Després de vint-i-un anys, Sardenya té una nova llei sobre la llengua sarda i algueresa. Un camí laboriós començat fa tres anys i acabat a la fi del juny amb l’aprovació de la nova norma de disciplina de les polítiques lingüístiques que ens ha vist enfeinats a combatre al consell regional les tantes contradicions i contraposicions de la majoria política que governa la Regió Autònoma de Sardenya.

He de dir que la proposta de llei originària no deixava espai per al català de l’Alguer. Però això és canviat gràcies a la col·laboracio d’Òmnium Cultural de l’Alguer, i en particular del seu president, Esteve Campus i de la vice-presidenta, Carla Valentino; als consells de Guido Sari; i gràcies a la col·laboració de l’honorable col·lega Raimondo Cacciotto, que acabava d’entrar al Consell Regional, hem donat la justa dignitat a la nostra llengua.

Com vaig evidenciar el dia 19 de juliol, durant l’encontre públic organitzat d’Òmnium de l’Alguer a la Sala del Consell Municipal, davant la presència de representants polítics algueresos, la nova llei defineix els principis establerts de la Llei estatal 482/99, i gràcies a les tantes esmenes (inicialment quaranta-set) que vaig presentar al Consell Regional, nades de l’efactiva col·laboració amb Òmnium Cultural, hi són estats introduïts principis de salvaguarda i valoració importants per al català de l’Alguer que no eren presents en la proposta de llei originària.

Abans de tot, a diferència de la llengua sarda, que no té estàndard lingüístic ni norma ortogràfica, pel que fa al català de l’Alguer, gràcies a una esmena proposta de nosaltres, se fa referència a l’estàndard ja en ús al municipi (Català de l’Alguer: criteris de llengua escrita model d’àmbit restringit de l’alguerès, document a cura de Luca Scala aprovat de l’Institut d’Estudis Catalans el 2003).

Un altre punt important, inserit en la nova llei, gràcies a les susdites esmenes, és el de la certificació de coneixença de la llengua de nivell C1 (segons el Marc Comú Europeu de Referència MCER), que han de posseir els docents de les escoles i els operadors dels Oficis Lingüístics, que, en lo cas del català de l’Alguer, és atorgada de reconeixuts i qualificats instituts de llengua i cultura catalana a través de la Universitat de Sàsser.

La nova també defineix l’ús de la llengua minoritària a dins dels oficis de la regió i de les administracions municipals: el que pertoca al personal, als actes administratius i a dins dels òrgans col·legials.

Una de les quaranta-set esmenes, presentada per sol·licitació d’Esteve Campus, Carla Valentino i Guido Sari, no aprovada del Consell Regional, proposava que als aeroports sards els anuncis dels vols fossin fets també en llengua sarda i al de l’Alguer en alguerès: un tema caríssim al nostre ciutadà desaparegut fa deu anys, Rafael Caria.

Pel que fa l’ensenyament en les escoles, a partir de la de la infància i fins a la secundària, es defineixen els principis ja fixats de la Llei estatal 482/99, és a dir, que l’ensenyament del català de l’Alguer en horari curricular, de dues o tres hores setmanals, podrà ser inclòs en l’oferta formativa de la institució escolar. És important precisar que l’ensenyament de la llengua minoritària no és obligatori, sinó que la tria serà efectuada dels pares quan hi apunten el fill. La regió sarda sosté econòmicament les institucions escolars que inclouen en la programació l’ensenyament de la llengua o l’ús vehicular del català de l’Alguer.

Ara es tracta de treballar junts per l’objectiu comú deixant de part inútils personalismes i fantasioses primogenitures. Estem convençuts que per contrastar el procés d’extinció de la nostra llengua i per promoure-la i avalorar-la és necessària la col·laboració de tots.  

Marco Tedde
diputat al parlament de Sardenya
ex-síndic de l’Alguer

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb