Com afecta cada represaliat la reforma del codi penal que entra en vigor avui?

  • La reforma del codi penal implica la revisió de les condemnes i obligarà a rebaixar les acusacions

VilaWeb
Alexandre Solano
11.01.2023 - 21:40
Actualització: 12.01.2023 - 13:15

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Avui entra en vigor la reforma del codi penal espanyol. La derogació del delicte de sedició i la modificació dels desordres públics i la malversació repercuteix de ple en la situació dels dirigents polítics catalans de l’any 2017, tant els condemnats com els que resten a l’exili, i també en la dels ex-alts càrrecs que tenen causes obertes.

Concretament, la reforma del delicte de malversació canvia de dalt a baix les perspectives dels investigats pels preparatius del referèndum del Primer d’Octubre. L’any 2015, poc després del 9-N, el PP va introduir ad hoc en el delicte de malversació el supòsit d’administració deslleial, és a dir, el fet de destinar diners públics a una finalitat diferent de l’establerta, encara que no hi hagués ànim de lucre. I aquest supòsit s’ha fet servir en les causes contra el procés. Fins ara, la pena màxima per aquesta causa era de 12 anys, però amb la reforma actual, si no hi ha ànim de lucre, el límit de la pena és de 4 anys, i fins i tot podria acabar en una simple multa o l’absolució.

El sottogoverno als jutjats 13 i el 18

En la causa del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona hi ha una vintena de processats acusats de malversació per haver organitzat el referèndum, entre ex-alts càrrecs de la Generalitat, tècnics i empresaris. Hi ha Joaquim Nin, que llavors era secretari general de la presidència, per haver comprat material electoral i haver autoritzat l’adquisició de dominis per a webs del referèndum; o l’ex-secretari de Difusió Antoni Molons, per haver encarregat la campanya del registre a l’exterior; i també l’ex-director general de Difusió, Ignasi Genovès, per haver signat els informes que van servir per a contractar campanyes de publicitat.

A ells, la reforma penal els ha dut dos canvis molt importants. El primer és una rebaixa de l’arc de penes. Si abans la malversació podia implicar penes de 12 anys de presó, ara anant malament serà entre 1 any i 4 si es demostra que aquesta aplicació diferent dels diners implica un dany o un entrebanc greu. I si, en canvi, no es demostra aquest dany, acabarà en una multa i un màxim de 3 anys d’inhabilitació.

I és aquí on entra el segon canvi important de la reforma del codi penal, perquè ara les acusacions hauran d’acreditar que hi ha hagut un greu perjudici si volen que hi hagi penes de presó. Sigui com sigui, les perspectives són totalment diferents.

Tal com demanaran avui les defenses, la reforma del codi penal també implicarà canvis més tècnics, com ara que es pugui passar d’un procediment sumari a un d’abreujat, que garanteix les qüestions prèvies i més temps perquè les defenses elaborin els seus escrits.

Grans condemnes encara pendents

L’efecte de reducció de les penes de malversació també té impacte en la causa del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, que es va obrir el maig del 2021 arran d’un informe del Tribunal de Comptes espanyol, segons el qual hi havia malversació en l’acció exterior. Aquesta causa inclou Raül Romeva, llavors conseller, i també tres ja investigats pel jutjat 13: Albert Royo, Aleix Villatoro i Teresa Prohias.

Tanmateix, alguns d’aquests investigats s’enfronten encara a grans condemnes, sobretot en aquells casos en què el processament també es fa per revelació de secrets oficials (Aleix Villatoro) o falsedat documental (Albert Royo, Rosa Vidal i Marta Garsaball). Tots dos delictes porten associades penes de presó.

Ara com ara, la duplicitat de causes i el perjudici i indefensió ha implicat la paralització dels procediments. L’Audiència de Barcelona ha de decidir encara si les dues causes s’han de jutjar plegades i, en acabat, s’obrirà la fase de judici oral amb la presentació de l’escrit d’acusació per la fiscalia, que ja s’haurà de redactar d’acord amb el nou codi penal.

La cosa es complica encara més perquè una part de la causa és al TSJC, atès que tres investigats són aforats. Els qui eren secretari general de vice-presidència, Josep Maria Jové, i d’Hisenda, Lluís Salvadó, són diputats i seran jutjats per malversació, revelació de secrets i desobediència. També serà jutjada la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per desobediència, que no implica penes de presó.

Com afecta els ex-presos polítics?

Si el codi penal canvia un delicte pel qual hi ha gent que compleix una condemna, el tribunal té l’obligació de revisar la sentència. En el cas dels dotze condemnats del judici contra el procés, l’encarregada de revisar-ho serà la mateixa sala que la va dictar, és a dir, la sala segona del Tribunal Suprem espanyol (TS), encapçalada pel magistrat Manuel Marchena.

