VWFoto Comunicació Govern TV3 Vicent Sanchís Entrevista
Vicent Sanchis, director de Televisió de Catalunya (fotografia: Albert Salamé).

‘Sap què és un jueu? És algú a qui recorden sempre que és jueu.’ La frase és de l’amic José Eduardo Agualusa, un periodista i escriptor angolès nascut el mateix any que jo i que també viu amb passió aquesta pulsió intel·lectual per la política i pel desenvolupament harmònic de la societat que jo sent. Quan la vaig llegir en un llibre dels seus li vaig escriure un correu: ‘Valdria per a català…’ O siga: ‘Sap què és un català? És algú a qui recorden sempre que és català.’

Encara més si és un català independentista. Ahir un altre amic, aquest de molts més anys enrere, Vicent Sanchis, va donar una enorme lliçó de dignitat i periodisme a un tal Farreras. Aquest senyor es va atrevir a demanar-li en una televisió si era independentista. Una pregunta que era una acusació implícita perquè volia situar-lo d’entrada en un territori negatiu, com si no poguesses ser independentista i bon periodista al mateix temps. Sanchis li va respondre amb la fermesa que sempre ho fa i amb el rigor que sempre demostra. I amb més paciència que un sant, també s’ha de dir. Li va retraure el fet evident que no se li acudiria de fer aquesta mateixa pregunta a algú que no fos independentista i tot seguit li va explicar com es pot ser un bon professional, tan bon professional com és ell, amb independència de les idees polítiques que es tinguen. Com passa a tot arreu del món, a les televisions i mitjans de qualsevol part del món.

Aquests dies vivim moments de molta tensió. I estem tots molt concentrats i focalitzats en els episodis concrets de cada hora. Som capaços d’analitzar de manera gairebé obsessiva cada gest i cada detall, fins a extrems gairebé paranoics. I pense que en un dia com avui segurament ens aniria molt bé, precisament per això, recordar aquestes petites obvietats, aquests sentiments de tota una vida, que al final són la raó profunda, forta, per la qual fem això que fem.

Quantes vegades no heu sentit que els vostres interlocutors us recordaven subtilment o barroerament que éreu catalans, i no ho feien com una simple descripció geogràfica o nacional, sinó com un condicionant? I no us agradaria que un dia deixassen de recordar-nos què som i simplement ens acceptassen o ens criticassen per allò que fem? Com passa a la majoria de països del món. En un dia com avui, tan transcendental i definitiu, permeteu-me que no m’embranque en grans debats i em limite a recordar-vos que es tracta d’això. Que no us distraga la tàctica: només volem ser tan normals com qualsevol país normal i estem profundament cansats que a cada pas un Farreras qualsevol es crega amb el dret d’interrogar-nos de manera prepotent sobre què som i no sobre què fem. Volem això, simplement.

  1. Volia estalviar-me de parlar dels rumors del dia, però no puc. Circula molt que hi ha gent destacada del govern i del parlament –fan córrer noms del PDECat i d’ERC– que aquestes darreres hores alcen la veu contra la proclamació d’independència, i diuen que no estem preparats i que és molt millor fer eleccions. En aquestes hores tan importants em sembla tan transcendental tot això que fem que em trobe obligat a trencar la meua norma de no parlar de rumors.

I ho faré per aclarir unes quantes coses. La primera és que a mi, efectivament, em consta que hi ha membres del govern que no ho veuen clar, però en canvi no em consta que al grup de Junts pel Sí hi haja dubtes, tot i que corre la brama que sí que n’hi ha. La segona és que si això fos veritat, crec que seria molt lamentable afirmar ara que no podem fer la independència, després d’haver-se presentat a les eleccions amb un programa que assegurava que la independència es podia fer en divuit mesos. Si algú ho diu perquè se n’ha adonat en el darrer moment, em sembla molt poc seriós. I si ja ho creien i van fer veure que no per guanyar les eleccions, aleshores em sembla molt pitjor encara.

Siga com siga, també he de dir, és la tercera cosa, que crec que s’imposarà la solució sensata, que és la de proclamar la independència. Sobretot perquè fer eleccions no garantiria res ni és cap alternativa, tal com estan les coses.

I evidentment he de deixar clar, quarta cosa, que no estic d’acord amb aquest postulat, que crec que estem clarament preparats per a la independència i que demà toca votar-la.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]