moltes i més importants que les d’Espanya. Què els queda de valor als espanyols? La bandereta amb gallina, el símbol del que haurien volgut ser i per estupidesa no han estat mai, i el símbol del seu feixisme troglodític i ja ridícul. Res més. Tota la resta és deute.
Quan al teu editorial d’avui, Vicent, no estic d’acord en el fet que hàgim oblidat Espanya en la nostra lluita i ens conformem fent guerretes internes. Si gastem energies és en defensa totalment legítima d’uns objectius, que per raó d’un col·laboracionisme oportunista indecent d’un partit necessari per assolir la independència, cal defensar com sigui abans de perdre’ls. Un cop d’estat intern en un partit que va vendre l’independentisme català a canvi de promeses madrilenyes, o sigui de res, no ens ha de fer afeblir la nostra lluita contra la barbàrie espanyola i els seus defensors. Segons el que es voti a Catalunya, el mes de març podrem tornar a dirigir tota la nostra força contra l’enemic real, i deixar-nos de xorradetes.

Julio Montabes
28.12.2020 | 08:20
Senyor Partal, diversos dels lectors que em precedeixen avui li estan dient una cosa que comparteixo. Pot haver-hi errors, decisions equivocades. Però el que passa al camp independentista és de més calat i això no es veu ni als seus editorials, ni als comunicats de l’ANC ni fins i tot del Consell. El que està passant és una deserció pura i dura per part d’un partit ERC dels postulats i dels objectius d’alliberament de la nació catalana.
I vostè, com l’ANC o el Consell fiquen el cap sota terra per no veure-ho. Per no espatllar una unitat independentista que en realitat no ho està d’espatllada, pel simple motiu que ERC ja no és independentista. O per dir-ho d’altra forma és tan independentista com el PSOE socialista o el PP demòcrata o Podem revolucionari.
Com ha dit en Comín a les seves pàgines, si per atreure l’adversari has d’adoptar els seus postulats, ha guanyat l’adversari i l’atret ets tu.
Val la pena mantenir la ficció que ERC és dels nostres per por a la trencadissa? S’ho val mantenir el cavall de Troia intramurs de l’independentisme? No seria millor parlar clar i d’aquesta manera no desorientar i dividir la tropa?

Annamanu Ràfols
28.12.2020 | 08:44
Bon dia .
El Sr. Julio Montabes ha fet una aportació molt valuosa.
Ha senyalat el monstre : viure en la ficció.

Cristina Moscardó
28.12.2020 | 09:12
El nacionalisme espanyol aixafa i ofega .Amaguen tota la seva incompetència, corrupció, palurdisme, sota la bandera i fan impossible respirar a les nacions que hi ha dins l’ estat, però concretament i SOBRETOT, els catalans, que som i hem estat sempre l’ enemic i qui ha posat les seves vergonyes repressives i antidemocràtiques al descobert. Perque contra els catalans, tot s’ hi val. I com bé dius a l’ editorial, aquí tenim uns politics dedicats a barallar-se per unes engrunes de poder autonomista, enlloc d’ unir-se i denunciar la flagrant incompetència del govern de l’ estat en un moment tan delicat com la gestió d’ una pandèmia. Quin millor moment per evidenciar l’ emergència de la nostra independència? La manca de recursos, de diners, de competències. El llast d’ Espanya, embolcallada sota la seva bandera, ofegant-nos cada dia.. penso que estem ” adormits” per la pandèmia. Anestesiats per l’ engany. Però tornarem a sortir als carrers i posarem Espanya contra les cordes i llavors serà definitiu, per supervivència pura i dura. Però abans, haurem de fer relleu de polítics que realment estiguin disposats a dur fins al final la llibertat de la nostra nació.

Bonaventura Casanova
28.12.2020 | 09:19
No hem d’oblidar Espanya, clar que no. Parafrasejant Hanna Arendt, ERC no ha entès el que és un estat racista ni perquè els que hi col·laboren no poden evitar esdevindre anticatalanistes. Realment H. Arendt diu “Els nostres feixistes jueus…….no han entès què és un estat racista ni per què tots aquest col·laboracionistes no poden evitar de convertir-se en antisemites”. (Participar del Món. H Arendt 2020). De fet ja comencem a sentir gent com el Rufian menystenint el català, el nostre principal tret identificatiu com a Poble. O a persones suposadament d’esquerres però profundament espanyoles, abstenir-se en la reclamació de l’amnistia. Són els priemrs indicis que donen la raó, de llarg, a la reflexió d’Arendt.

Joan Cuscó
28.12.2020 | 09:19
Si no li haguéssin tallat les ales al M H. President Torra tan els d’aquí com els d’allà, les coses serien dieferents.
Comentar també que al telenotícies vespre del dia de Sant Estve no es va enfocar ni estelades ni “llibertat presos polítics” ni la presència de Jordi Sànchez al Palau de la música.Ho van amagar.

Pep Agulló
28.12.2020 | 09:26
CALLAR DAVANT L’ESPOLI D’ESPANYA ÉS IDEOLOGIA…
La propaganda de guerra d’Espanya cap a la nostra identitat no té fissures, ni defalleix. La catalanofòbia la practiquen sistemàticament des del gobierno fins l’oposició, passant per qualsevol alcalde de qualsevol poble espanyol. Des del Congreso a les casernes passant per les esglésies.
Al contrari, fins alguns independentistes acomplexats se la creuen o ens la volen fer creure…
Evidentment empren la mentida, aquest nou llenguatge de convertir en contrari allò què passa.
Nosaltres que tenim el relat de l’opressió nacional a l’abast diari. No en sabem o no volem fer-ne d’aquesta opressió com a minoria nacional una mena de denúncia diària de les mil barbaritats que suportem, sembla, amb aquella normalitat letal.
Aquí tot el reguitzell d’entitats civils haurien de formar un bloc mediàtic per anar elevant la consciència d’una societat narcotitzada i acomplexada per la propaganda de l’enemic que fa forat, sense tenir oposició: el nacionalisme d’alliberament és feixisme, venen a dir, no només els comuns sinó també alguns independentistes d'”eixample marges”…

Lluïsa Miret
28.12.2020 | 09:38
No m’agrada veure la bandera espanyola a tot arreu . Entenc que ho fan perquè és l’única cosa amb la que afirmen la seva ideologia, que consisteix en la bandera i prou…. penós. Tot consisteix en fer veure que fan i no fer res, que son els autors d’alguna cosa i com a molt copien,…. això si no l’esquerren, penós també.
Davant d’aquest panorama , fem nosaltres tot el que . Gràcies Vicent

Empar Valls
28.12.2020 | 09:40
Que posin la bandera és símptoma de complexe d’inferioritat i la de por que tenen ells. A mi em provoca somriure, si em provoques mal estar voldria dir que encara tenen poder sobre mi.
Ara és el moment que tot el que no funciona i ha de canviar es visibilitzi. És desagradable, pero necessari.

Rafael Benavent
28.12.2020 | 10:04
Marca Espanya és, precisament, el seu exibicionisme sobredimensionat de la bandera. Necessiten donar-se a conèixer, ser visualitzats fins en la sopa. Contaminar-nos omnipresencialment el cervell de tot el que la representa. En quan a l’opinió discrepant del sr. Josep Salart, vosté mateix aporta els arguments pels quals el director V. Partal diu estar matant-nos públicament els independentistes , Faltaria més que fóra real! Tanmateix ho és, però dit alegòricament com és el cas.

PERE SIO
28.12.2020 | 10:06
La Espanya de pandereta sempre és la mateixa i no canviarà mai. Un nacionalisme espanyol decadent que viu del record i d’una grandesa inexistent, d’una unitat i d’uns sentiments imposats a la força que pretenen que tothom els segueixi, un país corrupte que malmet la seva poca riquesa en benefici d’uns pocs i en deliris de grandesa, un País menysté la cultura i la ciència per mantenir a una ciutadania anestesiada i fàcil d’enganyar, un País que manté les seves essències ideològiques totalitàries i absolutistes i que no sap el què és la democràcia, perquè a penes l’ha viscuda sempre acostumada als cops d’estat i als aixecament militars. Això és i serà l’Espanya de sempre.
Però a Catalunya sap greu insistir cada dia el problema és diu ERC. Un partit que ha estat un fre important per a l’independentisme i que ha trencat l’acorralament que el procés feia a l’Estat. La política d’ERC ha servit per donar aire a l’Estat. Una política sectària, sense cap altre objectiu que obtenir un poder fictici a Catalunya a qualsevol preu. La seva submissió i claudicació davant ell Govern de l’Estat, són una vergonya i una traïció a Catalunya. La unionista Jéssica Albiach dels Comuns ahir ja seduïa a ERC a fer un pacte postelectoral i abandonar definitivament l’independentisme.
Mentre no es liquidi ERC a Catalunya el problema persistirà.

Josep Castelltort
28.12.2020 | 10:09
Quan la culpa la tenim tots, no la té ningú.
Si el més important és l’hegemonia del partit, no compartim objectius.
La UNITAT només es pot fer amb qui té els mateixos objectius.
I no podem fer un tros de camí junts perquè el nostres camins ja s’han separat.
Si cal fer-ho veure als votants d’ERC, no serà amagant la realitat que ho veuran.

Salvador Aregall
28.12.2020 | 10:11
Vicent Partal, estant totalment d’acord amb el teu Editorial, efectivament crec que ja s’ha dit -ja hem dit- massa vegades que l’embolicar-se amb la bandera no és res més que un llenguatge destinat als què vivim -per desgràcia- dintre d’aquest estat, per recordar-nos qui mana, què som (?) què no som i per marcar clarament el territori d’on no podem sortir. Això ho veiem cada dia i ho seguirem veien. Hem de passar full, hem de sortir d’aquest debat identitari on no hi tenim res a guanyar i molt a perdre. La confrontació intel·ligent és no entrar en aquest debat que convoca més les vísceres abdominals que al cervell. En canvi si que és confrontació intel·ligent denunciar i despullar al govern central explicant que no hi ha diners -i el per què- per protegir als autònoms que els han obligat a tancar per la pandèmia. Si que és confrontació intel·ligent explicar què han fet els estats veïns -que no s’ha fet aquí- per protegir el teixit comercial dels pobles i ciutats. Si que és confrontació intel·ligent denunciar que l’estat espanyol es pot endeutar a interès cero per protegir als seus ciutadans en aquesta mala hora. Si que és confrontació intel·ligent si al costat d’això s’explica l’augment del pressupost de la Casa Reial i de l’exercit. Si que és confrontació intel·ligent si s’explica què podríem fer els catalans en aquests moments sense dèficit fiscal. Ho hem dit -jo mateix- en altres ocasions en aquest mateix Editorial, ara era l’oportunitat, el moment idoni per explicar-ho i no entenc perquè el nostre govern aguanta presó, repressió i assetjament a la poca autonomia que tenim -el cas de la llengua- i no aprofita aquesta oportunitat que es veia a venir de forma tan clara. Tots aquests catalans que viuen en pisos de 50 metres quadrats a Rubí, l’Hospitalet, Ciutat Badia, Terrassa, etc, que s’ha quedat sense feina pel tancament de l’empresa o per no poder pagar el lloguer del bar, no els expliquis la bandera de la caixa de la vacuna, explica’ls perquè l’estat ha decidit fer-los pagar aquesta crisi.

jordi Rovira
28.12.2020 | 10:13
A mi també em sap greu continuar molestant. Part de la disputa dins de l’independentisme ( l’article fa la divisòria entre : ” reformistes i rupturistes” ) resta també xucada ( impregnada ) de la ideologia del culé. I perdoneu el símil futbolístic. Un poble sense estat; i per tant un poble indefens, que ha patit segles i més segles la dominació colonial d’un estat com l’espanyol, no podria trobar-se en una situació diferent. Des de l’espoli econòmic, fins al demogràfic. De la repressió política fins a la cultural,.. Fins aquí tots estem d’acord amb el pes del jou. Tan d’acord que ho amaguem quan ens convé, per convertir-ho en un drama quan ens surt l’enuig. El català emprenyat és la radiografia del ciutadà que pateix més pressió que cap altre del seu entorn. L’enemic no és Erc, juntsxcat, les Cup, o qualsevol altre. L’enemic és el nacionalisme espanyol. Un enemic que resta content quan ens barallem. I és tan enemic nostre, com enemic de la humanitat. Un enemic internacional que s’expressa en el nom dels dictadors sud-americans de torn que tants conciutadans han patit. Un enemic internacional que ha col·laborat amb el nazisme i no n’ha sofert ni càstig, ni torna. Un enemic que necessita ser derrotat i contra el qual lluitem com a minoria nacional que som. Un enemic que exemplifica tot el contrari a l’actual col·laboració internacional contra el virus. Un enemic que sempre està en el bàndol de la corrupció, la prevaricació, l’opressió i la incapacitat d’aportar solucions.
La nostra, no és la lluita d’uns afortunats que no volen ser solidaris. És just al contrari. I amb això la clarificació que estem portant a terme, espero escampi les boires que el nostre ben amat pujolisme ens ha estat inculcant. Necessitem la independència perquè ni moros ni cristians no se’n lliuren de tants pals a les rodes com ens posen. I és hora de començar-ho a tenir clar.

Jordi Vidal
28.12.2020 | 10:27
Hem passat de engegar la maquina, accelerar-la i arribar a fer el primer d’octubre, el 17, a desenganxar els vagons, i fer un campi qui pugui, sense cap ordre. De plantar cara, a obeir tot i més.
Es va arribar a guanyar el desembre del 17, contra pronòstic, però ja havia rebentada la unitat. Ja no hi va haver prou “dellonses” per mantindre el pols i fer president al President, i l'”estado” va seguir acorralant-nos a plaer, per que cada cop hi ha menys resistència.
Madrid va aplicar el “divide y vencerás” i va aconseguir (no va costar gens) emportar-se un partit polític al seu ramat, a canvi de res!!! Res per que no hi ha cap avantatge visible del fet que els hagin comprat tots els arguments. Ni ha millorat la vida dels presos politics, al contrari. ni ha millorat la vida dels catalans.
Ara serà molt difícil la unitat política catalana, i Madrid es frega les mans. I mentre aquí la gent no tinguem prou clar que hem de sobrepassar els partits i fer la independència al marge d’ells… no en sortirem.

Carles Farre
28.12.2020 | 10:56
Bon dia, doncs a mi no em sap greu no molestar, entre d’altres perquè per això pago la subscripció, i si he de molestar amb el meus comentaris i enllaços que contraposen molta de la informació que poseu al diari, i molt en concret amb el tema de la salut, ho faig sense embuts, sense insults, però amb tota la contundència possible, perquè no m’agrada la informació esbiaixada vingui d’on vingui, en el tema del diòxid i dels vaccins, clama al cel. i en referència al PS2, no em sento especialment il·lusionat, entre d’altres coses perquè la paraula il·lusionat, deriva del llatí illusio, -ionis “engany”…
I en quant al comentari del Josep Soler sobre el Front Nacional Català, els quals els vagi escoltar una vegada, comparteixo la seva opinió.
Per cert mentre aqui es discuteix sobre les estomacades entre independentistes, s’ha passat per alt dues noticies rellevants:
La primera la nova performance del President Puigdemont: https://www.larepublica.cat/noticies/societat/exclusiva-puigdemont-se-la-juga-i-fa-un-viatge-llampec-a-amer-en-moto-des-de-la-catalunya-nord/
La segona i encara mes important, i que per algun motiu no puc posar l’enllaç, es que la OMS, finalment ha aprovat l’ús del diòxid de clor contra el COVID, i que les vacunes seran retirades en breu, i substituïdes per una injecció a base d’una dilució amb solució salina, d’extracte d’all, que ‘ha demostrat ser mes efectiu i sense efectes secundaris que els vaccins de Pizzfer, Moderna i AstraZéneca, de fet hi han nombroses proves que demostren que el consum de pa torrat amb oli i all, es altament efectiu contra la prevenció del coronavirus, el principal efecte secundari observat, es la fortor que desprenen els consumidors habituals d’all, que a arribat fins i tot a produir separacions matrimonials, i aïllament social

Joan Casanovas
28.12.2020 | 11:00
Ja el 1887 ho escriví Francisco Moreno Chicharro, un periodista peninsular que visqué a Cuba i acèrrim defensor domini colonial espanyol a l’illa: “El autor de los susodichos folletos tiene para mí una buena cualidad que me complazco en reconocerle, y que es la de ser buen español; pero tanto espaiiolismo empalaga, como el mucho dulce.” (“Cuba y su gente: apuntes para la historia”, Madrid 1887)

Josep Maria Martín
28.12.2020 | 11:14
Estic ben d’acord amb l’editorial.
Però amb el relat independentista actual no ens en podem sortir perquè l’Estat té decidit fer-nos desaparèixer com Nació_poble i pocs ho veuen com un objectiu contundent i potser ÚNIC de l’estat.
Em fa gràcia la simplificació consistent en repetir mil vegades que els únics responsables de la nostra actual derrota són només els d’ERC. Discrepo radicalment perquè hem tingut tres/quatre anys per fer conèixer conèixer als estats europeus la nostra condició de vençuts per les armes i utilitzats NOMÉS per la classe extractiva espanyola com la principal font de riquesa de l’estat.
V Partal ens fa notar com han desaprofitat la pandèmia per denunciar el mortal dèficit fiscal. Però cada minut que passa, tots els partits, desaprofiten sistemàticament la denúncia de les milers d’ocasions d’evidents esclavisme colonial.
Sempre esperen (tots els partits, també el de Puigdemont) que Espanya pugui anar canviant en positiu. No. No és possible cap canvi perquè l’Estat es comporta com un psicòpata poderòs amb una gran experiència.
I els psicòpates no poden canviar mai. El psicòpata cada dia vol més submissions i cada dia fa tot allò possible per destruir la voluntat de la seva víctima.
Molts dels nostres polítics, no només els d’ERC, han interioritzat que som només uns VICTIMISTES en lloc d’acceptar, per dolorós, que estem totalment sotmesos… també els de Puigdemont.

Francesc Gilaberte
28.12.2020 | 11:39
Benvolguts Vicent i VilaWeb en general, escric aquí el meu comentari com a futur ex-subscriptor. Us he seguit des dels inicis de VW cap a mitjans dels 90 del segle passat i com a subscriptor des del 2012, a banda de moltes col·laboracions puntuals prèvies. Durant aquests anys he seguit amb interès i admiració els teus editorials lloant altres mitjans, principalment anglosaxons, en el sentit que, a més de informar amb imparcialitat, prenien partit per una determinada opció política en les seves editorials. També he seguit i fruit els vostres reportatges de la caiguda del mur de Berlín, les independències dels països Bàltics, la sagnant aparició de nous estats Balcànics, etc. Així com les grans fites del procés de independència de la Nació Catalana, lloant la unitat d’acció de partits i poble amb un mateix objectiu i del pendent ferroviari en que havia entrat l’estat espanyol. He gaudit de tot això en aquest diari i per això m’entristeix molt i em sap molt de greu anar-me donant compte que VW està deixant el periodisme a peu de carrer, buscant la informació, i s’està transformant en periodisme de saló, limitant-se a comentar informacions d’altres mitjans. Però encara em sap més greu la vostra tebior en informar de la manca d’unió dels partits que, de fa més de quatre anys que dura, i de no assenyalar clarament als actors responsables d’això. Tots sabem qui són: ERC i en menor mesura la CUP. Els fets ho deixen molt clar i VW es limita a parlar amb eufemismes i el·lipsis per no parlar clar. Últimament, des d’aquest espai mateix us he reclamat que parleu clar, que informeu sense camuflatges innecessaris i que prengueu partit (com als mitjans anglosaxons que tant lloàveu).
Quan hom es troba una bifurcació al seu camí, està bé que primer pensi quin pot ser el millor camí a seguir per arribar a destinació, pot ser també que pensi si la bifurcació ja hi era o si ha estat posada, però al final ha de triar el camí que consideri, assumint el risc d’equivocar-se. El que no pot fer es queda-se palplantant eternament a la bifurcació per quà així sí que no s’arribarà enlloc.
Jo ja tinc decidit quin camí agafo en la bifurcació i em preparo per deixar llast i quedar-me amb el necessari i, donat que la meva creixent impressió que heu abandonat la imparcialitat informativa i la llibertat d’opinió, molt trist per part meva no renovaré la subscripció.
Feliç i millor 2021 i visca la República Catalana !!*!!

Salvador Molins
28.12.2020 | 11:53
La unitat en defensa de la Independència de Catalunya és com el vaccí i tots ho sabem. Com també sabem que podríem fer molt més per eradicar la fam i la malaltia. Jo crec que la unitat és possible, els Països Bàltics ho van demostrar, i el 1r d’octubre també. Hi pot haver diferents fòrmules, jo en vaig pensar una, l’anomeno Sub-república. Els partits independentistes es presentarien junts i debatrien junts però actuarien per separat respectant els seus respectius escons i ideologies amb un objectiu comú prioritari, cada desició s’hauria de votar en la Sub-república, el sub Parlament independentista. Una altra fòrmula: com que els partits van separats, els votants del 1r d’octubre hauríem de votar, tots junts, el partit que es comprometi en completar la DUI, en fer tot el possible per assegurar el present i el futur de la llengua, i en tirar endavant la incipient República, decididament, sistemàticament, començant per Waterloo. No titubegem, no fem marrades, siguem conseqüents amb el que vam votar al Referèndum. Que res ens distregui de l’objectiu, del nostre Mandat, aquella concreció del nostre Dret a Decidir, votada i guanyada.

jaume vall
28.12.2020 | 12:14
Estic d’acord amb el 99% del que exposa l’editorial. Fins i tot amb allò de que mentre s’estigui pagant la quota de la comunitat de veïns -per força-, ens interessa allò que es decideix a les reunions. I jo era dels que deia que només ens hauríem de preocupar de nosaltres i oblidar-nos dels espanyols. No. Una cosa és que nosaltres haguem d’actuar “com si fóssim” un estat, i l’altra és que hem de ser conscients que encara no ho som.
Estic d’acord especialment amb els tres postescriptum, i menció honorífica a PS1, la necessitat de millorar la comunicació.
Bé. Ara anem a la discrepància. Jo discrepo de com s’ha oblidat de dir una cosa en el següent paràgraf:
“Hi discrepe perquè crec que un dels grans errors d’aquests darrers mesos, a part de la mala gestió en general del govern independentista i del ridícul del parlament, ha estat el canvi d’objectiu a la discussió pública. Els catalans hem passat d’acorralar Espanya dia i nit en la seua excepcionalitat a matar-nos en públic entre nosaltres.”
Discrepo que no s’hagi acabat de responsabilitzar a qui té la responsabilitat de que això passés. Qui estigui llegint el llibre de X.Xirgo “M’explico”, on hi ha el dietari del President Puigdemont té claríssim que el més gran error d’aquests darrers mesos, i anys, ha estat que l’independentisme -TOT- no s’aixoplugués sota el recer del Consell per la República, l’element que de veritat ha de fer mal l’estat espanyol, i que ha de permetre obviar les urpes vengatives d’aquest. Qui per tacticisme s’ha quedat al marge del Consell, és el reponsable de “deixar d’acorralar Espanya de dia i nit en la seva excepcionalitat a matar-nos en públic entre nosaltres”.

enric llopis
28.12.2020 | 12:24
Subscric la opinió del sr Julio Montabes.

Joan Ignaci Comas
28.12.2020 | 12:36
Parlant de discursos i banderes, un detall subtil i no prou comentat -al meu entendre-: l’exemplar de la “constitución española” al costat del retrat de la princesa Leonor

Maria Angels Fita
28.12.2020 | 13:09
Sr. Julio Montabes, em trec el barret! Recomano llegir-lo un altre cop.
Comparteixo la ràbia del Sr. Salart i subscric l’ultim paràgraf del Sr. Miret. Gràcies.
Fins que no fem cau i net el 14F, continuarem a sentir que la unitat independentista s’ha trencat sense mai nomenar “qui” l’ha trencat; i ens diran cada dos per tres que ens barallem entre nosaltres, quan en realitat, el que estem fent és protegir-nos d’un foc que creiem amic i que, finalment, hem pogurt desenmascarar.
Però fins al 15F no ho escriurán.
En quant a Espanya… si, és clar. Més CxR i menys punyetes…Ja!

Teresa pla
28.12.2020 | 14:17
TOT D, ACORD, EXCEPTE LA VOSTRA ORTODÒXIA, DEVOCIÓ, I SOTMETIMENT A QUELCOM DENOMINAT CIÈNCIA QUUAN ES NOMÉS UNA ESCURABUTXAQUES AL SERVEI DE LA MALALTIA I LA MORT.
EN PARLEN L, ANY VINENY🤸♂️🤸♂️🤹♀️🤹♀️🤸♂️🤸♂️🤩🌠🌟… El Decembre, evidentment 👽👽👽
ASESINADA HACE 2 SEMANAS
Brandy Vaughan de Santa Bárbara, EE.UU., de 45 años, muere misteriosamente, dedicada a denunciar los crímenes de laboratorios https://www.bitchute.com/video/SJHSmIBfN9cw/
La oficina del alguacil del condado de Santa Bárbara anunció el lunes que está investigando la muerte súbita de Brandy Vaughan , una conocida denunciante de los crímenes de la industria farmacéutica y defensora de la seguridad de las vacunas, que murió el 7 de diciembre 2020.
Un portavoz de la oficina del alguacil dijo en un comunicado que los investigadores no determinarán la causa de la muerte de Vaughn hasta que se complete una evaluación toxicológica pendiente, un proceso que normalmente toma de 4 a 6 semanas.
Muchos de sus amigos sospechan de un juego sucio. Esas sospechas han cobrado fuerza debido a una ola de muertes misteriosas, muchas de ellas violentas, entre médicos de terapias alternativos e integradores en los últimos años. En respuesta a esta tendencia, Brandy hizo una publicación en las redes casi exactamente un año antes de su muerte en la que decía: “Si me pasara algo, he hecho arreglos para que un grupo cercano de mis amigos … contrate un equipo de investigadores privados”. para averiguar todos los detalles … “
Esto es lo que dijo la publicación de Brandy en Facebook el 1 de diciembre de 2019:
La publicación que desearía no tuviera que escribir …
Pero dadas ciertas tragedias repentinas en los últimos años, siento que es absolutamente necesario publicar estos diez hechos … y por favor, haga una captura de pantalla para que conste.
NUNCA he pensado en quitarme la vida, ni una vez, nunca. Incluso antes de tener a mi hijo.
Tengo una gran misión en esta vida. Incluso cuando lo hacen muy difícil y aterrador, NUNCA me quitaría la vida.
Bastien (hijo) significa todo para mí y NUNCA lo dejaría. Tengo la custodia exclusiva y él me necesita tanto como yo a él. NUNCA pensaría en dejarlo por un segundo.
NUNCA he tomado un antidepresivo ni me han diagnosticado depresión; no lo crea si alguna vez escucha algo como esto.
NUNCA he tomado una droga farmacéutica diaria. Y no he tomado ningún producto farmacéutico en 10 años (y hace diez años era una pastilla, un día). Nada de venta libre, nada de prescripción médica. En otras palabras, no consumo nada que pueda matarme inesperada o repentinamente. Yo tampoco he consumido nunca drogas ilegales. Ni una sola vez.
No hay forma de que alguien pueda entrar a mi casa, ni ladrones, ni ex novios enojados (que no tengo por cierto), ni gente fanática, mi casa es como Fort Knox … a menos que fuera alguien súper profesional. Simplemente, no sería posible para nadie sin un equipo y tácticas muy especiales (es decir, desmontar de forma remota mi sistema de seguridad de alto nivel. Pero mi lugar también es muy seguro. Entonces, incluso si se cortara la luz, la mayoría de las personas nunca podrían entrar.
Si me pasara algo, es un juego sucio y sabes exactamente quién y por qué, dado mi trabajo y misión en esta vida. Tampoco soy propensa a sufrir accidentes. Y obtuve la calificación de salud más alta posible cuando pasé por una serie de pruebas médicas hace un par de años para mi póliza de seguro de vida.
Si algo me sucediera, he hecho arreglos para que un grupo cercano de mis amigos inicie un GoFundMe para contratar a un equipo de investigadores privados para averiguar todos los detalles (tengo el equipo y les he transmitido la información). Ah, y dinero para que una empresa de relaciones públicas lo haga noticia nacional. Se enviaría un comunicado de prensa a todos los periodistas de este país (y más). No sería barrido debajo de la alfombra, y sería su peor pesadilla.
Ha habido muchos en esta misión o en una similar que han sido asesinados y es hora de que se detenga esta aberración. La oscuridad no puede vencer.
NUNCA dejaré de hablar por aquellos que ya no pueden. Incluso si fuera del otro lado, donde imagino que sería MUCHO MÁS poderoso.
Tengo un equipo de ángeles rodeándome en cada paso de este viaje, pero las oraciones de protección y amor SIEMPRE son apreciadas.
Brandy había seguido las historias de varios médicos de salud natural y activistas que, como ella, eran críticos abiertos de las grandes farmacéuticas y que habían muerto repentinamente y, en algunos casos, misteriosamente.
Brandy, exrepresentante farmacéutica de Merck, fundó Learn The Risk en respuesta a una de las primeras leyes de vacunación obligatoria del país para la educación: SB277 en California.
Brandy pasó varios años investigando los ingredientes de las vacunas y los riesgos de vacunar versus no vacunar. Brandy eligió criar a su hijo sin interferencias químicas, como en sus palabras: “Le debes a tu hijo hacer tu propia investigación y no solo creer todo lo que te dicen, especialmente cuando es solo un lado de la historia: el que da prioridad a las ganancias sobre la salud de su hijo “.
Brandy viajó por el mundo educando a la gente en numerosos eventos, mítines y simposios. Ella realmente era una luz brillante inspiradora. Sus muchos seguidores devotos admiraban su pasión, ferocidad, fortaleza, honestidad y, especialmente, su asombroso conocimiento y valentía para debatir con cualquier persona, en cualquier lugar y en cualquier momento.
Una verdadera guerrera, gran madre y revolucionaria, Brandy deja a su hijo de 9 años, Bastien, el amor de su vida. Bastien se unirá a sus abuelos y padre en Francia en breve.
Todos los que estamos denunciando estos crímenes sabemos que este puede ser nuestro destino pero no queremos ser parte de la abominación de la desolación que la sociedad en general esta adoptando….
En el siguiente estudio queda demostrado que la vacuna Gardasil contra el VPH, en los ensayos clínicos realizados por el fabricante (Merck) causó que:
Uno cada 40 vacunados contrayeran una enfermedad autoinmune que podría durar toda la
L’inici de la vaccinació hauria de fer-nos reflexionar sobre una cosa important. Treballant tots junts i en temps real, la comunitat científica ha aconseguit en deu mesos allò que en circumstàncies normals hauria trigat deu anys. És una epopeia excepcional que ens hauria d’il·lusionar, que ens hauria de fer pensar d’una altra manera sobre els grans problemes que tenim com a humanitat. Si com a espècie hem estat capaços de reaccionar d’aquesta manera excepcional, això vol dir que podem reaccionar davant de qualsevol altre problema. I igual que la cursa a la lluna a final dels seixanta va causar un salt endavant tecnològic colossal, però també un gran salt endavant de consciència, aquest combat dels científics contra la covid hauria de fer possible un pas endavant semblant.

Francesc Xavier Bueno
28.12.2020 | 14:28
Que sí, que el Regne d’Espanya és molt dolentot i cal denunciar- ho.
Que els hi agraden molt les banderes, moltes i molt grans i arreu, d’acord.
Que ens ofeguen i escanyen, que som una colònia, etc., bé.
A Europa i al món li importa una rave que ha fet, fa i farà Espanya amb la seva colònia catalana i per més denúncies que es facin enfora continuarà sent un tema intern.
A Catalunya, portes endins, no hem de deixar de denunciar mai l’expoli ni la repressió ni res, encara que només sigui per saber on som.
Però el respecte internacional i a Espanya no te’l guanyes fent el ploricó: te’l guanyes pel que fas i el perds pel que pertoca fer i tothom veu que no fas.
Això només depèn de nosaltres i de ningú més. És infantil defugir responsabilitats pròpies.
El 30 de gener de 2018 vam perdre tot crèdit reputacinal no posant les coses a lloc. Vam guanyar les eleccions de 2017 per restaurar el govern en ple i restituir el MHP Puigdemont, aquest era el programa de ERC JXCAT i CUP.
No és va fer perquè algú aquí va decidir no fer-ho. Aquí, a cada nostra, sense culpables externs.
I el món i Espanya va llegir clar el missatge: han claudicat.
Són les nostres accions (i que només depenen de nosaltres) el que ens defineixen i ens jutgen i ens valoren i ens respecten pel que fem i pel que no fem.
Perdre el temps amb banderetes del veí o missatges nadalencs o vacunes és un entreteniment com qualsevol altre. És més fàcil que no haver d’examinar els nostres actes (els no actes).
I que ningú es faci l’ofès per la crítica (inclòs el Director) i demano sisplau que ningú no marxi de VW per discrepàncies – o que ho reconsideri.

Joan López
28.12.2020 | 15:25
Totalment d’acord amb l’escrit de Julio Montabes.

Montserrat Puig
28.12.2020 | 15:29
El que sembla que molesta és que alguns posem al descobert que ER és un partit anti-independentista que ens ha traït a tots.
Molt d’acord amb alguns comentaris com el de J. Salart, C. Serra, J. Soler, J. Montalbes, J. Castelltort, F. Gilaberte, E. Llopis, M.A. Fita…

Carles Viñals
28.12.2020 | 15:36
Jo tampoc no vull molestar ningú però dirè el que penso amb tota sinceritat i amb la consciència tranquila, àdhuc si algú se sent al.ludit i es molesta.
I el que penso ha estat exposat bàsicament pels comentaris de Josep Salart, Carles Serra, Josep Soler, Julio Montabes, Annamanu Ràfols, Bonaventura Casanova, Joan Cuscó, Pep Agulló, Pere Sió, Josep Castelltort, Jordi Vidal, Francesc Gilaberte, Jaume Vall, Enric Llopis i Mª Àngels Fita.
Perquè ni passar d’acorralar Espanya a ser acorralats per ella ha estat una mena de catàstrofe natural sense responsables, ni “matar-nos entre nosaltres” (ni que sigui metafòricament) ha estat la conseqüència d’una sobtada bogeria.
La relació dels greuges d’Espanya i la recopilació del nostres gemecs no caben ja a la Biblioteca del Vaticà, raó per la qual estic fart de paraules i no espero res d’un oceà de paraules on s’ofega la veritat. Poques paraules basten per dir-la; la sento al meu cor com la senten també les persones que he esmentat. Elles l’expressaran el proper 14-F amb el seu vot.
La resta són paraules.

Josep Soler
28.12.2020 | 16:32
Volia dir algunes coses però fet i fet , veient l’escrit del Sr. Josep Salart (també n’hi ha d’altres) perque continuar?, ho veig exactament com diu ell.
Per cert, quan escric dins del requadre que teniu pels comentaris (de fa pocs dies), em surten unes lletres tant petites que quasi no les veig.
Es problema de configuració meva. Tothom ho veu així?.

Joaquim Campanyà
28.12.2020 | 17:39
Insisteixo: La Partitocràcia és una organització que tendeix al limit de Partit Únic amb la particularietat que en ocasions es fa realitat.

Joan Royo
28.12.2020 | 17:41
Respecte del PS1 que dieu “voleu dir que trobaríem mai cap ocasió per a explicar l’espoliació fiscal, el robatori de recursos propis, i la incidència brutal d’aquesta espoliació en la vida de tots els ciutadans”?. Per contra, en aquests mesos, consellers d’aquest govern, quan se’ls preguntava si una Catalunya independent ho hauria fe “millor”, la resposta era que ho haurien fet “d’una altra manera”. Acomplexats, covards, incapaços de denunciar l’espoli, el robatori que pateix Catalunya. I pensar que la primera obligació de qualsevol govern és vetlar i protegir la vida dels ciutadans, hi ha algun dubte que una Catalunya independent, ho hauria fet molt millor? Aquells que retarden la independència, que diuen que no tinguem pressa, que cal eixamplar no se sap què…s’han parat a pensar la seua responsabilitat en la mort de les persones, en la ruïna econòmica per a centenars d’empreses, milers de ciutadans? Que no tinguem pressa? Per favor, prou de partidisme, prou de renúncies… per què collons volem la independència?

david graupere
28.12.2020 | 17:42
Molt de compte amb l’ús polític que pugui fer el Consell del concepte presa del poder, amb l’ús de la casa d’en Macià al nord de la regió catalana francoespanyola.
PERQUÈ SI FAN EL MATEIX QUE VAN FER AMB LA DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA, INTRODUIRAN UNA GRAN CONFUSIÓ , més encara quan els catalans han perdut la noció de poder.
Quan veritablement van tenir el poder de fer una declaració, van fer una giragonsa que els va delatar: no hi anaven a totes, era mercadeig polític i ara amb llibres i llibres publicats per a tapar tota aquella vergonya. Molta de boira per a no dir el que s’ha de dir.
Uns es van lliurar a qui ja sabien que els tancarien uns quants d’anys, del tot incomprensible que encara no hagin deixat la política mentre els espanyolets els van estrenyent i retorçant emocionalment amb cançons d’amnistia.
Uns altres que van fer el mínim: fugir i fer soroll a la UE i fer noves arrels.
COM ES POT PAGAR UN PREU TAN ALT PER A NO HAVER FET RES? I segueixen embolicant a tothom amb taules de negociació i pactes amb els comuns de sotamà. La regió catalana francoespanyola, som això.