Una vegada obert l’expedient de revisió, que també pot ser demanat per les defenses i algunes ja el sol·licitaran avui, el TS consultarà les acusacions, és a dir, fiscalia i Vox, sobre quina revisió proposen i després consultarà les defenses. Aquest procediment es pot allargar uns quants mesos.

Els consellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila ja han complert tota la pena, que era d’una multa i d’un any i vuit mesos d’inhabilitació per desobediència, de manera que ja no els afecta.

A la resta, el 22 de juny de 2021 els fou concedit un indult parcial, que commutava la pena de presó pendent, però mantenia la inhabilitació. La més extensa és la del vice-president Oriol Junqueras, que no s’acabaria fins al juliol del 2031. Però, a més, s’ha de resoldre la revisió dels indults arran dels recursos que van presentar el PP, Ciutadans, Vox i l’ex-delegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, una revisió que podria restablir les penes de presó.

En el judici contra el procés, va haver-hi cinc penes solament per sedició: Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a nou anys, amb la inhabilitació associada; Carme Forcadell, a onze anys i mig; i Josep Rull i Joaquim Forn, a deu anys i mig. Per una altra banda, van ser condemnats per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació Oriol Junqueras, a tretze anys de presó; i Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa a dotze anys. “Concurs medial” significa que la comissió d’un delicte és necessària per a cometre’n un altre i, en aquests casos, els magistrats no van especificar quina part de la pena era per sedició i quina per malversació. Ara, com que la sedició s’ha derogat, el tribunal podria absoldre immediatament Sànchez, Cuixart, Forcadell, Rull i Forn, perquè en aquests casos no hi consta cap més delicte que el de sedició, ja inexistent. I en els que van ser condemnats pels dos delictes, com que cau el delicte principal, necessari perquè hi hagués malversació, es pot entendre que han de caure tots dos.

Però una altra possibilitat és que els magistrats forcin el codi penal i considerin que el nou delicte de desordres públics agreujats substitueix el de sedició. Si fos el cas, les condemnes passarien de penes d’un mínim de nou anys de presó a un màxim de cinc i vuit d’inhabilitació per als càrrecs públics.

Però una decisió com aquesta podria originar nous recursos, perquè es condemna per un altre delicte i es pot considerar que això atempta contra el principi absolutori o contra el d’un judici just, atès que els advocats haurien pogut elaborar una defensa diferent de la que van exposar en el judici.

Per tant, els efectes de la reforma penal són clau per als líders del procés, que podrien retornar immediatament a la política activa i presentar-se d’ací a pocs mesos a les eleccions municipals o a qualsevol altra elecció.

I els exiliats?

La reforma del codi penal també modifica la situació dels exiliats. En aquest sentit, el jutge Pablo Llarena ha comunicat que retira les euroordres actuals per sedició i en presentarà unes de noves per malversació i desobediència contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, tot i que la seva activació queda pendent del que dictamini la justícia europea en les causes sobre la immunitat i les euroordres. De totes maneres, el magistrat avança que no aplicarà el nou model de malversació sense lucre personal, que preveu una pena màxima de quatre anys presó, de manera que els tres afectats es poden enfrontar a penes de fins a dotze anys si s’aplica la versió agreujada.

Pel que fa a Clara Ponsatí, que fins ara era reclamada per sedició, passar a estar processada per desobediència, un delicte que contempla penes d’inhabilitació, però no pas presó. Tanmateix, el seu cas també queda pendent del pronunciament de la justícia europea sobre la seva immunitat. Finalment, Marta Rovira, que no tenia cap ordre de detenció internacional, passa d’estar processada per rebel·lió a desobediència. Ambdues se’ls pot obrir la porta per a tornar de l’exili, tal com va passar amb Meritxell Serret i Anna Gabriel.

Unes condemnes més dures contra manifestants

Tot i que la reforma del codi penal és beneficiosa per als represaliats en les principals causes del procés, organitzacions com ara Irídia i Alerta Solidària consideren que el delicte de desordres públics agreujats pot vulnerar el dret de manifestació i facilitar la repressió contra la base dels moviments socials.

El delicte de desordres públics, a diferència de la sedició, apareix en molts procediments i forma part de les acusacions contra manifestants gairebé sistemàticament. Si ara és habitual de veure condemnes per desordres públics en què no s’arriba a dos anys de presó i en què, per tant, el condemnat no hi entra, amb la reforma la pena mínima en alguns supòsits puja d’un any a tres. Per tant, una condemna que podria ser d’un any de presó, amb la nova redacció d’aquesta modalitat agreujada seria de tres anys i implicaria l’ingrés. Això fa d’aquesta nova modalitat de desordres públics una eina repressiva d’alguns tribunals contra l’independentisme.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes