guardiola

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Montoro.
Fa setmanes que els ajuntaments demanen de poder gastar els romanents que tenen estalviats per encarar la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus. És una reivindicació transversal, de presidents socialistes com Ximo Puig i Francina Armengol, independentistes com Quim Torra, batlles com Ada Colau o Joan Ribó… No hi ha diferències de partits: els diners que els ajuntaments tenen als bancs arran de la legislació sobre estabilitat pressupostària que va ordenar el ministre Cristóbal Montoro s’han de poder alliberar per satisfer les despeses de la crisi de la covid-19. Alguns consistoris ja els han inclosos en els seus comptes perquè el govern de Pedro Sánchez també s’hi havia mostrat favorable.

La proposta és de sentit comú, en veient la situació, però, quan semblava que es faria efectiva, el Ministeri d’Hisenda espanyol ha fet arribar als municipis de tot l’estat, mitjançant les associacions municipalistes, una proposta que ha causat una profunda indignació. El govern espanyol proposa de quedar-se tots els diners estalviats pels ajuntaments. Permetria que es gastessin 5.000 milions dels 14.000 que tenen, entre aquest any i el que ve, i la resta, els els aniria tornant en un termini de deu anys a partir del 2022. El ministeri de Maria Jesús Montero decidirà la quantitat de la primera transferència segons l’aportació feta per cada municipi; enguany en rebran el 40% i l’any que ve el 60%. A més, serà el govern espanyol que determinarà en què s’han de gastar aquests diners. Concretament en tres àrees: mobilitat sostenible, cures de proximitat i cultura.

La proposta ha indignat els ajuntaments, perquè és una violació de l’autonomia municipal i una espoliació dels seus recursos. Per calmar-los, el ministeri de Montero diu que es facilitarà l’accés dels municipis als fons europeus, sense fixar percentatge ni especificar com. Per ser efectiva, la proposta s’ha de convertir en llei i rebre l’aprovació del congrés espanyol. El PSOE no hi té majoria per a aprovar una llei com aquesta, perquè ara com ara Podem s’hi oposa. Ada Colau ha estat molt clara: ha dit que la proposta de la ministra era insuficient. Alguns altres socis parlamentaris, com ara ERC, també hi són contraris. I el PP, per fer oposició, també. Per tant, primer el PSOE haurà de convèncer els seus batlles, que no ho veuen clar, i després capgirar l’oposició de Podem. No és la primera vegada que els de Pablo Iglesias canvien d’opinió, però no poden posar en evidència Colau, la principal batllia que tenen a l’estat espanyol.

El federalisme del PSOE es desmenteix a cada proposta que fa el govern de Pedro Sánchez, que només actua determinat a centralitzar, fins i tot els fons de les altres institucions, per mirar de salvar-se. El socialisme havia fet sempre bandera del municipalisme, però quan van mal dades es demostra que la caixa única sempre s’acaba imposant. Ara vol fer amb els municipis com fa amb els governs autonòmics que no tenen concert: espoliar-los per salvar l’estat en temps de crisi. Després de la ronda europea d’aquesta setmana, Sánchez ha pogut constatar que està sol a Europa, on cap ajuda no li sortirà de franc, sinó que serà un crèdit a retornar. La Unió Europea és solidària però no regala res a un estat que ha demostrat tanta insolvència. Com que necessita líquid, ara es vol quedar la guardiola dels municipis.

MÉS QÜESTIONS
Compromís demana una revisió urgent del pacte del Botànic.
La crisi sanitària de la covid-19 i la crisi econòmica posterior fan que res no sigui com abans. Compromís ha demanat que es revisés el pacte del Botànic i que es fes de pressa, abans del mes d’agost. La petició l’ha feta en un lloc simbòlic, al Jardí Botànic de València, on es van signar els dos acords dels governs de progrés, i ho ha fet amb els seus principals dirigents: la vice-presidenta Mónica Oltra, el batlle de València, Joan Ribó, i la dirigent del Bloc, Àgueda Micó. Compromís vol revisar el pacte amb l’argument que la situació actual no era previsible. Amb el lema ‘Les persones, primer’, han presentat un document amb 120 propostes que vol debatre immediatament dins el Consell. Diuen que encara no hi ha cap data concreta per a aquesta reunió, però la volen abans d’anar-se’n de vacances. Oltra ha explicat que portaran el document presentat a la reunió de la comissió de seguiment que ja s’ha anunciat que es convocarà perquè s’incorpori a la revisió del pacte del Botànic 2. La petició de Compromís s’afegeix a la que va fer uns quants dies enrere la nova secretària general de Podem, Pilar Lima, a Ximo Puig de revisar l’actual pacte del tripartit. Puig i Lima coincidiren en la necessitat d’actualitzar les prioritats sorgides després de la crisi per la covid-19, amb un debat intern dins el govern i la taula de seguiment del pacte. Compromís vol una política més activa de les autonomies a Europa, aprofundir en la transició ecològica i reforçar els serveis públics.

El govern amplia el tancament de locals a Magaluf per frenar el turisme de borratxera. El govern ha decidit d’ampliar amb dos carrers més de Magaluf el tancament provisional de botigues que venen begudes alcohòliques. D’aquesta manera, ara la norma serà vigent en cinc carrers. La resolució ja s’ha publicat al BOIB i entrarà en vigor de seguida, amb l’objectiu de protegir tota la població i evitar la propagació del virus. Encara que de primer la decisió va ser de tancar establiments situats als carrers de Punta Balena de Magaluf i Miquel Pellisa (més conegut per carrer de la Cervesa) i Pare Bartomeu Salvà (més conegut per carrer del Pernil) de Platja de Palma, s’ha decidit d’estendre el tancament a dos carrers més per a evitar que determinades imatges d’excessos puguin traslladar-se a carrers contigus. Concretament, s’ha decidit de prohibir temporalment l’activitat empresarial de tots els establiments comercials on es dugui a terme la venda de begudes alcohòliques i els establiments d’oci i restaurants situats al carrer del General García Ruiz i al carrer de Federico García Lorca.

L’institut de Drets Humans denuncia la inacció de la justícia andorrana en la querella contra Rajoy. L’Institut de Drets Humans i l’associació catalana Drets han denunciat que la justícia del Principat d’Andorra encara no ha resolt res sobre l’ampliació de la querella per extorsió a BPA contra Mariano Rajoy i dos antics ministres del seu gabinet. La querella inicial es va presentar el 2017 contra 4 policies espanyols i es va ampliar el 2019. Les dues entitats van presentar el 2017 a la batllia una querella contra alguns policies espanyols per les pressions que podien haver comès contra ciutadans andorrans al Principat. L’objectiu d’aquestes extorsions era aconseguir informació de comptes corrents de personalitats de la política catalana a BPA, com ara la família Pujol. Entre els querellats hi havia dos ex-agregats d’Interior de l’ambaixada d’Espanya. L’any passat l’Institut de Drets Humans i Drets van ampliar la querella a l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i els ex-ministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. Segons la querella hi ha indicis que el 8 de gener de 2015 en la visita de Rajoy a Andorra es va coaccionar el govern andorrà, i es demanava que s’investigués. L’Institut de Drets Humans i Drets creuen que aquestes actuacions van minar la sobirania andorrana i algunes lleis i constaten que la justícia encara no ha informat de cap actuació en aquest àmbit.

LA XIFRA
500 professionals més dedicarà el Departament de Salut de Catalunya a combatre la pandèmia. La consellera Alba Vergés ha explicat que es destinaran als CAP per fer de nexe d’unió i per reforçar la feina dels 180 rastrejadors inicials.

TAL DIA COM AVUI
El 16 de juliol de 1233 Jaume I va ocupar Borriana, el primer pas en la conquesta del regne de València.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.