La setmana passada TV3 va oferir el 30 Minuts ‘Salvar la Costa Brava’, un reportatge dels que fan prendre consciència i que sensibilitzen, signat per Jordi Regàs i Marc Rodríguez Puig, amb imatges i muntatge d’Òscar Roger Jara. Després de la crisi s’ha revifat la voracitat constructora. Algunes de les poblacions i paisatges més bonics de la Costa Brava són amenaçats. Només cal mirar les promocions que volen tirar endavant a Begur o Cadaqués. Els batlles diuen que no les poden frenar i al mes de gener la Generalitat va dictar una moratòria per estudiar tots els casos. La voracitat és tan agressiva en tot aquest territori que la plataforma SOS Costa Brava, que lluita per a la preservació del patrimoni litoral, ja aplega vint-i-nou associacions.

Una és Alerta Sant Feliu, impulsada per personatges de la cultura, com ara els escriptors Toni Sala i Narcís Comadira, les filòlogues Dolors Oller i Neus Galí, la periodista gastronòmica Carme Casas, el músic Rafael Subirats… Aquesta plataforma de Sant Feliu de Guíxols denuncia un seguit d’actuacions municipals que destrueixen elements que conformen el caràcter patrimonial d’aquesta població costanera, que fins ara s’ha salvat de la massificació turística d’algunes altres poblacions veïnes. Perquè, més enllà de les agressions urbanístiques que revifen a tot arreu, en molts pobles també n’hi ha a més petita escala, sovint considerades reformes urbanes, que trenquen la singularitat i identitat dels llocs i els converteixen en territoris sense gràcia, estandarditzats, homogenis i intercanviables. Llocs on mana el ciment i la grisor, sense tenir presents les peculiaritats paisatgístiques i històriques. Expliquem el cas de Sant Feliu de Guíxols, on, a més, hi ha una voluntat per a ‘turistificar-lo’.

La barqueta de Sant Feliu que corona les arcades del passeig marítim.

El llegat i caràcter de l’arquitecte Bordàs

Joan Bordàs (Figueres, 1888 – Barcelona, 1961) va ser arquitecte assessor de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols del 1914 fins al 1955. Havia estat deixeble de Rafael Masó, l’arquitecte noucentista gironí. Tants anys d’arquitecte a Sant Feliu hi van deixar petja. En la població l’arquitectura de Joan Bordàs va acabar conformant un caràcter que ha perdurat fins ara. Entre els projectes d’urbanització destaquen l’ordenació dels dos passeigs (1943) i la construcció del mur de defensa de la platja (1945). També va projectar la fàbrica de taps de suro La Suberina (1919-1923), la reforma dels banys de Sant Elm (1922), el Mercat cobert (1929-1930), el Casino (1932), la casa Rius, la casa Dawson (1941) i la casa Arxer (1947).

La fesomia de la badia de Sant Feliu era ben característica fins ara, amb els seus petits arcs coronats cadascun per una barqueta amb dos tripulants (que diuen que eren dos homes del poble que no tenien una bona relació, però que per circumstàncies de la vida havien de compartir la barca). L’arquitecte Bordàs en va col·locar dotze al llarg de la badia, que coincidien amb les boques dels carrers que donaven a mar. A Sant Feliu la barqueta que corona els arcs del passeig és un element tan propi que, quan algú fa un balcó, la hi posen.

Però una intervenció molt agressiva a la banda sud de la badia, a l’anomenat passeig de Rius i Calvet, ha causat la ruptura de la façana marítima i n’ha trencat la continuïtat arquitectònica. Han eliminat una part dels elements que donen sentit al conjunt, abocant-hi tones de formigó i construint-hi unes grades a tocar de mar. L’espigó, també l’han omplert de formigó. I les obres han fet desaparèixer gairebé tota la platgeta petita del costat. La badia es conforma d’una desena d’arcs, i les darreres obres n’han eliminat tres, cosa que ha trencat la continuïtat del relleu marítim.

El col·lectiu Alerta Sant Feliu tem que el nou espai serveixi per a posar terrasses de bar. L’altre temor és que, si l’equip de govern actual guanya les eleccions municipals, acabi modificant tota la badia i que el passeig acabi colonitzat per noves terrasses, fet que seria una privatització flagrant de l’espai públic.

La reforma del Passeig de Rius i Calvet.

La reforma de la plaça Ferran Agulló i l’escultura de Joan Rebull

Una intervenció que ha mobilitzat molts ciutadans de Sant Feliu és la transformació de la plaça Ferran Agulló, que correspon al Racó de Garbí, vinculada a les obres del passeig marítim. Segons Alerta Sant Feliu, és una de les places que tenia més encant i era més emblemàtica i estimada del poble. A més, era plena de sentit: Ferran Agulló, periodista, poeta, polític, que va viure al tombant de segle XIX-XX, és conegut per haver-se inventat el terme ‘Costa Brava’. A la dècada dels seixanta, en aquesta plaça hi van col·locar una escultura obra de Joan Rebull, que porta per nom ‘La Costa Brava’ en homenatge a Agulló. La plaça tenia un marcat aire noucentista: l’escultura (que popularment la gent de Sant Feliu anomena ‘la Pepita’) era acompanyada d’un estany, amb nenúfars i un desmai. Avui, la plaça ha estat pavimentada i ha estat ocupada per la terrassa d’un restaurant, amb taules i cadires. I l’escultura de Rebull, reivindicada pels veïns, l’han acabada traslladant uns quants metres més enllà, en un racó, completament descontextualitzada i carregada de formigó per totes bandes.

La plaça Ferran Agulló actual.
Com era abans la plaça Ferran Agulló. Foto cedida per Alerta Sant Feliu
L’escultura ‘La Costa Brava’ de Joan Rebull quan era situada a la plaça Ferran Agulló. Foto cedida per Alerta Sant Feliu

Alerta Sant Feliu

Recorden membres de l’associació Alerta Sant Feliu: ‘La plataforma va aparèixer perquè vam fer un sopar popular de comiat a la “Pepita” quan va córrer la brama que traurien l’escultura i que es carregarien la plaça. La gent no s’ho creia. I vam fer un sopar molt bonic i es van recollir signatures per a frenar l’acció. L’alcalde no en va fer gens de cas. Després, vam tenir-hi una reunió per posar-lo en coneixement que algunes de les accions que duia a terme eren desastres emblemàtics per a Sant Feliu, com ara la reforma del mercat i l’escultura d’en Rebull. Vam trobar-hi una paret. Les seves respostes eren “perquè sí!”. Però el “perquè sí” no és democràtic. En vam sortir indignats i va néixer el nom: Alerta Sant Feliu.’

Alerta Sant Feliu es va constituir el setembre del 2018 arran de les accions del consistori sobre la façana marítima. ‘L’aprovació del projecte de renovació del Racó de Garbí es va fer a corre-cuita, en ple mes d’agost. Vam presentar al·legacions a les obres i no ens les van respondre. I van anar de pressa perquè volien inaugurar-la abans de les eleccions. El projecte, que canvia la façana marina, tenia prou envergadura per a fer-ne una consulta popular. Tampoc no la van tenir en compte.’

Abans de l’estiu, els partits de l’oposició en bloc van presentar una moció per catalogar i protegir les obres de Joan Bordàs, que són municipals però que no són catalogades i, per tant, no estan protegides. El govern municipal (encapçalat per Carles Mota, del grup Tots per Sant Feliu, el PSC i ERC) va tombar la proposta. Segons Alerta Sant Feliu: ‘El fet que no s’hagi volgut catalogar l’obra de Bordàs ens dóna una pista de quin futur li espera.’

Alerta Sant Feliu denuncia aquestes i més accions urbanístiques i urbanes (de substitució de mobiliari urbà) que banalitzen el caràcter arquitectònic, paisatgístic i patrimonial de la població. Que n’estandarditza la imatge. ‘Són elements que tant es poden trobar a Platja d’Aro com a Salou.’ Els membres de l’associació creuen que hi ha una manca de coneixement sobre la història del municipi i també consideren que l’ajuntament construeix a partir d’uns paràmetres de falsa modernitat. I recorden que les obres que han trencat la façana marítima són obres faraòniques, que han costat quatre milions d’euros.

