Rovira diu que si pot, tornarà, però que no prendrà cap decisió precipitada

  • La secretària general d'ERC celebra els efectes de la derogació de la sedició, però diu que encara no ha pogut valorar com li afecta al seu exili

VilaWeb
Arnau Lleonart
12.01.2023 - 14:04
Actualització: 12.01.2023 - 14:40

Una de les principals afectades de l’entrada en vigor del nou codi penal ha estat Marta Rovira, secretària general d’ERC, a qui el jutge Pablo Llarena ja només investiga per un possible delicte de desobediència, que no implica penes de presó. Rovira viu exiliada a Ginebra, Suïssa, des del març de 2018, però el canvi de la seva situació judicial possibilita un retorn a l’estat espanyol, tal com ja han fet la seva companya de partit Meritxell Serret i l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel.

En una compareixença des de Ginebra ha reaccionat amb alegria a la decisió de Llarena i ha tret pit del paper d’ERC en la reforma del codi penal: “Quan ERC demana la derogació de la sedició és precisament perquè no sigui substituïda per cap altre delicte. És la derogació d’un delicte polític decimonònic que encara formava part del codi penal espanyol i que ha estat utilitzat per perseguir-nos políticament.” Amb tot, ha dit que per ara val més que sigui prudent sobre com pot afectar-la personalment el canvi de situació perquè encara no n’ha fet cap valoració jurídica, però tampoc política o personal. “No prendré cap decisió ni precipitada ni imminent“, ha dit, i ha afegit que, quan sigui el cas, ho comunicarà.

Tot i això, no ha amagat que la seva voluntat és tornar a casa seva i ha dit que si la reforma li permet generar les millors condicions pel seu retorn, tornarà. “Ho farem amb força, amb alegria i amb ganes de tornar-me a trobar amb el meu país, del qual vaig ser separada injustament. I amb les mateixes ganes que quan vaig marxar de fer política per viure en un país més just i de continuar fent camí per viure a la República Catalana”, ha dit.

Ha dit que amb la reforma del codi penal ERC va voler tallar “el camí de la repressió política a qualsevol activista i sindicalista que volgués oposar-se a la situació actual” que va obrir la sentència contra el procés del Tribunal Suprem espanyol. Ara, diu, “la derogació de la sedició genera aquest espai democràtic”.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any