Salut pel Català vol que aprendre la llengua sigui obligatori a la sanitat i demana concreció al govern

El president de Salut pel Català, Josep Lluís Mont, ha alertat que garantir el dret dels pacients a ser atesos en català només serà possible si es fa obligatori l’aprenentatge de la llengua per a tots els professionals sanitaris.

Mont ha remarcat que el 56% dels nous col·legiats que arriben a Barcelona són extracomunitaris i que actualment no se’ls exigeix acreditar cap nivell de català. Tot i que creu que el govern ha fet passes endavant amb el Pla Nacional per la Llengua, ha lamentat la “deixadesa” dels darrers anys: “Ha fet la viu-viu”, ha considerat. Així, ha exigit objectius clars, concreció i mitjans per executar-los. A més, ha proposat crear una taula de seguiment amb sindicats, col·legis professionals i l’administració.

Mont ha assegurat que el català viu una situació de regressió greu a l’àmbit sanitari i que el dret dels pacients a ser atesos en la seva llengua continua sense garantir-se. “Si tu ets al teu país i no pots parlar la teva llengua, això ja et pot posar nerviós”, ha dit, tot subratllant que, a més de ser una qüestió de drets, també afecta la qualitat dels resultats sanitaris.

Mont ha fet aquestes declaracions durant una jornada sobre la salut del català a la sanitat feta al Col·legi de Metges de Barcelona. Ha assenyalat que, tot i que hi ha hagut una certa presa de consciència en els últims anys, “l’administració ha anat fent la viu-viu” i durant molt temps ha mostrat “deixadesa” davant l’incompliment de la llei que obliga a garantir l’atenció en català. Ha reconegut que iniciatives com el Pla nacional per la llengua han suposat un avanç, però “falten objectius clars, concreció i mitjans per executar-los”.

Pla d’acollida

Mont ha recordat que països com Holanda o Alemanya exigeixen l’acreditació de la llengua als sanitaris que s’hi incorporen i ha lamentat que aquí, en canvi, no hi hagi un pla clar. “En el nostre cas és més difícil perquè l’estat no està alineat amb aquest objectiu, i a partir d’aquí, hem de veure què es pot fer”, ha dit. Mont ha indicat que aquestes hores de formació haurien de poder-se fer durant l’horari laboral i que hauria d’existir un pla d’acollida integral.

Com a exemple, ha citat el projecte pilot que l’entitat ha impulsat enguany a l’Hospital Clínic, amb activitats culturals i de sensibilització lingüística. Aquesta experiència ha inclòs sortides culturals a llocs com Poblet o Sant Pere de Rodes, tallers de cuina en català i cursos de llengua adaptats als nous residents. “La resposta ha estat molt positiva”, ha remarcat.

Taula de seguiment

Mont ha proposat la creació d’una taula de seguiment formada per sindicats, col·legis professionals i per l’administració, que permeti avaluar el compliment dels compromisos adquirits. Aquesta taula, ha dit, hauria de treballar per “uns objectius molt clars i consensuats” i anar més enllà de les bones intencions.

També ha reclamat més coordinació entre els departaments de Salut, política lingüística i Recerca i Universitats, ja que el problema afecta també la recerca biomèdica, on molts professionals forans tenen contacte directe amb pacients. A més, ha insistit que calen plans d’acollida més integrals per als nous professionals.

Per altra banda, ha remarcat que cal “implicar l’opinió pública i crear complicitats socials” per reforçar el català a la sanitat. Ha destacat la importància de teixir aliances amb entitats com Òmnium o la Plataforma per la Llengua per donar suport a aquesta tasca des de la societat civil.

Finalment, ha defensat que els mateixos professionals sanitaris han de ser part activa del canvi, i ha explicat que Salut per al Català està impulsant la creació de seccions a hospitals com el Trueta, la Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Pau o el Clínic. “Volem que els professionals també facin pressió des de dins, perquè sovint som nosaltres mateixos els primers a canviar de llengua en una sessió”, ha conclòs.