Eduard Samarra
28.12.2020 | 17:43
Només estic d’acord amb una cosa: la resposta a la crisi de la covid ha demostrat que quan realment ens ho proposem podem unir esforços per a solucionar problemes d’abast mundial.
Però això és un miratge, pel senzill fet que la gran majoria de problemes a què ens enfrontem, com la pobresa, la immigració, l’ecocidi, el racisme, el masclisme, les desigualtats i tot plegat, no es poden tractar com un enemic al qual combatre, i molt menys combatre amb un vaccí. No es poden combatre perquè no es poden reduir a una sola cosa sota un microscopi i, a més, són creacions nostres, per tant seria com lluitar contra nosaltres mateixos. Mal negoci.
Si hem unit esforços és precisament perquè hem convertit aquest virus en enemic comú. De fet, és l’única forma que tenim de solucionar problemes: plantejar-ho com quelcom a vida o mort. La guerra. En aquest sentit, em sembla molt irònic que plantegi un “combat” com un salt de consciència. I em pregunto si la resposta política a la covid, aquesta que ens deshumanitza, ens empobreix, ens reprimeix, ens bombardeja amb propaganda i ens desposseeix de la nostra capacitat de supervivència, és quelcom per estar orgullós, quelcom que il·lustra uns valors universals “excepcionals” (hi ha nombrosos estudis que demostren que el balanç cost-benefici dels confinaments és terrible, causant aquests molta més misèria de la qual pretenen solucionar).
I doncs, què és el que ens ha d’il·lusionar? I qui s’hi ha d’il·lusionar? Aquella gran quantitat de gent que havent quedat empobrida no podrà tractar-se adequadament dels problemes de salut del dia a dia ni guarir el seu sistema immunitari amb menjar com cal? La canalla traumatitzada que creixerà havent-se de privar d’allò que ens fa humans? La gent gran (i els seus familiars) que ha mort sola? Les famílies que han patit un suïcidi derivat dels confinaments? Les empreses familiars desaparegudes? La població mundial forçada a endeutar-se a través de les coaccions dels seus governs? Els sanitaris treballant en precarietat? El medi ambient inundat del porexpan de l’Amazon i mascaretes i carmanyoles d’un sol ús?
I en tot cas, no troba que és massa d’hora per cantar victòria, si amb prou feines s’han vacunat quatre gats i falta veure’n tant la resposta fisiològica com epidemiològica? Per tant, focalitzar-se en el vaccí per parlar d’un salt de consciència sembla interessat, quan no agosarat, per dir-ho suaument.
El temps demostrarà que el salt de consciència va precisament en la línia oposada a aquest racionalisme materialista del qual beu la ideologia científica actual. Al cap i a la fi, el planeta està punt d’explotar per culpa d’aquesta forma de pensar que tot ho separa i racionalitza, tot ho redueix a paràmetres a mesurar i a explotar. Vol dir que ho fem tant bé? Vol dir que no hem confós el mitjà amb la fi?
Teresa Pla, jo també n’havia sentit a parlar de la mort de Brandy Vaughan. Gràcies per posar la informació.
Francesc Xavier Bueno, subscric el seu comentari sobre Catalunya.

Lluí Mor
28.12.2020 | 19:19
Josep Soler, jo també ho veig així, per dir algo, perqu`gairebe no les vec les lletres.
També em sumo a l’opinió de Julio Montabes.

Jordi Isern
28.12.2020 | 19:20
Molestar no sap greu, el que t’hauria de saber greu és no dir la veritat: si no treballem tots junts és per què ERC no vol. ERC ha renunciat a la unitat i al mandat de l’1 d’octubre, ha boicotejat el Consell per la República, ha llençat per la borda tota la lluita d’aquests anys. I el que és pitjor, amb totes les seves renúncies ha avalat la repressió de l’estat. JxC s’ha cansat de demanar la unitat i d’intentar lluitar junts per culminar el que no es va fer l’octubre de 2017, però la resposta d’ERC ha sigut i és fulminant: NO. Partal, és fàcil denunciar les barbaritats de l’estat, però veig que t’és molt difícil denunciar les barbaritats d’ERC. I mentre ERC us segueixi fent tanta por no sortirem de l’atzucac en què ens trobem.

Francesc Contreras
28.12.2020 | 20:21
Comparteixo els comentaris de: J.Salart, Gemma R., J.Montabes, P.Sio, J.Castelltort etc…
ERC ha renunciat a la lluita per la independéncia. Encara que VW s’entesti a continuar dient que es independentista no ho és i ja veurem qué vota la gent el 14F: DUI o miséria i viure de genolls. I també veurem qué passa amb la reputació de VW
L’independentisme ni es baralla ni està dividit. Això es fals. En tot cas són els partits que ho fan, o concretament ERC, perque no vol la independéncia (dit per ells). S’han baixat del tren. Ara es dediquen a fotre pals a les rodes. Ja veurem que fan els votants. És ERC qui ha trencat la unitat i no es poden unir dos partits que no comparteixen el mateix objectiu.
JXCAT és independentista, o almenys es l’únic partit que ha fet més mérits i ha estat més coherent fins al moment. Altra cosa es que, a parer meu, el President Puigdemont hauría de PROMETRE la DUI si guanya el 14F, lo contrari es un xec en blanc i després de la suspensió de la DUI als 8 secs fa 3 anys, amb totes les explicacions que va donar a posteriori no l’habilita per demanar ara un altre xec en blanc. El marge de confiança té un límit, em sembla a mí.
Hi ha altres candidatures noves, independentistes 100%: Front Nacional, Directe 68 i Força Catalunya. Veurem qué passa el 14F

Lluís Paloma
28.12.2020 | 20:44
Bon editorial, excepte un punt: aquest no és un govern independentista. Com a molt, autonomista. Precisament el primer que hem de fer és assegurar-nos de tenir un govern realment independentista a la Generalitat. I això només ho podem fer anant tots a votar i evitant la dispersió de vot que tant mal ens ha fet de 2015 cap aquí.

Carles Blas
28.12.2020 | 22:27
Cop d’ull ràpid a la nova web. Em sembla una iniciativa excel·lent. Potser alguns detalls a millorar (per exemple el recull de fotografies), però demostra l’enorme tasca que Vicenç Partal ha fet durant anys.
Enhorabona.
S'ha afegit la noticia a Favorits