Deixadesa programada i ‘turistificació’

‘Tots els elements patrimonials del passeig de Sant Feliu deixen que es degradin. Nosaltres en diem “deixadesa programada”. El consistori permet la deixadesa del passeig amb la intenció que la degradació progressiva afavoreixi l’estat d’ànim de la població a favor d’una intervenció per evitar la crítica i l’oposició a l’enderrocament dels arcs i donar via lliure a la reurbanització de la badia.’

Deixadesa del passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols.

Hi ha el perill de caure en el turisme de depredació, diuen els membres d’Alerta Sant Feliu. El batlle és un empresari turístic i el regidor d’urbanisme treballa en una immobiliària. Els seus referents, doncs, tracten el territori i el paisatge pensant en l’explotació comercial, però no pas percebent-lo com a bé comú.

Alerta Sant Feliu diu que la voluntat de la plataforma és preservar la identitat del poble en l’àmbit paisatgístic i patrimonial. I evitar que es ‘turistifiqui’. Evitar el model de turisme massificat i de borratxera. Perquè Alerta Sant Feliu creu que aquestes accions urbanístiques a primera línia de mar formen part d’una campanya més àmplia per a ‘turistificar’ Sant Feliu. ‘Aquí parlem d’un model de turisme. Creiem que la intenció és que uns empresaris converteixin la primera línia de passeig en un espai de bars i terrasses. En comptes de fer un turisme de cultura, que era el que era previst a Sant Feliu amb la Thyssen, promocionen un turisme de borratxera. El mural del pavelló municipal, groller i de mal gust, què té a veure amb un museu de la talla del Thyssen? O treure l’escultura d’en Rebull?’

Continuen: ‘La construcció de marca ja ha fet aparició al passeig marítim, amb la col·locació d’unes grans lletres amb el nom de “Guíxols”. És una estètica impròpia d’un poble que fins ara s’ha caracteritzat per haver-se mantingut al marge de la degradació turística i paisatgística de poblacions veïnes com Platja d’Aro.’

Fins a l’actualitat, la zona turística s’havia concentrat a Platja d’Aro. La gent de Sant Feliu de Guíxols havia posat el negoci a Platja d’Aro. De manera que Sant Feliu havia estat al marge del turisme massificat i era un poble tranquil, d’estiueig familiar i de segona residència, d’allò que es coneix com a ‘turisme de qualitat’, un turisme en general respectuós i atent a la singularitat del lloc i a propostes culturals com el Museu Carmen Thyssen. En conseqüència, també s’havia anat conservant el caràcter d’aquesta població marinera, dedicada durant dècades a la indústria surera.

El passeig del Sant Feliu de Guíxols.

Perdre el nom

Alerta Sant Feliu també assegura que les accions del govern municipal van encarades a modificar el nom del municipi, amb una intenció turística ben clara. Volen deixar-hi Guíxols, eliminant la primera part del nom, Sant Feliu. Ho expressen les grans lletres acolorides instal·lades al passeig marítim i així apareix en la propagada de les activitats d’algunes entitats municipals.

Els membres d’Alerta Sant Feliu creuen que arribar a canviar el nom és un fet determinant, en el sentit que ‘l’última cosa que canvia a la història és el nom. Al final allò que sempre perviu és la toponímia. Sant Feliu no s’ha dit mai Guíxols. Tot aquest canvi encarat a atraure un turisme massificat i d’oci nocturn va lligat a tot un canvi de la ciutat que arriba fins i tot a modificar-ne el nom’. I conclouen: ‘És allò de: t’estimo però has de canviar, perquè no m’agrada com ets.’

La construcció de marca de Sant Feliu.

Patrimoni de la Generalitat hi intervé

Una de les accions d’Alerta Sant Feliu ha estat dirigir-se a la Generalitat per explicar set intervencions que l’ajuntament ha dut a terme darrerament. Fa pocs dies que l’associació ha rebut resposta de la Direcció General de Patrimoni Cultural. L’informe assegura que algunes actuacions de l’ajuntament poden denotar falta de sensibilitat vers el patrimoni cultural del municipi. I la direcció general també demanarà a l’ajuntament que inclogui al seu catàleg les obres de l’arquitecte Joan Bordàs que consten a l’Inventari de patrimoni artístic.

És un primer pas per a la preservació d’un patrimoni urbà sovint massa vulnerable.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb